Ja esta bé de deixarnos trepitxar per les petites injusticies que ens assolen de tant en tant, per sort queda molta gent honesta, però no tots.

Prou de resignar-se per ignorància, prou de ignorància per por a preguntar, renfe, aeroport, pero els petits negocis mes insignificants també poden abusar del consumidor, aquell cambrer que no es honest, aquell producte que no és el que diu que és…
Prou de frustracions, es hora de despertar i de saber preguntar que passa aqui…

Compartim els nostres neguits i ja que ens tenen poc informats, per que no interessa que sapiguem massa, intentem aprendre de les nostres experiències.

Despertar es fantàstic i et sents bé amb tu mateix, segur que hi han un munt de petits èxits que t’agradaria compartir!!!

Bé, suposo que per explicar aquest Petit Exit, tindré que posar-os al dia de el que faig, soc profesora-monitora de teatre i moltes altres coses, pero també soc actriu, i tinc actuacions infantils a sovint, el cas es que;

fa uns 3 o 4 mesos vam actuar en un poblea prop de Madrid i com en molts o la majoria dels ajuntaments, paguen als 3 mesos de la actuació, doncs passats els 3 mesos vam trucar perque paguessin i ho van fer, però amb la mala fortuna que les dades no eren correctes i vam tenir que tornar a enviar les dades actualitzades correctament, i aixó que passa una setmana i un altre i un altre, i es clar tu que ja contaves amb aquest ingrés guanyat, truques per saber si tenen algun problema o que passa, i truques amb tota la bona fé del mon , doncs ells tenen els diners i no els vols enfadar, però quina sorpresa hem vaig portar quan la que treballa a l’ajuntament m’explica, fatal per cert; que estan sota mínims i que no saben quan m’ingressaran els diners, que la situació econòmica es precària i que no tenen ordre per efectuar cap ingrés i que bla bla bla, i os juro que quasi hem poso a plorar, perquè no donava crèdit a allò que m’estava dient i hem sentia completament estafada, es clar abans de que hem sentis plorar vaig penjar.

Aleshores la ràbia es va apoderar de mi i les llàgrimes van esclatar, un munt de pensaments van començara a sorgir i vaig començar a pensar en la tècnica a seguir, perquè el que estava clar que allò no es quedaria així, si tenia que escriure a internet amb noms i cognoms, doncs o faria, si tenia que trucar-la cada dia per donar el conyás, doncs trucaria, potser no cobrava, però amb els braços creuats no hem pensava quedar!

Es com si despertés, pero que cansat es perseguir per el que et toca, pero començaba el meu pla. Vaig parkar amb el meu germá( que té experiencia en aixó) i hem ba aconssellar que la truques de bones i si la cosa no anava, comentés que:

- els advocats de la unió d’actors m’han aconssellat… bla, bla, bla

amb aixó com per fer una mica de pressió.

Arriba el dilluns i truco, jo molt tranquila li dic que com va el tema? que si se sap res, que espero que compleixin la part que els hi toca, com nosaltres vam cumplir la nostra, i que els meus advocats de la unió d’actors m’han aconssellat, pero que suposo que no fara falta perque…

aleshores interromp ella, dient que tot es soluciona aquell mes(quedaven 2 setmanes per acabar el mes de juliol) i jo al.lucinant, pero es clar no hem confío fins que no es solucioni de devó, penjem el tel de forma amistosa.

5 dies desprès la truco, ja que encara no ha ingressat res i li dic una mica enfadada que el banc espera els diners per aquell mes tal i com ella m’havia dit i que si sap un dia en concret per jo poder parlar amb els meus treballadors..bla bla (per pressionar i que no s’adormi) ja que només som 2 actors. Peró ja está bé acabarà cansada de mi! Ella cada cop es mes cordial i respectuosa, al dia seguent la torno a trucar i ella hem diu que demà ho ingressa ( suposo que cansada de mi) però al final vaig cobrar uns diners que m’havia guanyat i que per el to de la primera vegada semblava que mai cobraríem , sempre penso que si no hagués insistit tant encara estaria esperant.

Ara bé ,et quedes de meravella quan la cosa acaba bé, però es esgotador i moltes vegades no és tant fàcil. Peró si al final tens que amenaçar doncs es fa !!

Em dic Tania i estic cansada que a vegades les petites frustracions ens passin factures i no sapiguem que, en comptes de tenir un caràcter de gossos, podem fer valer els nostres drets que son molts i molt desconeguts, jo sóc una d’aquestes persones que la majoria de vegades m’he callat i ho he pagat amb mi o amb el meu entorn mes proper. Sentint-me fatal. Peró ara farà uns anys estic experimentant el gran dret i plaer de poder dir la meva, sense  pensar que millor no parlo per no molestar  o que  no vull que pensin que soc una toca collons, però crec que no hem de barrejar termes!

Per començar; si en un restaurant no ens porten el que hem demanat o ens han tornat malament el canvi…ho diem perquè es llogic! Pero hi han moltes altres situacions que potser no ho veiem tan clar, però el sentiment de estafa es el mateix!

A mi m’agradaria poder conèixer mes gent que ha reclamat coses i que ha funcionat, crec que molts per no saber o no preguntar, simplement no fem res al respecte, i potser conèixer altra gent i les seves experiències, ens ajuda a tots una mica mes. Os animo a compartir  els nostres petits exits quotidians!

Benvinguts!!!