La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila
teixint la tela per demà

la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Girant la ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar

la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons,
veu com devallen a les fosses,
els que ara viuen d’il.lusions.
Els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar,

la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Bellugant l’aspi el fil capdella
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil.la
destria l’auba que vendrà

la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa qui s’enfila,
de la vellúria qui se’n va,

la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Comentari del poema

Aquest és un poema de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), un poema nascut a Palma de Mallorca. Va ser un poeta que va començar la seva obra literària en castellà, amb influències dels romàntics, aquest poema de “la Balanguera” va ser una de les primeres peces catalanes d’Alcover. Va perdre alguns dels seus fills i la seva dona, per això sol escriure elegies que el fan més important. Aporta elements amb modernitat als seus poemes. Pertany al Llibre de poemes Cap al tard(1909).
Mostra al poema l’esforç per inserir-se al seu món, Mallorca, i capturar la substància amb la contemplació del paisatge, la gent… També mostra uns detalls de l’ambient rural, al vers “la plaça de la vila” és un paisatge suggerit on ens fa imaginar a la nostra manera el lloc, mostra alguns tipus humans, parella de noces, la descendència, els joves que fan gresca…
En aquest poema parla constantment de la Balanguera per mostrar el pas del temps, veiem al poema moltes influències de la seva pròpia vida, la tristor que li provoca el continu pas del temps. Aquesta balanguera, que és la protagonista del poema és una àvia que teixeix en algun lloc del poble, Alcover fa que aquesta dona representi l’observació de l’existència humana, com al vers 26-27 “la batega son cor de vella” s’encarrega d’entreteixir el futur comunal(33-34).
El poema està format per cinc estrofes, i una cançó popular repetida (la tornada)després de cada estrofa, conté 6 versos octosíl·labs de rima consonant, rimen els versos primer amb el tercer, el segon amb el quart, el cinquè amb el primer de la tornada i el sisè amb el segon de la tornada. Aquest tipus de rima li aporta al poema un cert ritme.
Respecte les figures retòriques trobem metàfores, com per exemple al vers 30, on fa una metàfora del futur, al versos 12 i 13 hi ha una anàfora en el verb “sap”, als 13 i 14 aporta elements de la naturalesa “soca”. La Balanguera, durant tot el poema és una metàfora de la vida i el constant pas del temps.
El 1996 el consell insular de Mallorca va declarar “la balanguera” himne oficial de l’illa, Amadeu Vives va posar la musica i Maria Bonet la veu.