Estils de futbol, formes de vida

25 04 2007

062.jpg

Els fets, els pensaments, les idees, la forma d’actuar i el tarannà regeixen les formes d’actuar de les persones. Es diu que algú és coherent quan actua segons el que pensa, i que demostra una sèrie de valors o normes que regeixen la seva conducta. No em refereixo a que el futbol sigui una forma de vida; vull dir que jugues com ets, i ets com jugues. I no sol amb el futbol, es juga a moltes coses, i hi ha qui li agrada més jugar i hi ha qui creu que jugar és cosa de nens.

Aixi mateix, hi ha moltíssimes formes de jugar, també de viure. Hi ha qui pensa només en la victòria, hi ha qui vol desplegar un joc vistós, hi ha qui no vol rebre gols i també qui només en vol marcar, siguin com siguin. Des d’aquí defenso un futbol estructurat, molt evolucionat des dels seus inicis, amb una defensa sòlida i equilibrada, un migcamp de creació amb arribada, i uns atacants atrevits, imprevisibles, ben oberts i un punta que sàpigui combinar el joc d’equip amb el remat a porteria. Com vull jugar? Tots volem la pilota, volem ser protagonistes, portar el pes del partit perquè la pilota no ens fa por, la tractem bé i juguem combinant amplada i profunditat. I el porter, un atacant més, amb el que s’hi pot confiar per continuar jugant. Joc de possessió de pilota, de molta passada, de control i d’arribades a porteria com a consequëncia d’accions d’equip. Aquest estil té perill, ja que amb una errada en una passada compromesa, l’equip contrari et marca el gol sense haver proposat res més que anar corrent darrera la pilota. Encaixar un gol, però, no fa que ens rendim a la primera de canvi; procurarem de continuar igual per tal de remontar jugant bé un gol que ells han fet gràcies a un error propi. No obstant, quan el contrari juga com tu, té lloc un partit vibrant amb molt bon futbol, diversió, espectacle, bones accions combinatives, alternança de possessió i joc molt vistós. Per desgràcia, cada cop són més els equips que opten per allò més fàcil, defensa aferrissada prop de la porteria, moltes faltes per tallar el joc creatiu, i quan recuperen la pilota, la rebutgen lluny per tornar a defensar, perquè els fa por portar la pilota, no fos cas que la perdin i la grada els hi retregui que pretenguin jugar la pilota des de darrere.
Jugar contra aquests equips, que proposen joc travat, és molt complicat, però no impossible. Segur que encara es pot jugar millor, segur que la puntada de peu, l’empenta, la trampeta -el recurs del dèbil- és superable amb una acció tècnica millor. Creure que existeixen accions millors em dóna força per continuar lluitant per aquest estil, i a veure si d’una vegada per totes el contrari s’atreveix a jugar de tu a tu, deixi de tenir por a la pilota i jugui passant-s’ho bé. Per exemple, quan veig un nen defensor de la majoria d’equips contra el que jugo només li peguen a la pilota, estic convençut que quan el nen veu els nostres defenses ser protagonistes del nostre joc, pensen: “per què jo no puc jugar així?” tot és qüestió de confiança, i primer, la confiança la de tenir un mateix

Desestimo així els que busquen la victòria a qualsevol preu, els que només defensen per por a ser protagonistes, els que creuen que el joc de creació és para amb joc de destrucció, els que rebre gols els fa témer, els que no s’atreveixen a plantar cara. Voleu guanyar al joc vistós? Feu-lo millor, no el destruïu.

Que serien dels estadis si no hi haguéssin equips que proposessin? Anirien a veure un Barça Mallorca 80.000 persones si els dos equips juguessin com el Mallorca? Futbol és joc, és passar-s’ho bé. Si t’ho passes bé jugant, pots perdre, si no t’ho passes bé, estàs perdut.

Que la vida sigui un joc o no, és opinable, però cadascú amb la seva. En qualsevol cas, creure en disfrutar, en fer les coses per xal·lar, en no tenir por de cometre errors, és un estil de vida. Com també buscar l’error de l’altre, posar traves a tot, protestar… un altre estil. Jo prefereixo que els espectadors disfrutin, que no que siguin els meus entrenadors. Les coses les intento fer així, si us plau, que els que superin, siguin millors que jo. Si em superen, els meus espectadors també tenen dret a passar-s’ho bé amb un joc millor, encara que sigui de l’altre equip.



Resultats finals !!!

23 04 2007

Resultats finals:

MVP: Andreu (65% dels vots)
Jugador més regular: Andreu (47% dels vots)
Jugador revel·lació: Xavi Herranz (65% dels vots)
Jugador més determinant: Marc Areny (78% dels vots)
Premi “Lubo Penev” al killer: Àlex Baron (40% dels vots) i Roman (35%)
Premi “Patrick Kluivert”: Bayes (71% dels vots)
Premi “Migueli” al treball defensiu: Marc Gorga (55% dels vots) i Dunga (40% del vots)
Premi “Si te visto no me acuerdo”: Venero (100% dels vots)
Premi al més jugón: Marc Areny (24% dels vots) i Cristian (19%)

Desqualificats els vots de F.J. Linde per considerar-se nuls.

Destacar la unanimitat del premi concedit a Venero i els grans guanyadors d’aquestes votacions Andreu i Marc! Felicitats!!!



Votacions MVP i altres premis Lliga UB

17 04 2007

VOTACIONS:

MVP
Jugador més regular
Jugador revel·lació
Jugador més determinant
Premi “Lubo Penev” al killer
Premi “Patrick Kluivert”
Premi “Migueli” al treball defensiu
Premi “Si te visto no me acuerdo”
Premi al més jugón

Donem el nostre reconeixement a aquells que han defensat la nostra porteria: Ruyée, Sebas i Reche



Positivisme vs negativisme

16 04 2007

balanca.JPG

Sovint, les situacions presenten aspectes positius i negatius. Davant de fets i accions podem reaccionar segons la importància que li donem a uns aspectes o altres. Personalment, crec que els aspectes positius han de prevaler sobre els negatius, però cal fer un esforç, ja que aquells fets que carreguen negativament el nostre pensament són avariciosos i egoistes i no accepten marxar quan els toca. En el moment en què apareix quelcom susceptible de ser entomat tant d’una forma com de l’altra, és necessari prevaler allò que suma vers allò que resta. Us imagineu que tothom s’ho prengués tot malament??

De la mateixa manera, amb la mateixa importància que prendre’s les coses postivament, és el de fer-les positivament i intentant que no hi hagi aspectes negatius que algú pugui destacar. Algú va dir que “qui pregunta amb mala intenció no mereix conèixer tota la veritat”, doncs hi afegiria que si les coses es fan amb bona intenció, no cal destacar tot el que és criticable, però que cal obrar de la millor manera possible perquè les possibilitats de críítica siguin les mínimes possibles.

Però això sí, sobretot, somriure sempre.



Campions!!!

16 04 2007

INEFC 3 – Residència Muñoz 2

INEFC: Reche, Pujol, Gorga, Natxo, Josep, Andreu, Cristian, Marc, Roman, Julen i Àlex. També van jugar Sebas i Busta. A la banqueta, Roger Vàzquez en funció d’entrenador i l’ajut inestimable d’Adriàn.

Partit amb una part per a cada equip; a la 1a, INEFC va dominar el partit i Marc Areny en dues ocasions i Roman Oliver van fer 3 gols que permetien afrontar la segona part amb més eufòria de la que tocava. A la 2a, el joc era travat i igualat, fins que la Residència Muñoz va fer el seu primer gol. A partir d’aquí, va ser un atac i gol constant que va donar com a resultat un altre gol i diverses ocasions que gràcies a una gran actuació de Reche i el desencert dels atacants no va arribar l’empat.

Oberta la votació per a MVP de la lliga universitària.

El meu vot per a M. Areny.

Campions!!!



Tradició i orgull

2 04 2007

dscf0258.jpg

Dissabte de casament a Madrid. El marit, escocès, i tota la seva família portaren en la celebració el vestit caracterísitc de la seva terra, sense cap mena de susceptibilitat pel que diran o deixaran de dir. Em resulta inimaginable que els catalans també ho féssim.

Feia fred, malgrat anar amb les cames a l’aire, no se’ls arronsa res.