La màquina del temps(9 capítol)
Possiblement, la meva salut estava una mica tocada.Una o dues vaig tenir una sensació de terror intens per a la cual no vaig podre veure cap raó definida.Recordo de cuatre grapes a la gran sala on els Elois dormien.Weena era entre ells.S’em va acudir que, en el decurs de pocs dies, la lluna havia de passar pel seu últim quart, les nits havien de fer-se més fosques i les aparicions d’aquelles criatures indesitjables de subsòl, d’aquelles lèmurs blanquejats, d’aquest cuc que havia remplasat l’antic, havien de ser mes abundants.Estava segur que la màquina del temps s’havia de recuperar només penetrant en aquells misteris subterranis. Vaig observar, a la llunyania, en la direcció del Bastead del segle XIX una immensa extructura verda, d’unes característiques diferests de les que havia vist fins llavors.