txutxep

Molt més que un dribbling.

4 dies a Santa Coloma de Queralt; altre cop aquest poble acollidor i amb una gent tant i tant maca. Disfrutar dels petits encants d’aquest poble amb un amfitrió de luxe com l’Arnau i l’hospitalitat de la seva famÌlia ha estat un gaudir constant. Un autèntic plaer tornar a compartir amb Els Millors la lligueta d’estiu de Santa Coloma i la tant grata companyia del serenet de l’Adrià. I a tots aquells colomins i colomines que no acabaria mai de nombrar, que fan sentir-se com a casa -i s’agraeix molt- una abraçada i molts petons.

Un exemple d’aquests grans moments de felicitat, l’entrepà per antonomàsia. L’obra d’art del Salvador del Harlem, el millor entrepà mai més ben parit de la història. Que ets boig!

Al meu riu, que tant m’estimo…

Riu que dóna descans a la història de la meva família, record present dels que em van parir, que m’ha vist créixer jugant-hi i m’ha ensenyat a tirar-hi pedres, que en conec tots els seus racons de parla catalana, que l’he remat en trams tan bonics com inacabables, que m’ha brindat nits inoblidables…

i que ara, l’aigua que en baixa em porta brins de felicitat i nostàlgia, de records i d’enyorança, de somnis i de futur; una aigua que, durant les hores perdudes en algun pantà, encripta un missatge que viatja sense parar riu avall, deixant enrere sirulos, químiques i nuclears, missatge que esbrino en instants màgics i dolços de desxifrar. Molt més que un riu.

Perquè mai cap paraula definirà tot el que pot significar agafar-se les mans?