CLARIANA de comunicació

Blog allotjat a cat.bloctum.com

Arxius per 'Llibres, revistes...' Categoria

L’ús que fan del seu temps les famílies catalanes

Enviat per tonagusi el dia 23rd November 2010

Escrit per Redacció La Independent
dimarts 23 de novembre de 2010
.
.

Cal posar en el centre de la vida a les persones 


El Departament Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya acaba d’editar el llibre Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes. Es tracta d’un llibre d’entrevistes a 10 famílies catalanes “a través de les quals es poden copsar experiències i opinions que ens apropen al canvi de model de família i de l’ús del temps que s’està vivint al nostre país”, deia Carme Porta, secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, en la presentació pública del llibre a l’Institut Català de les Dones (ICD) el passat 18 de novembre.

La consellera Carme Capdevila i Carme Porta són les autores de les presentacions que inicien aquest llibre que és el que tanca la col·lecció d’aquesta legislatura.

La periodista Tona Gusi, coordinadora de la publicació, hi afegia: “D’acord a la publicació Temps de les famílies: anàlisi sociològica dels usos dels temps dins les llars catalanes a Partir de les dades del Panel de Famílies i Infància (editada el gener del 2008 pel Departament D’acció Social i Ciutadania), hem volgut mostrar els usos del temps en la diversitat de les famílies del nostre país: ‘tradicionals’, monoparentals, reconstituïdes…, de grans ciutats o  rurals; d’aquí o amb altres orígens, de diferent situació econòmica o social, etc.

Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes és un llibre molt amè amb 10 entrevistes realitzades per Maria Dolors Viñas, Marga Solé i Montse G. Sosa, amb fotografies d’Amada Santos i Lí Zompantli des de la visió de gènere, tal i com especifiquen: “En el procés de treball,  l’equip també ha reflexionat sobre les nostres percepcions  com a periodistes i comunicadores que volem practicar un periodisme amb visió de gènere, és a dir, no androcèntric. Per tant, hem volgut escoltar les veus de tota la família, veus plurals, recordant però que les dones en són les protagonistes en major mesura, tal i com demostra l’estudi sociològic ‘Temps de les Famílies’. Aquesta pluralitat ens mostra una panoràmica més real.

Per fer una mirada de gènere sobre el conjunt de les famílies i la seva diversitat, hem volgut conèixer la influència familiar en la transmissió de valors i rols de cada persona entrevistada. També quins sentiments han manifestat davant les dificultats i com les han anat superant, a voltes gràcies als recursos que la pròpia família ha sabut generar, a voltes mitjançant l’elaboració de pactes. Les persones ens creem també expectatives individuals  i necessitem recursos per acomplir-les. Hem intentat esbrinar si aquestes expectatives responen a un model masculí i a un altre femení”.

Hi ha força bibliografia sobre el tema, publicacions de l’Observatori de Gènere de Barcelona, de l’ICD, de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, entre d’altres institucions i d’autores i autors com: Cristina Carrasco, Maribel Mayordomo, Màrius Domínguez, Anna Alabart, Teresa  Torns, etc. Segons la periodista Carolina Barber, que ha fet seguiment de diverses accions de les administracions en l’estudi dels usos del temps en les famílies del Baix Llobregat: “La incorporació de la dona al món laboral ha plantejat molts inconvenients per als consumidors de temps i per a la distribució del temps personal de les dones, però, també, ha estat una oportunitat per a què els rols canviïn i la corresponsabilitat sigui un valor afegit en la societat actual. Tant pel que fa a la vida privada en l’educació dels fills i de les filles com per la vida pública i/o social de compartir espais i  cultures. (…) Cal posar en el centre de la vida a les persones i harmonitzar les necessitats de subsistència i les de producció. Si les dones s’han incorporat a l’àmbit laboral, els homes s’han d’incorporar al treball domèstic. Perquè  si les dones imiten el model masculí, qui ha de tenir cura de la vida humana?. En tot cas, tenim damunt la taula la contradicció profunda de la nostra societat: la que radica entre la producció capitalista i el benestar humà, entre l’objectiu del benefici i l’objectiu de la cura de la vida”.

L’acte es va concloure amb les mateixes paraules que finalitzen el pròleg de títol Les famílies que us presentem en aquest llibre. Les autores conclouen: “Les famílies entrevistades cerquen el millor equilibri i coexistència de la vida familiar, personal i professional. Aquesta voluntat ha d’implicar canvis de mentalitat, dels estereotips i dels rols de les persones que conformen les famílies. Aquests canvis ideològics són els que han de conduir a un nou repartiment més just i equitatiu de les tasques i del temps, però alhora han d’anar acompanyats de les transformacions que han de promoure institucions, empreses, sindicats, associacions, etc.

Avui per avui , encara convivim en una societat on la dona és la que distribueix el seu temps entre els membres de la unitat familiar i els homes són els principals consumidors del temps de les dones.  Si el temps de cura s’hagués de pagar, l’estat del benestar no tindria diners suficients.”.

Dins de Història. Sociologia. Antropologia, Llibres, revistes... | Sense comentaris »

18.11.10- Presentació del llibre “Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes”

Enviat per tonagusi el dia 17th November 2010


image002.jpg


 

Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania

Departament d’Acció Social i Ciutadania

 Acció Social i Ciutadania edita un llibre sobre els usos del temps en famílies catalanes

La publicació dóna visibilitat, amb noms i cognoms, a l’ús que fan del seu temps les famílies existents en el nostre país

 La secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, presenta el llibre “Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes”. Aquesta publicació, editada pel Departament d’Acció Social i Ciutadania, dóna visibilitat, amb noms i cognoms, a algunes d’aquestes realitats familiars del nostre país.

Aquest llibre vol donar a conèixer, a partir d’entrevistes amb famílies catalanes, els diferents factors que intervenen en l’ús del temps. Al donar la veu a diferents famílies i infants que expliquen les seves experiències i opinions, es fa més fàcil la comprensió del canvi de model de família i de l’ús del temps que s’està vivint al nostre país.

Aquesta publicació ha estat coordinada per la vicepresidenta de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT-XIPVG), Tona Gusi i compta amb articles de les periodistes Maria Dolors Viñas, Marga Solés i Montse G. Sosa.

“Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes” és també un reconeixement a la diversitat familiar, de les diferents formes de convivència, com a element fonamental per assolir amb èxit propostes en la gestió del temps que siguin útils a la societat.

 

La presentació d’ aquest llibre serà demà

 

Dia:              Dijous, 18 de novembre de 2010 

Hora:           18  hores

Lloc:            Auditori de l’Institut Català de les Dones (Plaça de Pere Coromines, 1 de Barcelona)

 

 

 

 

 

 

Dins de Història. Sociologia. Antropologia, Llibres, revistes... | Sense comentaris »

13.10.10- Presentació-xerrada llibre: TARADAS de Viviana Fernández García

Enviat per tonagusi el dia 9th October 2010

tara.jpg
Dimecres 13,  a les 19.30

Xerrada amb l’autora Viviana Fernández García

Amb motiu de la presentació del seu nou llibre


”TARADAS”
Ediciones Carena.


Presentarà l’acte Pili García, periodista radiofònica i José Membrive, l’editor.

A Librería Pròleg, Sant Pere Més Alt, 46 Barcelona.

Dins de Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, Llibres, revistes... | Sense comentaris »

“Y un día me convertí en esa madre que aborrecía” de Sónia Santoro

Enviat per tonagusi el dia 7th October 2010

De Redacció

7 d’octubre de 2010

.

Sobre aquest llibre de  Sonia Santoro, va dir Mariana Fabianni, conductora: “quan vaig començar a llegir-lo em vaig començar a sentir identificada amb un munt de coses. Em vaig sentir compresa, que no estava tanola en aquest procés de ser mare, que tot el que em passava era normal i va ser una bona companyia. Per descomptat el  recomano i m’agrada també estacar la desacralització de la maternitat. Perquè una té aquest mandat
de ser bona mare i complir amb el que la societat imposa “.

Va dir Maria O ‘Donnell, periodista: “Em sembla que és aquest tipus de llibre que va en la direcció de compartir experiències que no sempre et fan quedar bé.
Sempre la mare és en aquest lloc del sacrifici, del lliurament, la mare erfecta i no som així. Està bé aquest lloc de treure aquesta motxilla i poder parlar sense necessitat d’amagar-se. Ens treu molt de pes “

“Em diverteix que el llibre pugui estar escrit en pla diari per anar seguint els canvis graduals i els grans canvis que es viuen en aquest omplex art de ser mare “, va opinar Laura Azcurra, actriu.

Va dir Luisa Valmaggia, periodista: “va ser com tornar a reviure ia repensar moments que ens ocorren a totes quan som mares i dels quals ningú no ens parla.
Perquè parlar de la maternitat és parlar sempre d’una cosa meravellosa però tot aquest altre aspecte del que sentim i no ens atrevim a dir perquè serem jutjades com boges o que no som bones mares o  que o volem als nostres fills. Ningú ens parla del que li passa a la parella.
i tot amb humor. És un llibre de lectura obligatòria per a tota futura mare per a tot pare també “.

Segons Carla Czudnowsky, periodista: “quan vaig començar a llegir el llibre vaig sentir que no estava sola i em vaig sentir una mare real. Ni la que avorria, ni la millor possible, ni
la més divertida ni la més malalta. Em vaig sentir una mare possible, que crec que són les millors “.

A Gabriela Radice, periodista d’espectacles: “el llibre em va semblar molt revelador com mare de nena, de les coses que poden fer els homes. I pensava en els mandats que
tenim les dones com a mares de nenes i l’ alliberador que pot ser, ser pare d’un home”.

El llibre: A partir del naixement del seu primer fill, l’autora sent que la seva vida, com l’havia concebut fins al moment, s’esquerda. La seva carrera professional queda en l’oblit, les seves relacions es limiten a trobades amb gent amb fills, la seva parella es converteix en una mena de germà postís i altres personatges cobren rellevància inusitada: la mainadera, la mare i una utora de llibres sobre la maternitat.
La manca de son i els dolors físics producte del cansament la tenen en un estat d’angoixa però també d’excitació constant (després de tot tenir un nadó també és tan meravellós com havia escoltat) i no obstant això aquest és també un moment de sorpresa i redescobriment de si mateixa.
La seva història, com la de moltes altres mares que fins al moment de ser-ho es consideraven dones independents, permet repensar el complicat procés de criança d’un fill i el de fer-se mare des de l’humor i també la desolació.
Aquestes són les pàgines d’un diari imaginari en el qual es registra allò que ja no serà: el primer dibuix del fill, les ocurrències infantils, les successives adaptacions al jardí o els interminables broncoespasmes. Es tracta a més d’un diari absurd perquè no té cronologia precisa i acull diferents gèneres literaris per també parlar de baralles conjugals, recerques personals o records familiars i imaginaris del món on es cria aquest fill.
El resultat: un relat fragmentari, escrit des de la subjectivitat femenina, que es mou entre el testimonial i la ficció, per donar compte d’una maternitat molt més negra del que encara ens segueixen explicant.

SONIA SANTORO

Té 37 anys i és mare de dos fills inspiradors. Periodista i llicenciada en Comunicació, va escriure en diversos mitjans i actualment és col.laboradora permanent del diari Pàgina/12. És fundadora i directora executiva de l’Asociación Civil Artemisa Comunicación i el seu portal informatiu Artemisa Noticias. Dicta cursos, conferències i assessora en periodisme i comunicació amb perspectiva de gènere. El 2006 va editar el llibre Las palabras tienen sexo. Introducció a un periodisme amb perspectiva de gènere. I el 2009 va coordinar el curt documental La mujer mediatizada.
Presència femenina en els mitjans argentins i va editar el llibre Sin nosotras se les acaba la fiesta. Aquest és el seu primer llibre proper al testimonial i a la ficció. Però no l’últim.

Dins de Cultura, Gènere. Feminisme., Llibres, revistes... | Sense comentaris »

Premi LLibreter a Olive Kitteridge d’Elisabeth Strout

Enviat per tonagusi el dia 31st July 2010

Llibreria Pròleg

 

31.07.10

 

.

Aquest any s’ha lliurat l’onzena edició del Premi Llibreter,
que atorga el Gremi  de Llibreters de Catalunya

.

ha destacat la novel·la Maletes perdudes de Jordi Puntí en la categoria de literatura catalana i Olive Kitteridge d’Elisabeth Strout, en la categoria d’altres literatures.
Llibre que ja us varem recomanar en els nostres seleccionats per Sant Jordi.

És la primera vegada que aquest premi destaca un autor original en català.

L’origen que va motivar la creació del Premi Llibreter era el de destacar una obra notable que hagués passat desapercebuda.
Les bases permetien premiar una obra tan en català com en castellà. En onze edicions aquest premi ha premiat autors de l’estat espanyol i autors estrangers, alguns traduïts al català, d’altres només al castellà.
Durant anys els editors en llengua catalana havien reclamat més atenció a la literatura catalana per part del jurat del premi, però els intents no havien fructificat.

Enguany, el gremi va modificar les bases del premi creant dues categories, la de literatura catalana i la d’altres literatures, i ha mantingut la d’àlbum il·lustrat.

En aquesta nova situació s’ha premiat Jordi Puntí amb la seva novel·la ‘Maletes perdudes’ (Empúries) i ‘Olive Kitteridge’ d’Elisabeth Strout, Premi Pulitzer 2009
En la categoria d’àlbum il·lustrat s’ha premiat ‘La noche estrellada’ (de moment no hi ha versió catalana del llibre). del dibuixant taiwanès Jimmy Liao (Barbara Fiore Editora) El mateix autor de Hermosa soledad entre d’altres.

A Pròleg hi trobareu tots aquests llibres dels quals us recomanem especialment la novela d’Elisabeth Strout així com La noche estrellada,
i tots els altres llibres d’aquest magnífic il.lustrador que ara podeu fullejar a la llibreria.


9788492440443.jpg
9788493750626.jpg

.

.

.

.

.

LA NOSTRA RESSENYA
OLIVE KITTERIDGE

Elizabeth Strout

Traducció al català d’Esther Tallada / Traducció al castellà de Rosa Pérez Pérez

Obra estructurada a partir de tretze relats independents relacionats pel personatge protagonista.
Una lectura deliciosa on trobareu l’Olive, una mestra jubilada i personatge entranyable.
L’Olivé ens explica els personatges que formen la petita comunitat on ella fa trenta anys que hi viu, i ho fa aprofundint sobre les seves vides de manera divertida. Desgrana les coses grans i les menudes d’aquest dia a dia amb una observació pròpia d’una dona sàvia.
El riure i el plor es barregen amb la reflexió i això farà que poc a poc l’Olive us atrapi fins a la fi de la lectura.


Destaquem especialment la traducció catalana.

.

Dins de Llibres, revistes... | Sense comentaris »

14.07.10 CASA ASIA. “Amarillo pasión”

Enviat per tonagusi el dia 13th July 2010

  .

asia.jpg.

.

.

Casa Àsia:

Presentació del llibre “Amarillo Pasión”, a càrreg de la periodista i Presidenta del CIP,  Rosa Maria Calaf d’un llibre sobre la Xina d’en José Luis Garcia-Tapia

dimecres 14 de juliol a les 18:00.

.

.

.

.

.

.

invitacion.jpg.

Dins de Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, Llibres, revistes... | Sense comentaris »

8.7.10 -Conferència: Imágenes sagradas de lo femenino en el México antiguo

Enviat per tonagusi el dia 6th July 2010

noname.jpegnoname.gif

……   Anthropos Editorial i la Llibreria Pròleg 

 

…………..us conviden a la conferència

 

.

Imágenes

sagradas de lo femenino en el México antiguo
de la professora Blanca Solares 

 

Dijous, 8 de juliol de 2010
Hora: 19,30
Lloc: Llibreria Pròleg - Carrer de Sant Pere més Alt, 46 - Barcelona

* * *

 Blanca Solares actualment és investigadora del Centro Regional de Investigaciones Multidisciplinarias i catedràtica a la Facultad de Ciencias Políticas y Sociales de la UNAM. Des de fa bastant temps coordina un important treball de recerca en Hermenèutica de la imatge, el símbol i el mite.

 

La seva exposició es centrarà en el símbol o arquetip de la divinitat femenina en el Mèxic antic, tema que  la professora ha tractat a fons en el seu llibre Madre terrible. La Diosa en le religión del México Antiguo, publicat per Anthropos Editorial l’any 2007. i que podeu trobar a la  llibreria pvp  28

La següent presentació del contingut d’aquest llibre pot servir d’orientació sobre la conferència que avui us proposem. Diu així:

 

 Blanca Solares actualment és investigadora del Centre Regional d’Investigacions multidisciplinàries i catedràtica a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UNAM. Des de fa força temps coordina un important treball de recerca en hermenèutica de la imatge, el símbol i el mite.
La Seva exposició se centrarà en el símbol o arquetip de la Divinitat femenina en el Mèxic antic, tema que la professora ha tractat a fons en el seu llibre Mare terrible. La Deessa a la religió del Mèxic Antic, publicat per Anthropos Editorial l’any 2007. i que podeu trobar a la llibreria.
La següent presentació del contingut d’aquest llibre pot servir d’orientació sobre la conferència que avui us proposem. Diu així:

Com concebien els habitants del Mèxic Antic el misteri de la feminitat? En quin sentit la Deessa i la diversitat de les seves advocacions remetien a la força sagrada sustentadora del cosmos, els déus i els homes? Com es vinculava la Deessa amb el sentit d’una existència fundada en el miracle de la germinació del blat de moro? Quin és el lloc precís que ocupen les deïtats femenines a la mutació cap a la compulsió sacrificial sagnant que experimenta la religiositat durant els asteques? De quina manera la Deessa, símbol còsmic dins del qual tots els éssers s’originen i moren, varia en la concepció religiosa de Mesoamèrica i configura un desenvolupament psíquic i social truncat o en regressió? A aquests i altres interrogants significatius s’aboca la present investigació exhaustiva de l’arquetip de la Deessa en el pensament i cosmovisió del Mèxic Antic.

L’autora, prenent com a eix a la Deessa Mare i inspirada entre d’altres estudis per l’anàlisi que d’aquest arquetip universal que va formular E. Neumann -notable investigador del Círculo de Eranos-, no només desplega un ampli recorregut històric des dels primers pobles nòmades fins a les altes civilitzacions que es van desenvolupar a Mesoamèrica i aborda els períodes i les cultures més representatives, principalment les del Altiplà Central, sinó que obra una discussió cap rellevants paral.lelismes mític-culturals sense deixar de comprendre els àmbits regionals específics.

Tot i el pletòric desenvolupament del camp de la investigació antropològica al voltant del Mèxic prehispànic, la qüestió de la Deessa en la gènesi religiosa de Mesoamèrica ha estat estranyament marginal, com una qüestió teorètica inexplorada. Al paradoxal territori d’aquest «buit» és en el que s’arrisca aquest text, de tal manera que les seves aportacions hermenèutics van més enllà de l’interès de l’especialista i permeten, per la seva acurada exposició, la lectura de les seves pàgines a qualsevulla interessada en la travessa mítica-històrica de les civilitzacions.



Llibreria Pròleg
C/ Sant Pere més Alt 46


08003 · Barcelona


Tel. 933 192 425



llibreriaproleg@llibreriaproleg.com


www.llibreriaproleg.com



Dins de Cultura, Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, Llibres, revistes... | Sense comentaris »

HISTORIAS PROHIBIDAS DE MUJERES GRANDES Y CHIQUITAS

Enviat per tonagusi el dia 21st June 2010

cartel-sonia-1.JPG.

.HISTORIAS PROHIBIDAS DE MUJERES

         GRANDES Y  CHIQUITAS

De l’escriptora cubana Sonia Rivera-Valdés, guanyadora l’any 1997 del Premi Extraordinari de Literatura Hispana als Estats Units amb el conte Las Histórias Prohibidas de Marta Veneranda.

Narradora i crítica va néixer a l’Havana i des dels anys seixanta resideix a Nova York on és professora del York College (City University of New York). Durant els darrers trenta anys s’ha dedicat a promoure la cultura llatinoamericana als Estats Units.

Dins de Cultura, Gènere. Feminisme., Llibres, revistes... | Sense comentaris »

La jornada “Rosa Leveroni, escriptora” commemora el seu centenari (1910-1985)

Enviat per tonagusi el dia 15th June 2010

De la nota de premsa de l’ICD

15 de juny de 2010

.

L’ICD ha presentat una mostra que divulgarà la vida i obra de l’autora pel territori de Catalunya

El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i el president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC, August Bover, han obert avui la jornada sobre l’escriptora Rosa Leveroni (Barcelona 1910 – 1985) per recordar la seva figura i trascendència amb motiu del centenari del seu naixement.

La jornada s’ha iniciat amb a conferència “Rosa Leveroni, dona de lletres”, a càrrec de l’escriptora Vinyet Panyella, que ha anat seguida de la presentació de l’antologia La poesia essencial de Rosa Leveroni, a cura del poeta Antoni Clapés i l’editor Quim Cubert. Posteriorment ha tingut lloc una taula rodona amb la poeta Teresa d’Arenys i el també poeta Carles Miralles, la professora de literatura catalana de la UOC, Teresa Iribarren, i l’assagista Bel Graña, moderada per Mariàngela Vilallonga, professora de la Universitat de Girona.

La jornada commemorativa ha finalitzat amb una lectura poètica per part de Rosina Ballester, Jaume Benavente, Carles Duarte, Mireia Lleó, Dolors Miquel, Vinyet Panyella i Cèlia Sànchez-Mústich, autores i autors guardonats en diferents edicions del premi de poesia “Cadaqués a Rosa Leveroni”. L’acte ha estat organitzat per l’Institut Català de les Dones i la Institució de les Lletres Catalanes, ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués i l’Institut d’Estudis Catalans.

Exposició divulgativa

L’ exposició “Rosa Leveroni, dona de lletres” es podrà veure a la seu de l’Institut Català de les Dones a Barcelona (Pl. Pere Coromines 1) al llarg dels mesos de setembre i octubre. És de petit format per facilitar la seva itinerància i exhibició, consta de 6 apartats i alterna explicacions sobre la vida i l’obra de la poeta amb fragments literaris:
1910-1930 “La jove que vol triar el destí”, sobre la seva etapa de joventut.
1930-1933 “L’escola de Bibliotecàries: la sensibilitat i l’intel·lecte”, exposa la seva formació intel·lectual i cultural.
1934-1939 “Poesia i passió”, dóna a conèixer la seva relació secreta amb l’historiador Ferran Soldevila i com trasllada a la poesia la seva experiència amorosa.
1940-1949 “Elegia i resistència”, explica el paper de la poeta en la resistència cultural i la seva consolidació literària.
1950-1981 “Poeta entre poetes” mostra com Leveroni es reivindica com integrant de la Generació de la República, que ella anomena “generació perduda”.
1981-2010 “Clàssica i moderna”, parla dels seus darrers anys i la modernitat, qualitat i intensitat de l’obra d’una autora clàssica del segle XX.
Programa d’exposicions itinerants


L’any passat un total de 412 espais de diferents municipis de Catalunya han mostrat alguna de les exposicions realitzades per l’ICD. El catàleg d’exposicions és el següent: Dones sindicalistes; Una literatura pròpia, dones escriptores; Artistes catalanes del dibuix i la pintura; Dones d’empresa; Dones de ciència; Dones grans, grans dones; Els feminismes de Feminal; Frederica Montseny 1905-1994; Fotògrafes pioneres a Catalunya; Maria Teresa Vernet i Real;  Mercè Rodoreda; Punts de reflexió: les violència contra les dones; Simone de Beauvoir, feminista i escriptora; Veïnes, ciutadanes; i Quin temps tenim. L’organització de la vida quotidiana.

.

Dins de CRÒNIQUES, Cultura, Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, Llibres, revistes..., MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES DONES | Sense comentaris »

‘La premsa i la cooperació internacional’

Enviat per tonagusi el dia 6th May 2010

Per Tona Gusi

6.05.10
‘La premsa i la cooperació internacional‘.Cobertura periodística a nou diaris europeus

Aquest matí s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya el llibre ‘La premsa i la cooperació internacional‘. Es tracta de la investigació sobre la cobertura de la cooperació pel desenvolupament a nou diaris europeus, tres de l’Estat Espanyol, tres de França i tres d’Anglaterra: ABC, El País i La Vanguardia (Catalunya); Le Figaro, Le Monde i Liberation; i The Dailiy Telegraph, Guardian i The Times.

La investigació forma part de les accions que l’Agència Espanyola de Cooperació internacional pel desenvolupament (AECID) i l’Agència e notícies Inter Press Service (IPS) porten a terme per tal de convertir la comunicació sobre el desenvolupament en una prioritat a l’agenda dels mitjans.

Aquest estudi és important donat que, per primera vegada s’analitza el tractament que la premsa europea realitza sobre la cooperació internacional pel desenvolupament i permet, en certa mesura,  valorar quin coneixement adquireix l’opinió publica sobre la cooperació pel desenvolupament a través dels mitjans.

En l’acte de presentació, la taula estava ocupada per: Bonaventura Bassagoda, Vicerector de Transferència Social i Cultural de la UAB, Francisco Martín, Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes, Marcial Murciano, catedràtic de Periodisme de la UAB, Miguel Ángel Villena, assessor de comunicació de la SECI, Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, Generalitat de Catalunya i Mario Lubetkin, director d’ IPS.

Contemplant aquesta taula exclusivament masculina, no és d’estranyar la crítica feta per periodistes de la XIDPIC.CAT -XIPVG i avalada encara més per la descoberta que l’estudi presentat no conté cap indicador de gènere, no s’hi tracta a nivell tranversal, ni constitueix una temàtica pròpia! Sembla impensable que actualment  es puguin estudiar temes relacionats amb el desenvolupament sense tenir en compte el gènere. I encara més quan la variant de gènere està inclosa en el present de tots els projectes de la cooperació internacional. I quan a Catalunya fa molt de temps que estem treballant sobre Gènere i Comunicació, des de les universitats, les associacions i xarxes de periodistes, i les ONG.

La mateixa sala d’actes del CPC, plena de gom a gom, reflectia en part aquest matí la realitat de la majoria de dones a les facultats de periodisme i l’encara manca d’equitat democràtica en els càrrecs de direcció i/o en la visibilitat de les dones periodistes.

Potser l’altra crítica més viva ha arribat de part d’una periodista de Canal Solidari, en el sentit que el propi disseny de l’estudi, el qual tan sols contempla diaris generalistes, està massa limitat  ja que en l’actualitat- i sobre tot la gent jove- accedeix a altres canals comunicatius, sobretot els d’Internet. La periodista opina també que els recursos de les institucions públiques s’haurien de centrar més en els mitjans especialitzats i en els pròpies àrees de comunicació de les ONG i no en mitjans de comunicació privats.

Un cop assenyalades aquestes mancances -i tornant a les diverses intervencions -, per David Minoves és clar que les ONG tenen la necessitat de comunicar i aconseguir l’adhesió de la ciutadania, i més en aquests moments que cal combatre la idea que en una època de crisi no s’han de destinar diners a la cooperació internacional. Per això és tant important tenir periodistes aliats en els mitjans generalistes que siguin al mateix temps actors i transmissors.

Tant Minoves com Miguel Ángel Villena, SECI, valoren l’estudi en el sentit que és la primera vegada que s’ha quantificat aquesta sensació que tots i totes teníem sobre les mancances de la premsa pel que fa a les temàtiques relacionades amb el desenvolupament.

Mario Lubetkin, el director d’Inter Press Service  (IPS) opina que aquest “monitoreo” de Mitjans de Premsa europeus sobre com es maneja la informació té també valor acadèmic. Destaca per tant la implicació de la Universitat, així com de la societat civil, les institucions i els Media, però manca la implicació del cinquè sector, el privat. Es sabut que els estudis de tendència poden marcar polítiques i aconseguir una major consciència de l’Opinió Pública. En aquesta línia també són molt importants – per al director d’IPS- els seminaris de reflexió de la professió periodística tal i com es farà del  5 al 7 de juliol d’enguany a la Universitat d’Estiu a Santander.

Cal reptar a les Universitats a fi que formin als futurs i a les futures periodistes en el desenvolupament, el qual té una presència actualment en els mitjans d’ aproximadament un 3’5 per cent de la informació.

Per ell, el fet més positiu és que els temes de desenvolupament han aconseguit entrar en  l’Agenda Global de Comunicació. Encara que moltes vegades no se sap si les cobertures  informen o desinformen. En general, sí que entren els temes de governabilitat, democràcia, medi ambient, però la resta ben poc. Cal destacar també que les noticies més creïbles per part de l’opinió pública són les de les ONG que representen el 8’4% de la totalitat.

Per Mario Lubetkin a millor qualitat informativa hi haurà més ciutadania conscient i activa. Llegir tot el post »

Dins de CRÒNIQUES, Comunicació., Economia, desenvolupament, Estudis. Informes, Llibres, revistes..., NOTÍCIES Europa, NOTÍCIES mitjans comunicació | Sense comentaris »