La màquina del temps(13 i 14 capítol)

stivenhoyos1c | General | Dilluns 28 Abril 2008

Vaig pensar en les meves conclusions presipitades d’aquella tarda, i no vaig poder-me estar de riure’m amargament de la meva confiança.Les alegres robes dels Elois es movien d’una banda a l’altre entre els arbres.Alguns s’estaven banyant exactament al mateix lloc on havia salvat Weena, i això em va produir una punyent fiblada de dolor.Em feia pena pensar com havia estat de breu el somni de l’intel·lecte humà.S’havia suicidat.És una llei de la naturalesa que passem per alt que la versatilitat intel·lectual és la compensació pel canvi, el perill i la inquietud.
Mentre tirava endavant, un camvi peculiar va emvair l’aparencia de les coses. Les alternances de la nit i dia es vanfer cada cop més lentes, i també el pas del sol a través del cel, fins que van semblar allargar-se durant segles.Molt més amunt del pendent desolat vaig sentir un crit estrident i vaig veure una cosa, com una immensa papallona blanca, voleiar i aletejar ben alt en el cel i, giravoltant desaparèixer

No hi ha comentaris »

Encara no hi ha comentaris.

Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.

Deixa un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck