CLARIANA de comunicació

Blog allotjat a cat.bloctum.com

Arxius per 'Gènere. Feminisme.' Categoria

L’educació és el camí de la llibertat i el límit de les dones és el cel

Enviat per tonagusi el dia 4th November 2010

Escrit per Tona Gusi
Per a La Independent
dijous, 4 de novembre de 2010
 .
.

Educació i cultura per al desenvolupament en la I Trobada de Dones Asiàtiques i Espanyoles

En el tercer debat  d’aquesta I Trobada, que va ajuntar dones lidereses de diversos països asiàtics, de Catalunya  i de la resta de l’Estat espanyol, es va aconseguir el màxim de participació. No només entre la trentena de participants assegudes al voltant de la taula rodona, sinó també de la vintena de dones -moltes d’elles joves- pertanyents a associacions de migrades de diversos països asiàtics al nostre país.

Casa Àsia va acollir el 25 d’octubre aquesta primera trobada que, a banda de permetre l’intercanvi d’experiències, vol convertir-se en una xarxa permanent amb seu a la casa i en col·laboració amb l’entitat per a la igualtat de gènere de Nacions Unides, la UN-Women.

La sessió va estar moderada per Gaëlle Patin-laloy, responsable de les comunitats asiàtiques a l’estat espanyol, i Anna Fumarola, ambdues de Casa Àsia.

La fractura que hi ha entre les expectatives que tenen les dones joves que han estudiat i la  realitat professional un cop acabats els estudis, és un dels problemes que més han preocupat a les assistents. També han volgut posar en comú bones pràctiques de diversos països. I el binomi religió- educació va planar durant la sessió.

“No siguis assalariada! Sigues empresària! El límit és  el cel si ets una dona emprenedora” és el que predica Marina Mahathir de la Junta de Sisters in Islam (SIS), de Malàisia. Aquesta activista pels drets de la dona  apunta que des del seu accés a les universitats, les dones ascendeixen i, en canvi, els nois s’acomoden a les situacions sense esforçar-se i van quedant enrere.

La representant d’Iran, Ziba Mir Hosseini, de la Universitat de Londres, es qüestiona si ara que a la universitat hi ha un  64% de noies, la formació que se’ls hi dóna és realment transformadora per a elles. “Sense educació no hi ha llibertat. L’educació és el camí per a la llibertat, però les expectatives quan més altes són major frustració produeixen per culpa de les limitacions que les dones troben”. Per a aquesta professora, l’educació que s’imparteix en centres religiosos s’ha degradat i la gent no en surt preparada. Per contra, Iran gaudeix avui en dia d’una educació laica excel·lent.

Rosa Bofill, secretària de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya, afirma que malauradament al nostre país compartim la frustració, ja que essent les noies majoritàries a la Universitat i  qui treuen les millors notes,  estem lluny de la igualtat en el treball. També decreix la piràmide de professionals dones en l’educació. Si la totalitat és del 90%, a primària en són el 70% i a secundària el 65 %, en canvi, a les facultats són minoria. Pel que fa a les dones migrants, creu que la no convalidació de títols és un problema, ja que obliga a moltes dones al treball submergit en neteja i cura. Ferma defensora de la coeducació, pensa que en el nostre país moltes de les fites assolides són mèrit de la lluita de les mestres.

En aquest sentit es manifestà també la ministra d’Assumptes de la Dona de Cambodja, Ing KanthaPhavy: “L’educació és transformadora però a la societat pesa massa la pressió. Les noies no podran obrir totes les portes”. Hi ha diversificació en l’educació però no correspon  a les oportunitats de treball. Per a la ministra, cal educar la societat en la igualtat de gènere, canviar els estereotips a les famílies (per exemple, al Japó, les dones no tenen ni el dret a reverenciar a les seves i als seus ancestres).

Més optimista es mostra la representant de Kirguizistan, Cholpón Nogoibaeva, presidenta de l’Institut d’Anàlisi de Polítiques i Investigació. En aquest petit país de 5 milions d’habitants s’ha fet un gran pas endavant en l’educació de la joventut. A la universitat hi ha actualment 250.000 joves, i el 62% són dones. Se’n llicencien un 66%. Pel que fa al treball les dones joves, en tenen el 40%. Ara bé, hi ha una esquerda entre les oportunitats laborals i el nivell acadèmic.

Heather Xiaoquan Zhang, professora d’Estudis Socials Xinesos, explica que fins el 1970 fou l’Estat l’encarregat de l’educació femenina, molt basada en els  models de figures heroiques. Actualment la pobresa no ha estat abordada efectivament i s’han perdut molts programes socials. L’educació de les dones de les zones rurals és el problema més greu.

La gran diversitat de les dones musulmanes que viuen a l’Estat espanyol és el que va voler mostrar Marie Laure Rodríguez, presidenta de la Unión de Mujeres Musulmanas de España.  La majoria de migrades tenen un baix nivell d’estudis i moltes són analfabetes, mentre que les noies autòctones pateixen discriminació en l’accés a l’educació i sovint pateixen exàmens religiosos que porten a la decisió dels pares a treure-les de l’escola. Les noies reben una educació formal als centres educatius i una educació informal a les mesquites. En aquesta segona educació no hi ha visió de gènere, el patriarcat en surt reforçat i amés l’ensenyament és impartit per professors de fora que no coneixen ni el context ni els drets.

La representant de Corea, Hyun Joo Song, de l’Institut Coreà per a la Promoció de la Igualtat de Gènere i Educació,  va exposar com la feminització de la professió s’ha tornat un tema delicat, ja que s’estén el convenciment de què els nens s’estan feminitzant, i el més absurd és que les noies a la universitat tenen homes professors i mai ningú s’ha exclamat! A Corea ,el debat sobre la igualtat és a la universitat però no al país. Pot haver-hi una alt càrrec d’Igualtat però sempre sota un home de rang superior, al revés mai.

La coordinadora de Mujer y  En Conflicto de Periodismohumano.com , Patricia Simón afirma que fallen les transmissions entre les polítiques d’Igualtat i els mitjans de comunicació, i que aquests són els grans continuadors del patriarcat.  L’esforç social que s’està fent no es manifesta als mitjans de comunicació generalistes. Cal que les dones estableixin aliances amb mitjans alternatius, ja que per més que es faci des de les polítiques públiques el mitjans de comunicació no avancen.

Per a Palwasha Hassan, fundadora d’Afghan Wome’ns Network, creu que tot i que després de 30 anys de guerra la seguretat és el repte principal. La millor contribució d’Espanya i dels altres països fora fer de l’educació laica la seva prioritat en les actuacions de cooperació i desenvolupament a l’Afganistan. Ningú treballa estratègicament aquest tema.

Bones pràctiques

Marta Gutiérrez de Paz y Desarrollo, explica que aquesta organització amb seu a Cambodja ha aconseguit crear, treballant amb el Ministeri de la Dona, uns espais d’educació informal que han permès fer un gran avanç en formació en Gènere i en Drets de les Dones. L’experiència també s’ha fet a Timor.

Per a la representant de Bangladesh, el principal progrés en el seu país ha estat en la prevenció contra la violència de gènere. Per això, un cop les dones ja han adquirit molts coneixements han començat a treballar en tallers per a homes i estan satisfetes dels resultats. També les obres de teatre al carrer, l’ensenyament a través de cançons i les xerrades en els patis interiors de les cases han servit per explicar a les diverses comunitats els drets de les dones. Amb aquest sistema han pogut informar sobre la tracta i el tràfic de persones. A Bangladesh hi arriben dones de comunitats musulmanes de Birmània i cauen en el tràfic de persones que es fa des d’Aràbia Saudí. Les persones treballadores immigrades són les víctimes més importants. Aquest treball  també serveix  a nivell judicial. Els tallers de dones per a dones fa que s’hi puguin tractar els drets de els dones relacionats amb la salut sexual i els drets reproductius.

Per a la representant de l’Índia, Nirupama Prakash, de la Universitat d’Informació i Tecnologia de Jaypee, justament la utilització del folklore i de les TIC’S és la millor bona pràctica per treballar els Objectius del Mil·lenni. És la manera d’arribar a les comunitats religioses i conscienciar-les de la mainada que desapareix.

Marina Mahathir, de Malàisia, va destacar el valor de la formació informal per a dones, ja que al seu país han aconseguit amb aquest mètode avenços tan importants com l’alfabetització i el coneixement del dret de les dones al mateix temps. Les dones adultes tenen un repte esgotador entre les feines de la casa i les feines externes,  no tenen temps, doncs, per fer estudis regulats.

Bones pràctiques.  L’educació entre la religió i la laicitat

Marie Laure Rodríguez, presidenta de la Unión de Mujeres Musulmanas de España, va aportar a aquesta I Trobada una bona pràctica desenvolupada a l’Estat espanyol amb activitats tant per a dones com per a homes contra els maltractaments a la llar. Les activitats contenen un tractament específic de sensibilització dels imams (recordem que a voltes justifiquen en alguns casos l’ús de la violència).

Per a Nokhuepho Borwornmahamongkhon, de la clínica Mae Tao de Tailàndia, és primordial recordar que quan les pacients van a la clínica només són dones i no parlen mai de religió. Aquest principi permet fer el treballa adequadament.

Cholpón Nogoibaeva, de Kirguizistan, explica que forma part d’una organització de caràcter civil que ha lluitat per mantenir el país laic i han aconseguit introduir un programa de gènere en les associacions civils.

Com a resposta a una intervenció en el sentit que una religió que discrimini les dones no es pot dir religió, Ziba Mir Hosseini cità el treball fet des de 1989 amb Les Germanes de l’Islam. Un dels programes estrella és l’iniciat el 2006 i anomenat  Curs  d’Islam des de la perspectiva dels drets de les dones.  Ara s’està fent a El Caire i aviat es farà a Sudan. D’aquests cursos en surten capacitadores que al seu torn explicaran com la religió no és el mateix que el patriarcat, s’hi desenvolupa certament! Però qui mana per damunt de la religió és el patriarcat . Un altre Curs emblemàtic és l’anomenat  Igualtat i Justícia a les famílies musulmanes.

Continuant el debat, la representant de l’Associació de Dones Pakistaní a Catalunya, creu que  la religió ha donat molts drets a dones i a homes, i que  el problema real són els valors tradicionals. “Qui trenca aquests valors es queda sense xarxa familiar i social”, va dir. Els nois de classe baixa tenen una educació molt deficient, aquesta manca de cultura provoca els conflicte entre homes i dones. No toleren que aquí les noies tinguin més estudis que ells, tenen por que els abandonin. Moltes noies del Pakistan deixen els seus estudis degut a  què les seves famílies no accepten la coeducació. Quan les noies “porten problemes”, les envien al Pakistan.

Finalitzant la sessió i de cara a l’objectiu de convertir aquesta I Trobada en una xarxa permanent, s’apuntaren diverses propostes temàtiques de treball conjunt però especialment  la voluntat de fer conèixer lídereses culturals a fi que les joves tinguin nous models.

La representant d’UNIFEM a l’Estat serà l’encarregada de transmetre aquestes propostes a Michelle Bachelet, directora d’ONU Mujeres.

Dins de CRÒNIQUES, Cultura, Drets Humans. Drets de les Dones, Economia, desenvolupament, Gènere. Feminisme. | Sense comentaris »

6.11.10 -Festa Aniversari Escletxa

Enviat per tonagusi el dia 30th October 2010

d’ Ester, Marta i Maritxu

 

Benvolgudes companyes,

 

 

A l’Escletxa estem d’aniversari !!!

Celebrem 10 anys  de la nostra entitat al barri de Sants i volem compartir-ho amb totes vosaltres.

El recorregut d’aquests deu anys ha estat possible gràcies al compromís, la proximitat, l’esforç, la il·lusió de totes les dones que de diferents maneres hem participat a L’Escletxa.

Al llarg d’aquest camí hem viscut moments de tots els colors, de qüestionaments i reafirmacions, de solitud i companyonia, d’aprenentatge, de molts canvis i tot plegat ens ha ajudat a créixer personal i professionalment. Gràcies a totes per haver-ho fet possible.

És per això que des de l’emoció i l’estima us volem convidar a celebrar-ho el proper dissabte dia 6 de novembre.

Reservar-vos  un espai a la vostra agenda  per gaudir en un entorn festiu de una tarda – nit de caliu.

Us esperem   al  Centre Social de Sants    a les 17 h.

 

C/ Olzinelles, 30

 

Metro: Plaça de Sants


Dins de Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers | Sense comentaris »

III Jornades Marçalianes el 12 i 13 de novembre a València

Enviat per tonagusi el dia 30th October 2010

Junta de la FMMM

Els dies 12 i 13 de novembre, a la ciutat de València, tindran lloc les Terceres Jornades Marçalianes, sota el títol «Jo no sé pas on són els meus confins», organitzades per la Fundació Maria-Mercè Marçal i l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València. La coordinació de les Jornades serà a càrrec de Lluïsa Julià, Ada Garcia i Amparo Bonilla.

Podeu veure aquí el díptic amb el programa complet, que girarà entorn de les obertures teòriques i polítiques en l’obra de Maria-Mercè Marçal.

Les Jornades aniran acompanyades de l’exposició  «No volem que la revolució ens neixi morta. Maria-Mercè Marçal, acció feminista i política, 1975-1985», elaborada pel Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona.

Més informació

Dins de Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers | Sense comentaris »

“Y un día me convertí en esa madre que aborrecía” de Sónia Santoro

Enviat per tonagusi el dia 7th October 2010

De Redacció

7 d’octubre de 2010

.

Sobre aquest llibre de  Sonia Santoro, va dir Mariana Fabianni, conductora: “quan vaig començar a llegir-lo em vaig començar a sentir identificada amb un munt de coses. Em vaig sentir compresa, que no estava tanola en aquest procés de ser mare, que tot el que em passava era normal i va ser una bona companyia. Per descomptat el  recomano i m’agrada també estacar la desacralització de la maternitat. Perquè una té aquest mandat
de ser bona mare i complir amb el que la societat imposa “.

Va dir Maria O ‘Donnell, periodista: “Em sembla que és aquest tipus de llibre que va en la direcció de compartir experiències que no sempre et fan quedar bé.
Sempre la mare és en aquest lloc del sacrifici, del lliurament, la mare erfecta i no som així. Està bé aquest lloc de treure aquesta motxilla i poder parlar sense necessitat d’amagar-se. Ens treu molt de pes “

“Em diverteix que el llibre pugui estar escrit en pla diari per anar seguint els canvis graduals i els grans canvis que es viuen en aquest omplex art de ser mare “, va opinar Laura Azcurra, actriu.

Va dir Luisa Valmaggia, periodista: “va ser com tornar a reviure ia repensar moments que ens ocorren a totes quan som mares i dels quals ningú no ens parla.
Perquè parlar de la maternitat és parlar sempre d’una cosa meravellosa però tot aquest altre aspecte del que sentim i no ens atrevim a dir perquè serem jutjades com boges o que no som bones mares o  que o volem als nostres fills. Ningú ens parla del que li passa a la parella.
i tot amb humor. És un llibre de lectura obligatòria per a tota futura mare per a tot pare també “.

Segons Carla Czudnowsky, periodista: “quan vaig començar a llegir el llibre vaig sentir que no estava sola i em vaig sentir una mare real. Ni la que avorria, ni la millor possible, ni
la més divertida ni la més malalta. Em vaig sentir una mare possible, que crec que són les millors “.

A Gabriela Radice, periodista d’espectacles: “el llibre em va semblar molt revelador com mare de nena, de les coses que poden fer els homes. I pensava en els mandats que
tenim les dones com a mares de nenes i l’ alliberador que pot ser, ser pare d’un home”.

El llibre: A partir del naixement del seu primer fill, l’autora sent que la seva vida, com l’havia concebut fins al moment, s’esquerda. La seva carrera professional queda en l’oblit, les seves relacions es limiten a trobades amb gent amb fills, la seva parella es converteix en una mena de germà postís i altres personatges cobren rellevància inusitada: la mainadera, la mare i una utora de llibres sobre la maternitat.
La manca de son i els dolors físics producte del cansament la tenen en un estat d’angoixa però també d’excitació constant (després de tot tenir un nadó també és tan meravellós com havia escoltat) i no obstant això aquest és també un moment de sorpresa i redescobriment de si mateixa.
La seva història, com la de moltes altres mares que fins al moment de ser-ho es consideraven dones independents, permet repensar el complicat procés de criança d’un fill i el de fer-se mare des de l’humor i també la desolació.
Aquestes són les pàgines d’un diari imaginari en el qual es registra allò que ja no serà: el primer dibuix del fill, les ocurrències infantils, les successives adaptacions al jardí o els interminables broncoespasmes. Es tracta a més d’un diari absurd perquè no té cronologia precisa i acull diferents gèneres literaris per també parlar de baralles conjugals, recerques personals o records familiars i imaginaris del món on es cria aquest fill.
El resultat: un relat fragmentari, escrit des de la subjectivitat femenina, que es mou entre el testimonial i la ficció, per donar compte d’una maternitat molt més negra del que encara ens segueixen explicant.

SONIA SANTORO

Té 37 anys i és mare de dos fills inspiradors. Periodista i llicenciada en Comunicació, va escriure en diversos mitjans i actualment és col.laboradora permanent del diari Pàgina/12. És fundadora i directora executiva de l’Asociación Civil Artemisa Comunicación i el seu portal informatiu Artemisa Noticias. Dicta cursos, conferències i assessora en periodisme i comunicació amb perspectiva de gènere. El 2006 va editar el llibre Las palabras tienen sexo. Introducció a un periodisme amb perspectiva de gènere. I el 2009 va coordinar el curt documental La mujer mediatizada.
Presència femenina en els mitjans argentins i va editar el llibre Sin nosotras se les acaba la fiesta. Aquest és el seu primer llibre proper al testimonial i a la ficció. Però no l’últim.

Dins de Cultura, Gènere. Feminisme., Llibres, revistes... | Sense comentaris »

4.10.10 -La història feminista compte: Història de les dones. AEIHM.

Enviat per tonagusi el dia 1st October 2010

ica.jpg

Dins de Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES DONES | Sense comentaris »

I Trobada de Periodistes Gallegues (II) PONÈNCIA MARC

Enviat per tonagusi el dia 30th September 2010


Per Tona Gusi,
XIDPIC.CAT-RIPVG
RIMPYC-RIPVG
Santiago de Compostela, setembre 2010

.
 
Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l’encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.
 
Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi  la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l’acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l’Associació de la Premsa de Santiago.
 
Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que – segons la seva opinió – aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s’ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora “si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l’anomenat neutre a dir androcèntric i sexista”.
 
Per entrar en matèria, aporta les dades d’un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l’ús com a ‘crim passional’, etc. No s’ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.
 
Heus aquí algunes dades:
 
La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49′1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32′5%).
 
Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l’imaginari de l’alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l’espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però … Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.
 
Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d’un diari d’economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d’opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.
 
Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L’agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se’n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s’usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor  Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l’alt poder polític).
 
Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l’aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).
 
- A la premsa no s’han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l’avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d’un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l’ús del llenguatge no sexista. Les i els
 lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l’opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.
 
Per acabar de il·lustrar-nos, l’experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d’ells titulars:

 

El  hijo adoptivo de Emma Thompson, la gran actriz británica de 48 años

La coqueta diva del piano. La nueva diva, Alicia Keys… no se mueve como Beyoncé

El terrible dolor de dos madres (no hi ha noms)

La madre del presunto asesino…acaba de ver a su hijo sentado en el banquillo

La ex de Sarkossi devuelve su vestido de Versace

Las vacaciones de Carolina son de interés general

La esposa de Pujol lamenta que Montilla sea un andaluz de nombre José

Físicos tan esplendidos como imposibles

…lo mismo que la guapa Carla, en la vieja Corte

Carme Chacón pasa revista a los militares … es la primera vez que los militares se  cuadran ante una mujer…

Ellos tienen apellidos; ella es Soraya (aquest article és un exemple de bones pràctiques)

El poder de las “Zappettes”  ( titular a la premsa  estrangera)

El pronuncido escote de Merkel  (notícia amb la fotografia d Àngela Merkel vestida de gala)

Pasarela Moncloa: triunfa el violeta y la chaqueta de buen corte

Carla Bruni y Letízia Ortiz eclipsan la vista de estado (els culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz foren portada)

La culpa de Sara Carbonero…assegura ‘The Times’…la guapa novia de un deportista  de éxito

O encara més recentment recordem que després de 6 anys es repeteix la portada de les ministres espanyoles a Vogue i que un diari alemany les anomena les ninetes de moda.

 

Doncs això! Tornant a citar a Isabel Menéndez: “Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme“.

 

——–

- Tona Gusi: Relatoria de la I Trobada de Periodistes Gallegues

  (I) – Sessió d’apertura a càrreg de Xulia Campos

(II) – Ponència marca a càrreg d’Isabel Menéndez

Dins de CRÒNIQUES, Comunicació., Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers | Sense comentaris »

I Trobada de Periodistes Gallegues (I) OBERTURA

Enviat per tonagusi el dia 30th September 2010

Per Tona Gusi,
XIDPIC.CAT-RIPVG
RIMPYC-RIPVG
Santiago de Compostela, setembre 2010
.

 .

 RELATORIA
I Encontro de Xornalistas Galegas
I Trobada de Periodistes Gallegues
 
 (I) OBERTURA

A les 10 del matí del passat dissabte, 25 set 2010, a l’Auditori de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Santiago anaven arribant a poc a poc les i els periodistes al I Encontro de Xornalistas Galegas convocat per l’Agrupació de Mulleres Xornalistas Galegas.

Al davant d’aquesta Agrupació hi ha  la nostra companya Áurea Sánchez i al seu costat  i presidint, la reconeguda periodista de la TV Galega, Xulia Campo. Les complementen les també periodistes Lucia Castro i Mari Carmen Domínguez. Aquest equip va realitzar un gran treball organitzant i difonent aquesta Trobada: logística, invitacions a les taules, organització d’entrevistes, roda de premsa, redacció de comunicats i conclusions i sempre a temps.

Cal destacar que l’Agrupació de Mulleres Xornal Galegas rep el suport de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC), des de la cessió del local per a la logística al suport de companys i companyes associades. El seu president Luís Menéndez va assistir a més de la Trobada a la roda de premsa i va ser un excel·lent amfitrió de la seva ciutat.

Al voltant de 35 professionals del periodisme van assistir a les sessions, a més de les xornalistas , 8 homes i un treballant (en referència al company de la TVG). Les dues taules del matí foren un èxit. La primera: Intervencions personals i professionals sobreL’ Apoderament de les dones en els mitjans gallecs” va superar les expectatives ja que van ser-hi  presents les periodistes galegues més apoderades en els mitjans del país i moltes van parlar des de la seva experiència personal. I la segona taula, la institucional, a més de molt completa va servir per ratificar el grau de compromís de les institucions envers la visió de gènere als mitjans.

Xulia Campo, presidenta de l’Agrupació de Mulleres Xornal de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC) va obrir les sessions explicant que, en els darrers temps, a l’associació arribaven dones joves periodistes i així
poc a poc han anat creant l’Agrupació. També les va ajudar a prendre aquesta decisió la informació que obtenien de les diferents trobades estatals i internacionals.

Per Xulia Campo “aquesta és una professió mandrosa per parlar de si mateixa. Escoltem a altres col·lectius però no ho fem amb nosaltres mateixes. Entre nosaltres hi ha diferents experiències per compartir i l’ ideal seria que sortís d’aquí un compromís per influir en el canvi en els mitjans “. Va destacar, la presidenta que aquest era una Trobada oberta als companys i al públic. Va saludar a les companyes de Catalunya i del País Basc i també a les presidentes de les associacions de la premsa de Lugo i d’Ourense. Va voler tancar la seva intervenció amb un record per Dora Vázquez, la poeta i narradora i Ana Quiro, comunicadora i cantant, ambdues mortes el dia anterior.
——-

- Tona Gusi: Relatoria de la I Trobada de Periodistes Gallegues

  (I) – Sessió d’apertura a càrreg de Xulia Campos

(II) – Ponència marca a càrreg d’Isabel Menéndez 


Dins de CRÒNIQUES, Comunicació., Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers | Sense comentaris »

MANIFEST AVORTAMENT LLIURE I GRATUIT

Enviat per tonagusi el dia 28th September 2010

28 de setembre 2010

.


La Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït reivindica públicament la celebració del 28 de setembre com a Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament.

En aquesta data, sorgida de la Campanya 28 de setembre Dia per la Despenalització de l’Avortament a Amèrica Llatina i el Carib, cal recordar que un dels principis polítics irrenunciables del moviment feminista i de dones és la defensa de la llibertat sexual i reproductiva com un dret inalienable de les persones, dret que implica reconèixer la capacitat de les dones per resoldre sobre allò que afecta els nostres cossos i les nostres vides.

En aquest sentit, el dret a l’avortament lliure, segur i gratuït forma part intrínseca dels drets sexuals i reproductius, drets que se sustenten en diversos tractats consagrats internacionalment. No obstant això, cal esmentar que la interrupció voluntària de l’embaràs no és legal en la majoria de Països d’Amèrica Llatina i, per contra, les lleis punitives, les persecucions a les dones que avorten i a professionals que les assisteixen, la condemna social i penal, són habituals, fins i tot, s’han endurit en els últims anys.

Actualment, a l’Estat Espanyol, hem viscut un canvi de legislació referent a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs. Tot i celebrar alguns dels avenços que aquest canvi ha suposat per a les dones, cal tenir present que encara queda molta feina per fer tal de garantir la consecució d’aquest dret i que AQUEST GOVERN COM EL PROPER GOVERN DE Catalunya han de posar tots els mitjans per garantir-lo :

  • Insistim en la necessitat immediata, establerta en la nova llei, incloure l’educació afectiu sexual en els currículums de l’ensenyament obligatori.
  • Recordem que és imprescindible planificar i instaurar amb eficàcia l’accessibilitat als mètodes anticonceptius dins la cartera de serveis de la xarxa pública, tal i com també marca la llei.
  • Reivindiquem que cal millorar i garantir l’accés de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs de forma segura, gratuïta i amb la màxima qualitat.
  • Continuem manifestant el nostre desacord amb la tutela que l’Estat estableix sobre aquest dret de les dones lesionant així la seva autonomia, tant pel que fa als 3 dies de reflexió obligatoris abans de la pràctica d’un avortament com per la necessitat d’acompanyament de les dones de 16 i 17 anys.
  • Denunciem els atacs constants als drets de les dones per part dels integristes religiosos que compten amb l’important finançament públic d’un estat que es considerat laic.

Així doncs, un cop més reclamem la valentia des de totes les institucions que fonamenten la nostra societat: polítiques, familiars, educatives i civils. No hi valen excuses, ni la crisi, ni les eleccions, ni el pes de la moral, ni cap altre subterfugi ens pot fer recular.

Totes i tots nosaltres, tenim la responsabilitat de continuar construint una societat igualitària, tolerant, respectuosa i lliure.

Amb tot el suport per a les nostres companyes d’Amèrica Llatina i el Carib:
ABORTO LEGAL Y SEGURO. LAS MUJERES DECIDEN, LA SOCIEDAD RESPETA, EL ESTADO GARANTIZA, Y LAS IGLESIAS NO INTERVIENEN


Campanya pel Dret a l’Avortament

Dins de COMUNICATS. MANIFESTOS, Drets Humans. Drets de les Dones, Gènere. Feminisme., Salud, sexualitat | Sense comentaris »

La III Trobada Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere presenta a Galícia la campanya per no comprar premsa amb anuncis de prostitució

Enviat per tonagusi el dia 26th September 2010

D’ “Asociación de Periodistas de Santiago de Compostela (APSC)”
26 de setembre de 2010

 .

La campanya per eliminar els anuncis de contactes i prostitució a la premsa escrita s’ha presentat avui a Galícia en el marc de la III Trobada Estatal de periodistes amb Visió de Gènere, celebrat aquesta tarda a l’auditori de la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat de Santiago de Compostela.

Aquesta campanya és una de les prioritats de l’agenda informativa de la Xarxa Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere, els objectius passen per la reivindicació de la funció social del periodisme. La Xarxa proposa l’aplicació de la visió de gènere a les informacions, l’ús d’un llenguatge no sexista o fer visible a la gran quantitat d’expertes en les diferents àrees informatives, tal com proposa Carme Freixa, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (APDC)

La periodista catalana Tona Gusi va moderar aquesta trobada en la que va cedir el torn a la representant de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, June Fernández, que va analitzar les propostes sorgides de la III Trobada Internacional celebrat el 2009 a Bogotà, així com les dades de la propera trobada que se celebrarà a Fes (Marroc) el proper any. Per la seva banda, la periodista Lídia Vilalta va destacar la propera trobada de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere que se celebrarà al novembre a Roma.

Les Xarxes Internacionals es van establir el 2005 com una xarxa intercontinental per fer visible la desigualtat de gènere en els mitjans i per facilitar que les agendes informatives abastin temes de gènere.

.

.

Dins de COMUNICATS. MANIFESTOS, Comunicació., Gènere. Feminisme., SERVEI DE PREMSA.Noticia | Sense comentaris »

25.9.10 I Trobada de Periodistes Gallegues i III Trobada Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere

Enviat per tonagusi el dia 24th September 2010

I Trobada de Periodistes Gallegues
i
III Trobada Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere

Organitza: l’Agrupació de Mulleres Xornalistas de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC).

Data: dissabte, 25 setembre 2010.

Lloc: Auditori de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Santiago de Compostela (Av. Burgo des Nacions, s / n de Santiago de Compostela)

Assistents: públic en general.

Presentació:
La I Trobada de Periodistes Gallegues vol ser un fòrum de trobada i debat de les periodistes de Galícia preocupades per la seva situació en els mitjans de comunicació, com a treballadores i transmissores de conceptes relacionats amb les dones. S’analitzaran temes com la visió de gènere en la informació, l’empoderament i la crisi laboral.

El III Trobada pretén reunir a periodistes de la Xarxa Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere per veure la situació de les xarxes i la seva evolució des dels partits anteriors.

PROGRAMA

I Trobada de Periodistes Gallegues

Dissabte 25 setembre 2010.

10.30 h Benvinguda i obertura oficial.
Xulia Campo, presidenta de l’Agrupació de Mulleres Xornalistas de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC).

10.35 h Presentació de la situació de les dones en els mitjans de comunicació com a treballadores i com a subjectes d’informació.
Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.

11.00 h Intervencions personals i professionals sobre “El Empoderament de les dones en els mitjans gallecs”
Rita Penedo, delegada d’Europa Press.
Rosa Vilas, directora de la Televisió de Galícia (TVG).
Rosa Martínez, directora de la Ràdio Galega.
Celia Díaz Reija, directora de Ràdio Nacional.
Rebeca Munin, directora de Santiagosiete.
Elsa González, presidenta de Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE).
Moderadora: Áurea Sánchez, vicepresidenta dóna AMX-APSC.

12.00 h Intervencions de les autoritats convidades.
Marta González, secretària general d’igualtat de la Xunta de Galícia.
Alfonso Cabaleiro, secretari xeral de mitjans de la Xunta de Galícia.
Alberto Núñez Feijoo, president de la Xunta de Galícia.
M ª Jesús Ortiz Gómez, cap de comunicació i imatge i responsable de l’Observatori de la Imatge de les Dones.
X. A. Sánchez Bugallo, alcalde de Santiago de Compostela.

12.30 h Pausa cafè.

12.45 h Debat obert al públic.

13.30 h Pausa menjar.

III Trobada Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere.

15.00 h Informació i posada en pràctica dels acords de la III Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere de Bogotà (novembre de 2009)
June Fernández, co-coordinadora internacional de la RIPVG.

15.30 h Prioritats de l’Agenda informativa de la Xarxa estatal i debat obert.
Cristina Fraga, AMECO.
Lola Fernández, SPA.
Carme Freixa, presidenta ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya)
Moderadora: Tona Gusi, Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere a Catalunya ..

17.45 h Propera IV Trobada de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere a Roma (novembre 2010).
Lidia Vilalta, Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere.

               -Propera IV Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere a Casablanca (2011).
Tona Gusi, Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

              -Debat obert.

18.45 h Pausa cafè.

19.00 h Conclusions i agenda.

21.00 h Sopar (privat)

Diumenge, 26 setembre 2010.

10.00 h Visita a la Ciutat de la Cultura.

.

.

Dins de Comunicació., Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, NOTÍCIES Estat | Sense comentaris »