1. COMPRENSIÓ
1.1. Les dues crisis corresponen a dos grans moments de la cultura humana. La primera crisi és la manca d’objectes de l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne nous objectes que han anat evolucionant. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil•lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.

1.2. En quin sentit es pot afirmar, com deia Joan Miró, que “l’art està en decadència des de les cavernes”? Baseu la resposta, que convé que sigui clara i concisa, en l’argumentació que proporciona el text.
Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional ja que veia que anava desapareixen, i deia que la puresa de l’art tradicional es va anar perdent des que els homes primitius pintaven a les cavernes.

1.3. Comenteu el títol del text.
El títol diu que l’art de la ceràmica, vol retornar a la puresa original ja perduda, per crear un món d’objectes i de formes d’acord amb la sensibilitat estètica actual, i per això hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena de poesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, al caràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en la mesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com a materials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.

1.4.
a) Era vital crear nous objectes per poder subsistir, ja que les creacions actuals eren insuficients.
b) Es refereix a la nostra cultura dels instruments i mobles, l’art on es creen formes i objectes útils.
c) Les arts plàstiques són les que produeixen o reprodueixen volums i formes: l’escultura i la pintura, particularment.
d) Fa referència a la combinació que van fer els presocràtics dels quatre elements, on aquests tenien un caràcter harmoniós.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes.

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.
Hi ha tres oracions:
I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.
II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.
III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.
b) Identifiqueu totes les preposicions que figuren en el fragment i digueu quin tipus de complement introdueix cadascuna.
• en alguna mesura: CCM.
• de Joan Miró: CN
• en decadència: atribut
• des de les cavernes: CCT
c) Identifiqueu tots els determinants nominals que figuren en el fragment i digueu de quin tipus són.
• alguna: indefinit femení singular.
• aquella: demostratiu femení singular.
• l’art: article determinatiu masculí.
• les: article determinatiu femení plural.
d) Hi ha algun verb auxiliar en el fragment? Raoneu la resposta.
No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.

3.2. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
Però avui, voltats d’objectes que no han estat creats per a nosaltres i les formes dels quals no tenen significat ni justificació possibles
De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.

3.3. Identifiqueu tots els verbs transitius que figuren en el segon paràgraf del text i expliqueu per quina raó els heu considerat transitius.
• voltar
• crear
• tenir
• descobrir
Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
crisi: fricatiu alveolar sonor
successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor

1.COMPRENSIÓ

1.1. És una Espanya trista i decadent que viu de records i glòries del passat. És una Espanya que per tenir honor envia als seu fills a morir a la guerra. És una Espanya que en els funerals en compte de plorar canta. És una Espanya que ho ha perdut tot i que tancada en ella mateixa no és capaç d’escoltar la veu catalana del poeta.

1.2.

En l’estrofa penúltima el poeta adopta una actitud positiva però l’actitud passa a ser en la darrera estrofa negativa.

El canvi d’actitud respon a la voluntat del poeta de no fer-se il·lusions i pensa que el seu crit tindrà més força i serà més atès com menys esperançat es mostri.

1.3.

- T’han parlat massa →dels saguntins / i dels qui per la pàtria moren
- records i glòries →només de morts
- Massa pensaves →en ton honor
- i massa poc en el teu viure→ no tens ningú.

1.4.

a) mor(t)
b) moren / morts / morta / mort / mortals / morissin
c) Perquè el tema de la mort és associat pel poeta, d’una manera insistent i obsessiva, al tema de la decadència d’Espanya, que es central en aquest poema.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. a)
Hi ha sis oracions. Les següents:

1. Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana
oració principal

2. que et parla en llengua no castellana
oració subordinada adjectiva de relatiu, complement del nom fill

3. parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra
segona oració principal, juxtaposada a la primera

4. que m’ha donat la terra aspra
oració subordinada adjectiva de relatiu, compl. del nom llengua

5. en aquesta llengua pocs t’han parlat
tercera oració principal, juxtaposada a la segona

6. en l’altra, massa
quarta oració principal, juxtaposada a la tercera

b)
Subjecte de 1: → “tu”, implícit.
Subjecte de 2: → que
Subjecte de 3: → “jo”, implícit.
Subjecte de 4: → la terra aspra
Subjecte de 5: → pocs
Subjecte de 6: → massa

c)

et parla: → complement indirecte
m’ha donat: → complement indirecte
t’han parlat: → complement indirecte

d)
escoltar: → transitiu perquè es construeix amb complement directe
donar: → transitiu perquè es construeix amb complement directe

3.2. La C

3.3.

aspra: → abrupta
tràgica: → fatídica
folla: → dement,
feconda: →generosa
atronadora: → estrepitosa
3.4
Espanya→ [n]
records→ [r]
tràgica→ [Z]
marxar→ [∫]
tens entorn→ [z]

1. COMPRENSIÓ
1.1. Tot indica que no es pot donar cap resposta científica a la pregunta que dóna títol al text. Però això no treu que es puguin fer alguns raonaments sobre la qüestió. Resumiu, en no més de sis línies, aquests raonaments.
Potser el big bang es troba a l’origen de l’univers actual, però abans hi podia haver un univers amb una estructura diferent, o una esfera densa i petita que s’hagués expandit. També es pot pensar que l’univers es va originar a partir d’un buit que consistiria en energia no convertida en matèria. Hi ha qui creu que el big bang no és un moment inicial, sinó tan sols un punt peculiar en la història de l’univers.
1.2. Els raonaments sobre què hi podria haver hagut abans del big bang, ¿es poden considerar, en sentit estricte, hipòtesis científiques? Doneu una resposta raonada, tenint present l’argumentació del text.
No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament i empíricament
1.3. En el text hi trobareu subratllats els infinitius comprovar, plantejar, intentar, esbrinar, imaginar, caminar. Per a cadascun d’aquests infinitius trobeu-ne un altre que pugui substituir-lo en el text, d’entre els que figuren en la llista següent: verificar, tractar de, suscitar, indagar, detectar, concebre, anar.
comprovar −> verificar
plantejar −> suscitar
intentar −> tractar de
esbrinar −> indagar
imaginar −> concebre
caminar −> anar
1.4. En les oracions següents hi ha subratllats una seqüència de mots i un mot:
També pot ser que el big bang fos, realment, l’inici de l’univers.
[…] potser el big bang és un simple pas […]
a) Expliqueu en què difereixen l’una de l’altra.
“Pot ser” és una perífrasi verbal, mentre “potser” és un adverbi que no té gaire relació sintàctica amb l’anterior forma.
b) Justifiqueu per què, tanmateix, s’assemblen semànticament.
Totes dues indiquen possibilitat.
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:
Amb els nostres mitjans actuals se’ns escapa completament intentar saber què hi havia abans del big bang.
Doneu resposta a les qüestions següents:
a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són.
I. «intentar saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.
II «saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.
III «què hi havia abans del big bang» oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial.
b) Anoteu en el quadern tots els constituents (mots o seqüències) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte. En el cas que es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificats.
Subjecte de l’oració principal: l’oració I
Subjecte de l’oració I: «nosaltres» (implícit). És un subjecte morfològicament buit que s’identifica pel fet d’estar controlat pel pronom feble que fa de complement indirecte (se’ns) del verb escapa, el qual pronom és de primera persona plural.
Subjecte de l’oració II: «nosaltres» (implícit). S’interpreta així perquè és controlat pel subjecte del verb saber, el qual s’interpreta, com s’acaba de dir, com un «nosaltres».
L’oració III no té subjecte, perquè el verb haver-hi és impersonal.
c) Identifiqueu quins mots o sintagmes exerceixen la funció sintàctica de complement circumstancial tot indicant de quin tipus de circumstancial es tracta.
• Amb els nostres mitjans actuals: complement circumstancial d’instrument
• completament: complement circumstancial de quantitat
• abans del big bang: complement circumstancial de temps
d) En el fragment hi figuren tres pronoms febles. Identifiqueu-los i indiqueu, de cadascun, si exerceix funció sintàctica (i en tal cas digueu quina és) o no n’exerceix.
• se’ns escapa: no té funció sintàctica
• se’ns escapa: complement indirecte
• hi havia: no té funció sintàctica
3.2. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:
Seria com descobrir amb la brúixola que, efectivament, el pol Nord és un punt singular, perquè allà la brúixola sembla haver-se tornat boja.
De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
d) és és un verb copulatiu, i boja fa de predicatiu
3.3. Deixant de banda la locució si més no, en el primer paràgraf del text hi trobareu algunes oracions subordinades introduïdes per la conjunció si. Un cop les hàgiu reproduïdes íntegrament en el quadern, expliqueu de quin tipus és cadascuna.
“si la hipòtesi és certa o (,si més no,) podria ser-ho”: subordinada substantiva interrogativa total, complement directe de veure.
“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”: subordinada adverbial condicional negativa.
“Si és que aquest big bang es va produir”: subordinada adverbial condicional.
3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Plantejar: fricatiu palatal sonor
mitjans: africat palatal sonor
expandeix; : oclusiu velar sord
estigués: oclusiu velar sonor

1. COMPRENSIÓ
1.1. Feu un resum del text que no ocupi més de sis línies.

Un noi es troba amb el seu pare, el qual sovit diu frases sobre el món actual.. Normalment el noi discuteix amb el seu pare el verdader significat de la frase i la seva certesa, però aquell dia no ho fa. La frase és: tots tenim un preu. Es noi passa el viatge reflexionant sobre aquesta frase i a preguntar-se si en realitat tots tenim un preu.

1.2. Comenteu el significat de les màximes següents:

a) El peix gros es menja el peix petit: Els que tenen més poder manen sobre els més dèbils.

b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol: Si un depén d’un altre no pot tenir llibertat.

1.3. Escriviu un sinònim o una expressió sinonímica per a cadascun dels mots o expressions següents, d’acord amb el que signifiquen en el text:

traspuen: manifesten
rutlla: funciona

em ballava pel cap: hi donava voltes
em sàpiga greu:em faci pena

1.4. En el text hi apareixen subratllats els connectors discursius en canvi e i doncs. Per a cadascun dels dos connectors, a) expliqueu-ne el significat; b) proposeu un mot o una expressió equivalent.

en canvi: indica oposició; té un valor adversatiu, oposa dues oracions.Té el mateix significat que: “però”.

doncs: indica conseqüència, té el mateix significat que: “per tant”.

La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila
teixint la tela per demà

la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Girant la ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar

la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons,
veu com devallen a les fosses,
els que ara viuen d’il.lusions.
Els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar,

la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Bellugant l’aspi el fil capdella
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil.la
destria l’auba que vendrà

la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa qui s’enfila,
de la vellúria qui se’n va,

la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Comentari del poema

Aquest és un poema de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), un poema nascut a Palma de Mallorca. Va ser un poeta que va començar la seva obra literària en castellà, amb influències dels romàntics, aquest poema de “la Balanguera” va ser una de les primeres peces catalanes d’Alcover. Va perdre alguns dels seus fills i la seva dona, per això sol escriure elegies que el fan més important. Aporta elements amb modernitat als seus poemes. Pertany al Llibre de poemes Cap al tard(1909).
Mostra al poema l’esforç per inserir-se al seu món, Mallorca, i capturar la substància amb la contemplació del paisatge, la gent… També mostra uns detalls de l’ambient rural, al vers “la plaça de la vila” és un paisatge suggerit on ens fa imaginar a la nostra manera el lloc, mostra alguns tipus humans, parella de noces, la descendència, els joves que fan gresca…
En aquest poema parla constantment de la Balanguera per mostrar el pas del temps, veiem al poema moltes influències de la seva pròpia vida, la tristor que li provoca el continu pas del temps. Aquesta balanguera, que és la protagonista del poema és una àvia que teixeix en algun lloc del poble, Alcover fa que aquesta dona representi l’observació de l’existència humana, com al vers 26-27 “la batega son cor de vella” s’encarrega d’entreteixir el futur comunal(33-34).
El poema està format per cinc estrofes, i una cançó popular repetida (la tornada)després de cada estrofa, conté 6 versos octosíl·labs de rima consonant, rimen els versos primer amb el tercer, el segon amb el quart, el cinquè amb el primer de la tornada i el sisè amb el segon de la tornada. Aquest tipus de rima li aporta al poema un cert ritme.
Respecte les figures retòriques trobem metàfores, com per exemple al vers 30, on fa una metàfora del futur, al versos 12 i 13 hi ha una anàfora en el verb “sap”, als 13 i 14 aporta elements de la naturalesa “soca”. La Balanguera, durant tot el poema és una metàfora de la vida i el constant pas del temps.
El 1996 el consell insular de Mallorca va declarar “la balanguera” himne oficial de l’illa, Amadeu Vives va posar la musica i Maria Bonet la veu.

Aquest és un tipus de text argumentatiu de caràcter científic, perquè té moltes característiques pròpies d’un text argumentatiu i a més parla d’un tema molt exacte que poden entendre persones especialitzades.

En aquest text estan expressats uns arguments a favor i altres en contra, sempre amb un ordre, això fa veure clarament que és un text argumentatiu. Primer fa la introducció del tema i a continuació mostra els diferents arguments ja siguin a favor o siguin en contra del tema exposat en un principi.

El principal objectiu del text és convèncer el lector de que l’idea de l’autor és la correcta i per això posa uns arguments, que donen l’opció de discutir el tema sobre l’art. Respecte que sigui un text científic es veu clarament en el vocabulari que utilitza i també en saber que és un text tret de la “Revista de les arts” i té intenció d’anar dirigit a un públic molt concret.

Ja que és un text tret d’una revista amb un tema específic dirigit a persones amb un cert coneixement i amb un vocabulari específic i a més amb la presentació del tema i amb diferents arguments per convèncer el lector podem dir amb seguretat que es tracta d’un text argumentatiu i a la vegada científic. (209)