CLARIANA de comunicació

Blog allotjat a cat.bloctum.com

Arxius per 'RECONEIXEMENTS' Categoria

Mor el company de la RIPVG, Luis Maria Otero

Enviat per tonagusi el dia 31st August 2010

De Liliana Hendel

Aquesta vegada farem tard ….

Regularment, cada 15 dies, van rebre el Butlletí Notícies de Gènere. Sempre en temps i forma des del dia que aquest grup de periodistes militants feministes va decidir no deixar-se aclaparar per les regles del mercat. Un sol fet podia determinar que el butlletí no arribés.

imagen001.jpgLuis Maria Otero, periodista, nascut a Mendoza, refugiat a Buenos Aires Luis Maria Otero feminista sense vergonya, aquest home enorme capaç de dir en tots els fòrums que l’única revolució real dels pròxims temps passarà per l’equitat que el feminisme reclama amb justícia. Aquest home, el nostre editor en cap, el meu amic home, es va morir sense avisar, sense demanar opinió i sense acabar l’edició del Butlletí. La seva dona, Silvina Molina, Marta Cesar a Salta, Monica Molina a La Pampa i Liliana Hendel a la Ciutat de Bs AS sabem que el estaria molt enutjat per aquest retard.

“Res deté a qui fa periodisme, ni tan sols la mort, anem noies”, ens diria … “El dissabte es publica ..”

No obstant això, nosaltres, no vam poder sense ell. Per això aquest dissabte no hi ha Butlletí.

Amb Luis es va un “cuadrazo”, intens constructor de vincles, fundador de la Xarxa PAR, assessor de la Diputada Marcela Rodriguez, paricipante actiu en la reglamentació de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, motor de l’article 3M de la Llei de Mitjans. Amb Luis se’n va, abans de temps el mestre que en TEA entusiasmava sala plena a estudiants de periodisme, Luis s’emporta el secret dels millors rostits.

La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere plena nostres caselles per l’estupor que produeix la seva partida. L’hi recorda encebant mat, discutint a crits o provant els licors de cada país, sempre teixint xarxes, enfrontant enemics comuns. Ell, igual que Miquel Lorente a Espanya era “una de les nostres”, i sabem que per als homes feministes aquest és el millor “piropo”.

Els que fem el Butlletí, els demanem perdó per aquesta tardança.

Gràcies per la seva comprensió, sàpiguen que anem a necessitar de cada un / a de Vostès més que mai.

L’equip del Butlletí Notícies de Gènere

Dins de Gènere. Feminisme., RECONEIXEMENTS | Sense comentaris »

ROSA VIRÓS, una dona compromesa i pionera

Enviat per tonagusi el dia 16th May 2010


Vía el mirador de les dones d’Anna González Batlle el 16 de maig del 2010

.
Fa menys d’una hora acabo de saber que ha mort M. Rosa Virós, la primera rectora d’una universitat catalana. Estic commocionada.

M. Rosa Virós i Galtier, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtica de Ciència Política i de l’Administració, ha estat professora de la UB durant 20 anys (1970-1990) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) des del 1990 fins a la seva jubilació l’any 2006. El 2001 va ser elegida rectora de la UPF.

esquela.JPG

Rigorosa i autoexigent
M. Rosa Virós i Galtier neix a Barcelona, el 1935. L’escenari de la seva infantesa és una ciutat destruïda materialment i moral per la guerra. Estudia, amb resultats brillants, a les Dames Negres, i després a la UB. La seva intensa dedicació a l’estudi, però, no l’impedeix connectar-se a l’incipient moviment universitari antifranquista. A les aules universitàries és també on es vincula per a tota la vida amb José Antonio González Casanova.

Pionera i compromesa
Rosa Virós vol ser jutgessa, però el franquisme prohibeix l’accés de les dones a la judicatura. Aleshores, entra a treballar en el bufet del seu pare.

La impossibilitat d’accedir a la judicatura la compromet per sempre en la lluita per la presència de la dona a les institucions; la lluita per la igualtat de les dones en tots els àmbits

El fet de ser dona torna a jugar en contra seva l’any 1975, quan al·legant raons “científiques” com la seva edat (té 50 anys) i que el seu marit (González Casanovas) ja és catedràtic, la UB intenta barrar-li el pas a la Càtedra de Ciència Política. Finalment, però, Virós es converteix en la primera catedràtica de Ciència Política i de l’Administració d’Espanya.

Perquè, M. Rosa Virós, quan ja és mare de tres fills, abandona el bufet del pare i es concentra en la redacció de la seva tesi doctoral sobre el comportament electoral en els municipis de Girona durant la II República i la distribució de la riquesa. La investigació va acompanyada de la introducció de noves tècniques estadístiques.

El 1991, s’incorpora a la UPF com a directora dels recentment creats estudis de Gestió i Administració Pública. Després d’exercir diferents responsabilitats, el 2001, com hem dit, es converteix en la primera rectora d’una universitat catalana.

El seu programa de govern és senzill: democràcia interna i diàleg, excel·lència no narcisista sinó basada en el saber pràctic que contribueixi a solucionar problemes socials col·lectius, alta valoració de les disciplines humanístiques, interdisciplinarietat dels coneixements, politiques de redistribució equitativa dels recursos escassos, foment de la participació estudiantel en la presa de decisions de govern…..

comandament.jpg

M. Rosa Virós, amb la vara de comandament que simbolitza l’autoritat del càrrec (Homenaje a la Rectoras de las universidades públicas, organitzat per la UNED, el 23 de setembre de 2008)

Experta en l’estudi del comportament electoral
Com a investigadora, s’ha centrat en l’estudi del comportament electoral, la cultura política i la metodologia de les ciències socials aplicades en l’anàlisi polític. Durant molts anys ha format part de l’equip de sociologia electoral que, vinculat a la UAB, estava format, entre d’altres, pels professors Josep M. Vallès i Isidre Molas.

M. Rosa Virós és Medalla al treball Francesc Macià i Creu de Sant Jordi

Des del 2005, presideix el Consell Econòmic i Social de Barcelona

M. Rosa Virós és la mare de la Itziar González Virós. Una abraçada Itziar

.

.

rectores.JPG

Les altres dones que han estat rectores són, per per ordre d’antiguitat en el càrrec: Elisa Pérez (rectora de la UNED entre els anys 1982-1987); Josefina Gómez (Universitat Autònoma de Madrid, 1984-1985); María Luisa Tejedor (Universitat de La Laguna, 1990-1995); Rosario Valpuesta (Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, 2001-2003); Carmen Ortiz (Universitat de la Rioja, 2001-2004); María Araceli Maciá (UNED, 2001-2005); Adelaida de la Calle (Universitat de Màlaga, 2004); Anna Maria Geli (Universitat de Girona, 2005); i Montserrat Casas (Universitat de les Illes Balears, 2007)

Dins de RECONEIXEMENTS | Sense comentaris »

Ha mort Encarna Sanahuja.

Enviat per tonagusi el dia 17th January 2010

De Heterodoxia. Hombres por la igualdad

17 de gener 2010

.

Mª Encarna Sanahuja (1948-2010)

Doctora en Prehistòria, historiadora i arqueòloga. Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1987, va ser titular del departament de Prehistòria fins el 13 de gener, quan va morir inesperadament al seu domicili als 61 anys. Sanahuja impartia l’assignatura Arqueologia de les Dones, ideada per ella mateixa fa uns vint anys. En aquesta volia que es valorés la participació de les dones en la història, intervenció a vegades ignorada. Aquesta és una de les idees que es desprenen del llibre cossos sexuats, objecte i història (Càtedra), publicat el 2002. Científicament, es va centrar en l’arqueologia prehistòrica i desenvolupar diversos projectes entre els quals destaquen els treballs en els jaciments de Gates (Almeria), Son Ferragut i Son Fornés, a Mallorca. Doctora en Prehistòria, va destacar per les seves aportacions a la teoria i metodologies arqueològiques que han causat gran repercussió en el món científic. El seu company de departament a la UAB Ermengol Gassiot va remarcar que Sanahuja sempre “va impulsar mètodes quantitatius en arqueologia i va transmetre la necessitat de Sexuar el passat per donar més rellevància a la dona en la prehistòria i enfrontar-se als estereotips sobre dones i homes”.

.

.

Dins de RECONEIXEMENTS | Sense comentaris »

Comiat Encarna Sanahuja Yll

Enviat per tonagusi el dia 15th January 2010

De Xarxa Feminista i Ca la Dona

Companyes,

 Amb dolor us hem de comunicar la mort de sobte dimecres a la nit d’Encarna
Sanahuja Yll
(Sana) una de les capdavanteres del moviment feminista al
nostre país (des del col·lectiu feminista dels anys 70 fins a l’actual Xarxa
Feminista i Ca la Dona), arqueòloga i professora universitària…
Amb tot el nostre reconeixement, agraïment i estimació… I amb la confiança
d’un dolç consol…


La vetlla serà a partir de les 17:30 h d’aquesta tarda al tanatori de Sant Gervasi,
i la cerimònia de comiat tindrà lloc demà dissabte a les 12:30 h al mateix lloc.

L’adreça és c/ Carles Riba, 10-12
FGC-Av.Tibidabo i Autobusos 196, 60 i 123
Teniu un mapa al document adjunt

Dins de RECONEIXEMENTS | 1 comentari »