txutxep

Aprendre, lluitar, estimar … a voltes sol, a voltes no.

Avui a Premià hi hagut el primer contratemps amb els pares. Per als nouvinguts en la matèria,  porto els benjamins i ens caracteritzem per intentar practicar bon futbol per sobre dels resultats que se n’obtenen. El que passa és que quan es treballa bé, els resultats acostumen a acompanyar. Ara bé, som gairebé l’únic equip que pensa això. Per desgràcia, contemplo setmana rere setmana excessives pressions d’entrenadors i pares als seus nens de 9 anys en les meves visites als camps del Maresme. S’acompanyen, inseparablement, d’actituds resultadistes que, sacrifiquen l’aprenentatge a canvi de l’èxit immediat. El resultat a curt termini són gols, crits i emocions a les grades dels camps; a llarg termini, l’estancament en les divisions més baixes del futbol base, o bé, l’abandonament de l’esport a causa de la manca de recursos adquirits en el temps. El mateix que passa amb els clubs. Quan tractem el futbol base com una eina d’ensenyament, acabarem disfrutant de bons jugadors que hauran assimilat etapa per etapa els objectius formatius, permetent-los aplicar quan les exigències de la competició ho precisin. Així mateix, els serà més fàcil mantenir i adquirir categories elevades en el futbol base de tecnificació (cadets i juvenils).

El que ha passat amb el Rocafonda és un exemple de dues polítiques ben diferents. Demanen un canvi d’horari (amb una aparent excusa) per aconseguir disposar de tots els efectius al 100%. A Premià, no tenim cap problema per a canviar-ho d’horari. Motiu? Segur que tots els petits futbolistes aprendran més jugant contra el Rocafonda al complet que contra un equip mermat. I anirem a veure si podem demostrar com es juga a futbol. I si ho fem bé, tant de bo guanyem. I si no juguem bé, millor perdem. No fos cas que ens penséssim que hem jugat bé. I així cada setmana. Ells segur que pensaran que han de guanyar, encara que sigui marcant els gols amb xuts (més ben dit globus) avui imparables per porters de poca alçada. Jo, prefereixo marcar gols com a culminació d’una bona jugada d’equip.

 Segurament, si d’aquí a 8 anys, es tornen a enfrontar els mateixos protagonistes, el partit acabi en golejada a favor dels que han anat aprenent com s’ha de jugar a futbol contra aquells que es pensaven que si marcaves gols ja en saps.

Quan realment t’importa una cosa, un fet, una persona, el que sigui, les presses no han de fer-te caure en el parany de gaudir un moment, i que després només te’n quedi un record. Malfia’t del camí que no porta obstacles.

Aquesta entrada fou publicada el Dimarts, 06/03/2007 (15:59) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.