Joan Maragall va ser un poeta català del segle XIX que va participar al moviment modernista i va influir d’una manera molt significativa, s’enfronta a la societat per intentar canviar-la.  En poesia no tan sols té una significació estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com a manifestació natural, ha escrit poemes molt coneguts, com Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gairebé sol entre els intel·lectuals, reacciona amb els articles Ah, Barcelona…, La ciutat del perdó i L’església cremada, insistint en la part de responsabilitat que pertoca a la burgesia catalana. Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), va ser membre fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. 

 Aquest moviment, el modernisme, amb el qual està molt relacionat el poeta és un moviment cultural produit a Europa a finals del segle XIX, recerca noves formes i expressions que afecta a l’art i el pensament, en l’arquitectura i les arts plàstiques mostra un sentit molt ple. (198)