La màquina del temps(13 i 14 capítol)
Vaig pensar en les meves conclusions presipitades d’aquella tarda, i no vaig poder-me estar de riure’m amargament de la meva confiança.Les alegres robes dels Elois es movien d’una banda a l’altre entre els arbres.Alguns s’estaven banyant exactament al mateix lloc on havia salvat Weena, i això em va produir una punyent fiblada de dolor.Em feia pena pensar com havia estat de breu el somni de l’intel·lecte humà.S’havia suicidat.És una llei de la naturalesa que passem per alt que la versatilitat intel·lectual és la compensació pel canvi, el perill i la inquietud.
Mentre tirava endavant, un camvi peculiar va emvair l’aparencia de les coses. Les alternances de la nit i dia es vanfer cada cop més lentes, i també el pas del sol a través del cel, fins que van semblar allargar-se durant segles.Molt més amunt del pendent desolat vaig sentir un crit estrident i vaig veure una cosa, com una immensa papallona blanca, voleiar i aletejar ben alt en el cel i, giravoltant desaparèixer