CLARIANA de comunicació

Blog allotjat a cat.bloctum.com

Arxius per July, 2010

Premi LLibreter a Olive Kitteridge d’Elisabeth Strout

Enviat per tonagusi el dia 31st July 2010

Llibreria Pròleg

 

31.07.10

 

.

Aquest any s’ha lliurat l’onzena edició del Premi Llibreter,
que atorga el Gremi  de Llibreters de Catalunya

.

ha destacat la novel·la Maletes perdudes de Jordi Puntí en la categoria de literatura catalana i Olive Kitteridge d’Elisabeth Strout, en la categoria d’altres literatures.
Llibre que ja us varem recomanar en els nostres seleccionats per Sant Jordi.

És la primera vegada que aquest premi destaca un autor original en català.

L’origen que va motivar la creació del Premi Llibreter era el de destacar una obra notable que hagués passat desapercebuda.
Les bases permetien premiar una obra tan en català com en castellà. En onze edicions aquest premi ha premiat autors de l’estat espanyol i autors estrangers, alguns traduïts al català, d’altres només al castellà.
Durant anys els editors en llengua catalana havien reclamat més atenció a la literatura catalana per part del jurat del premi, però els intents no havien fructificat.

Enguany, el gremi va modificar les bases del premi creant dues categories, la de literatura catalana i la d’altres literatures, i ha mantingut la d’àlbum il·lustrat.

En aquesta nova situació s’ha premiat Jordi Puntí amb la seva novel·la ‘Maletes perdudes’ (Empúries) i ‘Olive Kitteridge’ d’Elisabeth Strout, Premi Pulitzer 2009
En la categoria d’àlbum il·lustrat s’ha premiat ‘La noche estrellada’ (de moment no hi ha versió catalana del llibre). del dibuixant taiwanès Jimmy Liao (Barbara Fiore Editora) El mateix autor de Hermosa soledad entre d’altres.

A Pròleg hi trobareu tots aquests llibres dels quals us recomanem especialment la novela d’Elisabeth Strout així com La noche estrellada,
i tots els altres llibres d’aquest magnífic il.lustrador que ara podeu fullejar a la llibreria.


9788492440443.jpg
9788493750626.jpg

.

.

.

.

.

LA NOSTRA RESSENYA
OLIVE KITTERIDGE

Elizabeth Strout

Traducció al català d’Esther Tallada / Traducció al castellà de Rosa Pérez Pérez

Obra estructurada a partir de tretze relats independents relacionats pel personatge protagonista.
Una lectura deliciosa on trobareu l’Olive, una mestra jubilada i personatge entranyable.
L’Olivé ens explica els personatges que formen la petita comunitat on ella fa trenta anys que hi viu, i ho fa aprofundint sobre les seves vides de manera divertida. Desgrana les coses grans i les menudes d’aquest dia a dia amb una observació pròpia d’una dona sàvia.
El riure i el plor es barregen amb la reflexió i això farà que poc a poc l’Olive us atrapi fins a la fi de la lectura.


Destaquem especialment la traducció catalana.

.

Dins de Llibres, revistes... | Sense comentaris »

II Concurs de relats de “Dones Viatgeres 2010″

Enviat per tonagusi el dia 29th July 2010

Per Petra Cristian

.

L’escriptora Carmen Hernández, mèdica voluntària a Kenya, guanyadora de “Dones Viatgeres 2010″

.

Les escriptores, a través d’un canvi d’escenari, han plasmat el seu viatge interior

Madrid, 29 jul. 10. AmecoPress .- Per segon any consecutiu, i convocat per mujeresviajeras.com, s’ha fet realitat la publicació dels relats de dones que a través d’un canvi d’escenari, han plasmat un viatge interior.
.
img_0173-d1c89.jpgAcaba de sortir a la llum el llibre del II Concurs Nacional de Relats de Dones Viatgeres, fruit del Concurs Nacional de Relats en què han participat més de 200 espanyoles, i que recull les narracions guanyadores i finalistes.

Carmen Hernández, metge voluntària a Kenya, ha estat la guanyadora del primer premi amb un text esglaiador, redactat en forma de diari, on narra la seva experiència en un hospital públic a la vora del llac Turkana. El 2 º relat premiat, titulat “Jo també he viatjat” correspon a Helena Hernández Lauffen i el 3r a Isabel López per la seva relat “Quadern Blau de Viatge”.

Cinquanta associacions de Dones, han contribuït a donar difusió d’aquesta iniciativa pionera que està traient a la llum les experiències viatgeres i les dots literàries de centenars de espanyoles. Us demanem que divulguéis la iniciativa, indicant que poden trobar a les llibreries espanyoles o bé escrivint a la nostra web.
“Mujeres viajeras.com

.

mujeres_viajeras-2-d5c59.jpgÉs l’única comunitat virtual creada per a la difusió del paper de la dona en l’escenari dels viatges.

Creada a Madrid el 2007, els seus principals objectius de la comunitat  mujeresviajeras.com són, donar a conèixer i donar suport a les iniciatives, històries, descobriments i èxits de les dones que protagonitzen reptes viatgers, contribuir a la publicació de les seves aventures i relats, a través del segell Editorial Casiopea.

Així mateix, promouen trobades, debats i rodes de premsa que donin a conèixer la participació de la dona en aquests projectes viatgers, imparteixen formació que ajudi a la dona a plasmar les seves experiències viatgeres (tallers de relats d’escriptura) i intenten involucrar a empreses i Institucions en els objectius de la seva comunitat viatgera.

També pretenen crear una consciència col.lectiva del paper jugat per la dona en l’àmbit de les exploracions, l’aventura, l’antropologia, els esports i la cooperació, entre d’altres disciplines, sempre en l’àmbit dels diferents escenaris geogràfics.

La comunitat virtual està integrada per més d’un miler de dones, que contribueixen amb els seus relats, experiències i suport a la tasca de mujeresviajeras.com .

Fotos: Arxiu AmecoPress.

Dins de Comunicació., NOTÍCIES Estat, VIATGERES QUE ESCRIUEN | Sense comentaris »

“Mujeres de El Cairo” de Yousry Nasrallah

Enviat per tonagusi el dia 23rd July 2010

 CINEMA

“Mujeres de El Cairo”    de Yousry Nasrallah :

 

Excessif – Marion Thuillier (***)
Un melodrama que denuncia amb força la condició femenina a Egipte.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/V454LK3qTPw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Dins de Cinema, audiovisuals..., Drets Humans. Drets de les Dones | Sense comentaris »

Presidenta ICD s’ha reunit amb Belkis Mones de la C. Interamericana de Dones

Enviat per tonagusi el dia 23rd July 2010

Divendres, 23 de juliol de 2010

.

.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones es reuneix amb una representant de la Comissió Interamericana de Dones de l’Organització dels Estats Americans

.

Aquesta organització és el principal fòrum polític per al diàleg multilateral i la presa de decisions de caràcter continental.

20100723oea.gif

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, s’ha reunit aquest matí amb Belkys Mones, assessora en temes de gènere de la Comissió Interamericana de Dones, de l’Organització dels Estats Americans (OEA). Aquesta organització és el principal fòrum polític per al diàleg multilateral i la presa de decisions de caràcter continental. Els seus objectius són enfortir la pau i la seguretat, consolidar la democràcia, promoure els drets humans, donar suport al desenvolupament social i econòmic i promoure el desenvolupament sostenible dels països d’Amèrica.

En la reunió d’avui han acordat obrir un espai d’intercanvi i informació, a partir dels àmbits competencials respectius, en relació als drets de les dones, per tal de transferir coneixements i experiències en els camps de les polítiques del temps, el lideratge i la participació de les dones, així com en l’articulació de models en la lluita contra la violència masclista.

La Comissió Interamericana de Dones (CIM) és un organisme especialitzat de la OEA i va ser el primer òrgan intergovernamental del món creat expressament per al reconeixement dels drets civils i polítiques de les dones.

Dins de Drets Humans. Drets de les Dones, NOTÍCIES Internacional | Sense comentaris »

OMAD-CAV – Apunt 8: “Haití, després del desastre II. (Aspectes ambivalents)”

Enviat per tonagusi el dia 20th July 2010

d’OMAD-Cav

20 de juliol del 2010

Apunts 8
País: Haití
Temàtica: Agressions sexuals i drets de les dones
. .

.
.

Haití, després del desastre II
-Aspectes ambivalents-

.

L’àmplia cobertura de les conseqüències desencadenades pel terratrèmol que va sacsejar Haití el passat 12 de gener va permetre posar la dona haitiana en el punt de mira de l’actualitat internacional. La setmana passada es destacaven els aspectes positius de tres reportatges diferents (Francisco Peregil a El País el 25 de gener; Mayka Navarro a El Periódico de Catalunya l’11 d’abril i Daniel Lozano a Público el 3 de juny) dins l’extensa cobertura informativa dels resultats del sisme. Però, tot i que molts periodistes van aprofitar positivament l’oportunitat d’informar, s’han detectat dos aspectes ambivalents que podrien ser millorats.

 

1. Abans del terratrèmol, Haití ja era considerat el país més pobre del continent americà que arrossegava problemes de pobresa, racisme i manca de drets humans envers les dones. Sota la mirada occidental, Haití formava part, doncs, dels països subdesenvolupats amb els tòpics que, generalment, això comporta: salvatgisme, corrupció, peresa, barbarisme, ignorància i deshumanització dels seus habitants, entre d’altres. Tot i que ja s’han assenyalat els punts forts dels reportatges analitzats, algunes informacions han subratllat estereotips nascuts des d’una mirada de superioritat, colonial i paternalista.

 

Els estereotips són generalitzacions a partir de casos concrets, que atribueixen característiques a tot un col·lectiu, de vegades adjudicades com a innates però que sovint són producte de la  pròpia història del país i de la seva colonització. Per tant, l’ús de les  generalitzacions és el que crea o reforça els estereotips. D’altra banda, focalitzar la informació en els casos concrets, sense desmarcar-los del grup general ni mencionar els orígens de comportaments, com per exemple el de la corrupció (que en el cas d’Haití va ser alimentada pels règims colonials), tendeix a reforçar el tòpic perquè confirma la idea de l’estereotip en aquells que ja tenien la creença i la crea en aquells que no la tenien.

 

Ex. de generalització: Resignat, el poble calla i espera sumit en un indescriptible sopor el següent infortuni. I és a tocar. (…) La resta maten els dies amuntegats en alguns dels 500 camps de desplaçats que ocupen la capital en refugis de plàstics, teles i cartrons armats amb deixalles del sisme. (…) Dels edificis se n’han silenciat les veus i els haitians ja no vaguen suplicant menjar i aigua. S’han acostumat al dolor i al patiment i amb prou feines ni es queixen. ¿Per a què?

Ex. d’ignorància: Haití és un país de supervivents, on la tragèdia quan no és terrestre, creuen que és divina.

Ex. de deshumanització: El raptor de Petite es una de esas bestias que recorren calles y campamentos cuando cae la noche. Alimañas que se alimentan de los tabúes de esta sociedad machista, que en gran parte disculpa a los violadores y estigmatiza a las violadas. Bestias que se benefician de la impunidad que impera en el sistema judicial, ahora también destruido. 

Ex. de salvatgisme: “La mayoría son violadas por bandas de hombres, que las apartan aprovechándose de cualquier situación y consuman su violación. Son bandas organizadas y armadas que se dedican a violar mujeres.”

2. Seguint en aquesta línia, malgrat que els reportatges posen de manifest la situació de les dones, en alguns casos, les informacions les victimitzen en la mesura que les retraten com a persones dèbils i ignorants que no saben defensar-se de les injustícies a què són sotmeses. Així, la vulnerabilitat apareix com a feblesa.

Como ocurre en todas las catàstrofes, las principales víctimas han vuelto a ser la gente más débil: las mujeres y los niños” 

-¿Y las mujeres violadas han llegado?

-De eso no sé. Pero en este país, ése es un problema muy antiguo. El Gobierno siempre dice que va a hacer algo contra los bandidos, pero nunca hace nada. Yo recuerdo que a menudo, en el barrio donde yo trabajaba, antes se comentaba que las niñas jovencitas salían a por agua por la noche y a menudo las violaban. Pero ellas no decían nada. Nunca dicen nada. 

A través de testimonis, els reportatge posen de manifest que les dones configuren la columna vertebral de la societat haitiana però enlloc de reconèixer la seva fortalesa i l’important lloc que ocupen en l’estructura social del país, es mostra que les dones són poc respectades i, sovint, tractades amb negligència.

“En este país, las mujeres hacen de mamá y de papá. Son ellas las que traen a los niños a las escuelas y las que se ocupan de las casas. Los hombres pobres son muy negligentes”. Rocío Pérez comenta que el sábado llegó una mujer sola que parió allí mismo, en una tienda.

Com a conclusió, es pot dir que la gran quantitat de mitjans i recursos desplegats en la cobertura mediàtica del terratrèmol a Haití ha significat una magnífica oportunitat, en general ben aprofitada, d’informar sobre la fortalesa, les mancances i les necessitats de les dones del país a un elevat nombre de lectors i que aquesta informació s’ha mantingut en l’actualitat durant un període llarg en el temps. D’altra banda, s’han detectat certes generalitzacions i mancances de context històric sobre comportaments o característiques que s’atribueixen a la naturalesa dels haitians que reforcen, i en alguns casos reprodueixen, els estereotips que els països del Nord han creat sobre els països del Sud.

 

Aquests són els links a les noticies:

http://www.elmundo.es/america/2010/04/20/noticias/1271798992.html

http://www.rnw.nl/espanol/article/punto-de-mira-las-mujeres-en-hait%C3%AD

Dins de Drets Humans. Drets de les Dones, Estudis. Informes | Sense comentaris »

L’Institut Català de les Dones organitza una jornada de debat sobre la importància de la cooperació interinstitucional en les polítiques de dones

Enviat per tonagusi el dia 17th July 2010

gcc_fs_logogeneralitat.gif

.

17-06-2010 

L’Institut Català de les Dones, adscrit al departament d’Acció Social i Ciutadania, organitza al llarg del dia d’avui la jornada de treball “Les polítiques de dones al món local” on participen prop d’un centenar de persones polítiques i tècniques amb responsabilitats en aquest àmbit en els ens locals. La reunió proposa l’anàlisi de les dinàmiques de treball i cooperació en l’àmbit del món local en matèria de polítiques de dones.

icd11.gifLa presidenta delegada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, han obert la sessió que ha tingut lloc a l’Auditori de l’Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69).

La Jornada s’ha estructurat al voltant de 3 taules rodones dedicades a aprofundir en la gestió de la diversitat femenina des de les politiques de dones, i promoure la cooperació interinstitucional per a l’optimització dels recursos per a les dones, així com a analitzar les perspectives de futur d’aquestes polítiques.

A més de persones expertes en la matèria, la reunió ha comptat amb la participació de Teresa Ginestà, alcaldessa de Mollerussa i presidenta de la comissió de polítiques per a la igualtat de la Federació de Municipis de Catalunya, i Montserrat Roure, alcaldessa de Riudellots de la Selva i presidenta de la Comissió Dona i municipi de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

La jornada és una actuació més en el marc de procés de treball conjunt entre l’Institut Català de les Dones, els ens locals i les entitats municipalistes amb el compromís d’avançar en la transversalitat de les polítiques de dones en el món local. Aquest és un dels principals objectius que estableix el Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya, 2008-2011.

Gràcies a la col·laboració insterinstitucional s’està consolidant el desplegament de polítiques de dones a tot Catalunya i s’ha creat una xarxa de serveis que dóna resposta, des de la particularitat de cada població o comarca,  a les demandes de les dones. Aquest és el de la xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de l’àmbit local sorgida de la formalització de contractes-programa entre l’Institut Català de les Dones i les entitats municipalistes i els ens locals.

Aquests acords, que suposen una inversió de 4.867.104€ per als anys 2009 i 2010, van permetre reforçar l’any passat el funcionament de 82 d’aquests serveis, que s’estima van atendre l’any passat més de 24.000 dones. I enguany està previst signar-ne 20 més. Els SIAD ofereixen informació, orientació i assessorament en tots aquells aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar i altres.

També incrementen l’eficàcia en l’actuació envers la sensibilització social, la prevenció i la detecció de les situacions de violència masclista. Els nous serveis suposaran el desplegament del 100% de la xarxa de SIAD prevista en la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

En la reunió d’avui s’ha aprofundit en el paper d’aquests serveis en el foment de la transversalitat de les polítiques de dones en la seva dimensió local, la coordinació interinstitucional, així com en el foment de la participació de les dones en les polítiques locals i el seu paper en els espais consultius.

 

Plans de polítiques de dones a tot el territori

 

Per altra banda, l’any 2005 l’Institut Català de les Dones va obrir una línia de subvencions a ens locals per finançar les despeses derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones (plans estratègics de polítiques de dones). Aquesta convocatòria és de caràcter anual i suposa una inversió en 5 anys de 11.634.398 €. Així, aquesta línia de suport al món local que s’ha impulsat els darrers anys ha fet possible el treball conjunt en el marc del desplegament de polítiques de dones a tot el territori català.

Actualment, de les 41 comarques existents, 32 estan desplegant un pla de polítiques de dones i 7 més estan elaborant el seu pla. Pel que fa als municipis, dels 63 municipis amb més de 20.000 habitants, n’hi ha 55 que estan desenvolupant el pla de polítiques de dones i 3 més que l’estant elaborant. Dels municipis amb menys de 20.000 habitants, tenen plans de polítiques de dones 99. A més, 4 entitats supramunicipalistes també tenen pla d’aquestes característiques.

Aquestes dades posen de manifest que el desplegament de plans de polítiques de dones s’estén pràcticament a tot el territori.

La jornada s’ha organitzat amb el suport de la Unió Europea en el marc del Programa Gender 4 Growth. Aquest programa té per objectiu desenvolupar polítiques econòmiques que ajudin a reduir les desigualtats de gènere.

Dins de Institucions. Entitats, Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, SERVEI DE PREMSA.Noticia | Sense comentaris »

15.07.10 FCONGD:Xerrada de Gènere: Transversalització de Gènere en les ONGD

Enviat per tonagusi el dia 14th July 2010

FCONGD

El 15 de juliol, de 16 a 19, c/ Tàpies, 1-3, Acsur, Cooperacció, Intermon Oxfam, Setem i
Veterinaris sense Fronteres (pendent de confirmació), entitats que estan realitzant processos de transversalització de gènere,  compartiran amb la FCONGD les seves experiències en aquest procés cap a la igualtat de gènere en les seves organitzacions.

 plaform.jpg

 

Dins de Gènere. Feminisme., Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers | Sense comentaris »

OMAD-CAV – Apunt 7: Haití, després del desastre I (aspectes positius)

Enviat per tonagusi el dia 13th July 2010

OMAD CAV
13 de juliol de 2010

Apunts 7
País: Haití
Temàtica: Agressions sexuals i
drets de les dones

Haití, després del desastre I
-aspectes positius-

.

El passat 12 de gener, el terratrèmol que va sacsejar Haití va posar el país en el punt de mira de l’actualitat internacional. L’àmplia cobertura va permetre informar de l’alt grau de violència, abandó, oblit, racisme i menyspreu que patien les dones i nenes haitianes,
agreujat exponencialment arran del sisme. Destaquen tres reportatges publicats a tres diaris diferents separats per aproximadament tres mesos de diferència. Es tracta dels reportatges de Francisco Peregil publicat a El País el 25 de gener, el de Mayka Navarro a El Periódico de Catalunya l’11 d’abril i el de Daniel Lozano a Público el 3 de juny.
Hi ha 6 aspectes positius.
1. Es fa referència al context misogin present en la societat haitiana que posa la dona i les seves necessitats sempre en segon terme, tant si es tracta d’assistència mèdica per a aquelles accions que gaudeixen del respecte social, com seria el cas de donar a llum, com si es tracta d’atendre-les a causa d’agressions sexuals, per les quals les dones són rebutjades pel seu entorn.
En la maternidad del Centro Ginecológico Isaie Jeanty & Leon Audain, el médico residente de tercer año Bordes Edouard certifica que las mujeres han sido apartadas para atender casos supuestamente prioritarios.

2. Tots tres reportatges visibilitzen els elevats índex de violència sexual al que estan exposades les nenes i les dones haitianes i fan èmfasi en l’increment de les violacions ja que, d’una banda, moltes persones han perdut la seva vivenda i, per tant, una important mesura de protecció enfront dels atacants i, de l’altra, la manca de llum, policia, etc. propicien un ambient favorable als crims.
[l’agent José Luis Paéz] Té informació que han violat una nena de vuit anys (…) i demana unes tanques a la part posterior del campament, que és per on es colen els bandits que forcen les dones que viuen soles. Va prometre les tanques però no li van deixar veure la nena. A les tendes dels camps no hi ha policia ni llum ni portes ni finestres,…

Un vecino, amigo de su familia, la acechó durante días al otro lado de la ciudad. Hasta que llegó su oportunidad: la niña [Aska, 7 anys] descansaba en la carpa donde duerme cerca de la plaza de Saint Pierre, en Peton Ville, al pie de su casa en mal estado tras el terremoto. El criminal la sorprendió y se la llevó a la fuerza al edificio vacío. Allí consumó la violación.

3. Els reportatges presenten dades del context rellevants i de les causes estructurals de la violència general a Haití i de la violència específica contra les dones. Només a través del context, es fa palès que les nenes i les dones haitianes són considerades ciutadanes
de segona, ja que les seves agressions són poc tingudes en compte malgrat que afecten un terç de la població femenina.
“Y lo que hay detrás es la descomunal violencia contra la mujer, un mal endémico en Haití, utilizado históricamente como arma en los conflictos, que tras el terremoto ha empeorado. El raptor de Petite es una de esas bestias que recorren calles y campamentos cuando cae la noche. Alimañas que se alimentan de los tabúes de esta sociedad machista, que en gran parte disculpa a los violadores y estigmatiza a las violadas. Bestias que se benefician de la impunidad que impera en el sistema judicial, ahora también destruido.”

Páez assegura que les violacions als camps ja superen les que es denunciaven abans del terratrèmol, en un país on les agressions sexuals no van serconsiderades delicte fins al 2004.

La invisibilitat de les agressions es tradueix en una insuficiència del servei per atendre l’elevat nombre d’atacs sexuals a les nenes i a les dones a Haití.
Es la última niña, joven o mujer llegada a la unidad de violadas que la organización Médicos Sin Fronteras ha instalado en el Hospital de San Luis, en Puerto Príncipe. La única unidad que existe en todo el país.

4. Els periodistes recullen les dificultats a les quals s’enfronten les dones agredides quan s’atreveixen a denunciar els atacs no només per perseguir i/o castigar el delicte sinó per rebre assistència mèdica.
Si es difícil para las embarazadas llegar a los hospitales, para las violadas el amino se hace inútil. Paul Henock, gerente del centro ginecológico citado, asegura que desde el día del temblor han llegado al hospital tres mujeres para que se las examinase después de haber sido violadas. “Per las hemos tenido que remitir a otros centros porque no había tiempo para atenderlas”, indica Edouard.

“-Han venido brigadas de ciudadanos para decirnos que hubo dos intentos de violaciones. Pero no hemos tenido tiempo de investigarlo hasta ahora”.

5. Les agressions sexuals estan tan esteses i tan poc castigades al país que qualsevol nena o dona és objectiu real de violació sense importar la seva edat. Els reportatges recullen casos de nenes de 4, 7, 8, 9 anys fins a dones de 65.
La más pequeña tratada en esta unidad [unitat de violades a l’Hospital de San Luis] tiene 4 años. La de más edad, 65.

Jenifer Max va néixer fa tres setmanes en una fràgil tenda del camp de Daitsu. És un bebè que no plora malgrat que la seva mare, de 24 anys i quatre fills més, el vesteix amb llana i tapat amb mantes enmig d’una calor enganxosa i polsegosa. “L’amago del mal”, assegura Josephine, la mare. El maltrato fue tan salvaje que ha obligado a los médicos a operarla. Petite tiene 9 años y fue raptada a la salida de su colegio.

6. Un dels reportatges aprofundeix en el perfil dels violadors. El fet de donar més dades sobre els agressors ajuda al lector a formar-se una idea més concreta de la realitat i, per tant, a comprendre-la.
“La mayoría son violadas por bandas de hombres, que las apartan aprovechándose de cualquier situación y consuman su violación. Son bandas organizadas y armadas que se dedican a violar mujeres. Las historias que ellas nos cuentan son siempre las mismas, parecidos los modus operandi”, denuncia

Thomas. Los 78 casos atendidos en casi dos meses son sólo la punta de un iceberg que hace daño.

Aquests són els links a les noticies:

http://www.elmundo.es/america/2010/04/20/noticias/1271798992.html

http://www.rnw.nl/espanol/article/punto-de-mira-las-mujeres-en-hait%C3%AD

(+ PDF Haití viu, El Periódico)

-

Dins de Drets Humans. Drets de les Dones, Estudis. Informes, violència masclista | Sense comentaris »

14.07.10 CASA ASIA. “Amarillo pasión”

Enviat per tonagusi el dia 13th July 2010

  .

asia.jpg.

.

.

Casa Àsia:

Presentació del llibre “Amarillo Pasión”, a càrreg de la periodista i Presidenta del CIP,  Rosa Maria Calaf d’un llibre sobre la Xina d’en José Luis Garcia-Tapia

dimecres 14 de juliol a les 18:00.

.

.

.

.

.

.

invitacion.jpg.

Dins de Jornades. Trobades. Seminaris. Tallers, Llibres, revistes... | Sense comentaris »

País Valencià: manifest sobre el greu cas cas d’assetjament sexual que hem tingut a Canal 9

Enviat per tonagusi el dia 12th July 2010

LA XIDPICCAT-XIPVG: ha signat el manifest sobre el greu cas cas d’assetjament sexual que hem tingut a Canal 9

en resposta a les companyes i companys del País Valencià ja hem signat el manifest: No estàs sola

Per Maria Josep Poquet

12 de Juliol del 2010


Us haureu assabentat del greu cas d’assetjament sexual que hem tingut en Canal 9. Tres periodistes denunciaren fa uns mesos al Cap de personal (el famós Vicente Sanz que estaba ‘en política para forrarse’) perquè les assetjava sexualment des de feia temps. La jutgessa que duu el cas ha elevat el tema a abús sexual que és molt més greu. El cas ha commocionat la casa perquè sabem que a part d’estes tres treballadores hi hagut més casos que no s’han atrevit a denunciar per por o que fins i tot han abandonat Canal 9. Tampoc sabem des de quan ha estat passant, però conforme anem tenint més informació més fort és el vertigen que ens provoca.

Entre altres inciatives hem tret un manifest contra l’assetjament que duu per nom ‘Cap dona sola’ que busca crear un cercle de solidaritat amb les víctimes i trencar l’aïllament a que han estat sotmeses. M’agradaria que te’l llegires i que si estàs d’acord el firmares i ajudares a difondre’l. El manifest està allotjat en http://www.noestasola.org/

Si vols més informació, voràs que hi ha un recull de premsa prou extens. Jo et recomane els següents articles: ‘3 periodistas de Canal 9 acusan al jefe de personal de acoso sexual’   ‘el sátrapa de Burjassot’  ‘El director General de RTVV conocía el acoso sexual desde octubre de 2009′ i ” La juez ve indicios de abuso sexual en el caso Sanz’,  i d’opinió ‘la estrategia de la araña’.

Dins de COMUNICATS. MANIFESTOS, Drets Humans. Drets de les Dones, violència masclista | Sense comentaris »