Busta tarzan! (INEFC Gran Reserva)

30 03 2007

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/JUQbAK2BHfo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



Winner! (Sobre dues rodes!!!)

29 03 2007

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6ZJtwrQj7tc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



“Aprender el juego del portero” per Santiago Vázquez

28 03 2007

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/t3NNByzxQT8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



… el poc sentit de la mobilitat que té la gent

27 03 2007

gent.jpg

Exemple 1: Caminant per un passadís del metro amb més gent, un cert ritme i amb distàncies curtes; sempre hi ha l’il·luminat que, de cop, sense mirar, s’atura o dóna mitja volta sense pensar que no tots donarem mitja volta.

Exemple 2: Els que pugen a l’autobús i, sabent que darrere seu ve més gent, s’aturen a mig passadís; no importa que hi hagi gent que es quedi sense entrar, si ells estan ben còmodes. (els que agafeu el 50 ja sabeu de que parlo!)

Exemple 3: El típic i mític cotxe que ocupa el carril del mig a l’autopista, tenint tota l’autopista per ell i anant a 80 km/h.

Per no parlar de les escales mecàniques….



Fins i tot els gats trien Mac

19 03 2007

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/w9YNhs-RSs4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



Horrible Riudecols

18 03 2007

semaforo.jpg

19:30 – Sortida de Capçanes
19:45 – Arribada al Coll de la Teixeta (20km)
20:55- Arribada a Riudecols (14 km)

Indignant. Sabíem de l’inoportunisme del semàfor de Riudecols, en mig de la Nacional 430, que et fa aturar, encara que no hi hagi una ànima. Es veu que és per evitar altes velocitats pel mig del poble. Segurament, hi hagi altres sistemes millors. Però els diumenges a la tarda és una altra cosa. Dels 2 carrils (un per cada sentit) només en queda un perquè han de fer obres de pavimentació i no ofereixen cap mena de solució (vies alternatives, se’n diu?), i, a més a més, en plena operació tornada, el temps de semàfor verd és idèntic pels dos sentits, fet que provoca que en un sentit l’espera és l’habitual d’1 o 2 minuts (no es formen cues) i en l’altre, cues d’una hora
Sí, sabem que la incompetència és el comú denominador del funcionament general de les situacions que requereixen sentit comú, però és que quan t’estàs més d’una hora en un tram que sempre es fa en 3 minuts, la ràbia i la impotència cap a tot això és inmensa.
Això sí, anem amb compte que demà a les 8 del matí tornen tots els ràdars mòbils. Prop de Riudecols, senyors Mossos, els diumenges no calen.



Remuntar la partida…

15 03 2007

hot-pair-of-ladies-poker-art-arts-pocket-queens-home-decor-painting-poster-c12006662.jpeg
Quan després d’infinites mans, et trobes més pelat que una canya, i confies que la sort tard o d’hora ha d’arribar….
Quan el temps de joc s’esgota i veus que del que havies arribat a tenir al que tens hi ha un tot…
Quan veus que per més canvis de cartes que demanis no hi ha manera de sortir del forat…
Amb només una parella, (i quina parella!) i tota l’astúcia possible, t’encomanes als que només recordes en mals moments per fer, malgrat les cartes, una mà magistral que ha de presagiar una remontada històrica i ser l’inici d’un canvi de rumb. I de moment així ha anat. Però poques mans més guanyaré amb només una parella.

I és que per llarga que sigui la tempesta, tard o d’hora, el sol tornarà a brillar.



Bany de futbol a Premià

14 03 2007

bj_v.jpg

Finalment s’ha jugat el partit contra el Rocafonda, en un dimarts, amb la seva plantilla pràcticament al complet. I el partit ha estat com la tònica dominant durant la temporada. Els xiquets de Premià proposant un estil fidel de joc, i els contraris, destruint i sortint amb contraatacs perillosos. Sovint penso que avorrit seria que els dos equips juguéssim igual, i el partit es resolgués per ocasions aïllades de qualitat individual. Alta possessió de la pilota, joc combinatiu, passades a l’espai i accions d’individualitat contra una defensa contundent i destructiva, i que si els rebutjos anaven cap a endavant, esdevenien perill degut a la qualitat tècnica dels atacants rivals. Malgrat tot, els gols repartits i a pilota aturada. Els mataronins, però, van acabar ben cansats de córrer buscant la pilota; els locals, haguessin pogut continuar jugant una hora més, perquè com deia el gran Bill Shankly, la pilota no es cansa mai.



“No s’ha de fer amb presses allò que és per sempre” (T. Mann)

6 03 2007

walking1.jpg

Aprendre, lluitar, estimar … a voltes sol, a voltes no.

Avui a Premià hi hagut el primer contratemps amb els pares. Per als nouvinguts en la matèria,  porto els benjamins i ens caracteritzem per intentar practicar bon futbol per sobre dels resultats que se n’obtenen. El que passa és que quan es treballa bé, els resultats acostumen a acompanyar. Ara bé, som gairebé l’únic equip que pensa això. Per desgràcia, contemplo setmana rere setmana excessives pressions d’entrenadors i pares als seus nens de 9 anys en les meves visites als camps del Maresme. S’acompanyen, inseparablement, d’actituds resultadistes que, sacrifiquen l’aprenentatge a canvi de l’èxit immediat. El resultat a curt termini són gols, crits i emocions a les grades dels camps; a llarg termini, l’estancament en les divisions més baixes del futbol base, o bé, l’abandonament de l’esport a causa de la manca de recursos adquirits en el temps. El mateix que passa amb els clubs. Quan tractem el futbol base com una eina d’ensenyament, acabarem disfrutant de bons jugadors que hauran assimilat etapa per etapa els objectius formatius, permetent-los aplicar quan les exigències de la competició ho precisin. Així mateix, els serà més fàcil mantenir i adquirir categories elevades en el futbol base de tecnificació (cadets i juvenils).

El que ha passat amb el Rocafonda és un exemple de dues polítiques ben diferents. Demanen un canvi d’horari (amb una aparent excusa) per aconseguir disposar de tots els efectius al 100%. A Premià, no tenim cap problema per a canviar-ho d’horari. Motiu? Segur que tots els petits futbolistes aprendran més jugant contra el Rocafonda al complet que contra un equip mermat. I anirem a veure si podem demostrar com es juga a futbol. I si ho fem bé, tant de bo guanyem. I si no juguem bé, millor perdem. No fos cas que ens penséssim que hem jugat bé. I així cada setmana. Ells segur que pensaran que han de guanyar, encara que sigui marcant els gols amb xuts (més ben dit globus) avui imparables per porters de poca alçada. Jo, prefereixo marcar gols com a culminació d’una bona jugada d’equip.

 Segurament, si d’aquí a 8 anys, es tornen a enfrontar els mateixos protagonistes, el partit acabi en golejada a favor dels que han anat aprenent com s’ha de jugar a futbol contra aquells que es pensaven que si marcaves gols ja en saps.

Quan realment t’importa una cosa, un fet, una persona, el que sigui, les presses no han de fer-te caure en el parany de gaudir un moment, i que després només te’n quedi un record. Malfia’t del camí que no porta obstacles.