…l’oportunisme dels interessats
Aquella gent que aprofita per fer llenya de l’arbre caigut, que espera l’error aliè per donar consells a deshora. Il·luminats que ja preveien -gràcies al seu do innat de vidència- el que passaria i tenien la panacea per a solucionar-ho. Sovint s’abasten de comentaris tals com: “ja t’ho deia jo”, “si m’haguessis fet cas…”, “ja sabia que no era aigua clara…” , “tard o d’hora havia de passar”, i un infinit etcètera. La llàstima és que no solen tenir el do de la puntualitat: sempre arriben tard.
I és que aquests consellers de rellotge endarrerit hi són pertot i saben de tot; relacions personals, esport, política, sexe… Sembla com si algun ser totpoderós els hagués tocat amb una vareta màgica del coneixement absolut; potser per això, com que en saben tant, les seves reflexions erudites necessiten que els fets es consumin per atorgar-se una raó, que, fins al moment del desastre, ningú havia sentit.
Diu un proverbi italià:
“Després que el vaixell s’hagi enfonsat, tothom sap com s’haguera pogut salvar.”
27 de Maig, 2007 - 13:05
Ostra si n’hi ha de gent així! tens tota la raó, el que passa és que aquesta actitud l’hem tingut tots almenys algun cop a la vida - i també m’hi incloc a mi, per suposat-.
La qüestió és aprendre dels errors, i si et fots una patacada que et serveixi almenys perquè no et torni a passar. Només els humans ensopeguem dos vegades amb la mateixa pedra. I només falta que en aquells moments surti algu dient: “si m’haguessis fet cas…”
Ptons
28 de Maig, 2007 - 22:23
Si potser ho ha fet tothom, em referia als profetes sense causa.
Salut!