Conviure amb el TDAH

TDAH. El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat el pateix aproximadament un 5 % de nens en edat escolar, el que suposa un o dos nens per aula.

Un trastorn que s’hereta

·         Generalment un pare o un altre parent proper té també TDAH·         Si un pare té TDAH i trastorns d’aprenentatge específics, es probable que el nen hereti tots dos

·        Un germà d’un nen amb TDAH té entre el 30 i el 40% de probabilitats de presentar TDAH

·         En bessons idèntics, si un presenta TDAH, existeix un 90% que l’altre també el presenti.

 

La convivència amb un nen o adolescent amb TDAH no acostuma  ser fàcil. Aquest trastorn pot ocasionar seriosos problemes en el desenvolupament d’una persona, una disminució del rendiment acadèmic, dificultats en l’adaptació social i, com a resultat, seriosos desajustos emocionals.

No es tracta d’un trastorn nou, va ser descrit per primera vegada fa 100 anys, i ja fa més de 50 anys que s’utilitzen fàrmacs estimulants per ajudar al seu tractament.L’interès actual pel TDAH, ens pot fer pensar que es tracta d’una epidèmia o trastorn de moda. Però el TDAH no és ara més comú que en el passat, el que succeeix és que hem après a reconèixer un trastorn que abans, o bé passava desapercebut, o era incorrectament diagnosticat.

Malgrat tot això, encara hi ha molts nens que no han estat correctament diagnosticats. Els pares observen atònits com els seus fills fracassen a l’escola i creen tensió a casa. Alguns professionals mèdics encara no han pres consciència de la importància d’aquest problema i segueixen creient que el TDAH és un trastorn que “està de moda” o una fàcil excusa en què s’escuden aquells pares que no saben educar als seus fills. Els pares es preocupen davant aquests comportaments i no saben com actuar, mentre que els mestres s’estimen més no haver de tractar amb ells a les aules. Moltes vegades recomanen un canvi d’escola.

Una investigació realitzada a finals dels anys 50 va demostrar que cada nen neix amb un temperament propi. Podria donar-se el cas de que el TDAH fos simplement un més de l’ampli espectre de temperaments normals possibles? Pot ser que les conductes associades a aquest trastorn fossin fins i tot beneficioses en el passat.

Fins fa relativament poc, llegir, escriure o saber estar-se quiet eren capacitats irrellevants per a un nen normal, pel que aquells nens amb TDAH eren desapercebuts. Retrocedint encara més en el temps, tenir TDAH podria haver estat avantatjós quan sobreviure cada dia era el més urgent. Mentre rostien una llebre al foc, els nostres avantpassats amb TDAH serien els primers en distreure’s pel cruixir d’una branca, davant el perill respondrien de forma reflexa per fugir ràpidament. En canvi, aquells individus no TDAH estarien més concentrats en la llebre, i probablement seria més fàcil atacar-los.El TDAH no és el producte d’un cervell danyat, si no que probablement està en el límit de l’ampli espectre de temperaments normals. En el passat pot haver estat una qualitat, però les exigències del mon escolar i de la societat actual l’han transformat en un problema.

  Quines son les causes del TDAH? El TDAH és un trastorn d’origen neurobiològic. Les ressonàncies magnètiques han suposat un gran avenç per ajudar a esbrinar que el TDAH respon a un

funcionament irregular en la producció de dos neurotransmissors: la dopamina i la noradrenalina. Aquests dos neurotransmissors cerebrals són unes substàncies químiques que produeixen les neurones. Perquè es produeixi una bona comunicació entre les neurones i tot funcioni correctament, ha d’existir una quantitat adequada d’aquestes substàncies. Un nen amb TDAH té una producció irregular, i per això, els fàrmacs que se’ls administra tenen com a objectiu regular-ne la producció.  Quins son els símptomes? Els símptomes del TDAH provoquen en el nen les següents conductes: Impulsivitat: li costa controlar les seves conductes, emocions i pensaments. Manca d’autocontrol, es mostren impacients, explosius, dificultats per pensar abans d’actuar, per això es precipiten a l’hora de parlar o de respondre preguntes, son poc previsors, interrompen en les converses, en els jocs, etc. 

Negar els símptomes de TDAH no protegeix el nen del rebuig social, només l’impedeix rebre l’ajuda necessària.

És per això molt important un diagnòstic acurat d’un professional experimentat (neuròleg, psiquiatra o psicòleg clínic) i un tractament multimodal (inclou farmacologia i tractament psicològic i pedagògic)

Inatenció: té una gran dificultat per posar i mantenir l’atenció i concentrar-se. Té problemes a l’hora d’establir un ordre de prioritats o tenir petites responsabilitats. Com que es distreu amb molta facilitat li costa també posar-se a fer qualsevol cosa i esquiva les tasques que requereixin un grau d’organització elevat, també oblida o perd coses necessàries (agenda, jaqueta, joguina..).  Presenten també dificultats per seguir una conversa, quan se’ls parla es distreuen i sembla que no escoltin. Sovint aquests nens passen per alt detalls importants, per això a l’escola cometen errors per descuit (no per desconeixement). Tampoc son capaços de respondre a més d’un estímul a la vegada, per exemple se’ls fa difícil escoltar i escriure simultàniament. Hiperactivitat: presenta un nivell superior i inadequat d’activitat donada la seva edat, i pot ser motora (es mou massa) o vocal (xiuxiueja, fa sorolls amb la boca..) Un nen hiperactiu mou freqüentment mans i peus, li costa estar assegut, canvia sovint de posició, busca excuses per aixecar-se de classe per exemple, etc.

·        Gandul?

·        Nerviós?·        Mal educat?·        Malapte?·        Fracàs escolar?

·        Mal ambient familiar?

És obvi que aquestes simptomatologies interfereixen notablement en l’aprenentatge i l’adaptació social del nen. Per això, aproximadament el 40% dels nens amb aquest trastorn tenen dificultats a l’hora d’aprendre i si no es tracten degudament, sovint arriba el fracàs escolar.

Aquests símptomes no sempre estan presents conjuntament; de fet existeixen diferents subtipus de TDAH, segons els símptomes predominants:

·        Hiperactiu-impulsiu (predomini de la hiperactivitat i impulsivitat)

·        Inatent (predomini de la dificultat d’atenció i concentració)

·        Combinat (presència dels dos anteriors)

A banda del que ja hem dit fins ara, els nens amb TDAH, sovint presenten un o més dels trets següents:

·        Insaciabilitat: Aquests nens insisteixen, exigeixen, interroguen i mai saben quan s’han de donar per vençuts. Probablement és el que més treu de  polleguera als pares.

·        Ineptitud social: Malgrat son nens sensibles i afectuosos, molts tenen dificultats per sintonitzar socialment. Desitgen ser acceptats pels companys de classe però sembla que no sàpiguen com fer-ho. Malinterpreten els indicis socials i tenen la mala sort de ficar la pota. En grup, acostumen a passar-se de la ratlla, molts volen estar al mig de les activitats, però, en comptes de deixar que les coses segueixen el seu curs, es llencen a la piscina, el que fa que els amics els vegin com bitxos rars i els deixin de banda. Quan mes amigables es volen mostrar, més sols s’acaben trobant.

·        Mancances de coordinació: Poden afectar a la motricitat fina (pintar, manipular, escriure, lligar-se els cordons de les sabates..) o la motricitat gruixuda (córrer, enfilar-se, agafar una pilota, anar en bicicleta..) La majoria tenen problemes de la motricitat fina, que afecta sobretot a l’escriptura. A mida que avancen en la pàgina, pitjor lletra i més ratllades fan, per desesperació de pares i professors. Poden patir també dificultats de coordinar una seqüència de moviments o dues de simultànies. Son nens amb colzes i genolls plens de crostes i les cames plenes de blaus.·        Desorganització: El nen és molt desendreçat i pateix problemes per organitzar-se les tasques i posar-se a treballar.·        Variabilitat: El nen canvia sovint d’estat d’ànim i te dies molt bons o molt desastrosos.·        Baixa autoestima: No és d’estranyar, ja que per a ells, els fracassos són el pa de cada dia. S’esforcen en les tasques escolars però obtenen un rendiment baix. Desitja ser popular i se’l considera un bitxo rar. La combinació de sensibilitat, vulnerabilitat i baixa autoestima s’ha de prendre molt seriosament.·        Trastorns d’aprenentatge específics: Dislèxia, problemes d’expressió oral, trastorns lecto-escriptura, dificultats amb les matemàtiques…·        Els trastorns associats o comòrbids:  Trastorn negativista-desafiant,  Síndrome de la Tourette (tics), Trastorn obsessiu-complusiu (TOC)…..

Deixa una resposta

Has de loguejar-te per publicar un comentari.