CLARIANA de comunicació

Blog allotjat a cat.bloctum.com

Arxius per 'RESSENYES' Categoria

L’ús que fan del seu temps les famílies catalanes

Enviat per tonagusi el dia 23rd November 2010

Escrit per Redacció La Independent
dimarts 23 de novembre de 2010
.
.

Cal posar en el centre de la vida a les persones 


El Departament Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya acaba d’editar el llibre Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes. Es tracta d’un llibre d’entrevistes a 10 famílies catalanes “a través de les quals es poden copsar experiències i opinions que ens apropen al canvi de model de família i de l’ús del temps que s’està vivint al nostre país”, deia Carme Porta, secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, en la presentació pública del llibre a l’Institut Català de les Dones (ICD) el passat 18 de novembre.

La consellera Carme Capdevila i Carme Porta són les autores de les presentacions que inicien aquest llibre que és el que tanca la col·lecció d’aquesta legislatura.

La periodista Tona Gusi, coordinadora de la publicació, hi afegia: “D’acord a la publicació Temps de les famílies: anàlisi sociològica dels usos dels temps dins les llars catalanes a Partir de les dades del Panel de Famílies i Infància (editada el gener del 2008 pel Departament D’acció Social i Ciutadania), hem volgut mostrar els usos del temps en la diversitat de les famílies del nostre país: ‘tradicionals’, monoparentals, reconstituïdes…, de grans ciutats o  rurals; d’aquí o amb altres orígens, de diferent situació econòmica o social, etc.

Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes és un llibre molt amè amb 10 entrevistes realitzades per Maria Dolors Viñas, Marga Solé i Montse G. Sosa, amb fotografies d’Amada Santos i Lí Zompantli des de la visió de gènere, tal i com especifiquen: “En el procés de treball,  l’equip també ha reflexionat sobre les nostres percepcions  com a periodistes i comunicadores que volem practicar un periodisme amb visió de gènere, és a dir, no androcèntric. Per tant, hem volgut escoltar les veus de tota la família, veus plurals, recordant però que les dones en són les protagonistes en major mesura, tal i com demostra l’estudi sociològic ‘Temps de les Famílies’. Aquesta pluralitat ens mostra una panoràmica més real.

Per fer una mirada de gènere sobre el conjunt de les famílies i la seva diversitat, hem volgut conèixer la influència familiar en la transmissió de valors i rols de cada persona entrevistada. També quins sentiments han manifestat davant les dificultats i com les han anat superant, a voltes gràcies als recursos que la pròpia família ha sabut generar, a voltes mitjançant l’elaboració de pactes. Les persones ens creem també expectatives individuals  i necessitem recursos per acomplir-les. Hem intentat esbrinar si aquestes expectatives responen a un model masculí i a un altre femení”.

Hi ha força bibliografia sobre el tema, publicacions de l’Observatori de Gènere de Barcelona, de l’ICD, de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, entre d’altres institucions i d’autores i autors com: Cristina Carrasco, Maribel Mayordomo, Màrius Domínguez, Anna Alabart, Teresa  Torns, etc. Segons la periodista Carolina Barber, que ha fet seguiment de diverses accions de les administracions en l’estudi dels usos del temps en les famílies del Baix Llobregat: “La incorporació de la dona al món laboral ha plantejat molts inconvenients per als consumidors de temps i per a la distribució del temps personal de les dones, però, també, ha estat una oportunitat per a què els rols canviïn i la corresponsabilitat sigui un valor afegit en la societat actual. Tant pel que fa a la vida privada en l’educació dels fills i de les filles com per la vida pública i/o social de compartir espais i  cultures. (…) Cal posar en el centre de la vida a les persones i harmonitzar les necessitats de subsistència i les de producció. Si les dones s’han incorporat a l’àmbit laboral, els homes s’han d’incorporar al treball domèstic. Perquè  si les dones imiten el model masculí, qui ha de tenir cura de la vida humana?. En tot cas, tenim damunt la taula la contradicció profunda de la nostra societat: la que radica entre la producció capitalista i el benestar humà, entre l’objectiu del benefici i l’objectiu de la cura de la vida”.

L’acte es va concloure amb les mateixes paraules que finalitzen el pròleg de títol Les famílies que us presentem en aquest llibre. Les autores conclouen: “Les famílies entrevistades cerquen el millor equilibri i coexistència de la vida familiar, personal i professional. Aquesta voluntat ha d’implicar canvis de mentalitat, dels estereotips i dels rols de les persones que conformen les famílies. Aquests canvis ideològics són els que han de conduir a un nou repartiment més just i equitatiu de les tasques i del temps, però alhora han d’anar acompanyats de les transformacions que han de promoure institucions, empreses, sindicats, associacions, etc.

Avui per avui , encara convivim en una societat on la dona és la que distribueix el seu temps entre els membres de la unitat familiar i els homes són els principals consumidors del temps de les dones.  Si el temps de cura s’hagués de pagar, l’estat del benestar no tindria diners suficients.”.

Dins de Història. Sociologia. Antropologia, Llibres, revistes... | Sense comentaris »

18.11.10- Presentació del llibre “Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes”

Enviat per tonagusi el dia 17th November 2010


image002.jpg


 

Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania

Departament d’Acció Social i Ciutadania

 Acció Social i Ciutadania edita un llibre sobre els usos del temps en famílies catalanes

La publicació dóna visibilitat, amb noms i cognoms, a l’ús que fan del seu temps les famílies existents en el nostre país

 La secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, presenta el llibre “Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes”. Aquesta publicació, editada pel Departament d’Acció Social i Ciutadania, dóna visibilitat, amb noms i cognoms, a algunes d’aquestes realitats familiars del nostre país.

Aquest llibre vol donar a conèixer, a partir d’entrevistes amb famílies catalanes, els diferents factors que intervenen en l’ús del temps. Al donar la veu a diferents famílies i infants que expliquen les seves experiències i opinions, es fa més fàcil la comprensió del canvi de model de família i de l’ús del temps que s’està vivint al nostre país.

Aquesta publicació ha estat coordinada per la vicepresidenta de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT-XIPVG), Tona Gusi i compta amb articles de les periodistes Maria Dolors Viñas, Marga Solés i Montse G. Sosa.

“Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes” és també un reconeixement a la diversitat familiar, de les diferents formes de convivència, com a element fonamental per assolir amb èxit propostes en la gestió del temps que siguin útils a la societat.

 

La presentació d’ aquest llibre serà demà

 

Dia:              Dijous, 18 de novembre de 2010 

Hora:           18  hores

Lloc:            Auditori de l’Institut Català de les Dones (Plaça de Pere Coromines, 1 de Barcelona)

 

 

 

 

 

 

Dins de Història. Sociologia. Antropologia, Llibres, revistes... | Sense comentaris »

Una anàlisi crítica des de Catalunya de la representació de les dones als mitjans (II)

Enviat per tonagusi el dia 9th November 2010

Escrit per Tona Gusi
Per a La Independent
dimarts, 9 de novembre de 2010
.
.

“Un virus” a la professió, segons expertes i experts

En la Jornada (RE)IMAGINA’T de l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació (vegeu la primera part d’aquest article), La Independent va tenir l’oportunitat de parlar amb Rosalind Gill, professora d’Anàlisi social i cultural al Centre de Cultura, Mitjans de Comunicació i Indústries Creatives del King’s College de Londres, qui fou l’encarregada de la conferència inaugural.

Aquesta experta celebra la sortida de l’agència La Independent i troba molt interessant poder anar ampliant una xarxa d’informació amb visió de gènere a nivell internacional. Confirma que a Gran Bretanya no existeix una experiència semblant i tampoc la de cap xarxa de periodistes que agrupi professionals de la comunicació amb expertes i experts de l’acadèmia. Sí que hi ha  revistes digitals de col·lectius feministes, però el contacte amb els mitjans de comunicació passa només pels convenis voluntaris que un parell de mitjans generalistes interessats en el tractament amb visió de gènere han concertat amb el seu Departament de la Universitat.

Rosalind Gill havia avisat que la seva intervenció seria apassionada i polèmica, però malgrat les dades pessimistes que va aportar, convingué amb La Independent que en positiu   els mitjans generalistes de premsa escrita sí que estan introduint en les seves pàgines més temàtiques relacionades amb la cura, la salut , els temes de vida quotidiana, etc.

Tanmateix, per a aquesta professora, el sexisme als mitjans ha augmentat: les dones apareixen sexis o no apareixen, i es dóna molt poc espai a les veus feministes. Segons ella, ha arribat el moment de tornar a manifestar-se.

Les representacions als mitjans influeixen en la política, en la societat i en la identitat de les persones. Per això cal una representació més justa sobre les dones, contrària a la sexualització de la cultura dels cossos i a la representació de la violència contra les dones.

Heus aquí unes dades dels seus estudis sobre la situació de les dones a la societat: la representativitat  igualitària  en el poder al ritme actual trigaria  en arribar 2.225 anys; la violència és la primera causa de mort de les dones abans dels 40 anys; són les grans perdedores econòmiques, en les pensions, en la jubilació, etc; en les indústries culturals, amb una presència mínima, hi treballen més hores i per menys diners tenint més qualificació professional; en els mitjans de comunicació, a prime time, només hi ha un 27% i als Estats Units d’Amèrica, als videojocs només hi són presents entre un 4 i un 6%; etc.

La Cultura és important pels seus significats, i està comprovat que les guionistes dones, les directores expliquen històries diferents i situen a més dones i en papers més variats. Què passa quan una periodista entra en el consell de redacció del seu mitjà?  Que se la sotmet a la pressió de combregar amb el periodisme sexista. Només quan les dones formen part en un 30% mínim d’un organisme poden canviar la cultura de l’organització. Des d’alts càrrecs sí que es dones casos importants com la d’una editora de la BBC que va decidir buscar dones expertes i així va canviar espectacularment les notícies.

Per a Rosalind Gill estem vivint “ l’aniquilació de la representació de les dones als mitjans”, i ho avala amb les dades del  GMMP ( Projecte de Seguiment Global de Mitjans – Proyecto de Monitoreo Global de Medios) i de The Geena Davis Institute on Gender in Media (Institut Geena Davis de Gènere i Mitjans). Entre aquestes dades mundials només destacar que als mitjans audiovisuals només hi ha un 27% de dones presentadores o que hi ha 8 dones  convidades als programes per cada 49 homes.

El sexisme torna a campar pels mitjans, utilitzant termes que ridiculitzen a les dones i com que es posen entre cometes, les imatges i les paraules sexistes ara resten protegides per la ironia. És una nova crueltat, mordacitat i vigilància hostil contra els cossos de les dones: greix, pèls, etc.

“No es tracta d’estar en contra les imatges explícites sexuals, sinó contra la sexualització de les imatges. Hi ha una pornificació de la lascívia, un “porno xic” que es concreta amb imatges de dones amb menys roba, amb dotar de respectabilitat els clubs d’striptease, imatges sadomasoquistes, realitys shows …”, afirma la professora Gill i continua: “Els mitjans ens presenten una dona jove, poderosa i sexi, que acostuma a ser de pell clara i heterosexual. S’exclouen altres versions de la feminitat amb una censura cruel a qui surt d’aquests paràmetres.”  No es d’estranyar, doncs, que al Facebook o altres xarxes socials les noies es presentin com a “puteta sexi”, ja que creuen que l’únic valor que tenen és l’atractiu sexual. Així no sorprenen publicitats com ara la de la noia que entre els pits nus s’hi pot llegir “no sé cuinar. I què?”, o que aquesta violència contra la dona que exerceixen els mitjans pugui conduir a l’anorèxia i a les cirurgies.

Rosalind Gill fa un crit d’atenció sobre els missatges dels mitjans que actuen hipodèrmicament normalitzant la violència sexual, oferint mites racistes i classistes i creant sentiments de culpa a qui no compleix els requisits que imposen.

La taula rodona  Des de l’anàlisi fou moderada per la responsable estatal del GMMP, Elvira Altés, qui en destacà les dades més importants (llegiu el seu article Desequilibri en la representació de dones i homes als mitjans a La Independent). Al seu parer, és molt greu que mentre  la saviesa i l’expertesa femenina ha avançat molt, en canvi, en els mitjans la seva representació és d’un 10 % davant el 90% d’homes.

Per a Iolanda Tartajada, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), els mitjans -com a constructors de la realitat social que són- influeixen molt en les i els joves que imiten els patrons d’imatge, que no només son “una pose”, sinó que són transmissors de valors. Per a aquesta experta és obvi que els mitjans s’estan sexualitzant. Per als nois es tracta de sexe i poder, i per a les noies també és sexe però cap a elles. És normal trobar aquests missatges a les xarxes socials: “ Te doy candela”, “Házmelo en clase”, etc. Vídeos com els de Enrique Iglesias, Lady Gaga són plens de violència i sexualitat que en algun cas i aparentment poden semblar transgressors, però el resultat final i profund és la violència i el domini, encara que hi hagi inversió de rols.

Mercè Coll, codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona que organitza Drac Màgic, diu que la imatge és una transmissió molt clara de valors i identitats en el binarisme homes i dones. La publicitat reprodueix tòpics argumentat que el que presenten és la naturalesa pura i, per tant, inamovible. A voltes juguen a trencar tòpics però s’hi remeten igualment. Aquesta experta analitzà in situ, retornant a la terminologia estructuralista de Roland Barthes, l’anunci de Campofrío de la noia de la cadena de barbies que “trenca la norma” demostrant-nos que la lectura profunda resulta ser molt i molt conservadora. La majoria de publicitats continua amb els mateixos valors i els mateixos estereotips donant diferents atribucions a homes i dones en ares d’aquesta “naturalesa inamovible”.

David Roca, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ens alerta que “un virus” està atacant la professió publicitària, ja que les dones publicistes desapareixen pel camí laboral”. “Igual que en el Periodisme!”, exclamà Elvira Altés. Les dades d’un estudi del Grup de Recerca en Publicitat i Relacions Públiques de la UAB són contundents: A la facultat, les dones són un 75%; a la professió hi entra un 30%; a llocs de direcció un 20%,  i a ser directora creativa executiva només un 7%. Els sectors publicitaris també estan molt definits: les dones són un 30% en el de bellesa, higiene i salut; un 25% a alimentació, comerç i sector públic i només un 17% a comunicacions, viatges i energies. En la composició dels Jurats de Premis que són molt importants per donar-se a conèixer professionalment, un 80’6% són homes. Ja ho ha dit el professor: “un virus”!

La cap del servei de Comunicació i imatge de l’Instituto de la Mujer (IM), Ma Jesús Ortiz, porta molts anys bregant amb les empreses publicitàries. “Hi ha compromís de part de la professió però no de les empreses”.Per a aquesta tècnica “la publicitat necessita estereotips però, si no canvien els estereotips no podem canviar l’audiència”. La majoria de les queixes que arriben a l’IM són sobre l’ús del cos i les eines de què disposen per actuar són la legislació i comptar amb la comprensió de l’empresa anunciant. Per exemple, es va entendre el cas de Dolce&Gabana i no el de les hostesses de Ryanair. Els casos que es resolen més són els que tenen un tracte vexatori, els que hi ha una utilització del cos sense relació amb el producte, i els discriminatoris, és a dir, els que utilitzant els homes no funcionen. Entre les mancances publicitàries, l’IM. troba a faltar anuncis on els homes tinguin un rol de cura i, en canvi, en les dones està massa sovint reduït al concepte de dona-mare (anunci dels danoninos) o, fins i tot, ridiculitzat com en un cas de lactància on apareixia una dona-vaca. També cal tenir en compte que anuncis que són discriminatoris han fet augmentar les vendes en un 4% (és el cas d’un anunci alimentari de pavo frío, protagonitzat per una ‘dona actual’).

Dolors Comas del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), destacà la capacitat sancionadora d’aquest organisme que no té encara l’equivalent a l’estat espanyol. L’acció del CAC es pot exercir sobre les TV públiques i privades, generals i locals i damunt les FM públiques i privades.  Per a  aquesta experta, alhora catedràtica de la URV “a més del que digui la llei, cal que s’entengui socialment” i, al seu parer, s’ha avançat força en el tractament informatiu de la violència masclista però no en els estereotips. No es pot sancionar però, per la reproducció d’estereotips o per no informar sobre notícies de dones que són molt importants i no es recullen als mitjans. Actualment, a banda de les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans, s’estan elaborant materials de gènere amb l’Institut Català de les Dones (ICD) i amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Dolors Comas anima a  tothom a presenta més denúncies al CAC.

La Jornada (RE)IMAGINA’T va comptar amb la interessant exposició La representació dels cossos de les dones ( un cos al servei de la mirada i el plaer masculí).

Dins de Comunicació., Estudis. Informes, NOTÍCIES mitjans comunicació | Sense comentaris »

Una anàlisi crítica des de Catalunya de la representació de les dones als mitjans

Enviat per tonagusi el dia 2nd November 2010

Escrit per Tona Gusi 
Per a La Independent
dimarts, 2 de novembre de 2010 
.
.

Som molt lluny d’una comunicació no sexista, segons institucions, entitats i periodistes


L’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació és una iniciativa de participació ciutadana impulsada des de diferents ajuntaments de Catalunya i per Drac Màgic ( entitat dedicada a l’estudi de l’audiovisual) que vol promoure l’anàlisi i la resposta dels mitjans  de comunicació des de la perspectiva de les dones. L’Observatori ha celebrat el desè aniversari amb una Jornada Internacional de Debat el 23 d’octubre al Citilab de Cornellà. D’una banda, s’ha volgut conèixer de la mà de professionals de la comunicació com s’aborda la representació de les dones als mitjans.  I de l’altra, persones expertes en l’anàlisi dels mitjans han debatut la importància que té aquest sector en la construcció de models sobre les dones.

Institucions i entitats

La presidenta de l’Observatori, Judith Ibáñez, ha volgut fer partícip a les més de 300 dones i a la desena d’homes que omplien la sala d’actes, de la importància que aquesta entitat, nascuda a Cornellà continuï lligada a entitats, associacions, a l’administració local i compti amb el suport de l’Institut Català de les Dones  (ICD) entre altres institucions, perquè, d’aquesta manera, se’n garanteix la vitalitat en l’observació d’un ampli ventall de mitjans.

Per Marta Selva, presidenta de l’ICD, cal aconseguir que els mitjans mostrin l’experiència diversa de ser dones al món, i en destaca l’emergència de nous imaginaris d’altres cultures. “És per aconseguir aquest objectiu que hi ha d’haver un fort compromís entre les institucions i els espais de comunicació de dones” ha afirmat. Aprofundir en la coeducació i en els continguts que es donen als centres educatius és, per a Marta Selva, inajornable, a fi que,  “com deia Hannah Arendt , visquem en una comunitat lliurament compartida pels dos gèneres”.

Imma Moraleda, presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, aposta per una presència més equilibrada als mitjans i perquè l’Observatori continuï vigilant que la imatge de la dona no s’empri malament. Imma Moraleda afirma que les dones que van entrar en política i participen a l’administració pública van recollir les propostes dels moviments de dones i les van voler aplicar: “Ara caldrà treballar perquè les nostres polítiques es mantinguin i s’apliquin”. Quant a a l’actualitat política ha manifestat que l’acceptació per part de dues de les ministres sortints d’un càrrec en un graó inferior és una actitud molt femenina i positiva. “No recordo cap ministre home que ho hagi fet”, ha exclamat.

L’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, en referència a les declaracions sexistes de l’alcalde de Valladolid vers Leire Pajín, ha deixat clar que els comentaris masclistes de polítics i de la premsa li causen una gran nàusea intel·lectual, tristesa i rebuig. Per a ell, la tasca de l’Observatori no és tant aconseguir la igualtat d’oportunitats, que ja ho fa la llei, sinó la igualtat social, i aconseguir-ho sí que és un combat, perquè la mirada social comporta un debat molt més complex, on molt sovint s’ha d’anar a contracorrent de les polítiques de màrqueting i consum.

La coordinadora de continguts de l’Observatori, Anna Morero, ha explicat el concurs d’espots publicitaris no sexistes realitzat entre estudiants de 14 a 16 anys de 26 municipis. Un dels premiats, mostra un intercanvi de rols: un noi recomana una crema hidratant a una companya. Moreno també ha presentat  el Decàleg a tenir en compte per a una millor representació de les dones en els mitjans de comunicació, que ha estat elaborat per més de 150 dones dels 26 municipis que formen l’Observatori. Cada municipi ha elaborat el seu decàleg, que després han fusionat en un d’unitari. Aquest decàleg es lliurarà al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Periodistes i publicistes

La periodista i defensora d’igualtat del Periódico Eva Peruga, moderadora de la taula rodona, ha començat dient que els mitjans incorren en una doble falta perquè són responsables, tant d’explicar les situacions, com de fer d’altaveu, i en el cas de les dones ho incompleixen.  No obstant això, ha exculpat els mitjans dient que “no hi passa res que no passi en altres àmbits”. Els  ha demanat, tanmateix, que facin un esforç i que no tolerin expressions insultants ni la invisibilitat, perquè, en el dia a dia, només surten a la premsa o bé les dones importants o  bé les víctimes  mentre que la immensa majoria és invisible. Ella centra la seva tasca a El Periódico a incidir dins la redacció per fer augmentar el nivell d’igualtat. Per a Peruga, l’existència d’una massa crítica de dones pot fer millorar els mitjans. “Cal fer un producte amb una mirada plural, no androcèntrica, on la veu de les dones compti igual que la dels homes”. L’ambició de les professionals dels mitjans, com afronten la perspectiva de gènere els nous mitjans, i  què es pot fer des de la publicitat i la moda, són les qüestions que va plantejar a les i els professionals d’aquesta taula rodona.

Sílvia Coppulo dirigeix l’agència Ekoos i un programa a Catalunya Radio. La seva intervenció parteix d’un diagnòstic del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre el gènere a la radio i a la televisió públiques, on un 90% dels càrrecs importants dels mitjans estan ocupats per homes, i les dones només ocupen el 10 % restant. Això sí, la seva presència va augmentant en els càrrecs de segon o tercer nivell. Però Coppulo és de l’opinió que “no calen tants diagnòstics i sí més tractament”. Es diferència del discurs d’Eva Peruga en el sentit que està d’acord amb les conclusions de Beijing que els mitjans van per darrera de la societat.  Quan es justifica la poca presència de les dones als mitjans i a les tertúlies amb la manca de voluntat de participació de les dones, afirma que “les dones saben que seran mirades amb lupa i dubten més perquè tenen menys seguretat. Per exemple, un home llegeix un llibre i ja creu que pot opinar, per contra, una dona ha de fer un màster”. Les dones tenen més dificultats afegides, com és la manca de temps i l’aspecte físic,“si no, fixem-nos quantes dones de més de 65 anys i grassonetes veiem a la televisió”. La seva experiència personal li fa aconsellar que “cal perseverar i, sobretot, no fer soroll ni mostrar-se com a víctima, simplement , no demanis i ocupa l’espai que et pertoca!”.

Per al periodista i responsable de l’edició catalana del diari Público, Josep Carles Rius, “els mitjans han de ser un mirall honest i fidel i, en canvi, són un mirall desenfocat”. El diari es defineix com a militant de la igualtat;  aplica el Decàleg sobre el tractament de la violència de gènere als mitjans elaborat per institucions,el Col·legi de Periodistes, l’Associació de Dones Periodistes, etc.; és contrari a la publicació d’anuncis de prostitució; i té seccions específiques en defensa del feminisme. Constata que als mitjans hi ha una gran visibilitat de la joventut, la bellesa i les relacions amoroses i, en canvi,  hi ha molt poca visibilitat dels agents socials, la gent gran i la migració. Opina que cal una actitud política de transformació tant pel que fa a la informació com en l’entreteniment i la ficció, i li preocupant especialment el tractament de les dones a Tele 5 i a Antena 3.  Rius s’exclama  que el govern espanyol hagi retirat la publicitat de les cadenes públiques, cosa que ha causat un transvasament dels anuncis als mitjans privats, i a aquests, no se’ls ha demanat res a canvi. TV3 i Catalunya Ràdio són els únics grans contrapunts. Constata, a més, que a Internet es fan tractaments d’informació que abans mai  no s’haurien acceptat, i opina que l’esquerra ha d’abordar seriosament  la prostitució (ell es declara “abolicionista”) i què és fa amb el vel integral, el hijab…és a dir, amb la invisibilització física d’algunes dones migrades.

Pensa, finalment, que els i les periodistes han de crear complicitats amb la societat i aconseguir que les dones periodistes tinguin més pes a les redaccions, i és que ja fa anys que són més del 80% de la professió que surt de les universitats. Per modificar aquesta situació són inajornables les mesures de conciliació, afirma, perquè la situació actual és dramàtica i exigeix sacrificis a les periodistes, tant per exercir com per competir.

El publicista i professor de l’IESE, Xavier Oliver, es confessa “emprenyat i deprimit per la presentació de les dones en el món de la publicitat”. Explica que al quart any de Comunicació de la Universitat de Navarra el 87% són dones, i que a la seva empresa ho són el 70% de les 200 persones que hi treballen. En canvi, la publicitat segueix el model Hollywood, com a la sèrie de gran actualitat Castle. La publicitat s’hi emmiralla, i és per això que, al seu parer, “continuen sent els homes qui condueixen els cotxes perquè posar una conductora seria només cosmètica”. Avenços com els de Dove, la marca que ha estat premiada per donar una altra imatge de les dones, no es corresponen amb la publicitat que continua fent la marca mare. Per aquest publicista, en un món sofisticat, en una societat tipa, costa molt trobar un model, és més fàcil deixar-se arrossegar. Però hi ha una esperança, i és que “el món del futur es basarà en la relació entre la societat i les marques, i les dones aquí hi tenen les de guanyar”. També afirma que l’organisme estatal encarregat dels mecanismes d’autocontrol de la publicitat és molt ràpid en la resolució de casos i, per tan, funciona.

La directora de la revista femenina Marie Claire, la periodista, comentarista i articulista Joana Bonet, ha tancat la taula rodona. Per a ella, el relat periodístic -responsable de la producció del guió del món-,  té un gran obstacle en la mirada androcèntrica. I també en la composició dels consells de redacció i en els càrrecs. Destaca que a l’Estat espanyol el 65% de periodistes a l’atur són dones, i que a l’alta direcció només hi ha accedit un 8%. A l’Amèrica llatina, a l’exercici de la professió nomes hi té accés el 20%. Joana Bonet espera que Michelle Bachelet, portaveu del Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la DONA (UNIFEM), doni un fort impuls a les politiques d’igualtat. La directora de Marie Claire ha estat qui més preguntes ha contestat en el debat posterior, i en la majoria de casos sobre els continguts de la revista. Bonet ha dit que ions que la línia editorial de la revista és fer un tractament d’igualtat en les qüestions de dones i homes, i de denunciar els maltractaments. Potser és per això que no són en els primers llocs del ranking, segons que ha dit.

El dimarts 9 de novembre sortirà publicat la segona part de l’article de Tona Gusí: “Un virus” a la professió, segons les expertes i els experts.

Dins de CRÒNIQUES, Estudis. Informes, OPINIÓ mitjans comunicació | Sense comentaris »

6.11.10 -Festa Aniversari Escletxa

Enviat per tonagusi el dia 30th October 2010

d’ Ester, Marta i Maritxu

 

Benvolgudes companyes,

 

 

A l’Escletxa estem d’aniversari !!!

Celebrem 10 anys  de la nostra entitat al barri de Sants i volem compartir-ho amb totes vosaltres.

El recorregut d’aquests deu anys ha estat possible gràcies al compromís, la proximitat, l’esforç, la il·lusió de totes les dones que de diferents maneres hem participat a L’Escletxa.

Al llarg d’aquest camí hem viscut moments de tots els colors, de qüestionaments i reafirmacions, de solitud i companyonia, d’aprenentatge, de molts canvis i tot plegat ens ha ajudat a créixer personal i professionalment. Gràcies a totes per haver-ho fet possible.

És per això que des de l’emoció i l’estima us volem convidar a celebrar-ho el proper dissabte dia 6 de novembre.

Reservar-vos  un espai a la vostra agenda  per gaudir en un entorn festiu de una tarda – nit de caliu.

Us esperem   al  Centre Social de Sants    a les 17 h.

 

C/ Olzinelles, 30

 

Metro: Plaça de Sants


Dins de Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers | Sense comentaris »

III Jornades Marçalianes el 12 i 13 de novembre a València

Enviat per tonagusi el dia 30th October 2010

Junta de la FMMM

Els dies 12 i 13 de novembre, a la ciutat de València, tindran lloc les Terceres Jornades Marçalianes, sota el títol «Jo no sé pas on són els meus confins», organitzades per la Fundació Maria-Mercè Marçal i l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València. La coordinació de les Jornades serà a càrrec de Lluïsa Julià, Ada Garcia i Amparo Bonilla.

Podeu veure aquí el díptic amb el programa complet, que girarà entorn de les obertures teòriques i polítiques en l’obra de Maria-Mercè Marçal.

Les Jornades aniran acompanyades de l’exposició  «No volem que la revolució ens neixi morta. Maria-Mercè Marçal, acció feminista i política, 1975-1985», elaborada pel Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona.

Més informació

Dins de Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers | Sense comentaris »

Jornades “Pau, Conflicte i Seguretat a l’Àfrica”

Enviat per tonagusi el dia 30th October 2010

D’ icip


Jornades “Pau, conflicte i seguretat a l’Àfrica. Nous reptes i noves perspectives“, organitzades per l’ICIP i Casa Àfrica, amb la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Tindran lloc al CCCB (C. Montalegre 5, de Barcelona) els dies 3 a 5 de novembre de 2010.

 

La situació d’alguns conflictes, l’evolució dels processos de pau, el paper de les societats civils i dels organismes regionals així com l’emergent protagonisme de la Unió Africana seran alguns dels principals eixos de debat. A més de representants institucionals, hi intervindran especialistes, activistes i investigadors de centres africans i europeus.

Enlaç al Programa

Dins de Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, Pau. Resolució de conflictes | Sense comentaris »

10 a 12.12.2010 Segona Mostra de Documentals Solidaris TotsxTots

Enviat per tonagusi el dia 25th October 2010

De Tots x tots

COMRàdio

 

Segona Mostra de Documentals Solidaris “TotsxTots”,

 els dies 10, 11 i 12 de desembre al Col.legi de Periodistes i al CCCB

 

Podeu trobar la informació a

http://www.mostradocssolidaris.com

I a  Segona Mostra de Documentals Solidaris TotsxTots

http://www.facebook.com/home.php?#!/event.php?eid=159911437364842&index=1

 

Dins de Cinema, audiovisuals..., Cultura | Sense comentaris »

Concurs vídeo-fotogràfic SICOM – Visibilitza la solidaritat!

Enviat per tonagusi el dia 20th October 2010

sicom.jpg

Participa al I Concurs vídeo-fotogràfic SICOM, Cooperació en Moviment

 

I Concurs vídeo-fotogràfic SICOM, Cooperació en Moviment.

Organitzat per SICOM i la Diputació de Barcelona

Dins de Cinema, audiovisuals..., Cultura | Sense comentaris »

17.10.10 ENTITATS FEDERADES: El 17-O AIXECA’T CONTRA LA POBRESA!

Enviat per tonagusi el dia 15th October 2010

De redacció Clariana de comunicació

15 d’octubre de 2010

El diumenge 17 d’octubre és la celebració mundial del Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa.

La Confederació d’ONG convoca a una concentració ludicoreivindicativa a la Plaça Sant Jaume, a les 12 h, “Per unes polítiques més responsables, socials i solidàries”.

Entre d’altres activitats, hi haurà una votació popular a partir del decàleg amb els 10 compromisos/propostes de la Confederació d’ONG amb una urna gegant perquè tothom hi voti.

Proposen:

- Assistència amb una samarreta blanca.

- Pancartes amb els lemes contra la pobresa com: “Inversió en banca ètica”, “Fes-te membre d’una cooperativa de consum”, “Participa en el banc del temps”, “Participo i fomento els mercats d’intercanvi”, “Jo faig servir el transport públic”, “Jo faig objecció fiscal contra la despesa militar espanyola”, “Volem una taxa financera als beneficis dels bancs (Taxa Robin Hood)”, “Volem taxes a les transaccions financeres especulatives (Taxa Tobin)”, “Volem l’eliminació dels paradisos fiscals”, “Mobilitza’t davant les desigualtats”…

- I Participació activa en una performance. Necessiten persones voluntàries

Més informació

Dins de Drets dels Pobles, Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, Moviments Socials. ONG | Sense comentaris »