un senyor k tots sabem ki és, va dir:

“…Puedo hablar de un primo mio que esh catedratico de fishica en la universidad de shhevilla,entoncesh preguntandole shobre el ashunto,el me dijo…:
-he traido aqui 10 de los más importantes cientificos del mundo i ninguno me ha garantizado el tiempo que iba a hacer mañana en sevilla.
…como alguien puede decir lo que va a pashar en el mundo dentro de 300 añoshhh?
no lo shhe,esh decir…no lo shhe…esh un ashunto al que hay que eshtar atentoshh pero,en fin!tampoco lo podemosh convertir en el gran problema mundial!”   …Rajoy said.

així stem, amb polítiks kom aket… i els seus cosins.

o sigui, que després de tot el que està pasant no ens hem de preocupar? d’aquí uns anys no tindrem gel als pols, no tindrem glaceres, s’hauran extingit milions d’espècies, augmentarà el nombre i la violència de tempestes i tornados, hi haurà sekeres que provocaran la degradació del sòl i de la vegetació, ens menjarem les castanyes amb banyador i potser la ciutat de Barcelona estarà semisubmergida i no ens hem de preocupar perquè no pasa res? i su primo és realment tan ignorant també? no sé, k s’ho facin mirar.

us vaig a explicar una petita història.

Una vegada hi havia un turista alemà, en Frank, que va anar a passar uns dies a Barcelona. S’estava en un hotel a Gavà i havia d’agafar el tren per anar a fer el turista per la ciutat. De cop, plou i es fan forats a la via del tren, en el tram on es fan obres per l’ave. El Frank arribà a l’estació i es va trobar que els trens no funcionaven per culpa d’aquests forats a la via. Va haver d’agafar un autocar que el portés fins a Barcelona, abans de pujar, però, va haver de fer 15 minuts de cua i donar unes quantes voltes perquè no sabia quin era el que havia d’agafar. Durant el trajecte, conversava amb la dona del seu costat, era una senyora de Vilanova i la Geltrú que havia d’anar a treballar a Badalona, la dona, la Maria, li va explicar que un trajecte que sol fer en una hora i mitja l’hauria de fer en gairebé tres hores, i arribaria tard a treballar. El conductor del bus, el Julián, que havia vingut de Sevilla per a fer aquesta feina, es va perdre durant el trajecte per la zona franca perquè no li havien donat cap guia i no coneixia la zona, això va fer que la gent encara anés més tard. la noia que seia al seient del seu darrera, la Carla, estava trucant a un company de classe perquè li agafés apunts de les dues classes a les que no podria assistir perquè no arribaria a temps. Al bus es respirava certa crispació.

Quan el Frank va arribar per fi a Barcelona, va pensar: ”això és tercermundista!”

I jo des d’aquí li dic: “welcome to this country, Frank!”

ja feia dies que em rondava pel cap obrir un bloc… doncs aquí està jeje no sé molt bé encara com funciona això o sigui k potser trobeu alguna foto o algun enllaç que no toca o hi ha coses rares, paciència, ja investigaré jeje