Caddy Adzuba serà a Barcelona el proper dijous, 21 de gener. Els
actes organitzats son els següents:

- Dijous 21. 9 h. Barcelona. Seminari tancat per a periodistes sobre la problemàtica de la informació sobre la violència sexual contra les
dones en conflictes armats. El cas de Kivu. Amb la periodista Caddy Adzuba. Hotel Pettit Palace, C/ Roger de Lluria, 21. Organitza:
Institut Català Internacional per la Pau / Oficina de Promoció de la Pau y dels Drets Humans / Fundación Euroárabe y l’Observatori de la
Cobertura de Conflictes (UAB). Necessaria inscripció previa a la següent direcció: icip@gencat.cat o al telèfon 935544270. Afor
limitat.

.

- Dijous 21. 19 h. La violència sexual contra les dones en conflictes armats. El cas de Kivu. Ponent: Caddy Adzuba. L’acompanyen Xavier Badia (director de l’Oficina de Promoció de la Pau y dels Drets Humans), Tica Font (directora de l’Institut Català Internacional per la Pau) y Xavier Giró (director de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes). Lloc: saló d’actes del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. C/ Diputació, 355.

.

 De ICD

8 de gener de 2010

Comunicat de Premsa

 El departament d’Acció Social i l’Institut Català de les Dones condemnen l’assassinat d’una dona ahir a L’Hospitalet de Llobregat

El Govern fa una crida a les dones per a què demanin l’ajuda necessària davant qualsevol indici de perill i recorda l’existència de serveis especialitzats com la Línia 900 900 120.

El Departament d’Acció Social i Ciutadania i l’Institut Català de les Dones (ICD) del Departament, manifesten el seu condol i condemna per la mort ahir a L’Hospitalet de Llobregat d’una dona a mans de la seva parella.

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, han expressat el seu rebuig a la violència masclista. Un cop més han refermat el compromís del Govern en la lluita contra qualsevol forma de violència que coarti la llibertat de les dones, els seus drets de ciutadania i atempti contra la seva vida. També han manifestat que és necessari que tota la societat actuï de forma contundent en contra d’aquesta violència i no es permeti cap manifestació que la justifiqui.

Des del Govern s’han impulsat una llei i programes específics d’abordatge de la violència masclista basats en la sensibilització, la coordinació i l’atenció a les dones, fent especial incidència en totes les mesures de prevenció d’aquesta violència.
El Govern fa una crida per a què demanin l’ajuda necessària davant qualsevol indici de perill i recorda l’existència, entre d’altres, de serveis especialitzats per a les dones com la Línia telefònica gratuïta 900 900 120 i els serveis municipals o comarcals d’informació i atenció a les dones (SIAD).

Aquest llibre és fruit del compromís contra la violència de gènere de cinc escriptores espanyoles, i recull el testimoni de cinc dones que en algun moment de la seva vida han  patit maltractaments per part de la seva parella. El fill de la cinquena, assassinada pel seu marit, és qui proporciona el darrer relat i dóna nom al títol: la seva mort  fa que cinc per dos facin nou.

El testimoni del patiment viscut per totes elles i de la seva lluita constitueixen un autèntic clam contra aquesta problemàtica social, i ha de servir per reforçar la nostra voluntat d’eradicar-la.

En la presentació, l’ Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i Editorial Península, amb la col·laboració de la llibreria Pròleg, amb suport de han intervingut: Ángeles Caso, Espido Freire, Rosa Regàs, Eugenia Rico, Lourdes Ventura, Sílvia Pérez i Fernando Marías.

 Comunicat de premsa

.

.

Presentació de l’actualització de les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació

El nou document conté 15 recomanacions i s’adapta a l’evolució dels mitjans en relació al tractament d’aquest tema, així com a les normatives vigents.

Representants de les entitats i institucions implicades en el projecte

Institucions i entitats han presentat el resultat de la revisió i actualització de les Recomanacions sobre el tractament de la violència de gènere als programes informatius i d’entreteniment als mitjans de comunicació de l’any 2004. Aquest document va sorgir, aleshores, d’una iniciativa col·lectiva per part dels agents socials implicats en l’abordatge del fenomen de la violència masclista a través dels mitjans de comunicació. Posteriorment, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va adaptar el contingut a 12 recomanacions que facilitaven la seva aplicació efectiva.
L’evolució i l’avenç de la societat pel que fa al coneixement del fenomen de la violència masclista i el fet que en el transcurs d’aquests anys s’hagin aprovat noves lleis, han fet necessari obrir un procés de treball per a la revisió d’aquestes 12 recomanacions.
El nou document conté 15 recomanacions i suposa l’adaptació al tractament actual d’aquesta violència en els mitjans de comunicació, així com a les normatives vigents.

Aquesta revisió i actualització ha estat realitzada per les següents institucions i entitats:

• Col·legi de Periodistes de Catalunya
• Consell de l’Audiovisual de Catalunya
• Consell de la Informació de Catalunya
• Associació de Dones Periodistes de Catalunya
• Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació
• Institut Català de les Dones, òrgan adscrit al departament d’Acció Social i Ciutadania
• Secretaria de Polítiques Familiars i Ciutadania, del Departament d’Acció Social i Ciutadania
• Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació
• Regidoria de la dona de l’Ajuntament de Barcelona
• Àrea d’Igualtat i ciutadania de la Diputació de Barcelona

Documents relacionats

• Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació
• Appèndix

En el marc d’actes en commemoració del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència envers les Dones,

dijous 26 de novembre a les 18 h.

 Xerrada - Taller a càrrec de l’advocada Sònia Martínez sobre

EL DRET DE LES DONES A ERADICAR LA VIOLÈNCIA MASCLISTA: marc legal, aspectes jurídics

Lloc: CASAL DE LA DONA, Lleida.

De Regiressenyadoria de Polítiques d’Igualtat

23 de Novembre de 2009

 Amb motiu del Dia Internacional per a l ’eradicació de la violència envers les dones, 

la Regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Lleida us convida a participar en la Jornada:

Les violències contra les dones :  Reflexions i nous enfocaments en la intervenció

que tindrà lloc demà dimarts 24 de novembre a partir de les 9 del matí a la sala Jaume Magre   (C/Bisbe Torres,2).

Us adjuntem el programa de la jornada per si és del vostre interès i perquè en feu la difusió que considereu oportuna.

Enllaç al Programa Jornada Lleida

Salutacions ,  Regiressenyadoria de Polítiques d’Igualtat

Pl. Fanalets de Sant Jaume ,  s/n

19 de Novembre de 2009

Comunicat de premsa

.

.

L’Institut Català de les Dones realitza avui un taller sobre violència masclista en el Centre penitenciari de dones de Barcelona

L’ICD ha organitzat aquest any 13 tallers del programa “Eines de participació” en centres penitenciaris

L’Institut Català de les Dones (ICD), òrgan adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, duu a terme avui, en el Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, el taller La violència en les relacions de parella. Aquest taller forma part del programa Eines de participació, en el marc del qual s’han realitzat 136 tallers al llarg de l’any 2009. 13 d’aquestes sessions han tingut lloc en centres penitenciaris.
El taller La violència en les relacions de parella té l’objectiu crear un espai de debat que faciliti la identificació dels comportaments abusius en la vida quotidiana i en les relacions de parella. Es pretén poder compartir i reflexionar entre dones sobre aquest tema, per trobar eines que permetin abordar-lo des del propi coneixement. Personal de l’entitat especialitzada en violència masclista El Safareig imparteix la sessió.
Els tallers Eines de participació formen part del catàleg de recursos que l’ICD posa a l’abast de les associacions i entitats per divulgar eines formatives i metodològiques que facilitin l’adequació del teixit associatiu de dones a les necessitats de la societat actual, i per impulsar l’increment de la participació social i política de les dones.

Aquestes sessions, gratuïtes per a les entitats que les sol·liciten, tenen una durada aproximada de dues hores i inclouen conferències i debats. L’enfortiment de les entitats de dones i la creació de xarxes entre elles és un dels objectius del Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011.

Altres tallers que l’ICD ofereix en el marc del programa “Eines de participació” són:

• Dones i salut: espais de participació

• Migració-mediació: les dones com a ponts de cultura

• Dones i medi ambient

• Participar és transformar

• Les aportacions socials de les dones: històries i experiències

• L’experiència de les dones a l’entorn quotidià

• Sóc dona i estic bé amb el meu cos

• Ciutadania i gènere: de la lluita pel sufragi a la plena ciutadania

Per a més informació podeu consultar el web de l’Institut Català de les Dones

Per LÍDIA VILALTA, periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

18 i 19 novembre, estat de Chihuahua: Jiménez, Hidalgo del Parral, Camargo, Ejido La Creu, Delicias, Meoqui i arribada a la capital

Consells de Seguretat per a les dones en un dels territoris més violents del món

La caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones va fer una parada en el seu camí al veure el cartell que anunciava que s’estava arribant a Chihuahua, l’estat més gran de la República. Totes les Dones de Negre i les de Justícia per nostres Filles, van posar contentes per a una foto col • lectiva davant el cartell d’entrada. Però a la nit, segons sembla, les seves ments no van descansar, explicava Norma Ledezma, coordinadora d’aquesta organització de familiars de assassinades, perquè tot el dolor i sofriment els va tornar al cap amb la realitat física del territori.
I la inquietud no és per menys, perquè el propi Institut Chihuahuense de la Dona (ICHIM) (www.institutochihuahuensedelamujer.gob.mx) anima a denunciar els casos de Violència contra les Dones que, “en els últims 3 anys ha afectat a 5 de cada 10 dones, 3 de cada 10 estudiants, reporten violència en el festeig ‘.

El ICHIM té editat, a més, una mena de manual de recomanacions per evitar situacions de risc, anomenat ‘Consells de Seguretat per a Dones “ que, per a les foranes ens espanta, més que prevé.
Aquí es poden llegir les instruccions, depenent de cada situació. Per exemple, ’si aquestes sola: és millor no caminar per carrers solitaris, ni circular de nit a la teva vehicle per barris desconeguts …. camina sempre en sentit oposat a la circulació … si un atacant demana la teva bossa, … aviéntala (Llença) el més lluny que puguis … tria utilitzar elevador (ascensor) en lloc d’escales. (L’escala és un lloc perfecte per a un crim). Si estàs en el teu acte: s’observa bé tot al teu voltant i revisa l’interior del vehicle abans d’abordar … observa els vehicles estacionats al costat del teu …. quan pugis al cotxe, no et distreguis …. assegura les portes i manté les finestres tancades. Si utilitzeu transport col.lectiu, procura seure prop del conductor ‘.
I també hi ha consells per al pitjor dels casos, ’si ja ets víctima d’algun delicte: si et fiquen a la cajuela (portaequipatges) d’un vehicle trenca les llums del darrere … treu el teu braç per aquí i comença a moure constantment. El conductor no pot veure’t, però l’altra gent ho farà’…. Si l’atacant té una pistola i no et té sota el seu control, corre. La possibilitat que et abast algun dels seus trets és quatre de cada cent …. corre preferentment en ziga-zaga. Tingues en compte que el colze és el punt més fort del cos. Si estàs prou a prop de l’agressor, úsalo ‘.
Dóna pànic només el pensar que hagin d’utilitzar totes aquestes prevencions per evitar ser violentada o assassinada, no ja a Ciudad Juárez, o a la capital de Chihuahua, sinó en municipis menys poblats, com Hidalgo del Parral, Nou Cases Grans, Creel o Musivi, les adreces dels quals consten en aquest imprès de l’Institut Chihuahuense de la Dona.

En un d’aquests municipis, Hidalgo de Parral, denominat pels seus pobladors com ‘la capital del món i germana de la Ciutat llibertària de Dolores’ va tenir lloc la segona parada de la caravana de les Dones de Negre ja dins de l’estat de Chihuahua. Allà les feministes i organitzacions, que havien penjat la vigília indumentàries de dona, per on anava a caminar la campana de l’Èxode per la Vida de les Dones, en protesta pels feminicidis, es van trobar que havien robat-desaparegut les peces de roba interior.
La marxa va estar acompanyada de moltes persones joves, des de l’ensenyament secundari (Institut) a la Universitat (la Pedagògica Nacional) i petits grups anaven motoritzats o amb bicicleta. I hi havia molts eslògans lusius a la violència que s’exerceix contra les dones: ‘quan maltractes una dona, deixes de ser home’; ‘quan la sang és d’una dona, la ferida és de tots’.… i també una gran manta (pancarta) el centre era la cara de la primera dona revolucionària en Parral, Cristina Baca.
La caravana va acabar el seu toc de dol a la plaça central, al costat de la catedral, on hi havia diversos performances i alguns quadres de la pintora Evelyn Girón.
Allà el minut de silenci va ser per una assassinada, la ossada s’acabava de trobar aquell mateix dia.

El dia anterior, la caravana va fer la primera parada de l’estat de Chihuahua en Jiménez, el parlament inicial i de benvinguda va estar a càrrec d’un dirigent del moviment social. Diverses organitzacions, activistes i pobladors van donar la benvinguda a les Dones de Negre i l’Èxode per la Vida de les Dones, va recórrer els seus carrers tocant la campana i pintant creus roses a pals i altres mobiliaris urbans. Perquè en aquesta localitat, dos joves de l’institut acabaven de ser assassinades i es va denunciar la impunitat dels assassins. Al mig del carrer, en un improvisat escenari, va acabar la marxa i es van llegir uns versos de la poeta juarense Micaela Calderón del seu llibre Elegia al desert. I es va acabar cantant l’Himne de les Dones de Negre.

Les següents parades de l’Èxode van ser Camargo, l’Ejido La Cruz, Delicias i Meoqui, on grups de dones i homes van dispensar càlides acollides a les ja cansades viatgeres, en actes públics als carrers i places i les van recolzar en els seus desitjos de justícia. On no hi havia parada programada en la ruta de l’Èxode per a la Vida de les Dones, grups de persones saludaven amb mocadors blancs a la comitiva, formada per un camioneta i el seu remolc especial on viatjava la campana, seguida d’un gran autobús en què viatjaven totes les Dones de Negre, les mares i familiars de Justícia per nostres Filles i altres acompanyants.

La caravana de dones va arribar a la capital de Chihuahua-bressol de la Revolució mexicana, que celebrava el seu 99 aniversari-en la nit del dijous 19. L’expedició va ser rebuda sota l’emblemàtica escultura de Sebastià anomenada la porta de Chihuahua. Malgrat el fred i la pluja gelada que queia, un nodrit grup de persones va rebre i acompanyar a les nouvingudes, primer a vehicles i després a peu, en una marxa silenciosa acompanyant el redoble de la campana, però cridant ben alt Justícia ¡¡¡ ¡, davant dels tribunals estatals d’aquesta capital, camí del centre de la ciutat, que celebrava l’endemà el 300 Aniversari de la seva Fundació. La campana va ser arrecerada al pati del Palau de Govern de Chihuahua, al costat de l’altar on va ser afusellat el líder de la Independència Miguel Hidalgo i allí va romandre fins a la seva sortida a Ciudad Juárez.

Les nouvingudes es van incorporar a les diferents sessions de la Primera Trobada Estatal ‘Dones i Feminisme’ la conferència magistral al dia següent va estar càrrec de l’ex-diputada i acadèmica Marcela Lagarde, en la qual va anunciar la imminent condemna de l’Estat mexicà per la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) pels assassinats de tres dels vuit víctimes de feminicidis del Camp Algodonero de Ciudad Juárez.
Les sessions de la Trobada es van tancar el diumenge 22 amb la mala notícia de la mort d’Irma Campos, la històrica feminista i activista de Chihuahua, que va estar a la sortida de la campana a la capital mexicana, on es va llegir el seu poema.

Per LÍDIA VILALTA, periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

Novembre 17 Gómez Palau i Lerdo, La Laguna (Durango)

Un minut de silenci i tota una vida de combat

La Laguna és una regió mexicana amb nombroses indústries i serveis, enmig de zones desèrtiques ia cavall entre els estats Durango i Coahuila. A aquest últim pertany la ciutat de Torreón i Durango les de Gómez Palacio i Lerdo. Ambdues formen gairebé una mateixa àrea metropolitana. I allà va arribar l’Èxode per la Vida de les Dones, en el matí del dimarts 17. Una multitud, sobretot dones, esperava la caravana portant vistosos amb globus roses. I amb la campana de les Dones de Negre, van avançar pels carrers de la ciutat fins l’esplanada de la Presidència municipal (Ajuntament) de Gómez Palacio. Allà esperaven a la caravana diverses autoritats: l’alcalde Mario Calderón i la seva dona, la directora de l’DIF (Desenvolupament Integral de la Família), la presidenta de la Comissió de Gènere i Equitat del municipi, Nereida Marmoleto, la directora de l’Institut de les Dones local, Rosa María Nuño i la primera regidora de la veïna ciutat de Lerdo, Anabel Fernández Martinez, a més del síndica, Ana Cecilia Monarres.

Luz Esthela Lucha Castro, coordinadora Centre de Drets Humans de les Dones, (CEDEHM) (http://www.cedehm.org/) va iniciar els parlaments per explicar que formaven Dones de Negre i va explicar que, amb les claus que composen la campana , ‘pretenem obrir les consciències. Davant les institucions que s’han d’ocupar i preocupar de la seguretat de les dones, Castro va afirmar que “la violència familiar requereix protocols …. la policia i les autoritats són omís i no el reconeixen com a delicte ‘. ‘No callen, va prosseguir, perquè’ la quota de sang que hem pagat per culpa de les nostres institucions és molt gran ‘. La Violència de gènere, continuar és Violència contra els drets humans i hi ha instruments internacionals que s’han de complir, a Durango ia Mèxic. Per això, hem d’acabar amb els assassinats i va clamar Ni Una més ¡¡¡¡.
Norma Ledezma, coordinadora de l’organització Justícia Per nostres Filles (JPNH), (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), va recordar a l’assistència,-emparada del sol a una gran carpa preparada per a l’acte a l’esplanada de l’Ajuntament-, que era gairebé la vigília del 25 de novembre i que elles ‘estaven de dol’ per l’assassinat d’una altra menor. L’havien llegit en un diari durant el viatge: Luz María Rocha Domínguez, una nena de 12 anys, va sortir el diumenge de casa seva al municipi zacatecano de Valparaíso i va ser trobada morta amb visibles mostres de violència.
‘La seva mare va haver de ser sedada i el seu pare només va poder pronunciar una paraula: Justícia’. En el camió (autobús), va prosseguir Ledezma visiblement afectada, ‘totes vam tornar a viure la pitjor història, no coneixem la seva família però ja va quedar marcada per la resta de la vida, com nosaltres. La nostra organització, va subratllar, s’uneix al dolor de la família de Luz María; tenen el nostre suport i el nostre cor està amb ells,
‘Hi ha molt per fer, va continuar la responsable de JPNH,’ perquè encara no sabem qui va matar a les nostres filles, i no és un dol qualsevol, quan es van d’aquesta manera, mai s’oblida. I va demanar a les autoritats de Gómez Palau un minut de silenci per Luz Maria, però va recordar que “ara és un minut de silenci però és tota una vida de combat ‘.
Després del silenci, va prendre la paraula l’alcalde per donar la seva solidaritat a les ‘valentes Dones de Negre i va afirmar que “ens unim a la causa, li ho reconeixem i estem amb vosaltres’. I a continuació, alcalde i esposa van pujar al remolc on viatjava la campana i, en senyal de dol, la tañeron tres vegades, so que va ser alternat per la campana municipal de l’esplanada, després d’això, van llançar a un cel clar, els globus roses que portaven els assistents.

A la tarda, una llarga caminada amb les dones institucionals d’ambdós municipis i altres que es van afegir, totes posades sota una gran manta negra, va moure la marxa, que va recórrer la carretera cap a Lerdo, acompanyant el toc de la campana de l’Èxode fins al monument d’Alexia (la que dóna afecte a tots) aixecat en el marc del Dia contra la Violència vers les Dones el novembre de 2005, per l’alcaldessa d’aquest llavors. Allà es van encendre espelmes al voltant de l’estàtua i totes les dones juntes van cantar l’Himne de les Dones de Negre, compost en la caminada a peu cap a Ciudad Juárez l’any 2002, anomenat ‘Èxode per la Vida’, algun dels seus paràgrafs crida:

Elles busquen dignitat,
Pau, Justícia i llibertat
També amor i equitat
Elles busquen solidaritat
Elles criden ni una més
Ni Una Més ¡¡¡¡¡,…..

Després es va arribar al parc central de Lerdo, on esperaven també l’alcalde Carlos Aguilera Andrade, la responsable local de l’Institut de les Dones, Claudia Landeros, la secretària municipal Jacqueline Del Río López a més de Rosa M ª Nuno i Ana Cecilia Monarres, de Gómez Palacio , que van seguir acompanyant a les Dones de Negre en els actes d’aquest municipi de La Laguna.

Per part de l’Èxode per la Vida de les Dones, va prendre la paraula Hilda de la Vega, de Dones per Mèxic, per recordar que “es viu a la impunitat” perquè “no han estat detinguts, ni castigats els assassins, i exigim Justícia. No volem violència, volem viure en pau ‘. I per això ‘ens cobrim totes amb el mantell negre per aquest mateix dolor i indignació, ens fem totes una sola, a més de les que ja no podran venir … exigim viure en pau i llibertat ‘.
Per JPNH va prendre la paraula Irene Miramontes, qui va posar deures a les autoritats i en el seu missatge va exigir ‘més mesures i tangibles per augmentar el nombre de detinguts i disminueixi el de dones assassinades. Volem Justícia, caigui qui caigui, va finalitzar. L’alcalde els va donar el seu ‘respectuosa benvinguda’, va qualificar les seves demandes de ‘justa lluita’ i va animar a l’assistència a que fes la seva pròpia reflexió sobre el que havien sentit i ho transmetessin la seva família, a la seva comunitat i al seu treball. L’acte va finalitzar amb el toc de la campana donat per aquesta primera autoritat, el toc seguirà trucant al dol i clamant Justícia fins a Ciudad Juárez, per les dones assassinades impunement.

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

15-16 novembre Zacatecas (Zacatecas)

Amalia García acull la campana en el seu Palau de Govern de Zacatecas en suport a una vida lliure de violència per a les dones 

L’arribada de les Dones de Negre a Zacatecas va coincidir amb les vigília de la celebració de l’Aniversari de la Revolució mexicana (99 anys), en la qual aquesta ciutat i la Divisió del Nord, al comandament de Francisco, Pancho Villa, va ser determinant per a la batalla i el triomf final dels insurgents. I amb la ja reconeguda i important participació de les dones revolucionàries, conegudes com les Adelita. Els tres poders de l’estat local -2 en mans de dones: Executiu i Judicial-van posar a disposició de la caravana algunes instal • lacions oficials i el suport logístic de funcionaris i activistes per a tots els actes.

Les organitzacions i xarxes de dones d’aquest estat, integrants del Moviment Feminista i Ampli de Dones, es van sumar als objectius de l’Èxode per la Vida de les Dones, que trasllada la campana des de la ciutat de Mèxic fins a Ciudad Juárez per conscienciar i visibilitzar la violència que s’exerceix contra les dones a Mèxic. En el seu programa oficial dels actes van declarar que “amb el compromís que caracteritza a les dones zacatecanas en la lluita per la reivindicació dels nostres drets, ens sumem al reclam que l’Estat mexicà ens garanteixi l’exercici ple de tots els nostres drets, entre ells el de viure una vida lliure de violència en totes les seves formes i manifestacions ‘.
Les polítiques i dones signants (Legislatura Zacatecas, Milenio Feminista, Olimpia de Gouges, AC, Hij @ s de la Lluna, Covizac, Unitat Nacional amb Equitat i Transparència AC, Injuzac, Ddeser, Mas, Inmuza, Creafem, Mubidiac, dones i Punt i Dona del Segle XXI) van organitzar una agenda política amb una forta vessant cultural.

La banda municipal, composta per joves d’ambdós sexes, va rebre a l’entrada de la ciutat a les chihuahuenses, com també tres dones de la escaramussa Charras, com es coneix a les Adelita revolucionàries que, carregant el seu emblema, una creu rosa i una bandera negra, van marxar juntament amb les organitzacions de dones locals i les polítiques acompanyant a les Dones de Negre en la seva caminada cap al Palau Nacional, on resguardar la campana. En el trajecte, que va creuar la ciutat fins arribar al centre històric, patrimoni cultural de la humanitat, la música de la banda es torn amb el toc de la campana, en duel per les assassinades i, de vegades, el silenci només el trencava el xiulet del tren, que creua per les abruptes muntanyes que envolten la ciutat, fundada el 1546, el subsòl està ple de mines i va ser un dels més rics centres mexicans d’extracció de plata, or i altres minerals, que sortien del país en benefici només de la colònia espanyola.

Després de deixar la campana a la seu de la governadora Amalia García, es va realitzar una Conferència de Premsa al pati central del mateix Palau de Govern. Allà en nom de les dones de 20 organitzacions impulsores dels actes, la mestra Laura Márquez va animar el Èxode i va llegir uns paràgrafs de la Marxa de Zacatecas que van acabar en l’exigència de Ni una assassinada més ¡.

Prestes estem ja
A combatre
Sentir trucar sona el clarí
Les armes aviat prepareu
I la victòria gaudiu ….
….. Ni una morta més ¡¡¡¡¡¡¡

Isabel Tancat, d’un dels grups que integren Dones de Negre va explicar el balanç de l’Èxode fins aquell moment i Norma Ledezma, la coordinadora de Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), va recordar que ‘els feminicida són crims d’odi i de misogínia ‘, però que les mares seguiran lluitant per aclarir la veritat i trobar les seves filles, perquè’ és difícil, però sí que es pot ‘, va afirmar. Comitiva i personalitats locals es van dirigir després al vestíbul de la Legislatura (el Congrés local) on es va presentar el vídeo Èxode per la Vida, de les Dones de Negre en què es compten els seus orígens i la seva marxa pel desert de Chihuahua el 2002 a direcció a Ciudad Juárez, en el marc de la seva campana permanent Ni Una Més En aquest mateix espai es projecte també la pel lícula ‘En el temps de les papallones’ que explica la història de les tres germanes Mirabal (Minerva, Pàtria i Made) de Sant Domingo, lluitadores contra la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo, per la memòria del qual es va donar nom al 25 de novembre, com a Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.

A la tarda, es va realitzar un Concert ‘Per la Vida de les Dones’ a la Plaça Goytia, on va actuar la mezzosoprano Sara Ortiz, acompanyada de Miguel Carlos Rueda a la guitarra i de Paola Robles Camacho a les percussions. Alma Rius, es va incorporar al final de l’actuació per donar la segona veu a les cançons. La música va estar precedida de breus paraules de dones de diferents col • lectius rurals i ciutadans que van voler sumar-se als reclams de Justícia de la caravana. L’advocada Luz Elena Lucha Castro del CEDEHM (http://www.cedehm.org/), va agrair l’hospitalitat de la població i de la seva governadora i va afirmar que “ens complau estar en Zacatecas, llibertària i germana de la ciutat de Dolores … portem les armes de la raó per fer miques la Violència vers les Dones … que aquesta Divisió del Nord derroqui la dictadura sexista que atropella els nostres drets ‘. Castro va recordar que “venim de Chihuahua, bressol de la revolució mexicana; ara volem una nova Revolució, sense quotes de mort i amb grans rius de vida. Les saludem, abracem i les invoquem a actuar contra aquest Mèxic violentat. Rescatem Mèxic ¡¡¡…. Ni Una Més ‘.
Amb aquest mateix lema les Dones de Negre van fer el seu propi performance i es van tombar a terra formant la paraula Ni Una Més ¡¡¡, per exigir la fi dels feminicidis. A continuació, en record del poema Cultiva una rosa blanca de José Martí, van lliurar roses blanques al públic assistent, que tenien com a butaques les escales de la bonica plaça d’Goytia.
La jornada polític cultural va acabar al Palau de la Mala Nit, seu del Tribunal Superior de Justícia de l’estat de Zacatecas, la presidenta és Leonor Varela Parga. Allà es va inaugurar l’exposició ‘No Més’ (Violència contra les Dones) de Sonia Félix Cherit, l’impacte visual molt directe i real, va deixar profundament commocionats a algunes de les mares de Justícia Per nostres Filles.

Segons manifestacions de la diputada M ª Luisa Sosa de la Torre, presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere del Congrés d’aquest estat, ‘la majoria de feminicidis estan resolts, perquè hi ha un grup d’advocades que, amb fons del govern federal (central) estan investigant els casos, veuen com s’apliquen i estan fent les seves anàlisis ‘. I va explicar també que, des de 2002 ja es realitzen capacitacions en els Ministeris Públics i la Procuradoria. ‘El problema està en els tribunals’ va subratllar, perquè tot just aquest any les han iniciat en el poder judicial, però compten amb el suport de la seva presidenta. La diputada Sosa, que va acompanyar en tot moment a les integrants de l’Èxode en les activitats de ‘la ciutat de la plata’, no tenia informació concreta dels feminicidis perpetrats durant aquest any 2009, però va connectar per telèfon a aquesta reportera amb el accessible procurador de Zacatecas, Ambrosio Romero, que es va oferir amablement, a facilitar les dades demanades, més endavant i per correu electrònic.

peu de foto 1

Les Adelina o l’escaramussa Charras, les dones de la Revolució mexicana, que van acompanyar la marxa per la ciutat de Zacatecas fins al Palau del Govern de l’estat, junt a les dones de l’Èxode per la Vida de les Dones.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 2

La marxa de les Dones de Negre al seu pas per la monumental catedral de Zacatecas, situada al centre històric de la ciutat, nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 3

La campana de l’Èxode per la Vida de les Dones, queda en custòdia al Palau del govern de Zacatecas, durant l’estada i actes de les Dones de Negre a la capital de l’estat.

.

.

.

.

.

peu de foto 4

Les dones de les diferents organitzacions de Dones de Negre, formen les paraules Ni Una Més, ni una assessinada més, a la Plaça Goitia, on va haver-hi diumenge 15 de novembre un concert en el marc de les activitats culturals organitzades per les institucions i organitzacions de Zacatecas.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 5

Performance de NO MAS (Violència contra les Dones) realitzat la nit del diumenge 15, com a tancament dels actes realitzats al pas de la caravana Èxode per la vida de les Dones a la ciutat de Zacatecas.