Tània

Al s. V va començar el naixement del català, va ser un procés lent que va acabar a segle IX. Els pobles germànics van iniciar l’ocupació dels territoris de l’Imperi romà al segle V. També, va ser important la invasió aràbiga a l’Imperi al segle VIII, que va variar segons el lloc: a la Catalunya vella va durar uns cent anys i a la Catalunya Nova va durar quatre-cents, però a territoris com el Regne de València i el Regne de Mallorca l’estada es va allargar uns cinc segles i mig.

  Aquestes invasions van tenir influències a la llengua. Encara que no van donar lloc a la substitució de la llengua, va deixar algunes petjades al vocabulari i a la toponímia. Dels germànics, el català conserva mots del lèxic comú, topònims i antopònims germànics, dels àrabs trobem paraules com albercoc, barri, matalàs, cotó, sucre, xaloc, etc… Els arabismes del català són diferents als del castellà, ja que no porten incorporat l’article “al”. 

El català continua sent a tot el domini lingüístic La Renovatio carolíngia, va ser el primer fet important que posa de manifest la diferència entre la llengua parlada i la llengua escrita. També van ser importants els Serments de Strasburg, el primer text en llengua romànica i el Concili de Tours (813), on es va ordenar predicar en llengua romanç. El Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell està escrit en llatí, però demostra que fa falta traducció perquè el llatí no s’entén.