CLARIANA de comunicació

 CINEMA

“Mujeres de El Cairo”    de Yousry Nasrallah :

Excessif – Marion Thuillier (***)
Un melodrama que denuncia amb força la condició femenina a Egipte.

d’OMAD-Cav

20 de juliol del 2010

Apunts 8
País: Haití
Temàtica: Agressions sexuals i drets de les dones
. .

.
.

Haití, després del desastre II
-Aspectes ambivalents-

.

L’àmplia cobertura de les conseqüències desencadenades pel terratrèmol que va sacsejar Haití el passat 12 de gener va permetre posar la dona haitiana en el punt de mira de l’actualitat internacional. La setmana passada es destacaven els aspectes positius de tres reportatges diferents (Francisco Peregil a El País el 25 de gener; Mayka Navarro a El Periódico de Catalunya l’11 d’abril i Daniel Lozano a Público el 3 de juny) dins l’extensa cobertura informativa dels resultats del sisme. Però, tot i que molts periodistes van aprofitar positivament l’oportunitat d’informar, s’han detectat dos aspectes ambivalents que podrien ser millorats.

1. Abans del terratrèmol, Haití ja era considerat el país més pobre del continent americà que arrossegava problemes de pobresa, racisme i manca de drets humans envers les dones. Sota la mirada occidental, Haití formava part, doncs, dels països subdesenvolupats amb els tòpics que, generalment, això comporta: salvatgisme, corrupció, peresa, barbarisme, ignorància i deshumanització dels seus habitants, entre d’altres. Tot i que ja s’han assenyalat els punts forts dels reportatges analitzats, algunes informacions han subratllat estereotips nascuts des d’una mirada de superioritat, colonial i paternalista.

Els estereotips són generalitzacions a partir de casos concrets, que atribueixen característiques a tot un col·lectiu, de vegades adjudicades com a innates però que sovint són producte de la  pròpia història del país i de la seva colonització. Per tant, l’ús de les  generalitzacions és el que crea o reforça els estereotips. D’altra banda, focalitzar la informació en els casos concrets, sense desmarcar-los del grup general ni mencionar els orígens de comportaments, com per exemple el de la corrupció (que en el cas d’Haití va ser alimentada pels règims colonials), tendeix a reforçar el tòpic perquè confirma la idea de l’estereotip en aquells que ja tenien la creença i la crea en aquells que no la tenien.

Ex. de generalització: Resignat, el poble calla i espera sumit en un indescriptible sopor el següent infortuni. I és a tocar. (…) La resta maten els dies amuntegats en alguns dels 500 camps de desplaçats que ocupen la capital en refugis de plàstics, teles i cartrons armats amb deixalles del sisme. (…) Dels edificis se n’han silenciat les veus i els haitians ja no vaguen suplicant menjar i aigua. S’han acostumat al dolor i al patiment i amb prou feines ni es queixen. ¿Per a què?

Ex. d’ignorància: Haití és un país de supervivents, on la tragèdia quan no és terrestre, creuen que és divina.

Ex. de deshumanització: El raptor de Petite es una de esas bestias que recorren calles y campamentos cuando cae la noche. Alimañas que se alimentan de los tabúes de esta sociedad machista, que en gran parte disculpa a los violadores y estigmatiza a las violadas. Bestias que se benefician de la impunidad que impera en el sistema judicial, ahora también destruido. 

Ex. de salvatgisme: “La mayoría son violadas por bandas de hombres, que las apartan aprovechándose de cualquier situación y consuman su violación. Son bandas organizadas y armadas que se dedican a violar mujeres.”

2. Seguint en aquesta línia, malgrat que els reportatges posen de manifest la situació de les dones, en alguns casos, les informacions les victimitzen en la mesura que les retraten com a persones dèbils i ignorants que no saben defensar-se de les injustícies a què són sotmeses. Així, la vulnerabilitat apareix com a feblesa.

Como ocurre en todas las catàstrofes, las principales víctimas han vuelto a ser la gente más débil: las mujeres y los niños” 

-¿Y las mujeres violadas han llegado?

-De eso no sé. Pero en este país, ése es un problema muy antiguo. El Gobierno siempre dice que va a hacer algo contra los bandidos, pero nunca hace nada. Yo recuerdo que a menudo, en el barrio donde yo trabajaba, antes se comentaba que las niñas jovencitas salían a por agua por la noche y a menudo las violaban. Pero ellas no decían nada. Nunca dicen nada. 

A través de testimonis, els reportatge posen de manifest que les dones configuren la columna vertebral de la societat haitiana però enlloc de reconèixer la seva fortalesa i l’important lloc que ocupen en l’estructura social del país, es mostra que les dones són poc respectades i, sovint, tractades amb negligència.

“En este país, las mujeres hacen de mamá y de papá. Son ellas las que traen a los niños a las escuelas y las que se ocupan de las casas. Los hombres pobres son muy negligentes”. Rocío Pérez comenta que el sábado llegó una mujer sola que parió allí mismo, en una tienda.

Com a conclusió, es pot dir que la gran quantitat de mitjans i recursos desplegats en la cobertura mediàtica del terratrèmol a Haití ha significat una magnífica oportunitat, en general ben aprofitada, d’informar sobre la fortalesa, les mancances i les necessitats de les dones del país a un elevat nombre de lectors i que aquesta informació s’ha mantingut en l’actualitat durant un període llarg en el temps. D’altra banda, s’han detectat certes generalitzacions i mancances de context històric sobre comportaments o característiques que s’atribueixen a la naturalesa dels haitians que reforcen, i en alguns casos reprodueixen, els estereotips que els països del Nord han creat sobre els països del Sud.

Aquests són els links a les noticies:

http://www.elmundo.es/america/2010/04/20/noticias/1271798992.html

http://www.rnw.nl/espanol/article/punto-de-mira-las-mujeres-en-hait%C3%AD

.

17-06-2010 

L’Institut Català de les Dones, adscrit al departament d’Acció Social i Ciutadania, organitza al llarg del dia d’avui la jornada de treball “Les polítiques de dones al món local” on participen prop d’un centenar de persones polítiques i tècniques amb responsabilitats en aquest àmbit en els ens locals. La reunió proposa l’anàlisi de les dinàmiques de treball i cooperació en l’àmbit del món local en matèria de polítiques de dones.

La presidenta delegada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, han obert la sessió que ha tingut lloc a l’Auditori de l’Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69).

La Jornada s’ha estructurat al voltant de 3 taules rodones dedicades a aprofundir en la gestió de la diversitat femenina des de les politiques de dones, i promoure la cooperació interinstitucional per a l’optimització dels recursos per a les dones, així com a analitzar les perspectives de futur d’aquestes polítiques.

A més de persones expertes en la matèria, la reunió ha comptat amb la participació de Teresa Ginestà, alcaldessa de Mollerussa i presidenta de la comissió de polítiques per a la igualtat de la Federació de Municipis de Catalunya, i Montserrat Roure, alcaldessa de Riudellots de la Selva i presidenta de la Comissió Dona i municipi de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

La jornada és una actuació més en el marc de procés de treball conjunt entre l’Institut Català de les Dones, els ens locals i les entitats municipalistes amb el compromís d’avançar en la transversalitat de les polítiques de dones en el món local. Aquest és un dels principals objectius que estableix el Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya, 2008-2011.

Gràcies a la col·laboració insterinstitucional s’està consolidant el desplegament de polítiques de dones a tot Catalunya i s’ha creat una xarxa de serveis que dóna resposta, des de la particularitat de cada població o comarca,  a les demandes de les dones. Aquest és el de la xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de l’àmbit local sorgida de la formalització de contractes-programa entre l’Institut Català de les Dones i les entitats municipalistes i els ens locals.

Aquests acords, que suposen una inversió de 4.867.104€ per als anys 2009 i 2010, van permetre reforçar l’any passat el funcionament de 82 d’aquests serveis, que s’estima van atendre l’any passat més de 24.000 dones. I enguany està previst signar-ne 20 més. Els SIAD ofereixen informació, orientació i assessorament en tots aquells aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar i altres.

També incrementen l’eficàcia en l’actuació envers la sensibilització social, la prevenció i la detecció de les situacions de violència masclista. Els nous serveis suposaran el desplegament del 100% de la xarxa de SIAD prevista en la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

En la reunió d’avui s’ha aprofundit en el paper d’aquests serveis en el foment de la transversalitat de les polítiques de dones en la seva dimensió local, la coordinació interinstitucional, així com en el foment de la participació de les dones en les polítiques locals i el seu paper en els espais consultius.

Plans de polítiques de dones a tot el territori

Per altra banda, l’any 2005 l’Institut Català de les Dones va obrir una línia de subvencions a ens locals per finançar les despeses derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones (plans estratègics de polítiques de dones). Aquesta convocatòria és de caràcter anual i suposa una inversió en 5 anys de 11.634.398 €. Així, aquesta línia de suport al món local que s’ha impulsat els darrers anys ha fet possible el treball conjunt en el marc del desplegament de polítiques de dones a tot el territori català.

Actualment, de les 41 comarques existents, 32 estan desplegant un pla de polítiques de dones i 7 més estan elaborant el seu pla. Pel que fa als municipis, dels 63 municipis amb més de 20.000 habitants, n’hi ha 55 que estan desenvolupant el pla de polítiques de dones i 3 més que l’estant elaborant. Dels municipis amb menys de 20.000 habitants, tenen plans de polítiques de dones 99. A més, 4 entitats supramunicipalistes també tenen pla d’aquestes característiques.

Aquestes dades posen de manifest que el desplegament de plans de polítiques de dones s’estén pràcticament a tot el territori.

La jornada s’ha organitzat amb el suport de la Unió Europea en el marc del Programa Gender 4 Growth. Aquest programa té per objectiu desenvolupar polítiques econòmiques que ajudin a reduir les desigualtats de gènere.

FCONGD

El 15 de juliol, de 16 a 19, c/ Tàpies, 1-3, Acsur, Cooperacció, Intermon Oxfam, Setem i
Veterinaris sense Fronteres (pendent de confirmació), entitats que estan realitzant processos de transversalització de gènere,  compartiran amb la FCONGD les seves experiències en aquest procés cap a la igualtat de gènere en les seves organitzacions.

OMAD CAV
13 de juliol de 2010

Apunts 7
País: Haití
Temàtica: Agressions sexuals i
drets de les dones

Haití, després del desastre I
-aspectes positius-

.

El passat 12 de gener, el terratrèmol que va sacsejar Haití va posar el país en el punt de mira de l’actualitat internacional. L’àmplia cobertura va permetre informar de l’alt grau de violència, abandó, oblit, racisme i menyspreu que patien les dones i nenes haitianes,
agreujat exponencialment arran del sisme. Destaquen tres reportatges publicats a tres diaris diferents separats per aproximadament tres mesos de diferència. Es tracta dels reportatges de Francisco Peregil publicat a El País el 25 de gener, el de Mayka Navarro a El Periódico de Catalunya l’11 d’abril i el de Daniel Lozano a Público el 3 de juny.
Hi ha 6 aspectes positius.
1. Es fa referència al context misogin present en la societat haitiana que posa la dona i les seves necessitats sempre en segon terme, tant si es tracta d’assistència mèdica per a aquelles accions que gaudeixen del respecte social, com seria el cas de donar a llum, com si es tracta d’atendre-les a causa d’agressions sexuals, per les quals les dones són rebutjades pel seu entorn.
En la maternidad del Centro Ginecológico Isaie Jeanty & Leon Audain, el médico residente de tercer año Bordes Edouard certifica que las mujeres han sido apartadas para atender casos supuestamente prioritarios.

2. Tots tres reportatges visibilitzen els elevats índex de violència sexual al que estan exposades les nenes i les dones haitianes i fan èmfasi en l’increment de les violacions ja que, d’una banda, moltes persones han perdut la seva vivenda i, per tant, una important mesura de protecció enfront dels atacants i, de l’altra, la manca de llum, policia, etc. propicien un ambient favorable als crims.
[l’agent José Luis Paéz] Té informació que han violat una nena de vuit anys (…) i demana unes tanques a la part posterior del campament, que és per on es colen els bandits que forcen les dones que viuen soles. Va prometre les tanques però no li van deixar veure la nena. A les tendes dels camps no hi ha policia ni llum ni portes ni finestres,…

Un vecino, amigo de su familia, la acechó durante días al otro lado de la ciudad. Hasta que llegó su oportunidad: la niña [Aska, 7 anys] descansaba en la carpa donde duerme cerca de la plaza de Saint Pierre, en Peton Ville, al pie de su casa en mal estado tras el terremoto. El criminal la sorprendió y se la llevó a la fuerza al edificio vacío. Allí consumó la violación.

3. Els reportatges presenten dades del context rellevants i de les causes estructurals de la violència general a Haití i de la violència específica contra les dones. Només a través del context, es fa palès que les nenes i les dones haitianes són considerades ciutadanes
de segona, ja que les seves agressions són poc tingudes en compte malgrat que afecten un terç de la població femenina.
“Y lo que hay detrás es la descomunal violencia contra la mujer, un mal endémico en Haití, utilizado históricamente como arma en los conflictos, que tras el terremoto ha empeorado. El raptor de Petite es una de esas bestias que recorren calles y campamentos cuando cae la noche. Alimañas que se alimentan de los tabúes de esta sociedad machista, que en gran parte disculpa a los violadores y estigmatiza a las violadas. Bestias que se benefician de la impunidad que impera en el sistema judicial, ahora también destruido.”

Páez assegura que les violacions als camps ja superen les que es denunciaven abans del terratrèmol, en un país on les agressions sexuals no van serconsiderades delicte fins al 2004.

La invisibilitat de les agressions es tradueix en una insuficiència del servei per atendre l’elevat nombre d’atacs sexuals a les nenes i a les dones a Haití.
Es la última niña, joven o mujer llegada a la unidad de violadas que la organización Médicos Sin Fronteras ha instalado en el Hospital de San Luis, en Puerto Príncipe. La única unidad que existe en todo el país.

4. Els periodistes recullen les dificultats a les quals s’enfronten les dones agredides quan s’atreveixen a denunciar els atacs no només per perseguir i/o castigar el delicte sinó per rebre assistència mèdica.
Si es difícil para las embarazadas llegar a los hospitales, para las violadas el amino se hace inútil. Paul Henock, gerente del centro ginecológico citado, asegura que desde el día del temblor han llegado al hospital tres mujeres para que se las examinase después de haber sido violadas. “Per las hemos tenido que remitir a otros centros porque no había tiempo para atenderlas”, indica Edouard.

“-Han venido brigadas de ciudadanos para decirnos que hubo dos intentos de violaciones. Pero no hemos tenido tiempo de investigarlo hasta ahora”.

5. Les agressions sexuals estan tan esteses i tan poc castigades al país que qualsevol nena o dona és objectiu real de violació sense importar la seva edat. Els reportatges recullen casos de nenes de 4, 7, 8, 9 anys fins a dones de 65.
La más pequeña tratada en esta unidad [unitat de violades a l’Hospital de San Luis] tiene 4 años. La de más edad, 65.

Jenifer Max va néixer fa tres setmanes en una fràgil tenda del camp de Daitsu. És un bebè que no plora malgrat que la seva mare, de 24 anys i quatre fills més, el vesteix amb llana i tapat amb mantes enmig d’una calor enganxosa i polsegosa. “L’amago del mal”, assegura Josephine, la mare. El maltrato fue tan salvaje que ha obligado a los médicos a operarla. Petite tiene 9 años y fue raptada a la salida de su colegio.

6. Un dels reportatges aprofundeix en el perfil dels violadors. El fet de donar més dades sobre els agressors ajuda al lector a formar-se una idea més concreta de la realitat i, per tant, a comprendre-la.
“La mayoría son violadas por bandas de hombres, que las apartan aprovechándose de cualquier situación y consuman su violación. Son bandas organizadas y armadas que se dedican a violar mujeres. Las historias que ellas nos cuentan son siempre las mismas, parecidos los modus operandi”, denuncia

Thomas. Los 78 casos atendidos en casi dos meses son sólo la punta de un iceberg que hace daño.

Aquests són els links a les noticies:
http://www.elmundo.es/america/2010/04/20/noticias/1271798992.html
http://www.rnw.nl/espanol/article/punto-de-mira-las-mujeres-en-hait%C3%AD
(+ PDF Haití viu, El Periódico)

-

  .

.

.

.

Casa Àsia:

Presentació del llibre “Amarillo Pasión”, a càrreg de la periodista i Presidenta del CIP,  Rosa Maria Calaf d’un llibre sobre la Xina d’en José Luis Garcia-Tapia

dimecres 14 de juliol a les 18:00.

.

.

.

.

.

.

.

LA XIDPICCAT-XIPVG: ha signat el manifest sobre el greu cas cas d’assetjament sexual que hem tingut a Canal 9

en resposta a les companyes i companys del País Valencià ja hem signat el manifest: No estàs sola

Per Maria Josep Poquet

12 de Juliol del 2010

Us haureu assabentat del greu cas d’assetjament sexual que hem tingut en Canal 9. Tres periodistes denunciaren fa uns mesos al Cap de personal (el famós Vicente Sanz que estaba ‘en política para forrarse’) perquè les assetjava sexualment des de feia temps. La jutgessa que duu el cas ha elevat el tema a abús sexual que és molt més greu. El cas ha commocionat la casa perquè sabem que a part d’estes tres treballadores hi hagut més casos que no s’han atrevit a denunciar per por o que fins i tot han abandonat Canal 9. Tampoc sabem des de quan ha estat passant, però conforme anem tenint més informació més fort és el vertigen que ens provoca.

Entre altres inciatives hem tret un manifest contra l’assetjament que duu per nom ‘Cap dona sola’ que busca crear un cercle de solidaritat amb les víctimes i trencar l’aïllament a que han estat sotmeses. M’agradaria que te’l llegires i que si estàs d’acord el firmares i ajudares a difondre’l. El manifest està allotjat en http://www.noestasola.org/

Si vols més informació, voràs que hi ha un recull de premsa prou extens. Jo et recomane els següents articles: ‘3 periodistas de Canal 9 acusan al jefe de personal de acoso sexual’   ‘el sátrapa de Burjassot’  ‘El director General de RTVV conocía el acoso sexual desde octubre de 2009′ i ” La juez ve indicios de abuso sexual en el caso Sanz’,  i d’opinió ‘la estrategia de la araña’.

.

.

08-07-2010

El Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), que aplega 372 entitats i associacions de dones de tot el territori català, va aprovar en la sessió ordinària de la Comissió Permanent del 22 de juny de 2010, la declaració següent:

Respecte a les diverses informacions que s’estan realitzant als mitjans de comunicació i de determinats consistoris sobre la prohibició del burca als espais públics, volem denunciar la manipulació que se’n fa i que té un caràcter clarament electoralista i intencionat amb arrels xenòfobes importants.

El CNDC no es posiciona en aquest debat, el que volem és demanar que no es realitzi en nom de la defensa de les dones i dels seus drets. No en el nostre nom. No es poden crear debats distorsionadors de la realitat que es viu a Catalunya, hi ha una normativa jurídica important que tots els partits polítics, conjuntament, han de garantir.

Aquest debat ha estat dirigit novament, i des del seu inici, com una forma d’instrumentalitzar les dones i els nostres drets, sense que nosaltres mateixes en siguem les protagonistes. Hem estat utilitzades i no respectades pel mitjans de comunicació, pels partits polítics i per alguns consistoris.

Demanem el respecte que ens mereixem i moltíssima cautela en aquest debat. Que deixin d’utilitzar les dones amb fins partidistes i que deixin de dividir Catalunya amb debats de caràcter xenòfobs.

PROGRAMA PROVISIONAL:

Dia 10 de juliol de 2010.

Hora: de 10 a 14 hs.

Adreça: Sant Pere més baix, 7, 3a. planta. Barcelona

ACTIVITAT ADREÇADA A DONES

La migració femenina a Catalunya ja compta amb una història de més de 30 anys, llaurada per dones concretes que han generat  espais i xarxes de relació entre-dones, tot fundant genealogies.

En aquesta Jornada es presentara aquesta publicació on, en format de petites històries de cada dona, ens ilustren les trajectòries i les diverses relacions generades entre les dones.

Objectius de la Jornada:

-       Donar a conèixer la història i les trajectòries de les dones immigrades a Catalunya

-       Fomentar la visibilitat de la participació de les dones

-       Difondre els sabers femenins i les genealogies de les dones

Progama:

10-10.30 hs. Presentació institucional

10-11 hs. Presentació del material a càrrec de Remei Sipi i Mariel Araya (Yemanjà, associació de dones immigrades)

11-12.30 hs. Taula rodona. A càrrec de dones participants a la publicació.

12.30- 13.00. Debat

13-14 hs. Festa i pica-pica!!

Organitza: CCDFB, Yemanjà

Col·labora: Xarxa de les Dones Immigrades a Catalunya

Dónen suport: Institut Català de les Dones, Secretaria per a la Immigració, Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona-Obra Social Caixa Catalunya, CCDFB

.

07-07-2010 

.

La Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència masclista impulsarà, farà el seguiment i avaluarà les actuacions en aquest àmbit que du a terme el Govern

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presidit aquesta tarda la creació de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència masclista. L’objectiu d’aquesta comissió és impulsar, fer el seguiment i avaluar les actuacions sobre la violència masclista que duu a terme la Generalitat. També s’encarregarà de fomentar la participació i col·laboració del Govern amb les entitats i òrgans de la societat que treballen en aquest àmbit.

La Comissió facilitarà el treball en xarxa amb organismes que treballen contra la violència masclista. Fins ara no existia cap circuit de coordinació nacional entre la Generalitat i les institucions i els agents socials implicats que lluiten contra la violència masclista.

La consellera Capdevila ha subratllat que el nou organisme “impulsa un treball en xarxa de tots els agents que intervenen davant aquesta problemàtica, ja que l’existència de recursos no pot ser operativa sense coordinació”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, ha destacat la importància de la Comissió perquè “facilitarà la tasca dels equips professionals que treballen directament amb les dones i les seves filles i fills”.

L’Institut Català de les Dones oferirà suport tècnic, mitjans personals i materials a la Comissió Nacional. Les seves funcions són:

• Coordinar les actuacions dels diferents departaments de la Generalitat i els organismes relacionats amb la violència masclista.
• Fomentar instruments de participació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques, les organitzacions socials, els agents econòmics i socials, els grups de dones i les persones professionals dels diferents àmbits com a elements necessàries per a millorar la prevenció, l’atenció i la recuperació.
• Vetllar pel compliment de les actuacions acordades i avaluar les accions.
• Formular propostes sobre pràctiques i projectes nous a posar en marxa.

La Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista està presidida per la consellera d’Acció Social i Ciutadania i la presidenta de l’Institut Català de les Dones exerceix la vicepresidència. El nou òrgan, que es reunirà en sessions plenàries dos cops l’any i organitzarà la seva tasca en diferents grups de treball, ha quedat constituït avui per 26 organismes de l’administració de la Generalitat i 39 institucions, organitzacions socials i professionals.

Poden formar part, a discrecionalitat de les pròpies entitats, representants  dels òrgans i les entitats següents:

- Els presidents o presidentes de les meses institucionals dels Circuits Territorials contra la violència masclista

- Consell de l’Audiovisual de Catalunya

- Delegació del Govern a Catalunya

- Membres de la carrera judicial que prestin servei en jutjats o tribunals de Catalunya

- Fiscalia Superior de Catalunya

- Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya

- Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

- Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.

- Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya

- Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya

- Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

- Col·legi de Pedagogs de Catalunya

- Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya.

- Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.

- Associació Catalana de Llevadores

- Col·legi Professional de Periodistes de Catalunya.

- Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

- Consell Nacional de Dones de Catalunya i dues representants d’entitats de dones que integren aquest Consell, proposades pel la Comissió Permanent i nomenades pel Plenari.

- Consell de la Gent Gran de Catalunya

- Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

- Consell Interuniversitari de Catalunya

- Taula de Ciutadania i Immigració

- Federació de Municipis de Catalunya

- Associació Catalana de Municipis i Comarques.

- Una persona de cada Diputació provincial

- Organitzacions sindicals més representatives de l’àmbit de Catalunya.

- Organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit de Catalunya.

- Consell de Relacions Laborals

Circuits territorials

La Comissió, com a màxim òrgan de coordinació institucional contra la violència masclista, s’ha constituït un cop s’estan desenvolupant els circuits territorials de les Terres de l’Ebre, Tarragona, Comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran i la Catalunya Central. En aquests moments s’està treballant per constituir el circuit de la comarca del Baix Llobregat.

Els circuits territorials estableixen la coordinació i mecanismes d’actuació per millorar la resposta a les dones que pateixen violència masclista. A Catalunya, a partir del model consensuat, desenvolupen els seus propis itineraris d’atenció a les dones que pateixen violència, coordinant-se amb els nivells locals, comarcals, intercomarcals i ara nacional. En la seva elaboració hi participen àmpliament els ens locals, els grups de dones i les persones professionals implicades en l’abordatge de la violència masclista de cada territori.

Xarxa d’atenció a les dones

La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista aprovada el 2008 preveu la creació de la Xarxa d’atenció a les dones en situació de violència masclista. Aquesta xarxa implica, entre d¡altres, el desplegament dels Centres d’Intervenció Especialitzada (CIE) i dels Serveis d’informació i Atenció a les Dones (SIAD).

Els Centres d’Intervenció Especialitzada ofereixen una atenció integral i recursos al procés de recuperació i reparació de les dones que han estat o estan en situació de violència, així com a llurs filles i fills. Actualment, es disposa d’un total de cinc centres d’aquestes característiques a Catalunya i està prevista la creació de dos més al llarg de l’any 2010. Els CIE estan ubicats a l’Anoia, Girona, Terres de l’Ebre, Tarragona i Baix Llobregat. El 2009 es van atendre 944 dones i 306 infants.

A partir de la col·laboració entre l’ICD i els ens locals s’ha desenvolupat una xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones arreu de Catalunya. L’ICD ja va signar l’any passat acords per a reforçar el funcionament de 82 d’aquests serveis i millorar i apropar l’atenció a les dones en tot el territori de Catalunya i enguany se’n signen 20 més. Els nous serveis suposen el desplegament del 100% de la xarxa de SIADs prevista en la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Els 82 serveis d’aquestes característiques que hi havia l’any passat a Catalunya s’estima que van atendre més de 24.000 dones.

Els SIADs donen informació, orientació i assessorament en tots els aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar i altres. També incrementen l’eficàcia en l’actuació envers la sensibilització social, la prevenció i la detecció de les situacions de violència masclista.

Servei d’atenció a les dones en situació de violència masclista 900900120

Per altra banda, des de l’Institut Català de les Dones es recorda l’existència, entre d’altres, de serveis d’atenció a les dones en situació de violència com la Línia gratuïta 900 900 120 que atén, a més de telefònicament, a l’adreça de correu electrònic 900900120@gencat.cat , així com a través d’un xat al qual s’accedeix des de la plana web www.gencat.cat/icdones.

Aquest servei, que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies l’any, ofereix atenció de forma gratuïta i confidencial a totes les dones que puguin patir una situació de violència masclista en qualsevol de les seves formes. Les persones que accedeixin al servei poden expressar-se en català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, rus, àrab, romanès, croat i xinès (mandarí).

Aquest servei va atendre l’any passat 11.977 trucades, i enguany, entre els mesos de gener i juny 5.241.