Del segle XVI al segle XVIII va haver una crisi lingüística que diferenciem en dos períodes diferents. Al s. XVI i XVII amb el català com a llengua habitual, es va començar a escriure textos en castellà. Al s. XVIII va ser la imposició del Decret de Nova Planta, amb això va quedar prohibit l’ús de la llengua catana. 

Durant els segles XVI i XVII va haver una crisi política, el centre de decisió política ja no era Barcelona degut a que la cort es trasllada a Castella. Es produeix la Guerra dels segadors com a conseqüència de la lluita entre la monarquia, per aconseguir una centralització, i Catalunya, que vol continuar amb les seves institucions; on aquesta perd Roselló que passa a ser de França. També va haver una crisi econòmica causada per la pèrdua de comerç marítim, les potències europees ja no són mediterrànies, són atlàntiques. A més Catalunya perd el comerç amb Amèrica. La crisi cultural que va patir Catalunya va ser la conseqüència de que els nobles marxessin a Castella on és en aquell moment el pricipal centre cultural, el qual fins aleshores havia sigut a Barcelona. El català continua sent a tot el domini lingüístic en tots els estaments, fins que amb la inquisició i els bisbes castellans, es va introduïr el castellà a les esglèsies.  

Va ser l’inici de la guerra de succeció a Catalunya degut a la mort del rei Carles I sense cap descendència, van haver d’elegir qui es quedaria al poder, l’arxiduc Carles d’Àusria i  Felip d’Anjou (borbó),  l’arxiduc Carles es retira a canvi de la Pau d’Utrech (1913). Felip V amb el poder imposa el Decret de Nova Planta.

Amb el Decret de Nova Planta van quedar eliminades les institucions de la corona d’Aagó llavors governa Castella, es va imposar el castellà prohibint així el català. 

Després de la Marca Hispànica va haver l’expansió territorial que va afectar al català, la llengua es va normalitzar, el català s’imposa al llatí i comença a ser una llengua parlada al s. XII utilitzant-se per a l’administració i la literatura.

 La Marca Hispànica va ser l’origen de Catalunya, i va formar la corona catalano- aragonesa, al segle XV va ser la normalització lingüística completa.

Va ser la  consolidació del poder polítc català, amb  la noblesa i la burgesia que no saben llatí i necessiten el català. Els primers textos en català van ser: Liber iudiciourum, era el codi de lleis visigòtic, i les Homilies d’Organyà, que va ser el primer text escrits en prosa.

 L’occità era utilitzat per poetes catalans per fer les seves obres, fins al segle XV amb l’imposició de la llengua catalana a la poesia.

Un escriptor  important en aquest procés va ser Ramon Llull, qui va iniciar la prosa literària catalana. Volia convèncer als àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana, utilitza el llatí, l’àrab i el català. Al camp sintàctic utilitza coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris.

La Cancelleria va exercir un paper com el de Ramon Llull i va crear un model que tots van fer servir, i utilitza tres llengües: l’aragonés, el català i el llatí.

Alfons el Magnànim conquesta Nàpols. València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona. D’Ausiàs March destaca la seva poesia és coneguda per tothom.

Hi han importants autors a la formació i expansió del català, com Ramon Llull i Ausiàs March i també alguns fets com la Marca Hispànica, la poesia trobadoresca i la Cancelleria Real.