Remuntar la partida…
Quan després d’infinites mans, et trobes més pelat que una canya, i confies que la sort tard o d’hora ha d’arribar….
Quan el temps de joc s’esgota i veus que del que havies arribat a tenir al que tens hi ha un tot…
Quan veus que per més canvis de cartes que demanis no hi ha manera de sortir del forat…
Amb només una parella, (i quina parella!) i tota l’astúcia possible, t’encomanes als que només recordes en mals moments per fer, malgrat les cartes, una mà magistral que ha de presagiar una remontada històrica i ser l’inici d’un canvi de rumb. I de moment així ha anat. Però poques mans més guanyaré amb només una parella.
I és que per llarga que sigui la tempesta, tard o d’hora, el sol tornarà a brillar.
15 de Març, 2007 - 17:51
saps q sí, q el sol tornarà a sortir… i q brillarà per sempre més.
sempre he pensat q, com diu una canço “todo el mundo da lo que recibe y luego recibe lo q da”. així q a tu t’està a punt d’arribar allò q et mereixes, i de quina manera…
saps? sé q ara pot ser ho veus negre, o pot ser fosc, però, et puc dir una cosa? estic orgullosa de tu josep.
una abraçadaaa
16 de Març, 2007 - 2:56
T’agraeixo un munt el q has fet! I saps que si és per jugar, per mi, no hi ha cap problema!!!
Ets maquíssima!!
Un petonàs!!!
16 de Març, 2007 - 3:12
Sempre he dit k les nostres vides porten camins paral.lels jeje realment es increible les coincidències k tenim i ens trobem en un moment de la vida en el qual la paciència ha de ser la mare de la ciència. Tard o d’hora el sol tornarà a brilla
el més important és que tots 2 tenim les coses ben clares.
Ens veiem crack!!!