Tot i que moltes persones creguin el contrari, la veritat és que sí, tots tenim un preu, i avui dia cada vegada tot es veu més entorn als diners, l’economia s’ha tornat la peça clau a les nostres vides, i és necessari vendre’s per aconseguir més. Tenir un preu no significa estar marcat amb un etiquetatge exacte, sinó, oferir parts pròpies d’una persona per les quals les altres oferiran diners. Sense anar més lluny, tota persona ha de guanyar-se la vida d’alguna manera i el treball és una forma de guanyar diners. La feina mateixa és una manera de marcar un preu.

La societat és la gran culpable d’aquest fet, la pròpia societat és la que marca el preu de les persones, els béns materials tenen una gran importància per a l’individu, aquests s’aconsegueixen amb diners i les persones aconsegueixen aquests diners venent-se a elles mateixes. La veritat és que sí, tots tenim un preu, però quin és aquest preu? Cadascú es posa el seu propi preu depenent del punt fins a on es veuen capaços d’arribar i tenint en compte els seus interessos. Per exemple, si per a una persona l’única cosa important són els diners, aquesta farà qualsevol cosa per aconseguir-los.

202