El conte és una narració breu, que pot ser tant escrita com oral. Com la novel·la, és un gènere literari narratiu, però una de les diferències principals que té amb aquesta, és que el conte sol tenir una extensió més petita tot i que és més senzill. La novel·la en canvi, és un relat molt més llarg, que a més de ser fictici, els personatges que hi apareixen actuen en un espai físic i una època determinats, en el conte els personatges del conte són més superficials, no són tan sentimentals. Al conte poden aparèixer diàlegs entre els personatges, es narra en tercera persona.

Hi ha dos tipus de contes, el conte popular el qual sol ser anònim, de caràcter fantàstic, amb personatges poc desenvolupats i són transmesos oralment. I el conte literari, aquest, en canvi, té un autor conegut. El final del conte sol intentar impressionar el lector. Normalment s’utilitzen el·lipsis narratives. Per tant el conte es caracteritza per ser una narració breu i en general solen ser de temes fantàstics, on destaquen el conte popular i el conte literari.

Tot i que moltes persones creguin el contrari, la veritat és que sí, tots tenim un preu, i avui dia cada vegada tot es veu més entorn als diners, l’economia s’ha tornat la peça clau a les nostres vides, i és necessari vendre’s per aconseguir més. Tenir un preu no significa estar marcat amb un etiquetatge exacte, sinó, oferir parts pròpies d’una persona per les quals les altres oferiran diners. Sense anar més lluny, tota persona ha de guanyar-se la vida d’alguna manera i el treball és una forma de guanyar diners. La feina mateixa és una manera de marcar un preu.

La societat és la gran culpable d’aquest fet, la pròpia societat és la que marca el preu de les persones, els béns materials tenen una gran importància per a l’individu, aquests s’aconsegueixen amb diners i les persones aconsegueixen aquests diners venent-se a elles mateixes. La veritat és que sí, tots tenim un preu, però quin és aquest preu? Cadascú es posa el seu propi preu depenent del punt fins a on es veuen capaços d’arribar i tenint en compte els seus interessos. Per exemple, si per a una persona l’única cosa important són els diners, aquesta farà qualsevol cosa per aconseguir-los.

202