CLARIANA de comunicació

Blog allotjat a cat.bloctum.com

Arxius per June, 2007

Les dones beneficiaries del fenomen migratori, segons estudi del Banc Mundial

Enviat per tonagusi el dia 30th June 2007

Sembla que les dones són les principals benficiaries dels fenomens moigratoris, tal i com mostra l’estudi ‘Migracions internacionals, desenvolupament econòmic i politic’ del Banc Mundial i coordinat per Caglar Ozden i Maurice Schiff i publicat el 28 de juny.

Els 200 milions de migrants que hi ha al món ( el 3% de la població mundial) envien cada any al seu país d’origen uns 200 mil milions de dolars, 149 mil milions d’euros. Aquest diners milloren l’economia de la resta de la familia que s’ha quedat al país de naixement. Els nois sempre són els escollits per estudiar, però quan l’economia familiar millora les noies tenen finalment la seva oportunitat. Així s’ha pogut constatar que al Pakistà les noies de familis migrants estudien dos anys més que les noies d’altres families on ningú ha migrat. El mateix procés passa a tota l’Amèrica Central.

Pel que fa a les pròpies dones migrades s’ha comprobat que aquestes adopten el model demogràfic dels països on han anat a treballar i per tant es redueix el seu índex de fecunditat, Aquest seria el cas de les dones turques i marroquines emigrades a Europa, que tenen menys fills que les que s’han quedat al seu país d’origen. No passa el mateix pel que fa a les que emigren a països del Golf, com ara les dones d’Egipte, ja que es troben davant d’una societat (d’una religió) molt conservadora.

Dins de NOTÍCIES Internacional | Sense comentaris »

Galícia. La gratuïtat de la píndola poscoital redueix en un 30% els avortaments

Enviat per tonagusi el dia 30th June 2007

 

(Faro de Vigo, 30/06/07)

 

Des que es distribueix gratuïtament la píldora postcoital (abans costava 20 euros) a tots els centres d’atenció primaria, de planificació familiar i punts d’atenció continuada els avortaments han minvat a Galicia un 30 %.

 

En la noticia d’Irene Bascoy, es recullen les següents dades absolutes de dones entre 15 i 44 anys: si el 1994 la tasa d’avortaments a Galicia era del 3’7 % i al conjunt de l’Estat Espanyol del 5’10%, l’any 2004 a Galicia la tasa ha estat del 4’5 % però a l’Estat Espanyol ha estat del 8’94 %.

 

Continuant en aquesta línia la Consellería de Sanidade estudia la possibilitat de finançar l’”anticoncepció hormonal” com una prestació més. La mesura es dirigeix especialment a les adolescents ja que comprar la píldora mensualment els hi representa una despesa molt important pels seus recursos escadussers.

 

 

Dins de NOTÍCIES Estat | Sense comentaris »

Montse G. Sosa: El millor de la Xina, el tè. 28/06

Enviat per tonagusi el dia 28th June 2007

28 de juny.

…..Em sembla que era a punt d’anar cap al Tadjikistan des de la Xina, oi?….dons be,

……….La nit abans ja havia fet bussines amb un taxista (per si un cas) mitjançant un intermediari: un mal bitxo que sempre rondava pel hall de l’ hotel i que es coneix totes les mogudes dels turistes….però que era l’únic que “parlava” alguna cosa d’angles……Jo no se que parlen, però vull estar segura que em porta fins la frontera pel preu pactat, així que si no compleix el tracte, trucaré a l’ambaixada, l’Interpol i la ONU !!!!

Sempre els dic coses així. Funciona. L’altre dia vaig amenaçar a un amb trucar L’UNICEF!!!! – tant de dir noms !!!! però és igual, els impressiona igualment, perquè no saben el que els dic però els sona important – ‘ vaya tela’ jo també !!!!! -

- No problem, madam ! – Es la sempre resposta asiàtica…..

De tant esperar l’ obertura de frontera, nomes em queden 2 dies de visa. He d’entrar avui o res.

…………………………………..
…Aquell matí a les 6 vaig anar a l’estació per confirmar que no hi havia -segur- bus, que la frontera era -segur- oberta i a veure si trobava la gent….Els 3 que havien de viatjar mai van aparèixer, el bus mai va sortir, però, la frontera era oberta. Mals menors.

Així que vaig a trobar el taxista per mi sola. El viatge es preciós: vaig tornar a fer un troç de la carretera del Karakuorom que havia fet de nit i vorejar el llac Karakul (a 4000m. d’alçada) envoltat pels Pamirs, carena de muntanyes del Tajikistan d’entre 5 i 7mil m. enganxades als Himalaies…….Tot plegat, 400 km de maravella, 5 hores d’aire fresc, blanc i clar a 4000 m.d’alçada ………per fi, penso, deixo enrera la calenta, monòtona i polsosa estepa xinesa………El taxista, ben entrenat, ha netejat be el cotxe (?), ha espolsat les mantes, l’ha perfumat i te tot un sortit de musica, vídeos i pel·licules que m’ ofereix a triar. Jo em pregunto ON les veure ?????? -No problem madam -……..

(No se com es diu aquesta part del cotxe, però és just davant dels ulls una mica mes amunt i és articulada. S’abaixa quan el sol enlluerna i en el del conductor sovint s’hi guarda algun paper, alguna clau, o una estampa de la verge. La del costat del conductor, quan s’abaixa, a la Xina, es converteix es una pantalla).

Jo li dic que no cal però ell insisteix. Vol donar un bon servei: Desprès de passar-me 7 vegades el mateix vídeo Pakistanès (rollo Bolliywood però més hortera, si es pot), li demano que pari, però ell insisteix i ara em posa una pel·lícula Bolliywood de veritat. Índia. -The best”- diu ell………Jo contemplo les muntanyes i recordo un dels moments sublims que he viscut en aquest viatge i que no us he explicat encara (tantes coses !!!):

Moment sublim :

Gilgit 6 de la tarda, prop de la frontera entra el Pakistan i la Xina. Parada obligada desprès de 24 hores en bus. Aquest poble no es el mes recomanat per l’ambaixada espanyola per passajar-hi i a mes, com que estic molt cansada, vaig directe a buscar l’alberg. Es a 500 m. de l’estació. Fantàstic. Pel camí, compro pa de ceba (bonissim), iogurt , aigua i cap a l’alberg. Es tant nou que encara fa olor de pintura, li falten unes quantes llums i nomes hi ha una dutxa que funcioni de moment……. te un pati rodó, obert al cel, en mig unes escales que pugen al segon pis i terrat. El pati és ple de plantes acabades de regar i l’ olor de terra humida i el silenci em criden. El cuida un senyor molt agradable que em diu que millor que vagi a un altre lloc, que allò no es per mi, perquè encara no es obert “oficialment” i el propietari es fora de la ciutat i ………Jo insisteixo dient-li que aquest lloc es perfecte per mi, que ja m’està be i que si el propietari no hi es, ves que? Perquè ha de saber que hi ha dormit algú? Que jo li dono els diners a ell….i tot arreglat, que et sembla? …Ell somriu, belluga el cap i diu…..Aquest alberg queda inaugurat !!! (mes o menys) i posant- se el dit als llavis diu ‘ SECRET’

Mentre prenc una meravellosa dutxa, ell diu que s’en va un moment al poble……que ara ve. Tanca la porta i em quedo absolutament sola. Son quarts de vuit i comença a fosquejar. L’alberg no te gaires llums que funcionin…… Al cap d’una estona, apareix amb un amic i venen carregats de fruita, pa i te. Estan contents i m’ofereixen compartir l’ ‘apat, jo afegeixo el que tinc.

De sobte se’n va la llum !!!!! Però ningú s’,estranya. No passa res. Passa cada dia….fins quan?…Riuen….Fins que deu vulgui !!! Així que pugem a la segona planta del pati des d’on es comencen a veure les estrelles. Som a 1.700 m d’alçada i la llum ha marxat de tota la contrada….només els estels, i el silenci.

En un termo ell encara te aigua calenta i fem te i mengem quasi sense dir paraula mirant el cel abundant de llum, el mateix cel estrellat que amaga encara mes sorpreses……..

….L”endemà a les 5 del mati, em desperta la primera claror. No recordo on soc. La finestra de l’ habitació es un enorme mirador (encara sense cortina)…….El dia comença a poc a poc a vestir de blaus la meva immensa visió. El gegant es desperta davant meu. Es el Nanga Parbat, 8126 metres em contemplen i em desitjen bon estiu.

Em llevo i enllesteixo tot per marxar cap a la Xina. El bus surt a les 6. El cuidador mofereix un te abans no marxi i ens fem unes fotos. Jo li dono les gracies i els diners que ell rebrega dins la ma dreta mentre somriu i em desitja bon viatge. Quan he fet unes passes ell em crida. Jo penso que he oblidat alguna cosa, Em giro, i ell es posa la ma dreta al cor i el dit de l,esquerra perpendicular als llavis fent el senyal de silenci, tot dient ‘SECRET’. Desprès, alçant el mateix dit, senyala al cel.

Amb aquest preciós record, arribo a la frontera i li dic al taxi que esperi uns minuts mentre parlo amb l’oficial xines. Que no marxi encara; (per si un cas, encara no l’he pagat) No se sap mai. Ja no em crec res de res.

Desprès d’ensenyar el meu passaport a tres oficials en diferents portes, arribo a la definitiva on el peix gros em diu que no puc passar. La frontera es oberta, si, però no per estrangers. Li faig repetir un munt de vegades perquè em costa molt de creure….finalment ho haig d’acceptar. No passaré. Mai. Moment miserable.

El peix gros, em veu tant desfeta que se m’acosta (he hagut de seure i agafar aire) i em diu que el millor (es a dir l’ únic) que puc fer es tornar a Kasgar i anar a veure una agència de viatges que em poden ajudar.

Sense dir-li ni adéu, me’n vaig cap al taxista que espera cobrar i acomiadar-se de mi i li dic que tornem a la ciutat………

400 km de meravella , 5 hores d’aire fresc, blanc i clar a 4000 m.d’alcada……….sempre ajudant.

……..quan arribo a Kasgar vaig directament a l’agència i em proposen ‘PASSAR’ la frontera pel mòdic preu de 300 dòlars. Inclús sense visa. NO PROBLEM MADAM.

A si ?, I que faig jo al Tadjikistan sense visa ¿Com sortiré del país?

Esteu tots sonats i sou tots uns corruptes……..Torno a nomenar tots els organismes internacionals i ara hi afegeixo l’OTAN …….pel policia de la frontera, que naturalment hi esta emmerdat……….

Aquella mateixa nit agafo el bus cap a Urumqui, (24 hores) al nord de la Xina. Es l’ únic lloc que puc anar per entrar al Kazakhstan i queda per sempre més oblidat anar al Tadjikistan……..

Encara soc a Almaty, Kazakhstan. L’ únic que val la pena d’aquest enorme i desèrtic país, però ja tinc la visa per anar al Uzbequistan…….demà!!!!!!!……demà ?????
Ja us explicaré coses d’Almaty, una ciutat molt curiosa amb uns jardins preciosos.

Petons
M. Sosa

Dins de VIATGERES QUE ESCRIUEN, Viatgera Montse G. Sosa | Sense comentaris »

Neix ‘Ameco Pres’ agència espanyola amb perspectiva de gènere

Enviat per tonagusi el dia 25th June 2007

‘AmecoPress’ ja funciona des de primers de juny sota la direcció executiva d’Isabel Menéndez  i a l’empar de l’associació AMECO. Aquesta agència de notícies especialitzada en informació des de la perspectiva de gènere és la primera que existeix a l’ Estat espanyol.

Ideada, en part,  seguint els criteris i l’experiència de l’agencia de comunicació llatinoamericana CIMAC proporciona informació de actualitat, elaborada per professionals, a mitjans de comunicació i instituciones, incorporant la igualtat d’oportunitats entre dones i homes com a criteri de qualitat. L’associació AMECO està integrada a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i a la llista de l’Estat espanyol de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores. ( Trobareu l’enllaç en aquest bloc ).

A Catalunya li fa la corresponsalia la periodista Julia López de l’ “Associació de Dones Periodistes de Catalunya” i de la “Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores. Cat”‘. ( L’enllaç a la seva  web,  www.moncomunicació.com ,  el trobareu també en aquest bloc ).La informació que ofereix AmecoPress és gratuïta per a qualsevól mitjà de comunicació.  L’ únic  requisit es citar-ne l’autoria i informar-ne a l’agència de la publicació.

AmecoPress està subvencionada pel Ministeri d’ Industria, per mitjà del “Plan Avanza”; el Fons Social Europeu ;  l’ “Instituto de la Mujer”;  i la “Consejería de Empleo y Mujer de la Comunidad de Madrid”.

A Catalunya, malhauradament, encara no tenim una agència pròpia, tot i que s’ha debatut la seva necessitat tant a l’Associació de Dones Periodistes (ADPC) com a la Xarxa Internacional (XIDPIC.CAT).

Dins de NOTÍCIES mitjans comunicació | Sense comentaris »

Montse G. Sosa: Kakahkastan, 23/6/07; Gilgit, 24/06/07 ;

Enviat per tonagusi el dia 24th June 2007

Kakahkastan, 23 de juny

Bona revetlla! des del Kakahkastan….

Aviat enviaré un altre e-mail força llarg també. Aquest viatge esta sent molt més complexe i exotic que cap altre. Realment jo volia fer la ruta de la seda pensant (segons el lonely planet, sempre) que era més cocorreguda. Vull dir poc turística en el sentit massiu, però que trobaria mes viatjers occidentals com jo,…..però a tots els transports i hotels que he fet servir, no he trobat ni un sol o sola occidental (a part de l’India)……així que la lluita es dura. Estic convençuda que en algun lloc, he trencat motllos. Es per això que és més dur, però alhora forca, forca interesant…….si m,’assec en un banc, o a l’estacio, o a l’hotel amb el mapa (xines,rus) la guia i els meus apunt per preparar el seguent moviment, se m’acosta un xinès o un kusak i es posa darrera la meva espatlla i mira i asenyala i em mira a mi…m’agafa el mapa, el comenta amb els seus amics que ja han arribat….xerren, opinen, em miren….fins a ser 8 o 10 i fins que n’hi ha un que em pasa un mòbil perquè ha trucat a algu que parla anglès o rus….perquè m’expliqui el que vull i que m’ajudi…….amb tot aixó, jo encara no he obert la boca només per dir que em tornin el mapa……una paciència!!!!!!!!!!

( Per trobar un lloc per dormir, esbrinar com aconseguir bitllets d’autobus, trobar l’adreça de la seguent ambaixada puc trigar entre 1 i 5 hores.)…….

Bé, records i petons per tothom i bona Nit de Sant Joan!

M. Sosa

……………………………………………………………………………………………….

Gilgit, 24/06/07

Guaito per la finestra. El gegant es desperta davant meu. El Nanga Parbat de 8.126m ens desitja bon estiu!

M. Sosa

………………………………………………………………………………………………………..

Dins de VIATGERES QUE ESCRIUEN, Viatgera Montse G. Sosa | Sense comentaris »

Vandana Shiva, un ecologisme des dels valors de les dones

Enviat per tonagusi el dia 23rd June 2007

Vandana Shiva, activista, ideòloga i escriptora es troba a Barcelona participant en la ‘Trobada Internacional d’Amics dels Arbres’. Per Vandana és el conjunt de la nostra societat que necessita un canvi radical. L’enfocament que domina l’economia i la societat ha de canviar. Cal posar les dones i l’ecologisme en el centre del discurs sobre el desenvolupament. Els valors humans que representen i defensen les dones són claus per fer funcionar l’“economia real”. Les dones saben compartir i tenir cura de les persones i la resta d’éssers vius i per tant els homes han d’aprendre a ’ser més dones’.

Es necessari lluitar contra l’agricultura intensiva i la modificació genètica indiscriminada ja que són una agressió a la biodiversitat i al treball d’agricultores i agricultors pobres. També es va manifestar contrària a l’energia nuclear i a les veus que darrerament afirmen que aquest tipus d’energia és la solució al canvi climàtic.

Cal defensar l’economia real que respecta  Gaia ( la Terra ) i el conjunt dels éssers vius.

Dins de NOTÍCIES Catalunya moviments socials | Sense comentaris »

Ségolène Royal als mitjans

Enviat per tonagusi el dia 22nd June 2007

En la lluita per aconseguir la direcció del Partit Socialista Francès, Ségolène Royal contiua éssent tractada als mitjans en relació a la seva vida personal , sobretot en relació amb el seu, ara ja, ex-company François Hollande. Recordem que aquest té previst deixar el càrrec de Primer Secretari del PS al proper congrés, càrrec que vol Royal. Així després de unes declaracions en una entrevista al canal de televisió parlamentari LCP on Ségolène va afirmar que havia fet promeses electorals més per imposició del partit que no pas per pròpia convicció, la premsa destaca el silenci d’Hollande en relació a les paraules de ‘la mare dels seus fills’, o el fet que Ségolène critiqués a la direcció del seu partit inclós el ’seu ex-company’.

Dins de NOTÍCIES mitjans comunicació | Sense comentaris »

Desigualtat homes-dones a Catalunya segons el sondeig del CEO de la Generalitat

Enviat per tonagusi el dia 22nd June 2007

Una de les conclusions del darrer sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, fet públic el 21/06/07, és que la percepció sobre el grau d’igualtat entre homes i dones a Catalunya ha augmentat en favor d’una consiència de la desigualtat. Així aquest any un 37 % de les persones enquestades creuen que el grau d’igualtat es baix davant del 27% que ho creien l’any passat.

El Govern català rep un aprobat global, però en canvi hi ha una pitjor opinió de la ciutadania envers les polítiques sectorials. Per exemple sobre els serveis socials l’opinió possitiva cau del del 5′4 al 5′2.

Per ordre d’importància les catalanes i els catalans creuen que les principals prioritats del gover haurien d’ésser: l’accés a l’habitatge, la millora de les polítiques socials i la immigració.

Dins de NOTÍCIES Catalunya: institucions nacionals | Sense comentaris »

Una periodista amenaçada de mort a República Dominicana

Enviat per tonagusi el dia 22nd June 2007

PERIODISTAS-ES: 21-06-2007
Felatracs.- El Sindicat Nacional de Treballadors de la Prensa (SNTP) de la República Dominicana ha denunciat les pressions, amenaçes i xantatjes a la periodista Erica Guzmán, de Samaná, i ha fet una crida a les autoritats judicials i policials a fi que intervinguin per evitar una tragedia.

Olivo De León, secretari general del gremi,  ha informat que els actes contra la corresponsal del diari ‘Hoy’, a Samaná, van des d’ amenaçes d’assessinar-la, que també adrecen als seus fills, fins a manipular les tuberies de l’aigua ( per deixar-la sense ), l’electricitat, etc.

Recentment varen cridar a la filla d’aquesta comunicadora social,  li van dir que matarien a la seva mare i que a ella i al seu germanet els hi podria passar el mateix, “para que no siga metiéndose en lo que no le importa”.

Aquestes amenaces vàren començar quan fou destituida l’oficial del Estat Civil de ‘Las Terrenas’ y el seu marit, els quals segons les denúncies de diversos sectors d’aquest municipi, cobraven una especie de “peatje” per l’expedició de documents. Erica Guzmán va informar sobre aquestes denuncies al diari ‘Hoy’, el 29 de marzo d’aquest any 2007. La Junta Electoral els va destituir el mes d’abril.

Dins de NOTÍCIES mitjans comunicació | Sense comentaris »

Estudi de la consultora Hudson sobre dones directives

Enviat per tonagusi el dia 21st June 2007

L’anàlisi sobre l’estudi que ha fet la consultora Hudson a 17.300 persones indiquen que a Catalunya, per a cada 10 llocs de direcció només és contracten tres dones. Malgrat que encara hi ha molt de camí per fer, la consultora opina que s’avança a bon ritme. Tot i així, es constata un cop més que a les dones els hi és més facil accedir a llocs intermitjos que no pas a les veritables cúpules directives de les empreses.

Dins de NOTÍCIES Catalunya: institucions nacionals | Sense comentaris »