Aquest és un tipus de text argumentatiu de caràcter científic, perquè té moltes característiques pròpies d’un text argumentatiu i a més parla d’un tema molt exacte que poden entendre persones especialitzades.

En aquest text estan expressats uns arguments a favor i altres en contra, sempre amb un ordre, això fa veure clarament que és un text argumentatiu. Primer fa la introducció del tema i a continuació mostra els diferents arguments ja siguin a favor o siguin en contra del tema exposat en un principi.

El principal objectiu del text és convèncer el lector de que l’idea de l’autor és la correcta i per això posa uns arguments, que donen l’opció de discutir el tema sobre l’art. Respecte que sigui un text científic es veu clarament en el vocabulari que utilitza i també en saber que és un text tret de la “Revista de les arts” i té intenció d’anar dirigit a un públic molt concret.

Ja que és un text tret d’una revista amb un tema específic dirigit a persones amb un cert coneixement i amb un vocabulari específic i a més amb la presentació del tema i amb diferents arguments per convèncer el lector podem dir amb seguretat que es tracta d’un text argumentatiu i a la vegada científic. (209)

L’art és una paraula amb un significat molt abstracte, ja que tot es pot considerar art, ja sigui per tenir un significat més intern o per ser alguna cosa amb un valor simplement estètic. Són considerades arts plàstiques l’escultura, l’arquitectura i la pintura.

L’escultura es basa en el volum, representacions plàstiques que imiten la realitat, en tres dimensions. La pintura és un art que te molt en compte el significat amb formes i colors, expressada generalment a una superfície plana, els quadres per exemple. I l’altre, l’arquitectura, que tracta sobre espais amb construccions, edificis. Aquesta ultima podria ser la que més m’agrada tot i que totes tres em semblen força interessant, no tinc cap preferència perquè trobo que totes tres tenen alguna cosa pròpia que les fa úniques. A la pintura trobo que es poden mostrar molts sentiments de l’autor, penso que pintar una obra d’art és una manera d’evadir-se del món. De l’escultura m’agrada sobretot l’estètica, són escultures fetes amb molta paciència, amb certa habilitat a les mans. De l’arquitectura trobo interessant la manera d’aprofitar un espai, creant un edifici començat per uns plànols.

En conclusió, es consideren arts plàstiques la pintura, l’escultura i l’arquitectura. Les quals personalment m’agraden totes tres degut a les característiques pròpies de cadascuna.

mb 10

Hi ha diferents tipus de gèneres literaris, com la novel·la, el teatre i la poesia. En els tres gèneres es poden mostrar sentiments o explicar alguna història irreal, però en el gènere poètic es veu més destacada l’expressió de sentiments.

Una poesia està formada per versos, els quals estan formats per un número nombre determinat de síl·labes, i a la vegada formen estrofes. Segons la disposició en el poema cada composició rep un nom, com per exemple el sonet, que consta de 14 versos, organitzats en dos quartets i dos tercets, tots ells decasíl·labs. Un poema també està format per diferents figures literàries, com anàfores, quan es repeteixen les mateixes paraules al principi de versos o estrofes.

Les característiques més importants d’aquest gènere són en primer lloc, l’afany per trobar la bellesa de la llengua, la lírica té molt en compte l’estètica, també és una composició que expressa les emocions de l’escriptor les quals fa arribar al lector, sempre amb una musicalitat i un mateix ritme al llarg del poema.

En conclusió, el gènere poètic permet expressar d’una manera lírica uns sentiments profunds tenint cura de l’estètica, amb figures literàries, sempre seguint unes pautes en la formació de versos i estrofes.

2 -0,25   1,75     8,5

 Joan Maragall va ser un poeta català del segle XIX que va participar al moviment modernista i va influir d’una manera molt significativa, s’enfronta a la societat per intentar canviar-la.  En poesia no tan sols té una significació estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com a manifestació natural, ha escrit poemes molt coneguts, com Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gairebé sol entre els intel·lectuals, reacciona amb els articles Ah, Barcelona…, La ciutat del perdó i L’església cremada, insistint en la part de responsabilitat que pertoca a la burgesia catalana. Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), va ser membre fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. 

 Aquest moviment, el modernisme, amb el qual està molt relacionat el poeta és un moviment cultural produit a Europa a finals del segle XIX, recerca noves formes i expressions que afecta a l’art i el pensament, en l’arquitectura i les arts plàstiques mostra un sentit molt ple. (198)

Per parlar dels textos científics haurem de dir que són textos explicatius, ja que ens raonen aquelles conclusions d’una manera científica a les quals s’han arribat a partir d’una hipòtesi. Aquests textos tenen una llengua pròpia, amb un llenguatge específic de la ciència entès per aquell grup concret al que van dirigits aquests textos, persones especialitzades en aquests temes científics.

Aquests textos són clars, precisos, breus i amb una gran objectivitat sobre el tema tractat. Sempre sorgeixen a partir d’unes idees principals o hipòtesis de les quals es van comprovant les idees que han de concordar amb una conclusió. Són dades molt exactes, comprovades empíricament.

Els textos científics tenen una estructura comuna, en principi s’exposa el tema, les hipòtesis i les conclusions a les quals es vol arribar dins d’una introducció. A continuació es desenvolupen les proves que porten a la conclusió. Finalment a la conclusió del text científic es comprova la relació veritable entre la hipòtesi i la conclusió.

Per arribar a una conclusió sobre els textos científics podem dir que tracten sobre temes específics de caràcter científic amb un llenguatge propi que només entenen persones amb més coneixement sobre el tema tractat. (194)

La ciència és un conjunt de coneixements molt útils per a la vida, els quals cada vegada evolucionen d’una manera molt més ràpida. És un estri gairebé imprescindible en aquest món d’avui dia i les persones cada vegades ens fem més dependents d’aquesta.

Antigament no hi havia gaires coneixements científics, però en pocs anys ha evolucionat la ciència d’una manera exagerada, ha arribat fins al punt en que pràcticament tot és ciència o té relació amb els coneixements científics i també tecnològics. La ciència avui dia està present a tots els àmbits. Ens ha facilitat la nostra vida mitjançant tota mena d’aparells, amb electrodomèstics, transports… que fan que la nostra qualitat de vida millori.

Però no tot a la ciència és positiu, també ens ha aportat aspectes negatius, com la contaminació, amb alguns aparells aportats a partir de la ciència s’ha provocat una degradació al nostre planeta. Un altre aspecte negatiu són les investigacions científiques sobre alguns medicaments o antídots els qual estan provats primerament en animals que pateixen en primera persona els erros comesos per la ciència.

En conclusió, la ciència és necessària a la nostra vida ja que aporta coneixements que faciliten i milloren el dia a dia, per també comporta desavantatges, perquè per comprovar que la ciència sigui efectiva primer han de patir les conseqüències dels errors alguns animals.

El conte és una narració breu, que pot ser tant escrita com oral. Com la novel·la, és un gènere literari narratiu, però una de les diferències principals que té amb aquesta, és que el conte sol tenir una extensió més petita tot i que és més senzill. La novel·la en canvi, és un relat molt més llarg, que a més de ser fictici, els personatges que hi apareixen actuen en un espai físic i una època determinats, en el conte els personatges del conte són més superficials, no són tan sentimentals. Al conte poden aparèixer diàlegs entre els personatges, es narra en tercera persona.

Hi ha dos tipus de contes, el conte popular el qual sol ser anònim, de caràcter fantàstic, amb personatges poc desenvolupats i són transmesos oralment. I el conte literari, aquest, en canvi, té un autor conegut. El final del conte sol intentar impressionar el lector. Normalment s’utilitzen el·lipsis narratives. Per tant el conte es caracteritza per ser una narració breu i en general solen ser de temes fantàstics, on destaquen el conte popular i el conte literari.

Tot i que moltes persones creguin el contrari, la veritat és que sí, tots tenim un preu, i avui dia cada vegada tot es veu més entorn als diners, l’economia s’ha tornat la peça clau a les nostres vides, i és necessari vendre’s per aconseguir més. Tenir un preu no significa estar marcat amb un etiquetatge exacte, sinó, oferir parts pròpies d’una persona per les quals les altres oferiran diners. Sense anar més lluny, tota persona ha de guanyar-se la vida d’alguna manera i el treball és una forma de guanyar diners. La feina mateixa és una manera de marcar un preu.

La societat és la gran culpable d’aquest fet, la pròpia societat és la que marca el preu de les persones, els béns materials tenen una gran importància per a l’individu, aquests s’aconsegueixen amb diners i les persones aconsegueixen aquests diners venent-se a elles mateixes. La veritat és que sí, tots tenim un preu, però quin és aquest preu? Cadascú es posa el seu propi preu depenent del punt fins a on es veuen capaços d’arribar i tenint en compte els seus interessos. Per exemple, si per a una persona l’única cosa important són els diners, aquesta farà qualsevol cosa per aconseguir-los.

202

Entre els dos tipus de textos, textos científics i textos de divulgació científica existeix una diferència molt clara, bàsicament el públic al qual van dirigits, però allò que tenen en comú és que tracten sobre el mateix tema, expliquen el mateix amb un diferent tipus de llenguatge. Els de divulgació solen ser explicatius i els científics, argumentatius.

Per una banda tenim els textos científics, els quals utilitzen un llenguatge molt complex, més tècnic i científic, utilitzen un codi que solament entén aquell públic al qual va destinat, als especialitzats sobre el tema però aquests textos també tenen un aspecte en comú amb els textos de divulgació científica, tenen el mateix tema.

Aquests textos de divulgació estan destinats a un públic més general, amb un llenguatge fàcil d’entendre pels lectors, aquests tenen un objectiu molt clar, entès per tothom.

Trobem dos tipus de textos que tracten sobre el mateix tema, els textos de divulgació, els quals estan destinats a tot el públic, i els textos científics, destinats a un públic en concret.