CLARIANA de comunicació

Blog allotjat a cat.bloctum.com

Arxius per 'Cultura' Categoria

L’educació és el camí de la llibertat i el límit de les dones és el cel

Enviat per tonagusi el dia 4th November 2010

Escrit per Tona Gusi
Per a La Independent
dijous, 4 de novembre de 2010
 .
.

Educació i cultura per al desenvolupament en la I Trobada de Dones Asiàtiques i Espanyoles

En el tercer debat  d’aquesta I Trobada, que va ajuntar dones lidereses de diversos països asiàtics, de Catalunya  i de la resta de l’Estat espanyol, es va aconseguir el màxim de participació. No només entre la trentena de participants assegudes al voltant de la taula rodona, sinó també de la vintena de dones -moltes d’elles joves- pertanyents a associacions de migrades de diversos països asiàtics al nostre país.

Casa Àsia va acollir el 25 d’octubre aquesta primera trobada que, a banda de permetre l’intercanvi d’experiències, vol convertir-se en una xarxa permanent amb seu a la casa i en col·laboració amb l’entitat per a la igualtat de gènere de Nacions Unides, la UN-Women.

La sessió va estar moderada per Gaëlle Patin-laloy, responsable de les comunitats asiàtiques a l’estat espanyol, i Anna Fumarola, ambdues de Casa Àsia.

La fractura que hi ha entre les expectatives que tenen les dones joves que han estudiat i la  realitat professional un cop acabats els estudis, és un dels problemes que més han preocupat a les assistents. També han volgut posar en comú bones pràctiques de diversos països. I el binomi religió- educació va planar durant la sessió.

“No siguis assalariada! Sigues empresària! El límit és  el cel si ets una dona emprenedora” és el que predica Marina Mahathir de la Junta de Sisters in Islam (SIS), de Malàisia. Aquesta activista pels drets de la dona  apunta que des del seu accés a les universitats, les dones ascendeixen i, en canvi, els nois s’acomoden a les situacions sense esforçar-se i van quedant enrere.

La representant d’Iran, Ziba Mir Hosseini, de la Universitat de Londres, es qüestiona si ara que a la universitat hi ha un  64% de noies, la formació que se’ls hi dóna és realment transformadora per a elles. “Sense educació no hi ha llibertat. L’educació és el camí per a la llibertat, però les expectatives quan més altes són major frustració produeixen per culpa de les limitacions que les dones troben”. Per a aquesta professora, l’educació que s’imparteix en centres religiosos s’ha degradat i la gent no en surt preparada. Per contra, Iran gaudeix avui en dia d’una educació laica excel·lent.

Rosa Bofill, secretària de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya, afirma que malauradament al nostre país compartim la frustració, ja que essent les noies majoritàries a la Universitat i  qui treuen les millors notes,  estem lluny de la igualtat en el treball. També decreix la piràmide de professionals dones en l’educació. Si la totalitat és del 90%, a primària en són el 70% i a secundària el 65 %, en canvi, a les facultats són minoria. Pel que fa a les dones migrants, creu que la no convalidació de títols és un problema, ja que obliga a moltes dones al treball submergit en neteja i cura. Ferma defensora de la coeducació, pensa que en el nostre país moltes de les fites assolides són mèrit de la lluita de les mestres.

En aquest sentit es manifestà també la ministra d’Assumptes de la Dona de Cambodja, Ing KanthaPhavy: “L’educació és transformadora però a la societat pesa massa la pressió. Les noies no podran obrir totes les portes”. Hi ha diversificació en l’educació però no correspon  a les oportunitats de treball. Per a la ministra, cal educar la societat en la igualtat de gènere, canviar els estereotips a les famílies (per exemple, al Japó, les dones no tenen ni el dret a reverenciar a les seves i als seus ancestres).

Més optimista es mostra la representant de Kirguizistan, Cholpón Nogoibaeva, presidenta de l’Institut d’Anàlisi de Polítiques i Investigació. En aquest petit país de 5 milions d’habitants s’ha fet un gran pas endavant en l’educació de la joventut. A la universitat hi ha actualment 250.000 joves, i el 62% són dones. Se’n llicencien un 66%. Pel que fa al treball les dones joves, en tenen el 40%. Ara bé, hi ha una esquerda entre les oportunitats laborals i el nivell acadèmic.

Heather Xiaoquan Zhang, professora d’Estudis Socials Xinesos, explica que fins el 1970 fou l’Estat l’encarregat de l’educació femenina, molt basada en els  models de figures heroiques. Actualment la pobresa no ha estat abordada efectivament i s’han perdut molts programes socials. L’educació de les dones de les zones rurals és el problema més greu.

La gran diversitat de les dones musulmanes que viuen a l’Estat espanyol és el que va voler mostrar Marie Laure Rodríguez, presidenta de la Unión de Mujeres Musulmanas de España.  La majoria de migrades tenen un baix nivell d’estudis i moltes són analfabetes, mentre que les noies autòctones pateixen discriminació en l’accés a l’educació i sovint pateixen exàmens religiosos que porten a la decisió dels pares a treure-les de l’escola. Les noies reben una educació formal als centres educatius i una educació informal a les mesquites. En aquesta segona educació no hi ha visió de gènere, el patriarcat en surt reforçat i amés l’ensenyament és impartit per professors de fora que no coneixen ni el context ni els drets.

La representant de Corea, Hyun Joo Song, de l’Institut Coreà per a la Promoció de la Igualtat de Gènere i Educació,  va exposar com la feminització de la professió s’ha tornat un tema delicat, ja que s’estén el convenciment de què els nens s’estan feminitzant, i el més absurd és que les noies a la universitat tenen homes professors i mai ningú s’ha exclamat! A Corea ,el debat sobre la igualtat és a la universitat però no al país. Pot haver-hi una alt càrrec d’Igualtat però sempre sota un home de rang superior, al revés mai.

La coordinadora de Mujer y  En Conflicto de Periodismohumano.com , Patricia Simón afirma que fallen les transmissions entre les polítiques d’Igualtat i els mitjans de comunicació, i que aquests són els grans continuadors del patriarcat.  L’esforç social que s’està fent no es manifesta als mitjans de comunicació generalistes. Cal que les dones estableixin aliances amb mitjans alternatius, ja que per més que es faci des de les polítiques públiques el mitjans de comunicació no avancen.

Per a Palwasha Hassan, fundadora d’Afghan Wome’ns Network, creu que tot i que després de 30 anys de guerra la seguretat és el repte principal. La millor contribució d’Espanya i dels altres països fora fer de l’educació laica la seva prioritat en les actuacions de cooperació i desenvolupament a l’Afganistan. Ningú treballa estratègicament aquest tema.

Bones pràctiques

Marta Gutiérrez de Paz y Desarrollo, explica que aquesta organització amb seu a Cambodja ha aconseguit crear, treballant amb el Ministeri de la Dona, uns espais d’educació informal que han permès fer un gran avanç en formació en Gènere i en Drets de les Dones. L’experiència també s’ha fet a Timor.

Per a la representant de Bangladesh, el principal progrés en el seu país ha estat en la prevenció contra la violència de gènere. Per això, un cop les dones ja han adquirit molts coneixements han començat a treballar en tallers per a homes i estan satisfetes dels resultats. També les obres de teatre al carrer, l’ensenyament a través de cançons i les xerrades en els patis interiors de les cases han servit per explicar a les diverses comunitats els drets de les dones. Amb aquest sistema han pogut informar sobre la tracta i el tràfic de persones. A Bangladesh hi arriben dones de comunitats musulmanes de Birmània i cauen en el tràfic de persones que es fa des d’Aràbia Saudí. Les persones treballadores immigrades són les víctimes més importants. Aquest treball  també serveix  a nivell judicial. Els tallers de dones per a dones fa que s’hi puguin tractar els drets de els dones relacionats amb la salut sexual i els drets reproductius.

Per a la representant de l’Índia, Nirupama Prakash, de la Universitat d’Informació i Tecnologia de Jaypee, justament la utilització del folklore i de les TIC’S és la millor bona pràctica per treballar els Objectius del Mil·lenni. És la manera d’arribar a les comunitats religioses i conscienciar-les de la mainada que desapareix.

Marina Mahathir, de Malàisia, va destacar el valor de la formació informal per a dones, ja que al seu país han aconseguit amb aquest mètode avenços tan importants com l’alfabetització i el coneixement del dret de les dones al mateix temps. Les dones adultes tenen un repte esgotador entre les feines de la casa i les feines externes,  no tenen temps, doncs, per fer estudis regulats.

Bones pràctiques.  L’educació entre la religió i la laicitat

Marie Laure Rodríguez, presidenta de la Unión de Mujeres Musulmanas de España, va aportar a aquesta I Trobada una bona pràctica desenvolupada a l’Estat espanyol amb activitats tant per a dones com per a homes contra els maltractaments a la llar. Les activitats contenen un tractament específic de sensibilització dels imams (recordem que a voltes justifiquen en alguns casos l’ús de la violència).

Per a Nokhuepho Borwornmahamongkhon, de la clínica Mae Tao de Tailàndia, és primordial recordar que quan les pacients van a la clínica només són dones i no parlen mai de religió. Aquest principi permet fer el treballa adequadament.

Cholpón Nogoibaeva, de Kirguizistan, explica que forma part d’una organització de caràcter civil que ha lluitat per mantenir el país laic i han aconseguit introduir un programa de gènere en les associacions civils.

Com a resposta a una intervenció en el sentit que una religió que discrimini les dones no es pot dir religió, Ziba Mir Hosseini cità el treball fet des de 1989 amb Les Germanes de l’Islam. Un dels programes estrella és l’iniciat el 2006 i anomenat  Curs  d’Islam des de la perspectiva dels drets de les dones.  Ara s’està fent a El Caire i aviat es farà a Sudan. D’aquests cursos en surten capacitadores que al seu torn explicaran com la religió no és el mateix que el patriarcat, s’hi desenvolupa certament! Però qui mana per damunt de la religió és el patriarcat . Un altre Curs emblemàtic és l’anomenat  Igualtat i Justícia a les famílies musulmanes.

Continuant el debat, la representant de l’Associació de Dones Pakistaní a Catalunya, creu que  la religió ha donat molts drets a dones i a homes, i que  el problema real són els valors tradicionals. “Qui trenca aquests valors es queda sense xarxa familiar i social”, va dir. Els nois de classe baixa tenen una educació molt deficient, aquesta manca de cultura provoca els conflicte entre homes i dones. No toleren que aquí les noies tinguin més estudis que ells, tenen por que els abandonin. Moltes noies del Pakistan deixen els seus estudis degut a  què les seves famílies no accepten la coeducació. Quan les noies “porten problemes”, les envien al Pakistan.

Finalitzant la sessió i de cara a l’objectiu de convertir aquesta I Trobada en una xarxa permanent, s’apuntaren diverses propostes temàtiques de treball conjunt però especialment  la voluntat de fer conèixer lídereses culturals a fi que les joves tinguin nous models.

La representant d’UNIFEM a l’Estat serà l’encarregada de transmetre aquestes propostes a Michelle Bachelet, directora d’ONU Mujeres.

Dins de CRÒNIQUES, Cultura, Drets Humans. Drets de les Dones, Economia, desenvolupament, Gènere. Feminisme. | Sense comentaris »

10 a 12.12.2010 Segona Mostra de Documentals Solidaris TotsxTots

Enviat per tonagusi el dia 25th October 2010

De Tots x tots

COMRàdio

 

Segona Mostra de Documentals Solidaris “TotsxTots”,

 els dies 10, 11 i 12 de desembre al Col.legi de Periodistes i al CCCB

 

Podeu trobar la informació a

http://www.mostradocssolidaris.com

I a  Segona Mostra de Documentals Solidaris TotsxTots

http://www.facebook.com/home.php?#!/event.php?eid=159911437364842&index=1

 

Dins de Cinema, audiovisuals..., Cultura | Sense comentaris »

Concurs vídeo-fotogràfic SICOM – Visibilitza la solidaritat!

Enviat per tonagusi el dia 20th October 2010

sicom.jpg

Participa al I Concurs vídeo-fotogràfic SICOM, Cooperació en Moviment

 

I Concurs vídeo-fotogràfic SICOM, Cooperació en Moviment.

Organitzat per SICOM i la Diputació de Barcelona

Dins de Cinema, audiovisuals..., Cultura | Sense comentaris »

XIDPIC.CAT- LA INDEPENDENT Taller de gènere i comunicació per a dones migrades

Enviat per tonagusi el dia 13th October 2010

De  XIDPIC.CAT-LA INDEPENDENT
13 d’octubre de 2010
.
.

El  taller de comunicació i gènere per a dones migrades  a les comarques gironines es realitzarà el proper 16 d’octubre al Centre Cívic Ter de Girona (C/Can Sunyer, 46), de 10 a 20h.  El taller és totalment gratuït i es donarà un certificat d’assistència a les participants.

Aquest taller s’emmarca en el projecte “Dones migrades, dones amb drets: la comunicació amb visió de gènere, una eina que obre móns”, i és la primera producció de La Independent (Agència de Notícies amb Visió de Gènere).

Aquest és el segon taller per a migrades, el primer va tenir lloc el passat dissabte a la seu de Fedelatina (Federació d’Associacions Llatinoamericanes) i hi van assistir una vintena de dones, que han valorat l’experiència com a molt satisfactòria.

taller.jpg
Joana Garcia Grenzner

Coordinadora del Projecte “Dones migrades, dones amb Drets”
Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere de Catalunya- Agència de Notícies amb Visió de Gènere “La independent”. (www.laindependent.cat)

Dins de Cultura, Drets Humans. Drets de les Dones, Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, Migracions | Sense comentaris »

A partir del 15 d’octubre Exposició d’art “Trets sobre Blanc” al CCDFB

Enviat per tonagusi el dia 10th October 2010

L’exposició d’art “Trets sobre Blanc”, va ser inaugurada al desembre de 2009, al Centre d’Art i Cultura Contemporània Arteleku, a Donostia, amb motiu de la IV Edició del Festival de Cultura Feminista: Feministaldia.

Feministaldia és un festival que barreja art, activisme i pensament, i que funciona com un punt de trobada entre artistes i activistes de diverses tendències i disciplines.

Feministaldia planteja propostes artístiques i culturals, com a exemple del que es mou en l’encara underground món de la cultura feminista: des de raperes i ballarines de break a catedràtiques i directores de centres d’art, performers, realitzadores de vídeo, Dj’s i poetes.
En aquesta ocasió, el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, mostra una segona versió inèdita de Trets sobre Blanc.

Més informació 

 

 

Dins de Cultura, Exposicions, itineraris | Sense comentaris »

Vanesa Sotelo (1981) guanya el “XIII Premi de Teatre Josep Robrenyo” amb l’obra “Memoria do incendio”

Enviat per tonagusi el dia 8th October 2010

De AIET <aiet@aiet.cat>
8 d’octubre de 2010

.
Els membres del jurat han valorat el risc que ofereix “Memoria do incendio” per la poètica personal que desprèn el text, amb una riquesa de metàfores i imatges que configuren una mena d’oratori, i d’altra banda, amb un rerefons ideològic suggerent.

Vanesa Sotelo recollirà el premi de 3.000 euros que atorga l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), entitat convocant, el dia que s’escenifiqui la lectura dramatitzada de l’obra, que serà a mitjans del mes de desembre a Barcelona. A més, el text es publicarà a la revista Assaig de Teatre, que també edita la AIET, en el primer número que surti al 2011.

El jurat, presidit per Francesc Foguet (investigador teatral) i completat per Pere Planella (director d’escena), Miquel M. Gibert (professor de literatura catalana de la UPF), Anna Güell (actriu) i Josep Maria Miró (dramaturg), es va reunir el passat dissabte 2 d’octubre i va resoldre el premi després de valorar les 47 propostes que s’havien presentat. El text guanyador és una obra escrita en gallec, que curiosament ha estat l’única peça presentada en aquesta llengua. Cal recordar que en les bases del Robrenyo s’indica que es poden presentar originals escrits en qualsevol de les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol, la qual cosa és un fet que singularitza el Premi Robrenyo pel que fa als altres d’aquest gènere. Com a curiositat, fa tan sols 2 anys, en XI edició, també va guanyar un text escrit en gallec. En aquella ocasió, el guardó va ser per Marc Abalde Covelo (24 anys), per l’obra Canibalisme, que l’Agrupació Teatral Furafollas va portar a escena a l’Ateneu Barcelonès en forma de lectura dramatitzada. Sembla que alguna cosa important en la nova dramatúrgia gallega s’acosta. L’any passat el premi el va guanyar la catalana Pilar Fernández i Balsells per Plaça de la Vila, 2. El Premi Robrenyo és una convocatòria per a joves autors menors de 40 anys, que presenta una molt bona salut, a la vista dels originals rebuts aquests últims anys (una mitjana de 50 exemplars per convocatòria) i es consolida com un dels premis importants de aquest gènere a Catalunya.

-

CV Vanesa Sotelo (Cangas do Morrazo, 1981)

Actriu, dramaturga i directora teatral. Periodista de formació, actualment cursa l’especialitat de direcció d’escena a la ESAD de Galícia. El seu treball apareix lligat a la companyia Inversa Teatre per a qui dirigeix Kamouraska, el recital dramàtic A illa des mulleres Loucas i per a la qual ha co-escrit expost. Dramaturga resident per al Centre Dramàtic Galego amb l’obra Estigma el 2008 i artista resident per a la mateixa institució amb Corporació puta-vacances créixens el 2009, en aquest 2010 obté el Premi del Jurat del certamen “Diari Cultural de Teatre Radiofònic convocat per la Ràdio Galega amb Indoor. A més, és col.laboradora i membre del consell de redacció de la Revista Galega de Teatre.

+ info: Miquel Valls (AIET)

T. 93 289 24 81 – aiet@aiet.cat

Dins de Arts Escèniques. Música., Cultura | Sense comentaris »

“Y un día me convertí en esa madre que aborrecía” de Sónia Santoro

Enviat per tonagusi el dia 7th October 2010

De Redacció

7 d’octubre de 2010

.

Sobre aquest llibre de  Sonia Santoro, va dir Mariana Fabianni, conductora: “quan vaig començar a llegir-lo em vaig començar a sentir identificada amb un munt de coses. Em vaig sentir compresa, que no estava tanola en aquest procés de ser mare, que tot el que em passava era normal i va ser una bona companyia. Per descomptat el  recomano i m’agrada també estacar la desacralització de la maternitat. Perquè una té aquest mandat
de ser bona mare i complir amb el que la societat imposa “.

Va dir Maria O ‘Donnell, periodista: “Em sembla que és aquest tipus de llibre que va en la direcció de compartir experiències que no sempre et fan quedar bé.
Sempre la mare és en aquest lloc del sacrifici, del lliurament, la mare erfecta i no som així. Està bé aquest lloc de treure aquesta motxilla i poder parlar sense necessitat d’amagar-se. Ens treu molt de pes “

“Em diverteix que el llibre pugui estar escrit en pla diari per anar seguint els canvis graduals i els grans canvis que es viuen en aquest omplex art de ser mare “, va opinar Laura Azcurra, actriu.

Va dir Luisa Valmaggia, periodista: “va ser com tornar a reviure ia repensar moments que ens ocorren a totes quan som mares i dels quals ningú no ens parla.
Perquè parlar de la maternitat és parlar sempre d’una cosa meravellosa però tot aquest altre aspecte del que sentim i no ens atrevim a dir perquè serem jutjades com boges o que no som bones mares o  que o volem als nostres fills. Ningú ens parla del que li passa a la parella.
i tot amb humor. És un llibre de lectura obligatòria per a tota futura mare per a tot pare també “.

Segons Carla Czudnowsky, periodista: “quan vaig començar a llegir el llibre vaig sentir que no estava sola i em vaig sentir una mare real. Ni la que avorria, ni la millor possible, ni
la més divertida ni la més malalta. Em vaig sentir una mare possible, que crec que són les millors “.

A Gabriela Radice, periodista d’espectacles: “el llibre em va semblar molt revelador com mare de nena, de les coses que poden fer els homes. I pensava en els mandats que
tenim les dones com a mares de nenes i l’ alliberador que pot ser, ser pare d’un home”.

El llibre: A partir del naixement del seu primer fill, l’autora sent que la seva vida, com l’havia concebut fins al moment, s’esquerda. La seva carrera professional queda en l’oblit, les seves relacions es limiten a trobades amb gent amb fills, la seva parella es converteix en una mena de germà postís i altres personatges cobren rellevància inusitada: la mainadera, la mare i una utora de llibres sobre la maternitat.
La manca de son i els dolors físics producte del cansament la tenen en un estat d’angoixa però també d’excitació constant (després de tot tenir un nadó també és tan meravellós com havia escoltat) i no obstant això aquest és també un moment de sorpresa i redescobriment de si mateixa.
La seva història, com la de moltes altres mares que fins al moment de ser-ho es consideraven dones independents, permet repensar el complicat procés de criança d’un fill i el de fer-se mare des de l’humor i també la desolació.
Aquestes són les pàgines d’un diari imaginari en el qual es registra allò que ja no serà: el primer dibuix del fill, les ocurrències infantils, les successives adaptacions al jardí o els interminables broncoespasmes. Es tracta a més d’un diari absurd perquè no té cronologia precisa i acull diferents gèneres literaris per també parlar de baralles conjugals, recerques personals o records familiars i imaginaris del món on es cria aquest fill.
El resultat: un relat fragmentari, escrit des de la subjectivitat femenina, que es mou entre el testimonial i la ficció, per donar compte d’una maternitat molt més negra del que encara ens segueixen explicant.

SONIA SANTORO

Té 37 anys i és mare de dos fills inspiradors. Periodista i llicenciada en Comunicació, va escriure en diversos mitjans i actualment és col.laboradora permanent del diari Pàgina/12. És fundadora i directora executiva de l’Asociación Civil Artemisa Comunicación i el seu portal informatiu Artemisa Noticias. Dicta cursos, conferències i assessora en periodisme i comunicació amb perspectiva de gènere. El 2006 va editar el llibre Las palabras tienen sexo. Introducció a un periodisme amb perspectiva de gènere. I el 2009 va coordinar el curt documental La mujer mediatizada.
Presència femenina en els mitjans argentins i va editar el llibre Sin nosotras se les acaba la fiesta. Aquest és el seu primer llibre proper al testimonial i a la ficció. Però no l’últim.

Dins de Cultura, Gènere. Feminisme., Llibres, revistes... | Sense comentaris »

Enviat per tonagusi el dia 1st October 2010

 De l’ICD
1-10-10
.

L’ICD i la Institució de les Lletres Catalanes organitzen a Cadaqués una jornada per commemorar el centenari de la poeta Rosa Leveroni

La directora de l’Institut Català de les Dones, Anna Solà, i l’alcalde de Cadaqués, Joan Borrell, presidiran dissabte els actes commemoratius del centenari del naixement de l’escriptora Rosa Leveroni. La Jornada “Un dia a Cadaqués amb Rosa Leveroni (1910-1985)” ha estat organitzada per l’ICD, del Departament d’Acció Social i Ciutadania, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament del municipi.

El programa s’inicia a les 11 hores amb una ofrena floral a la poeta que tindrà lloc al cementiri de Portlligat i continua, entre d’altres, amb una lectura poètica a càrrec dels 21 poetes guanyadors del  “Premi Cadaqués a Rosa Leveroni”.

Per la tarda, a les 16 hores a la Sala Art i Joia de Cadaqués, tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Rosa Leveroni, dona de lletres”, realitzada per l’Institut Català de les Dones amb l’objectiu de donar a conèixer la vida i l’obra de l’escriptora. Es tracta d’una mostra de petit format per facilitar la seva itinerància i exhibició pel territori que alterna explicacions sobre la vida i l’obra de la poeta amb fragments literaris.

Posteriorment, l’assagista Abraham Mohino impartirà una conferència, es presentarà l’edició de l’Obra poètica completa de Rosa Leveroni, i tindrà lloc una taula rodona.

Dins de COMUNICATS. MANIFESTOS, Cultura, Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers | Sense comentaris »

ENTREPOBLES: Bases I concurs internacional de curts solidaris realitzats per dones sobre dones

Enviat per tonagusi el dia 22nd August 2010

DonaMCine.

 I concurs internacional de curtmetratges solidaris realitzats per dones sobre dones

Organitzat per Entrepobles-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte i la Productora Doble Banda

CALENDARI:

a. Període de presentació d’obres: 25 de juny al 25 octubre 2010

b. Exhibició en línia de les obres seleccionades. Període de votacions: del 31 d’octubre de 2010 al 31 de desembre de 2010.

c. Decisió definitiu: 11 gener 2011

d. Exhibició presencial i lliurament de premis. Gener de 2011

donam.jpg

DonaMCine és un projecte audiovisual impulsat per l’Associació Entrepobles, que treballa en cooperació solidària des de fa més de 20 anys, i la productora Doble Banda, amb una àmplia experiència en cinema i documentals de contingut social. Aquest projecte rep suport financer de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya) yl’Ajuntament d’Olèrdola del Penedès.

PRESENTACIÓ DEL CONCURS

DonaMCine és un punt de partida cap a la construcció col.lectiva d’una xarxa d’intercanvi a internet de materials audiovisuals fets per dones, que contribueixin a consolidar processos d’empoderament de les dones ia potenciar relacions d’equitat entre homes i dones en una societat més justa, inclusiva i solidària.

DonaMCine és una oportunitat per documentar el nostre present, per escriure la nostra pròpia història des de la diversitat d’identitats socials, culturals, indígenes, territorials – àrees urbanes o rurals-, sexuals, religioses o agnòstiques, …

Històricament, en diferents contextos, s’ha desvalorat les capacitats de les dones i s’ha invisibilitzat les nostres inquietuds, limitant al que, tradicionalment, s’ha considerat socialment apropiat. Tot i això, com a dones hem anat forjant nostres desitjos per construir un futur millor; hem protagonitzat lluites tant individuals com col.lectives, hem elaborat i transmès sabers basats en la pròpia experiència i hem desenvolupat propostes per transformar un món injust en una societat basada en l’equitat i el respecte a la diferència.

Vivim en societats en constants transformacions, els rols de les dones i dels homes, com expressions de la feminitat i la masculinitat, s’han convertit en estereotips que limiten les potencialitats de les persones. Aquests processos de canvi suposen un desafiament en l’actualitat per teixir una societat nova i aconseguir l’equitat real tant en la vida privada com en la vida pública.

A DonaMCine volem visibilitzar els somnis i rebel · lies de les dones que, al llarg de la història, s’han compromès en la defensa dels drets de les dones, entesos en un sentit ampli com a drets socials, econòmics, polítics, culturals, però també sexuals i reproductius.

A DonaMCine volem donar valor a tot aquest esforç, realitzat en gran mesura des de l’impuls del feminisme, una contribució fonamental a la democràcia, la justícia social, i l’eradicació de totes les formes de violència masclista i patriarcal.

OBJECTIUS AL CONTINGUT DEL MATERIAL AUDIOVISUAL

* Visibilitzar i valorar els sabers, les capacitats, les pràctiques, els èxits i també les resistències, els desafiaments i les revoltes de les dones.
* Donar a conèixer accions i iniciatives socials que contribueixin a una transformació en les relacions desiguals entre homes i dones per a l’eliminació de totes les formes de discriminació.
* Mostra la solidaritat i el compromís en la defensa dels drets de les dones.

BASES

Veure les bases del concurs

Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a: info@donamcine.org

-

-

Dins de Cinema, audiovisuals..., Cultura, Gènere. Feminisme. | Sense comentaris »

A l’Argentina un taller sobre mites i gènere

Enviat per tonagusi el dia 11th August 2010

De MITOGENESIS

11 d’agost de 2010

Cristina Escofet / Julia Gilmore MITOGENESIS (Del Mite al Gènere) – Taller Intensiu -

Cristina Escofet (dramaturga-guionista) – Julia Gilmore (Psicóloga Prof.Meditación)

MITOGENESIS (Del Mite al Gènere)

Taller intensiu. Certificats d’assistència

Gènere i mite en la consciència del femení.

Primer Mòdul:

Dissabte 14 de agost de 10 a 18 hs: Trobada amb la nostra dona salvatge: Pell de Foca de Clarissa Pinkola Estess i el Mite de Inanna: El món de “dalt”, el Món de “Baix”

Segon mòdul:

Data a confirmar: de 10 a 18: Més enllà de la mare: El mite de Demeter i Persèfone. Els cossos robats. El insepult. La deessa Baubo, i el poder curatiu de l’humor.

LLOC: Museu Roca: Vicente López 2220 (entre Azcuénaga i Pueyrredón) ARGENTINA.

Dins de Cultura, Gènere. Feminisme., Història. Sociologia. Antropologia, Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers | Sense comentaris »