Existeixen tres etapes: la normalització institucional i lingüística fins el 1939, el franquisme fins el 1977 i un altre cop la normalització institucional i lingüística fins l’actualitat. 

 La Mancomunitat de Catalunya es va crear l’any 1914, amb la funció de l’administració provincial de Catalunya, però amb els anys va adquirir una gran importància política. La seva acció política es basava en l’acord entre totes les ideologies que formaven part d’aquesta. Enric Prat de la Riba va ser president durant el anys 1914 - 1917 i després i després va ser Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925). Va crear infraestructures de camins i ports, va fer obres hidràuliques, ferrocarrils i altres tasques de benefici públic, a més de millorar les tecnologies. Després de les eleccions de 1931 es va proclamar la República a Espanya. Es forma el Govern de la Generalitat de Catalunya i es crea un estatut. Va ser nomenat l’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil. 

 S’inicia un procés de normalització lingüística basat en la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, en el qual Pompeu Fabra va tenir molta importància. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC. L’any 1946 es publica el primer llibre, les poesies de Verdaguer. Amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU l’any 1956 la dictadura s’afebleix.  

 La duresa de les èpoques del franquisme va ser desigual. La més dura va ser entre el 1939 i el 1945, amb els assessinats massius sense judici i la prohibició de publicacions en català. Entre el 1946 i el 1956 el règim es va suavitzar, però el català gairebé no és present. Entre el 1956 i el 1975 van tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya i per part dels EEUU, i l’ingrés a l’ONU.  

La repressió contra el català va ser molt forta. Es va prohibir tot ús públic de la llengua a tots els nivells i només se’n permetia l’ús privat.

 El 1977 i després de la mort de Franco el 1975 i la fi de la dictadura, es va restablir la Generalitat presidida per Josep Tarradellas. Dos anys més tard s’aprovà l’Estatut d’Autonomia. 

La renaixença va ser el moviment que va comportar la recuperació del català, també es va consolidar el catalanisme. Va durar de l’any 1833 a l’any 1877.

En el segle XIX té lloc la revolució burgesa, que va portar l’aparició de dues classes socials: la burgesia, que ja posseïa el poder econòmic, però també volia gaudir del polític, l’altra classe va ser el proletariat. Al s.XX van aparèixer els sindicats i partits obrers. Van haver diferents conflictes entre la burgesia i els terratinents andalusos, perquè la burgesia defensava el proteccionisme i els altres volien el lliurecanvisme, ja que comercialitzen amb Anglaterra. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs de la revolució i la restauració borbònica amb Alfons XII (1874). La pèrdua de Cuba i Filipines com a colònies va donar pas al fracàs del règim polític i apareixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa). Finalment la burgesia catalana assumeix el catalanisme.

Va haver una exaltació d’un passat medieval a Catalunya, el romanicisme. Catalunya va ser una potència mediterrània i el català una llengua de prestigi, era l’única llengua coneguda pel poble, per això la litratura popular era en català. amb els Jocs Florals es va donar prestigi de la llengua a la poesia.

El català continuava sent perseguit pel govern i nomès es feia ús del castellà. El català es va començar a defençar gràcies al seu ús a la literatura. L’esglèsia defensa el català, juntament amb els moviments conservadors i radicals. La revista l’Avenç inicia públicament, la voluntat d’obtenir una ortografia moderna i unificada.

L’afany per recuperar la llengua, juntament amb el catalanisme comporten els objectius d’aconseguir tota la recuperació de les institucions catalanes i la llengua. Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller van fer aportacions i va formar la segona generació d’escriptors catalans. Amb les seves innovacions artístiques, els modernistes van proposar la normalització social de la llengua.

Al primer terç del segle XX va tenir lloc la recuperació de la llengua i les institucions, amb el catalanisme sorgit al segle XIX.

Del segle XVI al segle XVIII va haver una crisi lingüística que diferenciem en dos períodes diferents. Al s. XVI i XVII amb el català com a llengua habitual, es va començar a escriure textos en castellà. Al s. XVIII va ser la imposició del Decret de Nova Planta, amb això va quedar prohibit l’ús de la llengua catana. 

Durant els segles XVI i XVII va haver una crisi política, el centre de decisió política ja no era Barcelona degut a que la cort es trasllada a Castella. Es produeix la Guerra dels segadors com a conseqüència de la lluita entre la monarquia, per aconseguir una centralització, i Catalunya, que vol continuar amb les seves institucions; on aquesta perd Roselló que passa a ser de França. També va haver una crisi econòmica causada per la pèrdua de comerç marítim, les potències europees ja no són mediterrànies, són atlàntiques. A més Catalunya perd el comerç amb Amèrica. La crisi cultural que va patir Catalunya va ser la conseqüència de que els nobles marxessin a Castella on és en aquell moment el pricipal centre cultural, el qual fins aleshores havia sigut a Barcelona. El català continua sent a tot el domini lingüístic en tots els estaments, fins que amb la inquisició i els bisbes castellans, es va introduïr el castellà a les esglèsies.  

Va ser l’inici de la guerra de succeció a Catalunya degut a la mort del rei Carles I sense cap descendència, van haver d’elegir qui es quedaria al poder, l’arxiduc Carles d’Àusria i  Felip d’Anjou (borbó),  l’arxiduc Carles es retira a canvi de la Pau d’Utrech (1913). Felip V amb el poder imposa el Decret de Nova Planta.

Amb el Decret de Nova Planta van quedar eliminades les institucions de la corona d’Aagó llavors governa Castella, es va imposar el castellà prohibint així el català. 

Després de la Marca Hispànica va haver l’expansió territorial que va afectar al català, la llengua es va normalitzar, el català s’imposa al llatí i comença a ser una llengua parlada al s. XII utilitzant-se per a l’administració i la literatura.

 La Marca Hispànica va ser l’origen de Catalunya, i va formar la corona catalano- aragonesa, al segle XV va ser la normalització lingüística completa.

Va ser la  consolidació del poder polítc català, amb  la noblesa i la burgesia que no saben llatí i necessiten el català. Els primers textos en català van ser: Liber iudiciourum, era el codi de lleis visigòtic, i les Homilies d’Organyà, que va ser el primer text escrits en prosa.

 L’occità era utilitzat per poetes catalans per fer les seves obres, fins al segle XV amb l’imposició de la llengua catalana a la poesia.

Un escriptor  important en aquest procés va ser Ramon Llull, qui va iniciar la prosa literària catalana. Volia convèncer als àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana, utilitza el llatí, l’àrab i el català. Al camp sintàctic utilitza coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris.

La Cancelleria va exercir un paper com el de Ramon Llull i va crear un model que tots van fer servir, i utilitza tres llengües: l’aragonés, el català i el llatí.

Alfons el Magnànim conquesta Nàpols. València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona. D’Ausiàs March destaca la seva poesia és coneguda per tothom.

Hi han importants autors a la formació i expansió del català, com Ramon Llull i Ausiàs March i també alguns fets com la Marca Hispànica, la poesia trobadoresca i la Cancelleria Real.

Al s. V va començar el naixement del català, va ser un procés lent que va acabar a segle IX. Els pobles germànics van iniciar l’ocupació dels territoris de l’Imperi romà al segle V. També, va ser important la invasió aràbiga a l’Imperi al segle VIII, que va variar segons el lloc: a la Catalunya vella va durar uns cent anys i a la Catalunya Nova va durar quatre-cents, però a territoris com el Regne de València i el Regne de Mallorca l’estada es va allargar uns cinc segles i mig.

  Aquestes invasions van tenir influències a la llengua. Encara que no van donar lloc a la substitució de la llengua, va deixar algunes petjades al vocabulari i a la toponímia. Dels germànics, el català conserva mots del lèxic comú, topònims i antopònims germànics, dels àrabs trobem paraules com albercoc, barri, matalàs, cotó, sucre, xaloc, etc… Els arabismes del català són diferents als del castellà, ja que no porten incorporat l’article “al”. 

El català continua sent a tot el domini lingüístic La Renovatio carolíngia, va ser el primer fet important que posa de manifest la diferència entre la llengua parlada i la llengua escrita. També van ser importants els Serments de Strasburg, el primer text en llengua romànica i el Concili de Tours (813), on es va ordenar predicar en llengua romanç. El Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell està escrit en llatí, però demostra que fa falta traducció perquè el llatí no s’entén.

  La sociolingüística és una ciència que estudia l’ús de la llengua d’una societat, aquesta va aparèixer per primera vegada als EEUU al 1950 degut a una gran diversitat de llengües i cultures que van arribar al país a causa d’una forta immigració. Aquesta ciència moderna va arribar a Catalunya degut a la situació de llengües en contacte que hi havia durant l’època de Franco. 

  Fergusson, el primer sociolingüista, va definir dos conceptes que classifiquen les societats amb dues llengües en contacte: el bilingüisme i la diglòssia. El bilingüisme fa referència a les persones que  tenen la capacitat de parlar dues llengues diferents. En canvi, utilitza el concepte de diglòssia per referir-se a una societat. Apareix en aquelles on s’utilitzen dues llengues, una a nivell culte i l’altre a nivell popular.

El conflicte lingüístic és la situació en que una llengua domina dins d’una societat políticament i socialment l’altra, en aquests casos la llengua oprimida sofreix un procès de substitució i acaba despareixent. El conflicte lingüístic tambè pot portar a la normalització lingüística on la llengua oprimida es va recuperant i augmenta el seu ús.

Un registre és la utilització de la llengua en funció del context social, això es un altre estudi de la sociolingüística.

La romània   

Una llengua que és derivada del llatí i és parlada a més d’un territori s’anomena Romània.  El galaicoportuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard són les llengues romàniques actuals, aquestes es divideixen en dos grups, l’oriental i l’occidental.  

En els territoris que formarien part de l’Imperi romà es va implantar la cultura i l’organització de Roma, per això es va anomenar com a romanitzaciò. Per la part del Mediterrani, Roma va establir noves colònies i ciutats que van assimilar més ràpidament aquesta cultura que la zona de l’interior.L’Imperi va aconseguir la llatinització, amb una unitat política i lingüística. El cristianisme va ser l’agent romanitzador, el segle III.Els roamans entraren a Empúries i es van estendre per la costa mediterrània i l’Imperi es va dividir en províncies.  

Al Laci, una zona de Roma, el llatí era la llengua dels habitants. El llatí parlat i l’escrit eren diferents, ja que el llatí parlat s’anava modificant a nivell col.loquial. 

 Les restes lingüístiques que van quedar als poblats catalans anteriors a l’arribada dels romans i les seves imposicions són , el substrat preromà. Els elements més destacables del substrat preromà del català són:Substrat indoeuropeu, va arribar a la península Ibèrica entre els segles X i V aC. Substrat grec, cap al segle VII Ac, a Empúries. Sustrat fenici, l’any 654 aC a Eivissa.Sustrat iberobasc, entre els segles VI i V aC. (208)