CLARIANA de comunicació

Blog allotjat a cat.bloctum.com

Una anàlisi crítica des de Catalunya de la representació de les dones als mitjans (II)

Enviat per tonagusi el dia November 9th, 2010

Escrit per Tona Gusi
Per a La Independent
dimarts, 9 de novembre de 2010
.
.

“Un virus” a la professió, segons expertes i experts

En la Jornada (RE)IMAGINA’T de l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació (vegeu la primera part d’aquest article), La Independent va tenir l’oportunitat de parlar amb Rosalind Gill, professora d’Anàlisi social i cultural al Centre de Cultura, Mitjans de Comunicació i Indústries Creatives del King’s College de Londres, qui fou l’encarregada de la conferència inaugural.

Aquesta experta celebra la sortida de l’agència La Independent i troba molt interessant poder anar ampliant una xarxa d’informació amb visió de gènere a nivell internacional. Confirma que a Gran Bretanya no existeix una experiència semblant i tampoc la de cap xarxa de periodistes que agrupi professionals de la comunicació amb expertes i experts de l’acadèmia. Sí que hi ha  revistes digitals de col·lectius feministes, però el contacte amb els mitjans de comunicació passa només pels convenis voluntaris que un parell de mitjans generalistes interessats en el tractament amb visió de gènere han concertat amb el seu Departament de la Universitat.

Rosalind Gill havia avisat que la seva intervenció seria apassionada i polèmica, però malgrat les dades pessimistes que va aportar, convingué amb La Independent que en positiu   els mitjans generalistes de premsa escrita sí que estan introduint en les seves pàgines més temàtiques relacionades amb la cura, la salut , els temes de vida quotidiana, etc.

Tanmateix, per a aquesta professora, el sexisme als mitjans ha augmentat: les dones apareixen sexis o no apareixen, i es dóna molt poc espai a les veus feministes. Segons ella, ha arribat el moment de tornar a manifestar-se.

Les representacions als mitjans influeixen en la política, en la societat i en la identitat de les persones. Per això cal una representació més justa sobre les dones, contrària a la sexualització de la cultura dels cossos i a la representació de la violència contra les dones.

Heus aquí unes dades dels seus estudis sobre la situació de les dones a la societat: la representativitat  igualitària  en el poder al ritme actual trigaria  en arribar 2.225 anys; la violència és la primera causa de mort de les dones abans dels 40 anys; són les grans perdedores econòmiques, en les pensions, en la jubilació, etc; en les indústries culturals, amb una presència mínima, hi treballen més hores i per menys diners tenint més qualificació professional; en els mitjans de comunicació, a prime time, només hi ha un 27% i als Estats Units d’Amèrica, als videojocs només hi són presents entre un 4 i un 6%; etc.

La Cultura és important pels seus significats, i està comprovat que les guionistes dones, les directores expliquen històries diferents i situen a més dones i en papers més variats. Què passa quan una periodista entra en el consell de redacció del seu mitjà?  Que se la sotmet a la pressió de combregar amb el periodisme sexista. Només quan les dones formen part en un 30% mínim d’un organisme poden canviar la cultura de l’organització. Des d’alts càrrecs sí que es dones casos importants com la d’una editora de la BBC que va decidir buscar dones expertes i així va canviar espectacularment les notícies.

Per a Rosalind Gill estem vivint “ l’aniquilació de la representació de les dones als mitjans”, i ho avala amb les dades del  GMMP ( Projecte de Seguiment Global de Mitjans – Proyecto de Monitoreo Global de Medios) i de The Geena Davis Institute on Gender in Media (Institut Geena Davis de Gènere i Mitjans). Entre aquestes dades mundials només destacar que als mitjans audiovisuals només hi ha un 27% de dones presentadores o que hi ha 8 dones  convidades als programes per cada 49 homes.

El sexisme torna a campar pels mitjans, utilitzant termes que ridiculitzen a les dones i com que es posen entre cometes, les imatges i les paraules sexistes ara resten protegides per la ironia. És una nova crueltat, mordacitat i vigilància hostil contra els cossos de les dones: greix, pèls, etc.

“No es tracta d’estar en contra les imatges explícites sexuals, sinó contra la sexualització de les imatges. Hi ha una pornificació de la lascívia, un “porno xic” que es concreta amb imatges de dones amb menys roba, amb dotar de respectabilitat els clubs d’striptease, imatges sadomasoquistes, realitys shows …”, afirma la professora Gill i continua: “Els mitjans ens presenten una dona jove, poderosa i sexi, que acostuma a ser de pell clara i heterosexual. S’exclouen altres versions de la feminitat amb una censura cruel a qui surt d’aquests paràmetres.”  No es d’estranyar, doncs, que al Facebook o altres xarxes socials les noies es presentin com a “puteta sexi”, ja que creuen que l’únic valor que tenen és l’atractiu sexual. Així no sorprenen publicitats com ara la de la noia que entre els pits nus s’hi pot llegir “no sé cuinar. I què?”, o que aquesta violència contra la dona que exerceixen els mitjans pugui conduir a l’anorèxia i a les cirurgies.

Rosalind Gill fa un crit d’atenció sobre els missatges dels mitjans que actuen hipodèrmicament normalitzant la violència sexual, oferint mites racistes i classistes i creant sentiments de culpa a qui no compleix els requisits que imposen.

La taula rodona  Des de l’anàlisi fou moderada per la responsable estatal del GMMP, Elvira Altés, qui en destacà les dades més importants (llegiu el seu article Desequilibri en la representació de dones i homes als mitjans a La Independent). Al seu parer, és molt greu que mentre  la saviesa i l’expertesa femenina ha avançat molt, en canvi, en els mitjans la seva representació és d’un 10 % davant el 90% d’homes.

Per a Iolanda Tartajada, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), els mitjans -com a constructors de la realitat social que són- influeixen molt en les i els joves que imiten els patrons d’imatge, que no només son “una pose”, sinó que són transmissors de valors. Per a aquesta experta és obvi que els mitjans s’estan sexualitzant. Per als nois es tracta de sexe i poder, i per a les noies també és sexe però cap a elles. És normal trobar aquests missatges a les xarxes socials: “ Te doy candela”, “Házmelo en clase”, etc. Vídeos com els de Enrique Iglesias, Lady Gaga són plens de violència i sexualitat que en algun cas i aparentment poden semblar transgressors, però el resultat final i profund és la violència i el domini, encara que hi hagi inversió de rols.

Mercè Coll, codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona que organitza Drac Màgic, diu que la imatge és una transmissió molt clara de valors i identitats en el binarisme homes i dones. La publicitat reprodueix tòpics argumentat que el que presenten és la naturalesa pura i, per tant, inamovible. A voltes juguen a trencar tòpics però s’hi remeten igualment. Aquesta experta analitzà in situ, retornant a la terminologia estructuralista de Roland Barthes, l’anunci de Campofrío de la noia de la cadena de barbies que “trenca la norma” demostrant-nos que la lectura profunda resulta ser molt i molt conservadora. La majoria de publicitats continua amb els mateixos valors i els mateixos estereotips donant diferents atribucions a homes i dones en ares d’aquesta “naturalesa inamovible”.

David Roca, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ens alerta que “un virus” està atacant la professió publicitària, ja que les dones publicistes desapareixen pel camí laboral”. “Igual que en el Periodisme!”, exclamà Elvira Altés. Les dades d’un estudi del Grup de Recerca en Publicitat i Relacions Públiques de la UAB són contundents: A la facultat, les dones són un 75%; a la professió hi entra un 30%; a llocs de direcció un 20%,  i a ser directora creativa executiva només un 7%. Els sectors publicitaris també estan molt definits: les dones són un 30% en el de bellesa, higiene i salut; un 25% a alimentació, comerç i sector públic i només un 17% a comunicacions, viatges i energies. En la composició dels Jurats de Premis que són molt importants per donar-se a conèixer professionalment, un 80’6% són homes. Ja ho ha dit el professor: “un virus”!

La cap del servei de Comunicació i imatge de l’Instituto de la Mujer (IM), Ma Jesús Ortiz, porta molts anys bregant amb les empreses publicitàries. “Hi ha compromís de part de la professió però no de les empreses”.Per a aquesta tècnica “la publicitat necessita estereotips però, si no canvien els estereotips no podem canviar l’audiència”. La majoria de les queixes que arriben a l’IM són sobre l’ús del cos i les eines de què disposen per actuar són la legislació i comptar amb la comprensió de l’empresa anunciant. Per exemple, es va entendre el cas de Dolce&Gabana i no el de les hostesses de Ryanair. Els casos que es resolen més són els que tenen un tracte vexatori, els que hi ha una utilització del cos sense relació amb el producte, i els discriminatoris, és a dir, els que utilitzant els homes no funcionen. Entre les mancances publicitàries, l’IM. troba a faltar anuncis on els homes tinguin un rol de cura i, en canvi, en les dones està massa sovint reduït al concepte de dona-mare (anunci dels danoninos) o, fins i tot, ridiculitzat com en un cas de lactància on apareixia una dona-vaca. També cal tenir en compte que anuncis que són discriminatoris han fet augmentar les vendes en un 4% (és el cas d’un anunci alimentari de pavo frío, protagonitzat per una ‘dona actual’).

Dolors Comas del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), destacà la capacitat sancionadora d’aquest organisme que no té encara l’equivalent a l’estat espanyol. L’acció del CAC es pot exercir sobre les TV públiques i privades, generals i locals i damunt les FM públiques i privades.  Per a  aquesta experta, alhora catedràtica de la URV “a més del que digui la llei, cal que s’entengui socialment” i, al seu parer, s’ha avançat força en el tractament informatiu de la violència masclista però no en els estereotips. No es pot sancionar però, per la reproducció d’estereotips o per no informar sobre notícies de dones que són molt importants i no es recullen als mitjans. Actualment, a banda de les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans, s’estan elaborant materials de gènere amb l’Institut Català de les Dones (ICD) i amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Dolors Comas anima a  tothom a presenta més denúncies al CAC.

La Jornada (RE)IMAGINA’T va comptar amb la interessant exposició La representació dels cossos de les dones ( un cos al servei de la mirada i el plaer masculí).

Deixa un comentari

XHTML: Pots fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.