CLARIANA de comunicació

Blog allotjat a cat.bloctum.com

Arxius per 'Comunicació.' Categoria

El mal periodisme exclou les dones, el bon periodisme no exclou ningú

Enviat per tonagusi el dia 11th November 2010

Escrit per T. G. Redacció La Independent / Foto: Rosmi Duaso, arxiu ADPC
Per a La independent
dijous, 11 de novembre del 2010
.
.
 

La XVIII Festa de la Comunicació no sexista premia a Eduard Sanjuan, Júlia Otero, i Miquel Molina entre altres i menció negativa per el diari  Sport i el  Mundo Deportivo


“El mal periodisme exclou les dones, el bon periodisme no exclou ningú”, amb aquestes paraules la periodista Margarita Riviére finalitzava la seva intervenció d’agraïment a l ‘Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) per haver-li atorgat aquest any el Premi a la Trajectòria Periodística durant la XVIII Festa de la Comunicació no Sexista a l’Auditori del Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, “per la seva dedicació professional destacant els valors aportats per les dones en una època i temps on aquesta tasca no era valorada professionalment”. Riviére va dir que ho agraïa encara més ja que és sabut de tothom que ella “va per lliure”.

L’ADPC va reunir a més de 200 periodistes, estudiants de periodisme i amistats en aquesta cita anual.

El premi a la dedicació professional va ser un dels moments àlgids de la festa, junt al lliurament del de Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per fer un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions, que van rebre 3 periodistes: Júlia Otero, directora de Júlia en la Onda (va recollir el premi Francesc Robert director d’Onda Cero Barcelona en absència per motius laborals de la premiada), Miquel Molina, subdirector de La Vanguardia i Eduard Sanjuan, director i presentador del programa 30 Minuts, a TV3. Tant Molina com San Juan consideren que la seva feina exigeix tenir cura en el tractament del que escriuen o produeixen i que si la inèrcia porta a cometre errors, cal corregir-los.

Abans del lliurament, la presidenta de l’ADPC, Carme Freixa, va fer un discurs sota el títol Sense Visió de Gènere no hi ha bon periodisme. “Aquesta és la Festa de les  Dones Periodistes de Catalunya que treballem per la recuperació de la funció social del periodisme. I no hi pot haver bon periodisme sense visió de gènere, sense comunicació no sexista”.

Per a la presidenta, el panorama no és massa propici a la igualtat: “La crisi és un handicap també per a les dones periodistes que estan patint-la més que els homes, amb els successius Expedients de Regulació d’Ocupació encoberts (reducció de plantilles), que molts grups de comunicació estan duent a terme, i amb la desvalorització monetària dels seus treballs”. Freixa va alertar també sobre una cascada de sexisme en la comunicació: “Periodistes que parlen de les ministres com si fossin titelles en mans d’un president, altres que les insulten de forma grollera, mitjans de comunicació que depenen d’aquest grup mediàtic no reconegut que és la Conferència Episcopal que aprofiten que l’homilia passa pel full parroquial o per la (cadena) Cope per atiar els vents contra els drets de les dones”.

Entre els diversos noms que va nombrar, per diversos motius de males pràctiques periodístiques: Pérez Reverte, Sánchez Dragó, Enric Juliana. Però Carme Freixa també va destacar noms d’autors i autores de bones pràctiques periodístiques -Fernando Vallespín (El País) i sobretot Pepa Bueno amb el Telediario (TVE), pels seus continguts socials el segon millor del món- per corroborar que sense visió de gènere no hi ha bon periodisme.

En defensa del periodisme social, la presidenta de l’ADPC, va destacar: “Un periodisme que a Hondures i l’Equador ha ensenyat als mitjans convencionals què és el periodisme 2.0 difonent informació sobre els cops d’Estat que posaven en perill les seves vides però que van permetre tenir les claus dels que volien abolir la democràcia i que, a Mèxic, veu com cada dia una o un periodista cau assassinat per denunciar a les màfies lligades al poder que hi ha darrere dels feminicidis de Ciudad Juárez”.

La presidenta també va tenir paraules de felicitació cap aquesta agència, La Independent, “perquè ni la violència sexista quedi en un breu, ni les notícies protagonitzades per dones emprenedores i lluitadores d’èxit -com la de que les integrants del partit Iniciativa Feminista hagin aconseguit 3 escons a Suècia- passin desapercebudes, neixen agències de notícies de gènere com La Independent. Una agència de la que ens alegrem com a periodistes i com a dones feministes i perquè, a més, aquí hi ha dones periodistes de l’Associació”.

Per Carme Freixa i l’ADPC, un dels reptes per enfrontar és la formació de les noves i nous periodistes, d’aquí la nova iniciativa d’enguany de convocar el Premi de Comunicació no Sexista per estudiantes i estudiants, en dues modalitats: periodisme digital i fotoperiodisme (les bases del qual s’editaran d’aquí quinze dies als diversos perfils de les xarxes socials de l’associació i a Dones Digital).

Per ella és important també que l’associació s’hagi incorporat  al periodisme 2.0  i augmenti la seva presència a les xarxes socials amb perfils a Facebook i a Twitter: “Benvinguda gent twitejadora i gent picotejant que sé que ens esteu seguint per aquests microbloggins”, agraí, així com als periodistes de la revista en línia Freqüència Digital la seva transmissió de la Festa i a les piuladores de Dones en Xarxa. Part dels seu discurs va ser en castellà en adreçar-se a seguidors de l’acte de la resta de l’Estat i de l’altra banda de l’Oceà Atlàntic.

Acabat el discurs i en un ritme molt àgil es va fer la cerimònia de lliurament de premis, conduïda per la periodista i presentadora Ares Teixidó. L’autora de l’obra gràfica dels guardons és l’humorista gràfica Diana Raznovich.

A banda dels dos ja esmentats, els premis lliurats van ser:

Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per a les iniciatives tecnològiques i el foment del periodisme digital a favor d’un equilibri no sexista a Remedios Zafra, escriptora i professora titular de la Universitat de Sevilla, que es va felicitar, i va felicitar els mitjans que “aposten per la coherència i no per l’audiència”.

Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per a les iniciatives i el foment d’un periodisme no sexista al Col·legi Periodistes de Lleida i a l’Ajuntament de Lleida per la convocatòria del Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere. L’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, la Regidora de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Lleida, Neus Brocal, i el degà del Col·legi de Periodistes d’aquesta demarcació, Josep Lluís Cadena van animar a participar en aquests premis, i en el cas del degà fou simpàtic el gest de oferir el premi a “la meva filla que cursa estudis de periodisme en aquesta facultat i és el futur”.

Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per iniciatives a les empreses editorials dels mitjans de comunicació a El Periódico de Catalunya per la iniciativa de la Defensora de la Igualtat. Eva Peruga va dir que sense la tasca de les associacions de dones periodistes la seva feina no hagués estat possible i que hem de tenir en compte que sota un titular hi ha sedimentats molts anys de cultura masclista. Així mateix va animar a utilitzar la seva web per a denunciar els tractaments sexistes.

Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per uns continguts  seriosos en la representació d’homes i dones en programes d’entreteniment de  ràdio/TV. Mima Garriga, directora del programa Dones de la Televisió de Girona va agrair el premi tot explicant que pel programa hi han passat expertes, polítiques, comunicadores, mestresses de casa i d’altres perfils molt diferents de dones, a les quals els va dedicar el guardó, com també als homes que treballen per eradicar el sexisme.

Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista en una campanya de comunicació institucional. Per a la Conselleria d’Interior pel Programa d’Eradicació de la Violència Masclista. La directora  del Programa, Alba García, acompanyada de dues mosses d’esquadra i un mosso d’esquadra responsables del programa, va destacar la necessitat de la implicació de l’Administració pública.

Menció Especial Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per uns continguts seriosos en la representació d’homes i dones en mitjans d’entreteniment i cultura. L’actriu Rosa Andreu, i membre de la Junta de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc) ( que és l’editora de la revista teatral i de cinema Entreacte), va explicar que va ser voluntat de l’anterior junta canviar el format de la revista i continua sent, per l’actual Junta, que ENTREACTE i entreacte.cat, tant pels continguts com pel llenguatge, sigui una revista amb visió de gènere, tal i com aposten també en la professió.

Les mencions en Males Pràctiques en Comunicació no Sexista aplicada a un producte de comunicació o a una  campanya de comunicació va ser enguany per a la premsa esportiva catalana: Sport i Mundo Deportivo, que no van recollir les mencions.

Entre les persones que ocupaven la Fila Zero i varen lliurar els guardons i mencions hi havia: Salvador Alsius, vicedegà, amb funcions de director de la titulació de Periodisme a la UPF,  Maite Calvo, delegada de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD) i Anna Solà directora de l’ICD; Margarida Solé, en representació del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Pilar Pifarré, diputada de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya, Imma Moraleda, regidora d’Usos del Temps a l’Ajuntament de Barcelona, Mercè Claramunt, presidenta de Dones amb Iniciativa de Catalunya-Verds; la diputada del PSC Caterina Mieras, la diputada d’ERC Anna Simó i Dolors Comas del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) entre d’altres persones significades en la lluita pels drets de les dones.

Dins de CRÒNIQUES, Comunicació. | Sense comentaris »

Una anàlisi crítica des de Catalunya de la representació de les dones als mitjans (II)

Enviat per tonagusi el dia 9th November 2010

Escrit per Tona Gusi
Per a La Independent
dimarts, 9 de novembre de 2010
.
.

“Un virus” a la professió, segons expertes i experts

En la Jornada (RE)IMAGINA’T de l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació (vegeu la primera part d’aquest article), La Independent va tenir l’oportunitat de parlar amb Rosalind Gill, professora d’Anàlisi social i cultural al Centre de Cultura, Mitjans de Comunicació i Indústries Creatives del King’s College de Londres, qui fou l’encarregada de la conferència inaugural.

Aquesta experta celebra la sortida de l’agència La Independent i troba molt interessant poder anar ampliant una xarxa d’informació amb visió de gènere a nivell internacional. Confirma que a Gran Bretanya no existeix una experiència semblant i tampoc la de cap xarxa de periodistes que agrupi professionals de la comunicació amb expertes i experts de l’acadèmia. Sí que hi ha  revistes digitals de col·lectius feministes, però el contacte amb els mitjans de comunicació passa només pels convenis voluntaris que un parell de mitjans generalistes interessats en el tractament amb visió de gènere han concertat amb el seu Departament de la Universitat.

Rosalind Gill havia avisat que la seva intervenció seria apassionada i polèmica, però malgrat les dades pessimistes que va aportar, convingué amb La Independent que en positiu   els mitjans generalistes de premsa escrita sí que estan introduint en les seves pàgines més temàtiques relacionades amb la cura, la salut , els temes de vida quotidiana, etc.

Tanmateix, per a aquesta professora, el sexisme als mitjans ha augmentat: les dones apareixen sexis o no apareixen, i es dóna molt poc espai a les veus feministes. Segons ella, ha arribat el moment de tornar a manifestar-se.

Les representacions als mitjans influeixen en la política, en la societat i en la identitat de les persones. Per això cal una representació més justa sobre les dones, contrària a la sexualització de la cultura dels cossos i a la representació de la violència contra les dones.

Heus aquí unes dades dels seus estudis sobre la situació de les dones a la societat: la representativitat  igualitària  en el poder al ritme actual trigaria  en arribar 2.225 anys; la violència és la primera causa de mort de les dones abans dels 40 anys; són les grans perdedores econòmiques, en les pensions, en la jubilació, etc; en les indústries culturals, amb una presència mínima, hi treballen més hores i per menys diners tenint més qualificació professional; en els mitjans de comunicació, a prime time, només hi ha un 27% i als Estats Units d’Amèrica, als videojocs només hi són presents entre un 4 i un 6%; etc.

La Cultura és important pels seus significats, i està comprovat que les guionistes dones, les directores expliquen històries diferents i situen a més dones i en papers més variats. Què passa quan una periodista entra en el consell de redacció del seu mitjà?  Que se la sotmet a la pressió de combregar amb el periodisme sexista. Només quan les dones formen part en un 30% mínim d’un organisme poden canviar la cultura de l’organització. Des d’alts càrrecs sí que es dones casos importants com la d’una editora de la BBC que va decidir buscar dones expertes i així va canviar espectacularment les notícies.

Per a Rosalind Gill estem vivint “ l’aniquilació de la representació de les dones als mitjans”, i ho avala amb les dades del  GMMP ( Projecte de Seguiment Global de Mitjans – Proyecto de Monitoreo Global de Medios) i de The Geena Davis Institute on Gender in Media (Institut Geena Davis de Gènere i Mitjans). Entre aquestes dades mundials només destacar que als mitjans audiovisuals només hi ha un 27% de dones presentadores o que hi ha 8 dones  convidades als programes per cada 49 homes.

El sexisme torna a campar pels mitjans, utilitzant termes que ridiculitzen a les dones i com que es posen entre cometes, les imatges i les paraules sexistes ara resten protegides per la ironia. És una nova crueltat, mordacitat i vigilància hostil contra els cossos de les dones: greix, pèls, etc.

“No es tracta d’estar en contra les imatges explícites sexuals, sinó contra la sexualització de les imatges. Hi ha una pornificació de la lascívia, un “porno xic” que es concreta amb imatges de dones amb menys roba, amb dotar de respectabilitat els clubs d’striptease, imatges sadomasoquistes, realitys shows …”, afirma la professora Gill i continua: “Els mitjans ens presenten una dona jove, poderosa i sexi, que acostuma a ser de pell clara i heterosexual. S’exclouen altres versions de la feminitat amb una censura cruel a qui surt d’aquests paràmetres.”  No es d’estranyar, doncs, que al Facebook o altres xarxes socials les noies es presentin com a “puteta sexi”, ja que creuen que l’únic valor que tenen és l’atractiu sexual. Així no sorprenen publicitats com ara la de la noia que entre els pits nus s’hi pot llegir “no sé cuinar. I què?”, o que aquesta violència contra la dona que exerceixen els mitjans pugui conduir a l’anorèxia i a les cirurgies.

Rosalind Gill fa un crit d’atenció sobre els missatges dels mitjans que actuen hipodèrmicament normalitzant la violència sexual, oferint mites racistes i classistes i creant sentiments de culpa a qui no compleix els requisits que imposen.

La taula rodona  Des de l’anàlisi fou moderada per la responsable estatal del GMMP, Elvira Altés, qui en destacà les dades més importants (llegiu el seu article Desequilibri en la representació de dones i homes als mitjans a La Independent). Al seu parer, és molt greu que mentre  la saviesa i l’expertesa femenina ha avançat molt, en canvi, en els mitjans la seva representació és d’un 10 % davant el 90% d’homes.

Per a Iolanda Tartajada, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), els mitjans -com a constructors de la realitat social que són- influeixen molt en les i els joves que imiten els patrons d’imatge, que no només son “una pose”, sinó que són transmissors de valors. Per a aquesta experta és obvi que els mitjans s’estan sexualitzant. Per als nois es tracta de sexe i poder, i per a les noies també és sexe però cap a elles. És normal trobar aquests missatges a les xarxes socials: “ Te doy candela”, “Házmelo en clase”, etc. Vídeos com els de Enrique Iglesias, Lady Gaga són plens de violència i sexualitat que en algun cas i aparentment poden semblar transgressors, però el resultat final i profund és la violència i el domini, encara que hi hagi inversió de rols.

Mercè Coll, codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona que organitza Drac Màgic, diu que la imatge és una transmissió molt clara de valors i identitats en el binarisme homes i dones. La publicitat reprodueix tòpics argumentat que el que presenten és la naturalesa pura i, per tant, inamovible. A voltes juguen a trencar tòpics però s’hi remeten igualment. Aquesta experta analitzà in situ, retornant a la terminologia estructuralista de Roland Barthes, l’anunci de Campofrío de la noia de la cadena de barbies que “trenca la norma” demostrant-nos que la lectura profunda resulta ser molt i molt conservadora. La majoria de publicitats continua amb els mateixos valors i els mateixos estereotips donant diferents atribucions a homes i dones en ares d’aquesta “naturalesa inamovible”.

David Roca, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ens alerta que “un virus” està atacant la professió publicitària, ja que les dones publicistes desapareixen pel camí laboral”. “Igual que en el Periodisme!”, exclamà Elvira Altés. Les dades d’un estudi del Grup de Recerca en Publicitat i Relacions Públiques de la UAB són contundents: A la facultat, les dones són un 75%; a la professió hi entra un 30%; a llocs de direcció un 20%,  i a ser directora creativa executiva només un 7%. Els sectors publicitaris també estan molt definits: les dones són un 30% en el de bellesa, higiene i salut; un 25% a alimentació, comerç i sector públic i només un 17% a comunicacions, viatges i energies. En la composició dels Jurats de Premis que són molt importants per donar-se a conèixer professionalment, un 80’6% són homes. Ja ho ha dit el professor: “un virus”!

La cap del servei de Comunicació i imatge de l’Instituto de la Mujer (IM), Ma Jesús Ortiz, porta molts anys bregant amb les empreses publicitàries. “Hi ha compromís de part de la professió però no de les empreses”.Per a aquesta tècnica “la publicitat necessita estereotips però, si no canvien els estereotips no podem canviar l’audiència”. La majoria de les queixes que arriben a l’IM són sobre l’ús del cos i les eines de què disposen per actuar són la legislació i comptar amb la comprensió de l’empresa anunciant. Per exemple, es va entendre el cas de Dolce&Gabana i no el de les hostesses de Ryanair. Els casos que es resolen més són els que tenen un tracte vexatori, els que hi ha una utilització del cos sense relació amb el producte, i els discriminatoris, és a dir, els que utilitzant els homes no funcionen. Entre les mancances publicitàries, l’IM. troba a faltar anuncis on els homes tinguin un rol de cura i, en canvi, en les dones està massa sovint reduït al concepte de dona-mare (anunci dels danoninos) o, fins i tot, ridiculitzat com en un cas de lactància on apareixia una dona-vaca. També cal tenir en compte que anuncis que són discriminatoris han fet augmentar les vendes en un 4% (és el cas d’un anunci alimentari de pavo frío, protagonitzat per una ‘dona actual’).

Dolors Comas del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), destacà la capacitat sancionadora d’aquest organisme que no té encara l’equivalent a l’estat espanyol. L’acció del CAC es pot exercir sobre les TV públiques i privades, generals i locals i damunt les FM públiques i privades.  Per a  aquesta experta, alhora catedràtica de la URV “a més del que digui la llei, cal que s’entengui socialment” i, al seu parer, s’ha avançat força en el tractament informatiu de la violència masclista però no en els estereotips. No es pot sancionar però, per la reproducció d’estereotips o per no informar sobre notícies de dones que són molt importants i no es recullen als mitjans. Actualment, a banda de les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans, s’estan elaborant materials de gènere amb l’Institut Català de les Dones (ICD) i amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Dolors Comas anima a  tothom a presenta més denúncies al CAC.

La Jornada (RE)IMAGINA’T va comptar amb la interessant exposició La representació dels cossos de les dones ( un cos al servei de la mirada i el plaer masculí).

Dins de Comunicació., Estudis. Informes, NOTÍCIES mitjans comunicació | Sense comentaris »

I Trobada de Periodistes Gallegues (II) PONÈNCIA MARC

Enviat per tonagusi el dia 30th September 2010


Per Tona Gusi,
XIDPIC.CAT-RIPVG
RIMPYC-RIPVG
Santiago de Compostela, setembre 2010

.
 
Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l’encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.
 
Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi  la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l’acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l’Associació de la Premsa de Santiago.
 
Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que – segons la seva opinió – aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s’ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora “si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l’anomenat neutre a dir androcèntric i sexista”.
 
Per entrar en matèria, aporta les dades d’un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l’ús com a ‘crim passional’, etc. No s’ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.
 
Heus aquí algunes dades:
 
La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49′1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32′5%).
 
Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l’imaginari de l’alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l’espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però … Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.
 
Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d’un diari d’economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d’opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.
 
Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L’agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se’n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s’usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor  Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l’alt poder polític).
 
Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l’aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).
 
- A la premsa no s’han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l’avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d’un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l’ús del llenguatge no sexista. Les i els
 lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l’opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.
 
Per acabar de il·lustrar-nos, l’experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d’ells titulars:

 

El  hijo adoptivo de Emma Thompson, la gran actriz británica de 48 años

La coqueta diva del piano. La nueva diva, Alicia Keys… no se mueve como Beyoncé

El terrible dolor de dos madres (no hi ha noms)

La madre del presunto asesino…acaba de ver a su hijo sentado en el banquillo

La ex de Sarkossi devuelve su vestido de Versace

Las vacaciones de Carolina son de interés general

La esposa de Pujol lamenta que Montilla sea un andaluz de nombre José

Físicos tan esplendidos como imposibles

…lo mismo que la guapa Carla, en la vieja Corte

Carme Chacón pasa revista a los militares … es la primera vez que los militares se  cuadran ante una mujer…

Ellos tienen apellidos; ella es Soraya (aquest article és un exemple de bones pràctiques)

El poder de las “Zappettes”  ( titular a la premsa  estrangera)

El pronuncido escote de Merkel  (notícia amb la fotografia d Àngela Merkel vestida de gala)

Pasarela Moncloa: triunfa el violeta y la chaqueta de buen corte

Carla Bruni y Letízia Ortiz eclipsan la vista de estado (els culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz foren portada)

La culpa de Sara Carbonero…assegura ‘The Times’…la guapa novia de un deportista  de éxito

O encara més recentment recordem que després de 6 anys es repeteix la portada de les ministres espanyoles a Vogue i que un diari alemany les anomena les ninetes de moda.

 

Doncs això! Tornant a citar a Isabel Menéndez: “Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme“.

 

——–

- Tona Gusi: Relatoria de la I Trobada de Periodistes Gallegues

  (I) – Sessió d’apertura a càrreg de Xulia Campos

(II) – Ponència marca a càrreg d’Isabel Menéndez

Dins de CRÒNIQUES, Comunicació., Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers | Sense comentaris »

I Trobada de Periodistes Gallegues (I) OBERTURA

Enviat per tonagusi el dia 30th September 2010

Per Tona Gusi,
XIDPIC.CAT-RIPVG
RIMPYC-RIPVG
Santiago de Compostela, setembre 2010
.

 .

 RELATORIA
I Encontro de Xornalistas Galegas
I Trobada de Periodistes Gallegues
 
 (I) OBERTURA

A les 10 del matí del passat dissabte, 25 set 2010, a l’Auditori de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Santiago anaven arribant a poc a poc les i els periodistes al I Encontro de Xornalistas Galegas convocat per l’Agrupació de Mulleres Xornalistas Galegas.

Al davant d’aquesta Agrupació hi ha  la nostra companya Áurea Sánchez i al seu costat  i presidint, la reconeguda periodista de la TV Galega, Xulia Campo. Les complementen les també periodistes Lucia Castro i Mari Carmen Domínguez. Aquest equip va realitzar un gran treball organitzant i difonent aquesta Trobada: logística, invitacions a les taules, organització d’entrevistes, roda de premsa, redacció de comunicats i conclusions i sempre a temps.

Cal destacar que l’Agrupació de Mulleres Xornal Galegas rep el suport de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC), des de la cessió del local per a la logística al suport de companys i companyes associades. El seu president Luís Menéndez va assistir a més de la Trobada a la roda de premsa i va ser un excel·lent amfitrió de la seva ciutat.

Al voltant de 35 professionals del periodisme van assistir a les sessions, a més de les xornalistas , 8 homes i un treballant (en referència al company de la TVG). Les dues taules del matí foren un èxit. La primera: Intervencions personals i professionals sobreL’ Apoderament de les dones en els mitjans gallecs” va superar les expectatives ja que van ser-hi  presents les periodistes galegues més apoderades en els mitjans del país i moltes van parlar des de la seva experiència personal. I la segona taula, la institucional, a més de molt completa va servir per ratificar el grau de compromís de les institucions envers la visió de gènere als mitjans.

Xulia Campo, presidenta de l’Agrupació de Mulleres Xornal de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC) va obrir les sessions explicant que, en els darrers temps, a l’associació arribaven dones joves periodistes i així
poc a poc han anat creant l’Agrupació. També les va ajudar a prendre aquesta decisió la informació que obtenien de les diferents trobades estatals i internacionals.

Per Xulia Campo “aquesta és una professió mandrosa per parlar de si mateixa. Escoltem a altres col·lectius però no ho fem amb nosaltres mateixes. Entre nosaltres hi ha diferents experiències per compartir i l’ ideal seria que sortís d’aquí un compromís per influir en el canvi en els mitjans “. Va destacar, la presidenta que aquest era una Trobada oberta als companys i al públic. Va saludar a les companyes de Catalunya i del País Basc i també a les presidentes de les associacions de la premsa de Lugo i d’Ourense. Va voler tancar la seva intervenció amb un record per Dora Vázquez, la poeta i narradora i Ana Quiro, comunicadora i cantant, ambdues mortes el dia anterior.
——-

- Tona Gusi: Relatoria de la I Trobada de Periodistes Gallegues

  (I) – Sessió d’apertura a càrreg de Xulia Campos

(II) – Ponència marca a càrreg d’Isabel Menéndez 


Dins de CRÒNIQUES, Comunicació., Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers | Sense comentaris »

La III Trobada Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere presenta a Galícia la campanya per no comprar premsa amb anuncis de prostitució

Enviat per tonagusi el dia 26th September 2010

D’ “Asociación de Periodistas de Santiago de Compostela (APSC)”
26 de setembre de 2010

 .

La campanya per eliminar els anuncis de contactes i prostitució a la premsa escrita s’ha presentat avui a Galícia en el marc de la III Trobada Estatal de periodistes amb Visió de Gènere, celebrat aquesta tarda a l’auditori de la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat de Santiago de Compostela.

Aquesta campanya és una de les prioritats de l’agenda informativa de la Xarxa Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere, els objectius passen per la reivindicació de la funció social del periodisme. La Xarxa proposa l’aplicació de la visió de gènere a les informacions, l’ús d’un llenguatge no sexista o fer visible a la gran quantitat d’expertes en les diferents àrees informatives, tal com proposa Carme Freixa, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (APDC)

La periodista catalana Tona Gusi va moderar aquesta trobada en la que va cedir el torn a la representant de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, June Fernández, que va analitzar les propostes sorgides de la III Trobada Internacional celebrat el 2009 a Bogotà, així com les dades de la propera trobada que se celebrarà a Fes (Marroc) el proper any. Per la seva banda, la periodista Lídia Vilalta va destacar la propera trobada de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere que se celebrarà al novembre a Roma.

Les Xarxes Internacionals es van establir el 2005 com una xarxa intercontinental per fer visible la desigualtat de gènere en els mitjans i per facilitar que les agendes informatives abastin temes de gènere.

.

.

Dins de COMUNICATS. MANIFESTOS, Comunicació., Gènere. Feminisme., SERVEI DE PREMSA.Noticia | Sense comentaris »

25.9.10 I Trobada de Periodistes Gallegues i III Trobada Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere

Enviat per tonagusi el dia 24th September 2010

I Trobada de Periodistes Gallegues
i
III Trobada Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere

Organitza: l’Agrupació de Mulleres Xornalistas de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC).

Data: dissabte, 25 setembre 2010.

Lloc: Auditori de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Santiago de Compostela (Av. Burgo des Nacions, s / n de Santiago de Compostela)

Assistents: públic en general.

Presentació:
La I Trobada de Periodistes Gallegues vol ser un fòrum de trobada i debat de les periodistes de Galícia preocupades per la seva situació en els mitjans de comunicació, com a treballadores i transmissores de conceptes relacionats amb les dones. S’analitzaran temes com la visió de gènere en la informació, l’empoderament i la crisi laboral.

El III Trobada pretén reunir a periodistes de la Xarxa Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere per veure la situació de les xarxes i la seva evolució des dels partits anteriors.

PROGRAMA

I Trobada de Periodistes Gallegues

Dissabte 25 setembre 2010.

10.30 h Benvinguda i obertura oficial.
Xulia Campo, presidenta de l’Agrupació de Mulleres Xornalistas de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC).

10.35 h Presentació de la situació de les dones en els mitjans de comunicació com a treballadores i com a subjectes d’informació.
Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.

11.00 h Intervencions personals i professionals sobre “El Empoderament de les dones en els mitjans gallecs”
Rita Penedo, delegada d’Europa Press.
Rosa Vilas, directora de la Televisió de Galícia (TVG).
Rosa Martínez, directora de la Ràdio Galega.
Celia Díaz Reija, directora de Ràdio Nacional.
Rebeca Munin, directora de Santiagosiete.
Elsa González, presidenta de Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE).
Moderadora: Áurea Sánchez, vicepresidenta dóna AMX-APSC.

12.00 h Intervencions de les autoritats convidades.
Marta González, secretària general d’igualtat de la Xunta de Galícia.
Alfonso Cabaleiro, secretari xeral de mitjans de la Xunta de Galícia.
Alberto Núñez Feijoo, president de la Xunta de Galícia.
M ª Jesús Ortiz Gómez, cap de comunicació i imatge i responsable de l’Observatori de la Imatge de les Dones.
X. A. Sánchez Bugallo, alcalde de Santiago de Compostela.

12.30 h Pausa cafè.

12.45 h Debat obert al públic.

13.30 h Pausa menjar.

III Trobada Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere.

15.00 h Informació i posada en pràctica dels acords de la III Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere de Bogotà (novembre de 2009)
June Fernández, co-coordinadora internacional de la RIPVG.

15.30 h Prioritats de l’Agenda informativa de la Xarxa estatal i debat obert.
Cristina Fraga, AMECO.
Lola Fernández, SPA.
Carme Freixa, presidenta ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya)
Moderadora: Tona Gusi, Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere a Catalunya ..

17.45 h Propera IV Trobada de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere a Roma (novembre 2010).
Lidia Vilalta, Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere.

               -Propera IV Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere a Casablanca (2011).
Tona Gusi, Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

              -Debat obert.

18.45 h Pausa cafè.

19.00 h Conclusions i agenda.

21.00 h Sopar (privat)

Diumenge, 26 setembre 2010.

10.00 h Visita a la Ciutat de la Cultura.

.

.

Dins de Comunicació., Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, NOTÍCIES Estat | Sense comentaris »

Suècia: Neix periòdic feminista

Enviat per tonagusi el dia 22nd September 2010

22 de setembre de 2010

SUÈCIA

.
A mitjan octubre, el diari Feministiskt Perspektiv (perspectiva feminista) obre el seu comptador.

Quan arribi a les 1500 subscripcions començarà la publicació setmanal de notícies nacionals i internacionals, sobre mercat laboral i economia, cultura i recerca – tot amb una perspectiva feminista.

La iniciativa del projecte és d’Anna-Klara Bratt i les periodistes de la xarxa crítica cap als mitjans Allt ar Möjligt (Tot és Possible) Media Watch Group.

- Hi ha moltes capacitats desaprofitades de les i els periodistes a Suècia i, en correspondència, un públic famolenc per a una revista feminista. Més de 20 anys d’estudis demostren que la igualtat de gènere ha tingut dificultats a arribar a les sales de redacció i en les columnes. Això tot i repetits tallers de sensibilització, alertes i trucades, diu Anna-Klara Bratt.

El projecte s’havia de llançar a mitjan octubre, quan obrís la pàgina web, però la resposta del moviment feminista a Suècia ha estat molt gran:

- Vaig enviar un correu electrònic a les feministes que esperavem que havien de contribuir a la revista de diferents maneres i en poques hores hi havia un munt de respostes entusiastes. Així hauria d’haver sortit la notícia “, diu Anna-Klara Bratt.

El diari Feministiskt Perspektiv serà editat per una organització sense ànim de lucre i a més de notícies inclourà un calendari feminista, bancs d’experiència feminista, crítica dels mitjans i anuncis per a entitats feministes. Segons els plans, quatre editores redactaran la revista amb l’ajuda de periodistes independents i agències alternatives de notícies.

Anna-Klara Bratt
Editora de Feministiskt Perspektiv

Lena Ulrika Rudeke
President de la xarxa crítica cap als mitjans Allt ar Möjligt (Tot és Possible) Media Watch Group

Dins de B: PORTALS WEB, Comunicació., Gènere. Feminisme. | Sense comentaris »

Nota de premsa: Aquest 11 de setembre ha sortit La Independent, la primera Agència de Notícies amb Visió de Gènere de Catalunya

Enviat per tonagusi el dia 11th September 2010

indeologo.jpg

.

Barcelona, 11 de setembre de 2010

.

La Independent ajudarà la societat catalana a avançar en la igualtat i l’equitat de gènere”

.

La Independent, Agència de Notícies amb Visió de Gènere, la primera que existeix en terres de parla catalana ha sortit al carrer aquest 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.

Aquesta Agència facilitarà les seves produccions dues vegades a la setmana a tots els mitjans que ho desitgin.

Una cinquantena de periodistes –dones i homes– treballaran per fer arribar els dimecres i els divendres als mitjans de comunicació notícies, reportatges i entrevistes destinades a eliminar els estereotips, el sexisme i l’androcentrisme a tots els nivells de la societat.

Els mitjans subscrits rebran part de la producció lliurement i una altra serà de pagament. Els enviaments regulars es començaran a fer a mitjan mes d’octubre.

El dia 11 s’ha posat en marxa un projecte que les dones periodistes de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ja es van plantejar en el seu inici. La Independent és fruit d’un intens treball en xarxa de l’Associació Dinamitzadora de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya –Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere–, amb el suport de les xarxes europea, mediterrània i llatinoamericana i de diverses institucions del país.

Els catalans i les catalanes no tenim una mentalitat d’igualtat de gènere. Per això, La Independent ajudarà la societat catalana a avançar en aquest àmbit”, ha declarat a La Independent, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, en la primera entrevista que difón La Independent l’11 de setembre. “La part més dura i difícil de la política és la igualtat en la distribució de la renda i el Govern Central no va per aquí”, ha afegit Casals. La Independent també ens descobreix la feina que El Periódico de Catalunya fa en aquest sentit: “Hi ha un món femení, actiu, independent, com el que representa La Independent, que jo vull escoltar. I la nostra Defensora de la Igualtat fa aquesta funció”, ha dit Enric Hernández, el director d’aquest rotatiu a La Independent.

Una trentena de dones i d’homes, que en els seus partits, sindicats, associacions i entitats tenen la responsabilitat d’aconseguir incorporar la visió de gènere en els diversos àmbits de la vida de les persones, donen la seva opinió a La Independent sobre els mitjans de comunicació, la tasca de govern d’aquesta legislatura, les prioritats per a la propera i els reptes mundials pels drets de les dones.

.

L’equip directiu de La Independent

Montserrat Minobis, Teresa Carreras, Tona Gusi

Joana G. Grenzner, Fabiola LLanos, Jaume Piqué, Elena Tarifa, Lídia Vilalta

.

Podreu trobar tota la informació al web www.laindependent.cat o ens podeu escriure a info@laindependent.cat o trucar al 629 283 240 o 616 449 629.

-

-

Dins de B: PORTALS WEB, Comunicació., Gènere. Feminisme., NOTÍCIES mitjans comunicació | Sense comentaris »

Qüestionari La Independent 11-setembre de 2010

Enviat per tonagusi el dia 11th September 2010

indeologomitja.jpg

tona-gusi.jpg

Per Tona Gusi


PREGUNTA:

Com valores la incorporació de la visió de gènere al tractament de la comunicació i la informació als mitjans de comunicació? Què et sembla la iniciativa de La Independent?

 .

SOCIETAT

.

Anna Mercadé, Anna Mercadé Ferrando
Consultora, formadora i conferenciant FIDEM:
.

Crec que en els darrers anys s’han fet molts avenços, però els mitjans de comunicació encara són el reducte més sexista que existeix. La presència de la dona en els informatius de TV és un 23%, en premsa un 22% i un escàs 12% en els espais radiofònics, tal com es desprèn dels recents estudis vostres i de l’Institut Català de la Dona. Però el que és més important és que els directius i els caps de departament, els tertulians i els experts són en gran majoria homes i són els que creen opinió.

En el Consell de Govern de la Corporació Catalana només hi ha 3 dones davant 9 homes. D’altra banda, els anuncis són majoritàriament sexistes: perpetuen els rols de la dona com a esposa, cuidadora i/o objecte sexual. Per tant, em sembla molt bé la vostra iniciativa. La Independent és absolutament necessària. Felicitats! Compteu amb la meva col·laboració.

.
————–
Antonio Guirado Herrera
Secretari General de la Coordinadora Gai Lesbiana de Catalunya
Col·laborador a “La Gent de l’Arc Iris” a TotsxTots de ComRàdio.
.

 La incorporació de la visió de gènere és fonamental. La comunicació i els mitjans de comunicació són elements substancials en qualsevol evolució de la societat, i no seria possible aconseguir la plena igualtat social i l’eliminació de la discriminació i el sexisme sense canvis profunds no només en la manera de comunicar sinó també en la creació d’opinió. Crec que la iniciativa de La Independent contribuirà a provocar i a incentivar canvis importants.

.
————–
Beatriu Masià
Tamaia dones contra la violència

.

Creiem que és del tot necessària, ja que la informació continua sent molt esbiaixada i els continguts de la informació sexistes. Creiem que és una bona iniciativa, caldrà fer-ne el seguiment.

.
————–
Krme Freixa
Presidenta de l’adpc
Feminista, comunicadora i amant de la vida i Gaia

.

Ara fa uns dies la ministra d’Igualtat i l’agència EFE han signat un acord per tal que les notícies que surten d’EFE envers arreu del món tinguin cura dels plantejaments no sexistes respecte a les notícies que tenen a veure amb violència masclista. Eradicar aquesta visió que els mitjans cultiven d’una violència masclista, que és producte de consum i d’augment d’audiència, és molt important per anar diluint els estereotips que existeixen respecte a dones i homes en els mitjans.

El llenguatge inclusiu, que comporta la perspectiva de gènere, farà més visibles les dones.

Com a presidenta de l’ADPC, que és una associació de dones periodistes que sempre ha lluitat per un periodisme no sexista, estic contenta que dues membres de la nostra junta estiguin entre les impulsores d’aquesta iniciativa d’una agència de noticies no sexista, com les que ja hi ha a Ameco Pres, CIMAC, etc. Ara bé, haurem aconseguit els nostres objectius de periodisme no sexista quan no facin falta aquestes agències, quan les grans agències de notícies entenguin que el llenguatge ha d’ésser inclusiu i que hi ha moltes dones especialistes en política, ciència, esports, etc., i moltes dones que lluiten contra les desigualtats que pateixen altres dones i que tot això també és notícia.

.
————–
Maria Olivares i Usac
Marxa Mundial de Dones de Barcelona

.

Aquesta nova agència em sembla fantàstica i, sobretot, molt necessària.

És imprescindible promoure l’accés de les dones als mitjans de comunicació amb igualtat d’oportunitats.

.
————–
Montserrat Alcoverro
PROJECTE VACAS

.

La valoro molt positivament i la considero imprescindible.
La iniciativa de La Independent és una necessitat davant d’una realitat: la manca d’equitat en el tractament de gènere en els mitjans de comunicació.

.

PARTITS POLÍTICS

.
Sònia Ruiz
Presidenta de la Sectorial d’Igualtat i Drets Civils de CDC
Periodista

.

Encara és una assignatura pendent, tot i els avenços duts a terme. Les notícies més habituals relatives al gènere femení són les que causen més impacte, com les morts per violència de gènere o les que fan referència a la imatge. En canvi, hi ha un buit important pel que fa a la gran tasca que fan les dones en molts sectors que, d’altra banda, estan contribuint a la superació de la crisi actual i al progrés del país. Qualsevol iniciativa que treballi per a la igualtat és sempre benvinguda. Desitgem tots els èxits en aquest nou projecte.

.
————–
Joana Ortega i Alemany
Vicepresidenta executiva de Comunicació, portaveu d’Unió Democràtica i diputada al Parlament de Catalunya (número dos de la llista de CiU a les properes eleccions al Parlament)

.

Fer arribar la visió de gènere a tota la societat és un pas fonamental per assolir la plena igualtat. Durant massa anys la visió de la dona davant els problemes comuns ha tingut sovint poc ressò. Cal, doncs, trencar la invisibilitat de la dona. També davant la problemàtica específica que com a dones ens trobem en el dia a dia, en el món laboral, educatiu, de la llar, familiar…, cal fer sentir la nostra veu fins que la normalitat sigui plena i ja no calgui denunciar les diferències o discriminacions que encara subsisteixen per motiu de sexe. Fins que no arribi aquest dia, sempre és benvingut qualsevol esforç que vagi en aquesta direcció i la iniciativa de La Independentho és. És cert que hem avançat molt, però encara queda molt per fer. Per això, felicito la vostra aparició que servirà per donar un pas més cap a la plena igualtat.

.
————–
Imma Moraleda
Secretària de Polítiques de les Dones del PSC

.

La Llei d’igualtat entre homes i dones fa esment a l’Agència EFE, amb la que la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, acaba de signar un conveni. És molt important, que la que crec que és, la major agència de notícies les faci amb visió de gènere, amb visió no sexista i crec que per aconseguir-ho el primer que s’ha d’eradicar és el tractament de la violència masclista com si fos quelcom amb el que es pot mercadejar, com si fossin notícies que no afecten la vida quotidiana de les persones i que agreugen les diferències entre dones i homes que encara existeixen en els estereotips que els mitjans de comunicació transmeten. Així doncs felicito també la iniciativa de La Independent.

.
————–
Ester Alberich i Forns
Secretària Nacional de la Dona d’Esquerra

.

La incorporació de la perspectiva de gènere als mitjans és fonamental, atès que constitueixen un agent de socialització cada dia més important i present a les nostres vides. Des de l’Institut Català de les Dones s’hi ha estat treballant, i cal seguir en aquesta línia. El tractament del llenguatge i de les imatges és bàsic. D’una banda, cal que deixem enrere el pretès valor genèric masculí de la llengua, ja que no fa res més que silenciar i invisibilitzar les dones. D’altra banda, és d’extrema importància el reconeixement de les aportacions i els sabers femenins i la promoció de l’autoria femenina en els mitjans i en la cultura. Es tracta, en definitiva, de fornir-nos d’eines comunicatives que no només reflecteixin la igualtat, sinó que també hi contribueixin. Per tot això, la iniciativa de La Independent em sembla fantàstica.

.
————–
Alicia Sánchez Camacho
Presidenta del Partit Popular de Catalunya
Candidata a la Presidència de la Generalitat de Catalunya

.

Em sembla una molt bona iniciativa. Des del PPC sempre hem defensat que les qüestions de gènere i d’igualtat són matèries transversals que han d’impregnar tots els àmbits. Incloure aquesta visió de gènere al món de la comunicació i avaluar les notícies –de qualsevol àmbit, ja siguin d’economia, de societat, de noves tecnologies… – des d’aquesta perspectiva trenca molts tòpics sobre el que fins ara s’ha entès com a publicacions per a dones.

Molt positivament. Era absolutament necessari que la visió de gènere s’incorporés als mitjans de comunicació i a la informació que aquests transmeten a la societat, com és igualment necessari introduir aquesta perspectiva de gènere en totes les esferes. Aquesta és la única manera d’avançar cap a una societat més justa i equitativa.

.
————–
Albert Rivera
President de Ciutadans

.

Des de C’s entenem necessària la incorporació de la visió de gènere en el tractament de la informació i la comunicació en els mitjans de comunicació públics i privats. Aquesta perspectiva aporta pluralitat, sensibilitat i rigor a una problemàtica, la de la igualtat de la dona –lacerant en ocasions–, que, malgrat els innegables avenços aconseguits, dista encara d’assolir la rellevància i el tractament informatiu que mereix.

La iniciativa de  La Independent ve a cobrir un espai comunicatiu des d’un angle en l’anàlisi, el tractament i la reflexió de la informació que enriquirà la qualitat i la pluralitat comunicativa de la nostra comunitat.

.
————–
Rut Carandell i Rieradevall
Vicepresidenta de Reagrupament i cap de llista a Barcelona per les properes eleccions al Parlament.

.

Durant segles la informació “seriosa” s’ha pensat exclusivament des d’una perspectiva masculina i cal refer el temps perdut. L’objectiu és arribar a una situació de normalitat i igualtat total que faci que iniciatives com la vostra ja no siguin necessàries.

.
————–
Esther Vivas
Candidata a la presidència de la Generalitat per la llista unitària Des de baix, membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista i activista dels moviments social

.

Crec que poc a poc els mitjans de comunicació han anat incorporant la visió de gènere, donant atenció als problemes que patim les dones i oferint una visió transversal de gènere en la política informativa. Però encara queda molt per fer i sovint encara romanen estereotips sexistes i tractaments informatius esbiaixats.

La posada en marxa d’una iniciativa com La Independent em sembla molt interessant i espero que contribueixi a rellançar les visions feministes de la societat i a oferir una veu crítica que ajudi a canviar la posició de la dona en la nostra societat. Els que com jo defensem la necessitat de canviar el món de base tenim molt clar que la revolta o serà feminista o no serà!

.

SINDICATS

.
Raquel Gil
Secretària d’Igualtat i Polítiques Socials de la UGT de Catalunya

.

La iniciativa que presenteu em sembla valenta i engrescadora. Malauradament la perspectiva de gènere no es normalment tinguda en comte pels mitjans, que sembla obliden que menystenir a la meitat de la població significa informar de forma esbiaixada.

.
————–
Rosa Bofill i Benet
Secretària de la Dona de CCOO de Catalunya

.

En general, els mitjans de comunicació no tenen perspectiva de gènere. Invisibilitzen les dones en les notícies o quan en parlen ho fan de manera sexista, i fomenten els estereotips de gènere.

La iniciativa d’una agència de notícies que pugui donar una visió no esbiaixada em sembla molt interessant. Cal esperar que es pugui fer una bona feina i que es noti en els mitjans de comunicació.

.
————–
Imma Valls i LLoret
Secretària de Dona per la Igualtat
Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)

.

Positivament. La visió de gènere en la comunicació i la informació als mitjans de comunicació és encara força minsa, per tant, tot el que sigui desenvolupar i ampliar aquest tema és un pas endavant i necessari per arribar a la igualtat total entre dones i homes. Com he dit abans, qualsevol iniciativa que fomenti notícies amb visió de gènere, com sembla que serà La Independent, és fantàstic.

.
————–
Maria Rovira i Duran
Permanent Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya

.

És molt necessari i no es fa. La paraula és l’eina fonamental d’expressió de les persones, per tant, la seva adequació a la visió de gènere en el procés informatiu ajuda a aclarir conceptes i a transmetre una determinada visió sobre la societat.

.
————–
Dolors Torné
Secretària de la Secretaria de la Dona d’USTEC.STEs (IAC)

.

Positivament, tot i que encara queda un llarg camí per aconseguir la igualtat real, s’ha d’anar treballant en aquest sentit i una manera de fer-ho pot ser la iniciativa de La Independent, que esperem que tracti ja des de un principi aquesta visió de gènere.

.

.

Dins de Comunicació., Gènere. Feminisme., NOTÍCIES mitjans comunicació, OPINIÓ mitjans comunicació | Sense comentaris »

Octubre 2010, XIDPIC.CAT- LA INDEPENDENT: Tallers de Comunicació, Gènere i Dones Migrades a Barcelona/Girona/Lleida/Tortosa

Enviat per tonagusi el dia 11th August 2010

La XIDPICCAT-XIPVG presenta la primera producció de LA INDEPENDENT, la primera Agència de Notícies amb Visió de Gènere de Catalunya (impulsada per la XIDPIC.CAT).

Aquesta producció consisteix en el disseny i realització d’un projecte subvencionat per la Fundació Abriendo Mundos, Unió Europea i Ox-Fam Gran Bretanya. El tema és Comunicació, Gènere i Dones Migrades.

El nom del projecte és:

La comunicació amb visió de gènere, una eina que obre mons

Consta de:

- de tallers específics per a periodistes (que us farem arribar ben aviat)

- de tallers específics per a Dones Migrades associades.

- I d’una jornada de sensibilització que tindrà lloc el dia 6 del mes de novembre a ‘La Cuina’ de l’Espai Francesca Bonnemaison ( aviat us farem arribar més informació)

———————————————————-

Enllaços amb els programes:

Tallers de Comunicació, Gènere i Dones Migrades per a Dones Migrades (associades) que es faran a:

Barcelona: 2 d’octubre *Enllaç al programa*

Girona: 16 d’octubre *Enllaç al programa* (properament s’informarà de l’adreça del local)

Lleida: 23 d’octubre *Enllaç al programa*

Tortosa: 29 d’octubre *Enllaç al programa*

La coordinadora del projecte i alhora responsable dels tallers de Dones Migrades és Joana Garcia Grenzer

La responsable de logística dels tallers de Periodistes és Lídia Vilalta

Les professores són: Joana Garcia Grenzer, Diana Gutiérrez Londoño, Fatou Secka, Zulma Andrea Sierra i Daniela Mansilla

La responsable d’imatge és: Fabiola Llanos

La il·lustradora és: Irene Cuesta

(responsable del projecte: Tona Gusi)

———————————————————-

 Equip impulsor AGCCat LA INDEPENDENT
Montserrat Minobis,Teresa Carreras, Jaume Piqué

Tona Gusi, Fabiola Llanos, Joana Garcia i Lídia Vilalta

Dins de Comunicació., Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, Migracions | Sense comentaris »