Think Different

18 06 2007

Ja és aquí, per als esbojarrats.. Els inadaptats. Els rebels. Els buscaraons, Els claus rodons en forats quadrats. Aquells que veuen les coses de forma diferent. Gens fidels a les normes i sense cap mena de respecte a l’status quo. Els pots elogiar, no creure-te’ls, elogiar-los o calumniar-los. El que no podràs, però, és ignorar-los, ells canvien les coses. Inventen. Imaginen. Reengendren. Exploren. Creen. Inspiren. Empenyen la raça humana cap al progrés. Tal vegada estiguin bojos.. Qui pot veure una obra d’art en una lona blanca i buida? O seure en el silenci i escoltar una cançó que mai fou escrita? ¿O mirar fixament a un planeta vermell i veure un laboratori amb rodes? Fem eines per aquest tipus de persones. Mentre hi ha qui els pren per bojos, nosaltres veiem al geni. Perquè la gent què pensa que ells poden canviar el món, és això el que fan.

Think Different



Exàmens, lluna plena, susceptibilitat

6 06 2007

Mes de juny, arriben els exàmens, i, amb ells, els maldecaps, els cansaments, els nervis… Per més aparença de tranquil·litat que un vulgui tenir, tot un seguit de preocupacions conviuen en els cossos dels estudiants, circulant amunt i avall sense control.
Aquest passat cap de setmana han estat nits de lluna plena. La lluna plena sempre ha anat lligada a una miscel·lània de poders ocults des de les civilitzacions més primitives. Tradicions que ens parlen d’homes llop, llunatisme i tot un món de bruixes amb aquelarres i pocions; si més no, alteracions a tots els nivells que ens produeix aquest magnífic astre. Si la lluna és capaç de moure marees, per què no ha de poder afectar al nostre cos, format un 75% d’aigua?

Encara que des de dimarts ja hem sortit de les nits de lluna plena, per als estudiants sembla que el pleniluni durarà ben bé un mes.  Probablement observeu de conductes fàcilment alterades: no patiu,  coses de l’època.

Molta tranquil·litat, molta sort.



Rebequeries

5 06 2007

rebec -a

[s. XIX; d'origen incert, potser d'un ll. *ribiccu, metàtesi d'un *(i)bicirru, der. de ibex, -icis 'isard']

adj 1 Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc. Un caràcter rebec.

Font: Gran Diccionari de la Llengua Catalana

Reminiscències d’un passat molt proper , tal vegada més proper del que es voldria, però senyal unívoc de l’edat, a la qual les lleis de la naturalesa ens sotmeten a tots. És doncs, d’alguna manera, un patrimoni en estat de deteriorament del jovent, que només el temps el pot anar modulant. El sentit comú, però, al cap d’un temps, exerceix el contrafort per reestablir la normalitat. A més sentit comú, menys temps de rebequeria. Però de rebequeria, n’hi ha per tots, o no?