La romània   

Una llengua que és derivada del llatí i és parlada a més d’un territori s’anomena Romània.  El galaicoportuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard són les llengues romàniques actuals, aquestes es divideixen en dos grups, l’oriental i l’occidental.  

En els territoris que formarien part de l’Imperi romà es va implantar la cultura i l’organització de Roma, per això es va anomenar com a romanitzaciò. Per la part del Mediterrani, Roma va establir noves colònies i ciutats que van assimilar més ràpidament aquesta cultura que la zona de l’interior.L’Imperi va aconseguir la llatinització, amb una unitat política i lingüística. El cristianisme va ser l’agent romanitzador, el segle III.Els roamans entraren a Empúries i es van estendre per la costa mediterrània i l’Imperi es va dividir en províncies.  

Al Laci, una zona de Roma, el llatí era la llengua dels habitants. El llatí parlat i l’escrit eren diferents, ja que el llatí parlat s’anava modificant a nivell col.loquial. 

 Les restes lingüístiques que van quedar als poblats catalans anteriors a l’arribada dels romans i les seves imposicions són , el substrat preromà. Els elements més destacables del substrat preromà del català són:Substrat indoeuropeu, va arribar a la península Ibèrica entre els segles X i V aC. Substrat grec, cap al segle VII Ac, a Empúries. Sustrat fenici, l’any 654 aC a Eivissa.Sustrat iberobasc, entre els segles VI i V aC. (208)