Tània

1.1- En Tomàs és un home covard i és com un esclau d’en Sebastià. Qualsevol cosa que li diu en Sebastià ell s’ho creu, encara que en realitat sap que en Sebastià no és bona persona.

1.2- Sebastià a Xeixa: “Doncs agafa els trastets…” (TU)
Xeixa a Sebastià: “Això sí, veieu?” (VOSTÈ)
Tomàs a Sebastià: “I jo voldria dir-vos-ho…” (VOSTÈ)
Sebastià a Tomàs: “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”(VOSTÈ)
Tomàs a Xeixa:; “Ho sents, tu, mala llengua?”(TU)
Xeixa a Tomàs: “No m’ho digueu malagraït,…”(VOSTÈ)

1.3-

a)
“No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…”
“Pegueu-me! Au!”
“Teniu, doncs!”

b)
Dolgut perquè Tomàs li ha dit malagraït
“el repta que dugui a terme l’amenaça
li retorna amb menyspreu el farcell i la manta

1.4-
Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” → b) ORDRE
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” → f) TITUBEIG
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” → d) TEMOR A LA REACCIÓ DE L’INTERLOCUTOR
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? → a) SÚPLICA
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” → c) QUEIXA
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” → e) INVITACIÓ

3.1-
a) subjectes: jo; això; Déu; ell; jo
b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida
c) CI: us
d) atribut: cert

3.2-
L’opció correcta és la c).

3.3- com que → subordinada adverbial causal
després que → subordinada adverbial concessiva
mai que→ subordinada adverbial concessiva

3.4-
farcell → fardell,
bunbum → rumor
malagraït → desagraït
amistançat → amant

3.5-
Xeixa: [∫]
Alça: [s]
Veus-ho aquí: [z]
Fill: [λ]
Podia: [δ]