1.1- La idea principal del text és les semblances que hi ha entre aquestes dues cultures i com aquestes semblances serveixen per aclarir el seu passat i el seu present. El marc històric són els anys vint del segle passat, la darrera etapa del Noucentisme, època on Catalunya va viure un corrent italianista.

1.2- a) (en la citació): Nosaltres som tenim anem portem postres
1- “…ens ve a dir…”
2- “La història que expliquem en aquest llibre…”
3- “…que marca l’inici del nostre itinerari…”
b) (en la citació) El “nosaltres” per tots els catalans.
1-1ª pers plural (lectors).
2- 1ª pers plural (jo de l’autora).
3-“nostre” (autora).

1.3- consideració → observació
afinitat → semblança
confluència → coincidència
conjuntura → situació

1.4-
a) És un present atemporal
b) És un present atemporal
c) És el present del llibre
d) Present en lloc del pasta

3.1-
a) Subjecte: “Nosaltres… Empordà”; “que (tenim…)”; “que (som fills…)”; “que (són ben nostres”).
b) CD: “aquell camp de Tarragona i aquell Empordà”; “el món nou”; “totes…nostres”; “que (portem dins)”.
c) Atribut: “fills de Roma”; “ben nostres”.
d) CN de Nosaltres: “els catalans”; “que som… i que tenim…”;
CN de fills: “de Roma”; CN de camp: “de Tarragona”; CN de món: “nou”;
CN de coses: “que portem… i que són ben nostres”.
e) CRV de anem: “a Roma”.
f) Determinant nominal:“els (catalans)”, “la (mar)”; “aquell (camp…)”; “aquell (Empordà)”; “el (món…)”; “totes” “aquelles” (coses…).

3.2- L’opció correcta és la c

3.3- Mots amb accent diacrític: “són”; “bé”; “món”; “és”; “què”.

3.4- objectiu: [ʒ]
estudi: [δ]
aquelles: [λ]
manifestacions: [f]
fixar: [ks]

1.1- En Tomàs és un home covard i és com un esclau d’en Sebastià. Qualsevol cosa que li diu en Sebastià ell s’ho creu, encara que en realitat sap que en Sebastià no és bona persona.

1.2- Sebastià a Xeixa: “Doncs agafa els trastets…” (TU)
Xeixa a Sebastià: “Això sí, veieu?” (VOSTÈ)
Tomàs a Sebastià: “I jo voldria dir-vos-ho…” (VOSTÈ)
Sebastià a Tomàs: “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”(VOSTÈ)
Tomàs a Xeixa:; “Ho sents, tu, mala llengua?”(TU)
Xeixa a Tomàs: “No m’ho digueu malagraït,…”(VOSTÈ)

1.3-

a)
“No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…”
“Pegueu-me! Au!”
“Teniu, doncs!”

b)
Dolgut perquè Tomàs li ha dit malagraït
“el repta que dugui a terme l’amenaça
li retorna amb menyspreu el farcell i la manta

1.4-
Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” → b) ORDRE
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” → f) TITUBEIG
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” → d) TEMOR A LA REACCIÓ DE L’INTERLOCUTOR
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? → a) SÚPLICA
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” → c) QUEIXA
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” → e) INVITACIÓ

3.1-
a) subjectes: jo; això; Déu; ell; jo
b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida
c) CI: us
d) atribut: cert

3.2-
L’opció correcta és la c).

3.3- com que → subordinada adverbial causal
després que → subordinada adverbial concessiva
mai que→ subordinada adverbial concessiva

3.4-
farcell → fardell,
bunbum → rumor
malagraït → desagraït
amistançat → amant

3.5-
Xeixa: [∫]
Alça: [s]
Veus-ho aquí: [z]
Fill: [λ]
Podia: [δ]

1.1- La primera crisi és una manca d’objectes, que per evitar-la es va crear nous objectes que han evolucionat. La segona crisi és la crisi dels objectes amb l’esgotament en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.

1.2- El principal objectiu de Joan Miró era trencar amb l’art tradicional i per aquest motiu pensa que aquest art està desfasat.

1.3- El títol del text fa referència als dos últims paràgrafs del text, ja que es diu que l’art de la ceràmica hauria de retrobar el joc dels quatre elements: aigua,terra,foc i aire, i per això el títol e “Lírica dels quatre elements”.

1.4- a) l’home havia de crear els objectes perquè els necessitava
b) cultura artesana tradicional
c) arts que reprodueixen volums i formes
d) combinació dels quatre elements

3.1- a) Hi ha 3 oracions:

1-“justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració principal.
2- “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada adjectiva
3- “que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada substantiva CD

b) en; en alguna mesura→CCM
de; de Joan Miró→CN
en; en decadència→Atr
des de: des de les cavernes→CCT

c)
alguna→ indefinit femení singular
aquella→ demostratiu femení singular
l’art→ article determinatiu masculí
les→ article determinatiu femení plural

d)
No hi ha verbs auxiliars en aquest text

3.2- La resposta correcta és la d

3.3- Verbs transitius → voltar/crear/tenir/descobrir

3.4- Fixada: [ks]
Crisi: [z]
Successius: [ks]
Les exigències: [z] i [Z]

Hi podem trobar milers de cultures diferents al nostre món, cadascuna diferent de les altres, fins i tot en una zona d’algun país podem trobar diverses cultures les quals han de conviure en mateixes regions.

Una de les cultures que m’interessa molt és la cultura japonesa. Aquest és un tipus de cultura oriental molt diferent a la nostra, amb unes característiques molt específiques. La cultura japonesa va ser el resultat d’un procés històric en el qual van haver corrents immigratòries originàries del continent asiàtic, amb una gran influència cultural de la Xina, però al segle XIX va ser quan va rebre grans influències estrangeres, i finalment, amb la fi de la Segona Guerra Mundial va quedar més distingida a les altres cultures asiàtiques.

Aquesta cultura gaudeix d’una llengua pròpia, una vestimenta típica de la regió, uns costums, un menjar típic de la zona, unes creences, un tipus de música i una decoració molt seves…. Són totes aquestes coses que em fan veure aquesta cultura d’una manera molt particular, desperten el meu interès i espero algun cop a la meva vida poder arribar a compartir-la amb alguns japonesos durant un petit període de temps.

El pròleg és un escrit breu, que està situat al principi d’una obra, i serveix per explicar o aclarir com és el llibre o per fer una crítica literària sobre l’autor, per destacar un moment important de la seva vida i que té a veure amb l’obra, per agrair la col·laboració de les persones que han participat en la seva creació, etc. No solen ser de grans extensions, l’objectiu és fer arribar al lector algunes coses com a ampliació del llibre. També inclouen alguna dedicatòria.

La introducció és un text fet per el propi autor de l’obra, és un text que es col·loca al principi d’aquesta obra. La principal diferència que té amb el pròleg és que la introducció avança el contingut del llibre, informa al lector del que llegirà, aquesta no te cap relació amb la vida de l’autor.

La presentació és molt diferent a les altres, ja que és la exposició d’un tema a un grup de persones, de forma oral, i el que fa és informar sobre un tema. A més la presentació pot estar complementada per programes informàtics de presentació, gràfics, fotografies, etc.

En conclusió, aquests tres tipus de text són explicatius, orals o escrits que presenten una obra o un tema de manera diferent.

El gènere teatral són textos que es poden escriure en prosa o en vers, està escrit de manera que pugui ser representat en un escenari, fàcil adaptació dels personatges per als intèrprets i dirigits al públic.

El text teatral es troba escrit en forma de diàleg o en forma de monòleg, està format també per indicacions que ens mostren el que fan els personatges, les acotacions, que indiquen les entrades i sortides dins de l’escena dels personatges, el to de veu o la gesticulació.

Aquest tipus de text té una estructura on l’obra està dividida en actes, normalment en tres, que corresponen al plantejament, nus i desenllaç, i també poden ser de cinc o d’un sol acte. Dins d’aquests actes trobem diferents escenes marcades per les entrades i sortides dels personatges.

Dins del gènere teatral es distingeixen tres gèneres, el drama, la comèdia i la tragèdia. Aquest últim sol tenir un final tràgic, on no es compleix la felicitat dels personatges, la comèdia representa una acció intranscendent, on hi ha comicitat en els personatges, i per últim el drama, que barreja allò còmic amb la tragèdia.

En conclusió el gènere teatral està escrit per ser representat, està dividit en actes diferents, amb tres gèneres diferents, tragèdia comèdia i drama.