El doble de diputades a Turquia

25/Juliol/2007

(agències 24/07/07; Juan Carlos Sanz. El País, 25/07/07)

Les dones turques exerceixen el dret a vot des del 1934, però fins ara només tenien el 5% de representació al Parlament. En aquestes darreres eleccions s’ha doblat el nombre de diputades i ocupen 50 escons. Malgrat aquesta bona notícia, la situació està lluny de la paritat ja que només són un 10% de la totalitat dels diputats.

La distribució entre els diferents partits polítics és: 30 pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (un partit islamita moderat i guanyador de les eleccions), 10 pels partits polítics laics, 8 pel nacionalisme kurd i 2 per l’extrema dreta.

L’associació KADER, (una associació de recolzament a les candidates) ha volgut destacar aspectes positius d’aquests resultats pel nombre de dones electes, com ara el fet que algunes electes ho han estat a indrets de l’interior de Turquia i no només a les ciutats més occidentalitzades.

Les dones turques representen ja el 25% de la població activa i en conseqüència els col·lectius professionals i grups de dones esperen que el nou govern incorpori més dones en el seu executiu (en l’anterior només hi havia una dona i estava al capdavant del Ministeri de la Família i la Dona). Una altra esperança és que a les eleccions locals de 2009 s’augmenti significativament el nombre d’electes i de dones amb càrrecs importants als ajuntaments.

‘La literatura és comunicació, es viure en pau’. Sahar Khalifeh, escriptora i feminista palestina.

24/Juliol/2007

Crònica de l’acte de presentació ‘Imagen, icono y promesa’, la darrera obra de l’ escriptora i feminista palestina Sahar Khalifeh, ara traduïda al castellà.

Per Tona Gusi. Institut Europeu de la Mediterrània. Barcelona, 12 de juliol de 2007.

Imma Espuñes, una companya de l’ADPC ( Associació de Dones Periodistes de Catalunya ) i responsable de comunicació de l’editorial ‘CAhOBA’ va voler fer-nos participes de la vinguda a Barcelona de l’escriptora i feminista Sahar Khalifeh, ja que a banda de ser considerada la millor novel·lista palestina contemporània, les seves conviccions polítiques i humanes, així com la seva vehemència en exposar-les, fan de la seva coneixença un record molt gratificant. Especialistes en crítica literària l’han anomenat la Virginia Wolf de la literatura palestina’ i l única novel·lista àrab que ha escrit totes les seves novel·les per mostrar el caràcter inseparable dels temes feministes de la consciència política i social’ (Börsenblatt i Dr. Bouthaina Shaaban, respectivament).

L’obra: ‘Imagen, icono y promesa’, la darrera obra de l’ escriptora ha estat publicada en castellà en la col·lecció Cahoba narrativa de l’editorial CAhOBA. Publicada en àrab l’any 2002 està construïda sobre l’alternança del simbolisme religiós i el polític en una història d’amor i de pèrdua. I sobretot reflexiona sobre la recerca d’allò que s’ha perdut: aquell que emigra, que abandona, trobarà quan torni allò que va deixar?

Altres obres de l’autora són: ‘ Wild Thorns’ ‘ Cactus’ (1975), ‘ The Sunflower’ (1982), ‘Memoirs o fan Unrealistic Woman’ (1986), ‘The Door of the Courtyard’ (1990), ‘The interitance’ (1997) i ‘One Hot April’ (2004). ‘The Door of the Courtyard’ està a punt de ser publicada al castellà per l’editorial Txalaparta. Sahar Khalief és l’autora palestina més traduïda arreu del món després de Mahmoud Darwish. És l’única autora àrab llegida a quasi tots els països àrabs.

L’acte de presentació del llibre

Havíem previst una petita trobada amb periodistes de l’ADPC al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, però no fou possible ja que Sahar no es trobava bé aquella tarda. Tot i així va fer un esforç i va assistir a la presentació de la seva novel·la a l’IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània). La seva decisió va tenir una bona resposta, ja que si va estar ben acomboiada a la taula amb la periodista Maria Dolors Massana ; l’arabista Lurdes Vidal, i l’escriptor Salah Jamal, les persones que omplien la sala no es varen quedar enrera i li feren una bona acollida escoltant amb gran interès, fent moltes preguntes i manifestant el desig de saludar-la personalment.

Des de la taula, Lurdes Vidal (filòloga en llengua àrab, i representant de l’IEMed) va parlar sobre la necessitat de coneixement entre les diverses societats mediterrànies i de la literatura com a mirall en aquest propòsit. Va expressar també el reconeixement de l’IEMed vers l’autora i que amb aquest acte l’institut s’obria a la literatura. Va manifestar que, personalment, la lectura de ‘Imagen, icono y promesa’ l’havia captivat des de l’inici de l’obra.

Maria Dolors Massana (presidenta de ‘reporteros sin fronteras’ a l’estat espanyol) i coneixedora sobre el terreny del conflicte entre palestina i Israel va exposar com la radicalització dels palestins s’ha de valorar en la frustració dels darrers setze anys on les expectatives no s’han complert. Enllaçant amb el gran tema de la novel·la de Sahar Khalifeh, el de la diàspora, Maria Dolors Massana ens recordava que l’any 1948 hi havia un milió de refugiats i que actualment aquesta xifra, malgrat l’ONU en compti tres milions i mig, s’ha de situar al voltant dels 5 milions. Per la presidenta de ‘reporteros sin fronteras’ l’autora ens dona una panoràmica excepcional d’aquest drama, la terrible realitat de la guerra com a teló de fons que sobrepassa la vida dels personatges.

Salah Jamal ,escriptor palestí que viu a Catalunya, comparteix amb l’autora ser de la mateixa ciutat de Nablus i del mateix barri. Amb mirada còmplice amb l’autora deia : i qui no s’ha enamorat mai d’un cristià, o d’una cristiana? …i qui no s’entusiasma davant les cançons de Umm Kulzum?, la reconeguda cantant popular palestina. És a dir que a banda de compartir una vocació literària Salah Jamal, en la lectura de la novel·la, no podia evitar reconèixer cada pam dels paisatge literari de Sahar, des de les coses més íntimes i potser senzilles, abans apuntades, fins els moments tensos de les humiliacions sofertes pels palestins que anaren a treballar per als israelians. En definitiva aquesta obra per Salaj és talment la perduració dels sentiments i d’una realitat que finalment, i com passa a la novel·la, no deixa de ser trista i amarga.

Lluitadora per l’alliberament del seu país i per l’alliberament de la dona

Tant en la seva exposició com en les respostes al debat posterior, Sahar Khalifeh va parlar sempre com a escriptora i com a dona feminista. Integra totalment ambdues condicions en la realitat de ser filla d’una nació sense estat, d’un país oprimit, d’una terra amb conflicte permanent. Lluita per l’alliberament de Palestina i per l’alliberament de la dona. Sahar parla i escriu des de l’experiència com a dona i com a mare: “Formo part del moviment feminista internacional”, Vaig ser educada per pensar i per estimar i jo també he educat així a les meves dues filles, perquè sàpiguen dialogar, perquè coneguin el poder de les paraules. No vaig ser educada ni educo per matar i per morir, per portar armes”.

Doctorada en ‘Estudis sobre la Dona i Literatura Americana a la ciutat de Iowa’ el 1988’ va tornar a Palestina el mateix any i va fundar el primer ‘Centre d’Assumptes de la Dona’ a Nablus. Sahar explica amb força la seva lluita, el seu treball per fundar els tres centres feministes, el segon a Gasa el 1991 i el tercer a Amman el 1994, tots tres basats en la voluntat que les dones tinguin aconseguir educació, gaudeixin d’un suficient sistema sanitari i puguin expressar-se en la creació artística. Però encara hi ha molta feina a fer: “La situació va a pitjor i ajuda a que els fonamentalistes creixin. Recordem que el fonamentalisme ha estat creat per Amèrica durant el seu enfrontament amb Rússia. A més la cultura àrab és conservadora. Per tant hem de lluitar en dos fronts: per l’alliberament i per aconseguir més canals de comunicació entre els àrabs i els occidentals. Des d’occident es magnifica el fet que hi hagi dones palestines terroristes. Això no és cert. L’ autèntica lluita de les dones és per als drets humans i és una lluita social que els homes no ens reconeixen”.

L’experiència creativa de l’autora, l’experiència de la seva lluita.

Per explicar la seva darrera novel·la i perquè la coneguéssim millor l’autora va llegir una part del discurs que va fer en rebre el premi Naguib Mahfuz 2006. D’aquesta lectura se’n desprèn que la seva experiència creativa no va ser fàcil, però si molt interessant.

Explica que quan es va posar a estudiar literatura àrab ja era força gran i que en presentar la seva primera novel·la ‘Cactus’ al cap del Departament d’àrab de la facultat, aquest li va dir que la novel·la era vulgar i impròpia d’una dona respectable. El cap d’una editorial d’Egipte va argumentar que les novel·les havien d’ésser sense gènere i que una dona no pot escriure sobre els homes i molt menys sobre treballadors, lluitadors, presos, etc.). No cal dir que ‘Cactus’ no es va publicar a Egipte. Per contra aquesta primera i reconeguda novel·la fou editada per una petita editorial de l’ intel·lectualitat d’esquerres d’ Israel en combinació amb la francesa ‘Gallimard’ i simultàniament en tres llengües: l’àrab, l’hebreu i el francès. ‘Cactus’ fou un gran èxit editorial i ha comportat el seu reconeixement literari arreu. Ha estat traduïda posteriorment al castellà, a l’holandès, al malais i a l’italià.

Per Sahar Khalifeh ‘la novel·la i la literatura obren més el cor de la gent que la política i els articles. La literatura és comunicació, es viure en pau’.

En ‘Imagen, icono y promesa’ vol que copsem la importància del retorn, la magnitud de la diàspora. El seu objectiu vital i creatiu ‘davant una ocupació que ha estat tan dramàtica ha estat voler pintar una gran panoràmica de la vida sota l’ocupació’ i vol que ‘ quan llegiu aquest llibre sentiu tot el que he sentit jo al llarg de la meva vida’ i per això ha utilitzat des de referències pròpies com el seu carrer i el seu barri, fins experiències directes com ara quan es va disfressar de treballadora humil i va conèixer la complicada realitat d’aquestes dones.

Soc una dona - afirma - que mai s’ha acostat al moviment de la resistència. He viscut manifestacions, però no bales. Tanmateix escric sobre la realitat de les dones palestines. Som el cor i l’aire de la nació àrab. Escrivim amb amor i amb violència i amb tendresa. Escriure sobre tot això és literatura’. I Sahar reconeix sense embuts que per a ella l’acte d’escriure és un treball molt dur: ‘hi deixo el meu cor i la meva ànima en les meves novel·les’. I per això també en demana el reconeixement: ‘Escric de tot això. És la meva lluita. Mereixo ser traduïda i reconeguda’.

Sahar Khalifeh va acabar l’acte amb aquestes paraules: “Tenim l’esperança d’un vida futura millor per la nostra gent, també per als israelians’. ‘Volem identificar-nos amb alguna cosa més oberta. Mereixem ser com qualsevol poble. Lluitem per això!..”

I per a nosaltres l’acte va acabar de veritat quan Sahar ens va signar un llibre per a la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, on l’ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya hi està incorporada). No disposàrem de temps per explicar-li la xarxa, però la seva mirada entre sorpresa i interrogant ens fa més properes en la mirada des del femení.

Què és el Fòrum Social Català?

24/Juliol/2007

FÒRUM SOCIAL CATALÀ - GENER 2008

El FSCat és un espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari. És un espai d’intercanvi d’experiències, de debat, de mobilització i d’articulació d’entitats i de moviments socials que rebutgen el model actual de desenvolupament dels pobles i que es troben en un procés permanent de recerca i construcció d’alternatives.

 El FSCat pretén estimular la reflexió i l’acció a partir d’una democràcia veritablement participativa, pel que fa a les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials actuals i proposar alternatives que se centren en l’atenció de les necessitats de l’ésser humà i del respecte a la natura.

 El FSCat vol articular de manera descentralitzada i en xarxa a entitats i moviments socials amb inquietuds similars, involucrats en accions locals i/o internacionals. El FSCat està obert a totes les entitats, col·lectius i persones de la societat civil dels països catalans, amb l’excepció dels partits polítics, organitzacions governamentals, militars o violentes.

Com es pot participar al Fòrum Social Català? La participació al procés d’organització del FSCat és oberta a totes les entitats i persones de la societat civil i els moviments socials que s’hi sentin identificades i s’hi vulguin implicar. Els organitzadors del FSCat s’encarregaran exclusivament de facilitar la realització de les activitats proposades i recollides a través dels processos participatius oberts del FSCat (assemblees, comissions, grups de treball, etc.)

Hi ha una llista de distribució per coordinar/organitzar/comunicar-nos. Si us voleu subscriure ho podeu fer a la pàgina web: http://www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/fscat Animem els moviments socials catalans a participar el cap de setmana del 25, 26 i 27 de gener als actes centrals de Barcelona i/o organitzar els seus propis actes en els dies previs o posteriors. _______________________________________________ FSCat mailing list FSCat@moviments.net http://www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/fscat

La periodista Mirta Rodríguez Calderón amb la Xarxa Internacional a Catalunya

17/Juliol/2007

Ha estat un plaer tenir uns quants dies entre nosaltres a la reconeguda periodista i companya de la ‘Red Internacional de Periodistas con Visión de Género’, Mirta Rodríguez Calderón. Periodista cubana, que viu a Santo Domingo on treballa a la Universitat i forma part de la ‘Red Nacional de Periodistas’.

L’Alícia, la Dolors, la Julia i jo vàrem conèixer a la Mirta durant la I Trobada de la Xarxa Internacional el novembre del 2005 a Morelia, Michoacán (Mèxic). Des d’aleshores hem pogut seguir el seus articles a SEMlac i a CIMAC. Ha estat una alegria retrobar-nos i poder presentar-la a més companyas de la Xarxa. Aquesta xarxa que ens permet la lliure circulació de la informació des del femení i a més relacionar-nos amb ‘les nostres més semblants posible’ (Sylvia Platt?).

La Mirta ha estat un parell de setmanes a Barcelona, convidada pel col·lectiu ‘al Hanan‘, que treballa en la creació de nous models de comunicació intercultural i cooperació des de les dones i la ciutadania.

Vàrem sopar plegades amb un grup de dones periodistes, entre elles la Presidenta de l’ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya) Montserrat Puig. La vàrem acompanyar un altre dia, tot assistint a un taller d’ al Hanan, conduït per la sociòloga i amiga - alumna seva, Isabel Holgado. El tema girava sobre como vivim les dones les relacions amoroses. Com a desllorigador es va utilitzar el curtmetratge ‘ Princesas reales’. Va ser un taller molt viu i interessant.

Finalmente la Mirta ens ha ofert una xerrada-conferència al ‘Centre de Premsa Internacional de Barcelona’, ahir a la tarda, per a vint companyes de la Xarxa Internacional.

La va presentar la nostra companya de la Xarxa a Catalunya, la periodista Lídia Vilalta. La Lídia treballa amb diversos instituts i organismes internacionals i generalment ho ha fet a l’Àfrica i a Llatinoamèrica. El destí l’ha portat a treballar els tres primers mesos d’aquest any a Santo Domingo i per tant a conèixer bé a Mirta Rodríguez Calderón. Li ha fet una presentació magnífica, que ha acabat amb un poema que l’ economista Tania, amiga d’ambues, va dedicar ja fa un cert temps a Mirta i que ha emocionat a totes dues.

Mirta Rodríguez Calderón ens va fer la seva xerrada-conferència en base a un cos teòric, mitjançant reflexions de: la investigadora colombiana Patricia Anzola, la periodista dominicana Margarita Cordero, Octavio Paz, Margaret Mead, etc. així com del seu propi pensament. I en base a l’ experiència de la xarxa dominicana a través dels tallers realizats (violència de gènere, capacitació…), de la publicació ‘A Primera Plana’ i del treball a la Universitat i els seus ‘Cuadernos de Comunicación’. Amb l’agilitat i la ironía, que li són característiques, ens ha fet viatjar per l’illa de Santo Domingo en un recorregut pel periodisme amb visió de gènere, que ha amanit amb un recull d’acudits, anuncis publicitaris,notícies amb justificacions de la violència masclista i notes de premsa d’ ‘homenatges de prohoms a les seves mullers’.

Per acabar, Mirta ha explicat amb passió i deler els propers tallers que farà la ‘Red de Periodistas de Santo Domingo‘: ‘Residentes o pobladores. Implicados o sospechosos’ i ‘Los cuentos que nos cuentan’. (Per aquest darrer tema ha trobat a una colega de la Xarxa internacional a Catalunya, la periodista mexicana i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosa Maria Palencia que té un excel·lent estudi sobre gènere i cinema infantil (estudi presentat, almenys parcialment, a la II Trobada Estatal de la Xarxa Internacional, celebrada a Barcelona el novembre de l’any passat).

La conferència de la nostra companya i amiga Mirta Rodríguez Calderón ha estat retransmesa en directe per Radio Paca. També diverses companyes n’han pres nota i fotografies per als seus articles. Se’n farà un recull de premsa.

……………………………………………………………………………….

nota d’agenda:

XIDPIC.CAT:
Trobada-Xerrada amb la periodista Mirta Calderón, de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género, dilluns dia 16 a les 19 hores a la Sala de Premsa del Centre Internacional de Premsa de Barcelona, Rambla de Catalunya, 10, 1er. pis

La nostra companya Mirta és cubana i viu i treballa a Santo Domingo. Forma part de la
Red Internacional de Periodistas con Visión de Género ( Xarxa Internacional de Periodistes amb Visiò de Gènere) des dels seus inicis, i és Coordinadora editorial de la revista ‘ A Primera Plana ‘ de la ‘ Red Dominicana de Periodistas con Perspectiva de Género ‘.

Mirta Calderón és una periodista molt reconeguda i apreciada per les companyes i companys de la Red Internacional. Serà molt interessant poder escoltar les seves experiències i conèixer la situació actual al Carib.

Malgrat hagi vingut a Barcelona convidada perl col·lectiu al Hanan, ens ha dit que està a la nostra disposició per si li volem fer entrevistes o demanar-li alguna informació. Li fa molta il.lusió conèixer a les companyes de la Xarxa Internacional a Catalunya.
Organitza la XIDPIC.CAT-XIPAVG
responsables: Lidia Vilalta i Tona Gusi

nota d’agenda:

La Mirta ve a Barcelona des de Santo Domingo. La Mirta Rodriguez Calderón, una gran periodista cubana que fa molts anys que treballa a Santo Domingo, estarà aquest mes de juliol aquí a Barcelona. Ens ha demanat d’organitzar una trobada ja que ens vols conèixer a totes i parlar-nos de: A PRIMERA PLANA i CUADERNOS DE COMUNICACION (aquesta setmana en surt el número 2), “y quién sabe de qué más” ens diu la Mirta. La situació és molt dificil a Santo Domingo.Ens trobarem, doncs, alguna tarda de juliol….les que no fem vacances!. Passarem la cita.

img_3494400.jpg

‘VOCES DE MUJERES’, 14 anys d’aquest de radio a Guatemala

16/Juliol/2007

Asunto: [Cimacdiario] SEXTO ENVÍO
* BREVES DEL 16/07/07
Guatemala.- El programa de radio ‘ Voces de Mujeres‘,  dirigit per la sociòloga i feminista  Ana Silvia Monzón, ha celebrat el seu 14 aniversari éssent una proposta de comunicació a favor de les dones, tan invisibilitzades a Guatemala.

D’acord amb un comunicat, el programa de radio, que va nèixer com una
necesitat d’ expressió per fer visibles els temes de gènere, ha obert espais  a les dones de Guatemala,  del camp, de la ciutat índigenes, mestisses, maies, guatemaltecas del campo, de la ciudad, rurales, indígenas, analfabetes, religioses, atees, etcétera.

LLibre de Maryam Rajavi ‘Integralismo islamico e questione femmnile’ traduït a l’italià

16/Juliol/2007

WOMEN IN THE CITY
Magazine online
aggiornamento del 16 luglio 2007

ww.women.articolo21.com

Politica in movimento - Siena, Iride, ovvero la pratica dello “sguardo
oltre”
E’ un’associazione di donne migranti e native, Iride,che con la Provincia
di Siena ha tradotto e pubblicato il libro piu’ odiato dalle autorita’ di
Teheran, “Integralismo islamico e questione femminile”, di Maryam Rajavi
che sara’ presentanto da Farideh Araki Karimi, CNRI, nel corso del Meeting
di San Rossore. Nella sezione, il testo integrale del libro.

Per WOMEN IN THE CITY. Roma: Partito democratico e rappresentanza paritaria

16/Juliol/2007

WOMEN IN THE CITY
Magazine online
aggiornamento del 16 luglio 2007

ww.women.articolo21.com

Leader/1 - Roma: Partito democratico e nuove regole per la
rappresentanza paritaria. I commenti delle associazioni sulle nuove
regole adottate per l’Assemblea costituente del Pd. Il punto di vista di
Franca Chiaromonte, presidente di Emily. La candidatura di Rosi Bindi
alla segreteria.

Per WOMEN IN THE CITY. Internacional. Iran.

16/Juliol/2007

WOMEN IN THE CITY
Magazine online
aggiornamento del 16 luglio 2007

ww.women.articolo21.com
Politica in movimento/1 – Teheran, Otto donne condannate alla
lapidazione. La denuncia delle donne iraniane, l’appello alle Nazioni
unite ed alle associazioni internazionali di difesa dei diritti umani.
La partecipazione di Maryam Rajavi, presidente del Consiglio Nazionale
della Resistenza Iraniana in esilio, al Meeting Internazionale di San
Rossore “I diritti delle donne e dell’infanzia” promosso dalla Regione
Toscana e dall’Unicef,:“il fondamentalismo misogino degli ayatollah, e non
l’islam, causa dell’inferiorita’ sociale delle donne iraniane. Separazione
tra stato e chiesa.”.

Mèxic. Presentació del llibre ‘Homofobia. Odio, Crimen y Justicia 1995-2005′ del periodista Fernando del Collado

16/Juliol/2007

Aquest llibre evidencia com a Mèxic més del 80 per cent dels crims contra homosexuals estan arxivats en l’oblit i continuen en total impunitat. També cerca plantejar des de les pròpies procuraduries, la negligència i el prejudici de les autoritats en el moment de la investigació: ‘Són 15 anys d’impunitat. Aquests 15 anys són també el reflex d’un nivell altíssim d’ assassinats contra homosexuals’, han estat les primeres paraules de l’autor, que amb indignació ha començat a dir una lletania de xifres sobre aquests homicidis.

L’escriptor ha informat que la Comisión Ciudadana Contra los Crímenes de Odio por Homofobia (CCCCOH) te un registre de 3 homosexuals assassinats al mes en el país. D’aquests quasi be 400 crims, des del 95 al 2005, el 98 per cent segueixen en la impunitat.

Montse G. Sosa: Samarkanda, 14/07/07; Helsinki, 14/07/07

14/Juliol/2007

Per Montse G. Sosa

Samarkanda. Era la nit de lluna plena i hi érem tots els que hi havíem de ser: dos italians revolucionaris, joves i a punt pel que calgui, una turca artista - intel·lectual amb un aire de tristesa que a mi, em posava nerviosa, una turca normal i per tant encantadora, una coreana adoptada a Suècia i que viu a NY i que li encanta la lluita i li agrada lluitar, especialment amb homes…….. i jo. La turca boïga per fer fotos i no vol parla de res mes. Els italians volen parlar de la guerra civil espanyola i la coreana - sueca, parla dels seus viatges pel món (que son molts) i de com odia els japonesos. Ens explica anècdotes per il·lustrar com, la tan comentada boina educació japonesa, no es mes que un mite i que res més lluny de la realitat. Les discussions s’allarguen des del sopar de quarts de 9 fins allà les 3 de la matinada. La lluna és ben plena i la llum entra pel cel obert del pati del hostal, argentant les plantes, catifes i mobles que li donen aquest aire dels encants de les mil i una nits. No ens posem d’acord sobre si cal respectar o no les tradicions per més injustes que siguin, de si els mites els creen els mateixos mitificats, de si el masclisme es superable o no…. …….La cosa s’escalfa, tothom te raó i tothom argumenta intel·ligentment. De sobte, s’obre la porta. Una clienta nova. Això ajuda a refredar la discussió per uns minuts. El responsable li ofereix te i síndria - és un bon costum de l’ hostal i realment s’agraeix - mentre la convida a seure.

- Bona nit, seu i pren un té, relaxa’t i desprès parlem-

-Si, tots prenem te i síndria i ens refresquem. Ara la lluna ens guaita cara a cara.

Les presentacions són obligades i la “nova” diu que es japonesa. No podem evitar unes rialles dissimulades al màxim possible. Però les japoneses no són mal pensades, per això ella també riu. Els italians i jo ens petem. La coreana no ens pot mirar a la cara, la turca trista sembla que ho troba tot massa fort.

Ens pregunta a tots d’on som.Tots els nostres orígens li semblen encantadors, però quan arriba el meu exclama:

- Oh deu meu, fantàstic!!! m’encanta Espanya i les corridas de toros !!!!

La coreana diu que se’n va a passejar sota la lluna, un Itàlia s’hi apunta. La turca trista diu que també hi va, per fer fotos diu, i no se n’adona que volen estar sols. La resta anem a dormir.

L’endemà la turca normalment encantadora i jo marxem cap a Tashkent juntes. Quan arribem agafem al metro i ens perdem…..riem forca i ens acomiadem rient…….

És des de Taskent des d’on contacto els meus amics del Pakistà, altre hora no trobats. Decideixo que abans de tornar a l’Índia, passaré pel Pakistà i ens prendrem uns quants tes.

Al Pakistà, el president es troba a la corda fluixa. El govern està en crisi. L’oposició liberal l’apreta per que convoqui eleccions tal i com va prometre el 2001, quan es va “coronar emperador” amb un cop d’estat. L’integrisme islàmic l’acusa de vendre el cul als occidentals, especialment a Bush. Fa unes setmanes van calar foc a un local on hi treballaven unes xineses massatgistes. Les noies van ser maltractades. A les províncies del nord hi ha manifestacions diàries contra les condicions de treball….

….I de sobte el govern envolta la mesquita roja on s’hi troben centenars d’estudiants (armats!!!!!?????) i el país viu una setmana de tensions amb mes de 50 morts…… Tothom s’oblida de les pobres xineses, de les manifestacions del nord i de l’oposició però ho superarem” -diu el president- “ho”? Nosaltres i vostè doncs? ……. lliberal……….La ciutat es troba en toc de queda i els tancs al carrer……” som el mateix,
Ara

Dic adéu als amics emotivament retrobats.

Torno a Delhi, ara tant familiar i amb els records del Pakistà, i Samarkanda i Urumqui….. camino pels seus mercats plens de colors, de gent, de pols, de soroll de pudors…… i entre mig de tot: una joia. El pregó de la Festa Major el farà una estimada amiga. Això em recorda que tot s’acaba i que torno a casa…….

Però abans passejo pels carres de Helsinki, ciutat encantadora i marinera. Te aquell color gris-net de les ciutats del nord. Ahir a Delhi estàvem a 42 graus, avui a Helsinki a 12……Avui hi ha mercat de peix, flors, fruites i artesania…..una pintora preciosa i amable exposa la seva obra en el petit Mont Matre finlandès. Les seves pintures són fascinats. Especialment un jardí amb besties i plantes blaves que s’assembla tantissim a un somni meu tingut fa uns dies…….. m’hipnotitzen els seus colors, però no el puc comprar, es massa car. Finalment, però, li compro una libèlula solitària, blava i daurada. Ella entén la meva fascinació (per això és artista). S’ofereix a enviar-me per internet la pintura i em dona permís perquè la utilitzi, però nomes jo.

Tot m’ és familiar, tot tan a prop, el barri Sant Julià, els mercats de Delhi, les injustícies, les fronteres prohibides, els intocables entre les escombraries, les lluites inacabades, les llengües oprimides, les amistats de casa i les trobades pel camí….els somnis dels pobles, de Delhi, de Sant Julià, De la Xina, del Mar d’Aral…. de les libèlules…………….

La vida s’ assembla tant arreu !!!!!

Fins ara !!!!