Tània

04 Característique principals dels pròlegs, les inroduccions i les presentacions

taniagalvez — Fri, 02 May 2008 17:12:03 +0000

El pròleg és un escrit breu, que està situat al principi d’una obra, i serveix per explicar o aclarir com és el llibre o per fer una crítica literària sobre l’autor, per destacar un moment important de la seva vida i que té a veure amb l’obra, per agrair la col·laboració de les persones que han participat en la seva creació, etc. No solen ser de grans extensions, l’objectiu és fer arribar al lector algunes coses com a ampliació del llibre. També inclouen alguna dedicatòria.

La introducció és un text fet per el propi autor de l’obra, és un text que es col·loca al principi d’aquesta obra. La principal diferència que té amb el pròleg és que la introducció avança el contingut del llibre, informa al lector del que llegirà, aquesta no te cap relació amb la vida de l’autor.

La presentació és molt diferent a les altres, ja que és la exposició d’un tema a un grup de persones, de forma oral, i el que fa és informar sobre un tema. A més la presentació pot estar complementada per programes informàtics de presentació, gràfics, fotografies, etc.

En conclusió, aquests tres tipus de text són explicatius, orals o escrits que presenten una obra o un tema de manera diferent.

03 Gènere teatral

taniagalvez — Fri, 02 May 2008 16:21:47 +0000

El gènere teatral són textos que es poden escriure en prosa o en vers, està escrit de manera que pugui ser representat en un escenari, fàcil adaptació dels personatges per als intèrprets i dirigits al públic.

El text teatral es troba escrit en forma de diàleg o en forma de monòleg, està format també per indicacions que ens mostren el que fan els personatges, les acotacions, que indiquen les entrades i sortides dins de l’escena dels personatges, el to de veu o la gesticulació.

Aquest tipus de text té una estructura on l’obra està dividida en actes, normalment en tres, que corresponen al plantejament, nus i desenllaç, i també poden ser de cinc o d’un sol acte. Dins d’aquests actes trobem diferents escenes marcades per les entrades i sortides dels personatges.

Dins del gènere teatral es distingeixen tres gèneres, el drama, la comèdia i la tragèdia. Aquest últim sol tenir un final tràgic, on no es compleix la felicitat dels personatges, la comèdia representa una acció intranscendent, on hi ha comicitat en els personatges, i per últim el drama, que barreja allò còmic amb la tragèdia.

En conclusió el gènere teatral està escrit per ser representat, està dividit en actes diferents, amb tres gèneres diferents, tragèdia comèdia i drama.

02 Els personatges principals de Terra Baixa

taniagalvez — Wed, 09 Apr 2008 16:05:31 +0000

Terra Baixa és una ~~novel·la escrita en teatre~~ que tracta sobre les classes socials de la gent que té diners i per això pensa que té dret a manar sobre d’altres, com és l’exemple d’en Sebastià i la classe baixa, com és el Manelic que viu a la muntanya aïllat de tothom. El tercer personatge principal és la Marta, una noia jove que arriba a la terra baixa amb el seu pare, aquests tres personatges juguen un paper duran tot el relat de triangle amorós.

En Sebastià qui està enamorat de la Marta, una noia de classe mitjana, es vol casar amb una dona que sigui d’una classe més alta, procedent d’una família amb molts diners per així aprofitar-se de la riquesa. Ell aconsegueix enganyar a la Marta i a la vegada en Manelic, els fa casar per poder tenir així a la Marta com la seva amant, però la Marta sent fàstic pel Manelic, ella creu que en Manelic es casa amb ella sabent que la seva dona es troba amb un altre home.

Quan en Manelic s’adona de la realitat sent molta ràbia i mata en Sebastià, així la Marta es va enamorat del seu marit. Els dos se’n van a viure junts, sols i feliços a la terra alta.

01 Text periodístic

taniagalvez — Sun, 06 Apr 2008 12:21:27 +0000

El text periodístic és un text breu que explica uns fets i esdeveniments molt propers a la nostra vida, són qüestions del nostre dia a dia. Aquests tipus de texts es fan seguint unes pautes, han de respondre a unes preguntes com: qui?, quan?, què?, on?, com? I per què?

La principal funció que tenen aquests textos és oferir i transmetre informació de tot tipus, de l’actualitat i dirigida a la població, per això utilitza una varietat lingüística estàndard. Aquests text té una estructura pròpia dels textos periodístics, recullen les idees més importants i resumides en el primer paràgraf i a continuació s’expliquen més detalladament. També presenta formes diverses que varien depenent de la funció, si pretén informar, convèncer, utilitza un llenguatge propi dels mitjans de comunicació, amb eficiència comunicativa; i el canal, que transmet el text i determina els recursos lingüístics. Els elements característics dels textos periodístics són, la claredat, la precisió i l’ordre. Alguns exemples de texts periodístics són, la notícia, el reportatge, informació meteorològica, anuncis…

Com a conclusió, aquest tipus de text mostra informació molt actual, amb un llenguatge estàndard, fàcil d’entendre per a tothom, ja que està dirigit a un públic nombrós, podríem dir que a tota la població. (203)

Sortida al MACBA

santijoanot — Tue, 01 Apr 2008 19:22:48 +0000

L’última setmana del segon trimestre els alumnes de segon de Batxillerat vam anar d’excursió al MACBA, el museu d’art contemporani de Barcelona, i vam aprofitar per fer un tomb pel centre de la ciutat.
Primer de tot, en arribar al museu ens van fer una visita guiada, ens van explicar la “col·lecció”, una part del museu que van canviant cada cert temps. Allà hi havien diferents obres contemporànies separades en seccions, vam veure escultures, pintures, fotografies, pel·lícules, instal·lacions…
Sincerament aquest tipus d’art no em va agradar gaire, ja que penso que això ho pot fer qualsevol i no em va sorprendre gaire, però també entenc que es consideri art, ja que són sentiments i expressions dels diferents artistes on reflecteixen a les obres el que senten.
Aquest museu té uns grans vidres al hall que connecten l’exterior amb l’interior del museu, es va fer així perquè el carrer de fora i el museu formin en certa manera una sola cosa, així expressa més vida. A més els vidres estaven pintats de diferents colors, de manera que segons per on donava el sol, quedaven reflectits en diferents llocs, aquests vidres acolorits també donaven molta vida i color al museu, ja que era tot blanc perquè destaquessin aquests colors.
Més tard vam anar a la CCCB, una exposició de les vides minades, amb moltes fotografies de persones que havien viscut experiències molt desagradables i amargues. Eren persones que en al seu país hi han mines i per algun motiu aquestes mines els van fer perdre les seves cames.
Desprès vam anar a fer un tomb pel barri xinès per arribar al restaurant per dinar. El restaurant va ser dissenyat per Domènech i Muntaner, era modernista i tenia una decoració típica del modernisme, a més hi havia una xemeneia molt espectacular feta d’alabastre. Va ser una excursió força interessant on vam gaudir molt de la ciutat, dels museus i del restaurant.

PAU 4

taniagalvez — Sun, 30 Mar 2008 12:21:44 +0000

1. COMPRENSIÓ
1.1. Les dues crisis corresponen a dos grans moments de la cultura humana. La primera crisi és la manca d’objectes de l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne nous objectes que han anat evolucionant. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil•lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.

1.2. En quin sentit es pot afirmar, com deia Joan Miró, que “l’art està en decadència des de les cavernes”? Baseu la resposta, que convé que sigui clara i concisa, en l’argumentació que proporciona el text.
Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional ja que veia que anava desapareixen, i deia que la puresa de l’art tradicional es va anar perdent des que els homes primitius pintaven a les cavernes.

1.3. Comenteu el títol del text.
El títol diu que l’art de la ceràmica, vol retornar a la puresa original ja perduda, per crear un món d’objectes i de formes d’acord amb la sensibilitat estètica actual, i per això hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena de poesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, al caràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en la mesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com a materials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.

1.4.
a) Era vital crear nous objectes per poder subsistir, ja que les creacions actuals eren insuficients.
b) Es refereix a la nostra cultura dels instruments i mobles, l’art on es creen formes i objectes útils.
c) Les arts plàstiques són les que produeixen o reprodueixen volums i formes: l’escultura i la pintura, particularment.
d) Fa referència a la combinació que van fer els presocràtics dels quatre elements, on aquests tenien un caràcter harmoniós.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes.

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.
Hi ha tres oracions:
I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.
II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.
III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.
b) Identifiqueu totes les preposicions que figuren en el fragment i digueu quin tipus de complement introdueix cadascuna.
• en alguna mesura: CCM.
• de Joan Miró: CN
• en decadència: atribut
• des de les cavernes: CCT
c) Identifiqueu tots els determinants nominals que figuren en el fragment i digueu de quin tipus són.
• alguna: indefinit femení singular.
• aquella: demostratiu femení singular.
• l’art: article determinatiu masculí.
• les: article determinatiu femení plural.
d) Hi ha algun verb auxiliar en el fragment? Raoneu la resposta.
No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.

3.2. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
Però avui, voltats d’objectes que no han estat creats per a nosaltres i les formes dels quals no tenen significat ni justificació possibles
De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.

3.3. Identifiqueu tots els verbs transitius que figuren en el segon paràgraf del text i expliqueu per quina raó els heu considerat transitius.
• voltar
• crear
• tenir
• descobrir
Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
crisi: fricatiu alveolar sonor
successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor

PAU 3

taniagalvez — Sun, 30 Mar 2008 12:21:16 +0000

1.COMPRENSIÓ

1.1. És una Espanya trista i decadent que viu de records i glòries del passat. És una Espanya que per tenir honor envia als seu fills a morir a la guerra. És una Espanya que en els funerals en compte de plorar canta. És una Espanya que ho ha perdut tot i que tancada en ella mateixa no és capaç d’escoltar la veu catalana del poeta.

1.2.

En l’estrofa penúltima el poeta adopta una actitud positiva però l’actitud passa a ser en la darrera estrofa negativa.

El canvi d’actitud respon a la voluntat del poeta de no fer-se il·lusions i pensa que el seu crit tindrà més força i serà més atès com menys esperançat es mostri.

1.3.

- T’han parlat massa →dels saguntins / i dels qui per la pàtria moren
- records i glòries →només de morts
- Massa pensaves →en ton honor
- i massa poc en el teu viure→ no tens ningú.

1.4.

a) mor(t)
b) moren / morts / morta / mort / mortals / morissin
c) Perquè el tema de la mort és associat pel poeta, d’una manera insistent i obsessiva, al tema de la decadència d’Espanya, que es central en aquest poema.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. a)
Hi ha sis oracions. Les següents:

1. Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana
oració principal

2. que et parla en llengua no castellana
oració subordinada adjectiva de relatiu, complement del nom fill

3. parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra
segona oració principal, juxtaposada a la primera

4. que m’ha donat la terra aspra
oració subordinada adjectiva de relatiu, compl. del nom llengua

5. en aquesta llengua pocs t’han parlat
tercera oració principal, juxtaposada a la segona

6. en l’altra, massa
quarta oració principal, juxtaposada a la tercera

b)
Subjecte de 1: → “tu”, implícit.
Subjecte de 2: → que
Subjecte de 3: → “jo”, implícit.
Subjecte de 4: → la terra aspra
Subjecte de 5: → pocs
Subjecte de 6: → massa

et parla: → complement indirecte
m’ha donat: → complement indirecte
t’han parlat: → complement indirecte

d)
escoltar: → transitiu perquè es construeix amb complement directe
donar: → transitiu perquè es construeix amb complement directe

3.2. La C

3.3.

aspra: → abrupta
tràgica: → fatídica
folla: → dement,
feconda: →generosa
atronadora: → estrepitosa
3.4
Espanya→ [n]
records→ [r]
tràgica→ [Z]
marxar→ [∫]
tens entorn→ [z]

PAU 2

taniagalvez — Sun, 30 Mar 2008 12:20:46 +0000

1. COMPRENSIÓ
1.1. Tot indica que no es pot donar cap resposta científica a la pregunta que dóna títol al text. Però això no treu que es puguin fer alguns raonaments sobre la qüestió. Resumiu, en no més de sis línies, aquests raonaments.
Potser el big bang es troba a l’origen de l’univers actual, però abans hi podia haver un univers amb una estructura diferent, o una esfera densa i petita que s’hagués expandit. També es pot pensar que l’univers es va originar a partir d’un buit que consistiria en energia no convertida en matèria. Hi ha qui creu que el big bang no és un moment inicial, sinó tan sols un punt peculiar en la història de l’univers.
1.2. Els raonaments sobre què hi podria haver hagut abans del big bang, ¿es poden considerar, en sentit estricte, hipòtesis científiques? Doneu una resposta raonada, tenint present l’argumentació del text.
No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament i empíricament
1.3. En el text hi trobareu subratllats els infinitius comprovar, plantejar, intentar, esbrinar, imaginar, caminar. Per a cadascun d’aquests infinitius trobeu-ne un altre que pugui substituir-lo en el text, d’entre els que figuren en la llista següent: verificar, tractar de, suscitar, indagar, detectar, concebre, anar.
comprovar −> verificar
plantejar −> suscitar
intentar −> tractar de
esbrinar −> indagar
imaginar −> concebre
caminar −> anar
1.4. En les oracions següents hi ha subratllats una seqüència de mots i un mot:
També pot ser que el big bang fos, realment, l’inici de l’univers.
[…] potser el big bang és un simple pas […]
a) Expliqueu en què difereixen l’una de l’altra.
“Pot ser” és una perífrasi verbal, mentre “potser” és un adverbi que no té gaire relació sintàctica amb l’anterior forma.
b) Justifiqueu per què, tanmateix, s’assemblen semànticament.
Totes dues indiquen possibilitat.
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:
Amb els nostres mitjans actuals se’ns escapa completament intentar saber què hi havia abans del big bang.
Doneu resposta a les qüestions següents:
a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són.
I. «intentar saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.
II «saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.
III «què hi havia abans del big bang» oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial.
b) Anoteu en el quadern tots els constituents (mots o seqüències) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte. En el cas que es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificats.
Subjecte de l’oració principal: l’oració I
Subjecte de l’oració I: «nosaltres» (implícit). És un subjecte morfològicament buit que s’identifica pel fet d’estar controlat pel pronom feble que fa de complement indirecte (se’ns) del verb escapa, el qual pronom és de primera persona plural.
Subjecte de l’oració II: «nosaltres» (implícit). S’interpreta així perquè és controlat pel subjecte del verb saber, el qual s’interpreta, com s’acaba de dir, com un «nosaltres».
L’oració III no té subjecte, perquè el verb haver-hi és impersonal.
c) Identifiqueu quins mots o sintagmes exerceixen la funció sintàctica de complement circumstancial tot indicant de quin tipus de circumstancial es tracta.
• Amb els nostres mitjans actuals: complement circumstancial d’instrument
• completament: complement circumstancial de quantitat
• abans del big bang: complement circumstancial de temps
d) En el fragment hi figuren tres pronoms febles. Identifiqueu-los i indiqueu, de cadascun, si exerceix funció sintàctica (i en tal cas digueu quina és) o no n’exerceix.
• se’ns escapa: no té funció sintàctica
• se’ns escapa: complement indirecte
• hi havia: no té funció sintàctica
3.2. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:
Seria com descobrir amb la brúixola que, efectivament, el pol Nord és un punt singular, perquè allà la brúixola sembla haver-se tornat boja.
De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
d) és és un verb copulatiu, i boja fa de predicatiu
3.3. Deixant de banda la locució si més no, en el primer paràgraf del text hi trobareu algunes oracions subordinades introduïdes per la conjunció si. Un cop les hàgiu reproduïdes íntegrament en el quadern, expliqueu de quin tipus és cadascuna.
“si la hipòtesi és certa o (,si més no,) podria ser-ho”: subordinada substantiva interrogativa total, complement directe de veure.
“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”: subordinada adverbial condicional negativa.
“Si és que aquest big bang es va produir”: subordinada adverbial condicional.
3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Plantejar: fricatiu palatal sonor
mitjans: africat palatal sonor
expandeix; : oclusiu velar sord
estigués: oclusiu velar sonor

PAU 1

taniagalvez — Sun, 30 Mar 2008 12:20:12 +0000

1. COMPRENSIÓ
1.1. Feu un resum del text que no ocupi més de sis línies.

Un noi es troba amb el seu pare, el qual sovit diu frases sobre el món actual.. Normalment el noi discuteix amb el seu pare el verdader significat de la frase i la seva certesa, però aquell dia no ho fa. La frase és: tots tenim un preu. Es noi passa el viatge reflexionant sobre aquesta frase i a preguntar-se si en realitat tots tenim un preu.

1.2. Comenteu el significat de les màximes següents:

a) El peix gros es menja el peix petit: Els que tenen més poder manen sobre els més dèbils.

b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol: Si un depén d’un altre no pot tenir llibertat.

1.3. Escriviu un sinònim o una expressió sinonímica per a cadascun dels mots o expressions següents, d’acord amb el que signifiquen en el text:

traspuen: manifesten
rutlla: funciona

em ballava pel cap: hi donava voltes
em sàpiga greu:em faci pena

1.4. En el text hi apareixen subratllats els connectors discursius en canvi e i doncs. Per a cadascun dels dos connectors, a) expliqueu-ne el significat; b) proposeu un mot o una expressió equivalent.

en canvi: indica oposició; té un valor adversatiu, oposa dues oracions.Té el mateix significat que: “però”.

doncs: indica conseqüència, té el mateix significat que: “per tant”.

La Balanguera

taniagalvez — Wed, 26 Mar 2008 16:00:38 +0000

La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila
teixint la tela per demà