Eliminating Spain
Dimarts, 03/06/2008 (13:15)

Aquesta pluja que ho banya tot
treu de ses coses s’olor del món.
Aquesta pluja no té un hivern,
només té un dia un poc xerec.
Tothom té defectes,
jo encara t’enyor.
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons,
i avui som dimecres,
també som dijous,
jo sempre com sempre.
Demà pintaré amb ses mans
es meu sol de jugueta
que té un satèl·lit solar
i un solàrium d’estrelles.
Demà pintaré al cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m’estic transformant
en un amfibi.
Antònia Font

Farts de tant d’hivern, fer-se fosc aviat i arraulits a casa
sempre morts de fred, tot i portar guants i passamuntanyes …
…sembla fet a mida per excitar les sensacions,
per donar un toc de màgia a les coses d’aquest món
l’art de fer renéixer l’univers al seu voltant,
rebifant idees amb tot el temps per endavant!
i tot i que es bonica i ens ve de nou….
amb la primavera! no en tenim prouuu!
que arribi l’estiu! que sortirem de casa!
que arribi l’estiu! que arribin els diners!
que arribi l’estiu! i que treguin les terrasses!
que arribi l’estiu! i les festes al carrer!!!
Dijous Paella

Amb permís…

L’estratègia, novament, fou un èxit rotund. En desembarcar, columnes de ràtzies desactivaren la defensa, sense donar temps a reforçar-se. En pondre’s el sol, agafàrem forces i redissenyarem el pla definitiu que ens havia de portar a la victòria. Passàrem una nit de nervis, a la vora del foc, en un compte enrere inesgotable a l’espera de l’albada. Quan els primers raigs de llum s’endinsaren en la vall, començaren a il·luminar un nou horitzó projectat en aquella terra, on un daltabaix revolucionà tot el sistema montat, on tot està per fer i tot és possible.
La nostra troballa supera tot allò que havíem imaginat. Aquí hi ha massa, i massa bo per a explotar-ho com els grans imperis feren en el seu moment. No cometrem el mateix error. Disfrutarem de la fertilitat d’aquesta terra, però volem aportar els nostres recursos per redimensionar aquest tresor i transoformar-lo en el motor de la nova economia. Temps de felicitat inunden ara aquestes valls, la bandera del somriure i la tendresa impera fins al més mínim racó. Avui, allò que havia somiat cada nit de mesos endarrere, ja és una realitat. I que, com tants cops, supera la ficció.
El cronista acomiada els seus relats amb la felicitat que dóna l’èxit d’una lluita de temps, d’objectius clars i de preseverància en la seva consecució. Mirant enrere, vull agrair a tots els que van donar suport a aquest sonat projecte en qualsevol moment, a tots ells i elles, moltes gràcies.
Fi.

Ha arribat l’hora. L’espera ha estat llarga, però ja no hi ha marxa enrere.
Endavant!

Perquè no hi ha res que no pugui canviar, perquè ningú té el dret de negar la llibertat.
Perquè tot és possible.
Enllaç a la notícia aquí.