1.1- La idea principal del text és les semblances que hi ha entre aquestes dues cultures i com aquestes semblances serveixen per aclarir el seu passat i el seu present. El marc històric són els anys vint del segle passat, la darrera etapa del Noucentisme, època on Catalunya va viure un corrent italianista.

1.2- a) (en la citació): Nosaltres som tenim anem portem postres
1- “…ens ve a dir…”
2- “La història que expliquem en aquest llibre…”
3- “…que marca l’inici del nostre itinerari…”
b) (en la citació) El “nosaltres” per tots els catalans.
1-1ª pers plural (lectors).
2- 1ª pers plural (jo de l’autora).
3-“nostre” (autora).

1.3- consideració → observació
afinitat → semblança
confluència → coincidència
conjuntura → situació

1.4-
a) És un present atemporal
b) És un present atemporal
c) És el present del llibre
d) Present en lloc del pasta

3.1-
a) Subjecte: “Nosaltres… Empordà”; “que (tenim…)”; “que (som fills…)”; “que (són ben nostres”).
b) CD: “aquell camp de Tarragona i aquell Empordà”; “el món nou”; “totes…nostres”; “que (portem dins)”.
c) Atribut: “fills de Roma”; “ben nostres”.
d) CN de Nosaltres: “els catalans”; “que som… i que tenim…”;
CN de fills: “de Roma”; CN de camp: “de Tarragona”; CN de món: “nou”;
CN de coses: “que portem… i que són ben nostres”.
e) CRV de anem: “a Roma”.
f) Determinant nominal:“els (catalans)”, “la (mar)”; “aquell (camp…)”; “aquell (Empordà)”; “el (món…)”; “totes” “aquelles” (coses…).

3.2- L’opció correcta és la c

3.3- Mots amb accent diacrític: “són”; “bé”; “món”; “és”; “què”.

3.4- objectiu: [ʒ]
estudi: [δ]
aquelles: [λ]
manifestacions: [f]
fixar: [ks]

1.1- En Tomàs és un home covard i és com un esclau d’en Sebastià. Qualsevol cosa que li diu en Sebastià ell s’ho creu, encara que en realitat sap que en Sebastià no és bona persona.

1.2- Sebastià a Xeixa: “Doncs agafa els trastets…” (TU)
Xeixa a Sebastià: “Això sí, veieu?” (VOSTÈ)
Tomàs a Sebastià: “I jo voldria dir-vos-ho…” (VOSTÈ)
Sebastià a Tomàs: “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”(VOSTÈ)
Tomàs a Xeixa:; “Ho sents, tu, mala llengua?”(TU)
Xeixa a Tomàs: “No m’ho digueu malagraït,…”(VOSTÈ)

1.3-

a)
“No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…”
“Pegueu-me! Au!”
“Teniu, doncs!”

b)
Dolgut perquè Tomàs li ha dit malagraït
“el repta que dugui a terme l’amenaça
li retorna amb menyspreu el farcell i la manta

1.4-
Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” → b) ORDRE
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” → f) TITUBEIG
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” → d) TEMOR A LA REACCIÓ DE L’INTERLOCUTOR
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? → a) SÚPLICA
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” → c) QUEIXA
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” → e) INVITACIÓ

3.1-
a) subjectes: jo; això; Déu; ell; jo
b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida
c) CI: us
d) atribut: cert

3.2-
L’opció correcta és la c).

3.3- com que → subordinada adverbial causal
després que → subordinada adverbial concessiva
mai que→ subordinada adverbial concessiva

3.4-
farcell → fardell,
bunbum → rumor
malagraït → desagraït
amistançat → amant

3.5-
Xeixa: [∫]
Alça: [s]
Veus-ho aquí: [z]
Fill: [λ]
Podia: [δ]

1.1- La primera crisi és una manca d’objectes, que per evitar-la es va crear nous objectes que han evolucionat. La segona crisi és la crisi dels objectes amb l’esgotament en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.

1.2- El principal objectiu de Joan Miró era trencar amb l’art tradicional i per aquest motiu pensa que aquest art està desfasat.

1.3- El títol del text fa referència als dos últims paràgrafs del text, ja que es diu que l’art de la ceràmica hauria de retrobar el joc dels quatre elements: aigua,terra,foc i aire, i per això el títol e “Lírica dels quatre elements”.

1.4- a) l’home havia de crear els objectes perquè els necessitava
b) cultura artesana tradicional
c) arts que reprodueixen volums i formes
d) combinació dels quatre elements

3.1- a) Hi ha 3 oracions:

1-“justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració principal.
2- “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada adjectiva
3- “que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada substantiva CD

b) en; en alguna mesura→CCM
de; de Joan Miró→CN
en; en decadència→Atr
des de: des de les cavernes→CCT

c)
alguna→ indefinit femení singular
aquella→ demostratiu femení singular
l’art→ article determinatiu masculí
les→ article determinatiu femení plural

d)
No hi ha verbs auxiliars en aquest text

3.2- La resposta correcta és la d

3.3- Verbs transitius → voltar/crear/tenir/descobrir

3.4- Fixada: [ks]
Crisi: [z]
Successius: [ks]
Les exigències: [z] i [Z]