“Per què formar jugadors si després te’ls fitxen?”
Obro aquesta secció amb l’objectiu d’evidenciar el càncer que afecta a tot el futbol base, en el qual interessos difusos d’entitats i personalismes passen per davant de criteris formatius.
L’autor de la present frase el mantindré en l’anonimat per tal d’evitar-ne l’escarni, però ocupa un càrrec de responsabilitat en un club català.
No sé si cal respondre a la seva pregunta. Només cal saber què és més important, si l’aprenentatge i el desenvolupament d’un nen o bé el ‘prestigi’ que dóna un resultat en una competició. Cal recordar que parlem de futbol base, en edat de creixement i aprenentatge.
24 de Maig, 2007 - 4:13
Doncs això que defenses tu és el que em va explicar el meu professor favorit d’Educació Física de l’insitut: en Joan Gelonch. Ja se que no tens una massa bona imatge d’ell -i no se ben bé perquè- però en aquest cas coincidiu al 100%.
Es una vergonya el comportament d’alguns directius de clubs de futbol i també, perquè no dir-ho, dels pares que porten els seus fills als entremanets. Segurament tu deus estar fart de veure les actituds d’alguns pares que nomes volen que els seus fantàstics fills es conveteixin en grans estrelles del futbol, i obvien la resta de coses que al final resulta que son les mes importants. Espero, quan em toqui educar als meus fills, no caure en el mateix error.
Petons.
24 de Maig, 2007 - 5:35
Doncs realment, de’n Gelonch no en tinc una gran concepció, i és que aquest odi visceral cap al futbol no crec que faci cap bé a un entorn (Falset) les possibilitats de fer esport són escasses fora de jugar a futbol.
Tinc la sort que a Premià, els pares amb els que tracto són gent encomiable i amb un comportament molt correcte pel que fa als seus fills en els entrenaments i partits. Segurament tu també seràs així, i no faràs creure a tothom que el teu fill et retirarà.
Un petó!