Ja fa anys –i n’ets coneixedor per les converses que hem mantingut en aquests anys d’amistat– que vaig quedar decebut del paper dels partits polítics respecte de la societat: són només màquines d’assolir el poder i mantenir-s’hi costi el que costi, el de menys és el poble a qui diuen representar, sobretot quan tenen el cul ben assentat. És l’actualització d’allò que apreníem al batxillerat del despotisme il·lustrat del segle XVIII: tot per al poble, però sense el poble.

S’aprofiten dels anhels de tots, aixequen la bandera de les reivindicacions nacionals, socials o de qualsevol altre tipus, amb l’única finalitat que com un ramat babau els seguim –com els ratolins que seguien el flautista d’Hamelin–, els entronitzem amb els vots…, i després ens n’oblidem fins a la propera elecció.

Cada cop som més els que ens plantegem que la situació política actual no va enlloc, i no cal malgastar els diners de tots en estudis sobre els alts nivells d’abstenció –com ha fet l’inefable conseller Saura– per adonar-se’n que el problema rau en què els votants en comencem a tenir els ous o els ovaris plens.

Que les dretes enganyin ja és de calaix i es dóna per sobreentès –entra en la seva ideologia–, però que les esquerres caiguin en el mateix parany, ens vulguin fer combregar amb rodes de molí i encara vagin refregant pels nassos de la gent que la seva actuació és per un bé d’aquells que governen és de força mal gust, per no dir d’hipòcrites.

On és el no al transvasament de l’Ebre que el tripartit defensava quan era a l’oposició? O és que tota la gent d’Iniciativa de les comarques de Barcelona té una piscina a casa seva i el Baltasar l’ha de fer contenta? El país no és només Barcelona i rodalies. Hi ha gent que viu més enllà del Ter i del Llobregat, i que cada cop pateix més la centralitat barcelonina: som alhora la mamella que cal esprémer i l’abocador de tot allò que la capital no vol. I això no crec que no ho entenguin, és que no ho volen veure!

Hi ha feina a fer i s’ha de fer des de la societat civil de debò, no aquella societat civil amb què s’omplen la boca els polítics, que diuen necessitar i donar suport, però que volen mesella. Cal organitzar-se, sortir al carrer i dir-ho clar:

Senyors polítics, del govern o no: no és per fer el que estan fent que els vam votar; és per construir una societat nova, més justa, on tots siguem iguals, siguem d’on siguem, però no uns més iguals que altres.

I em reafirmo en el que ja vaig escriure en un altre comentari en aquest bloc teu: espero veure un dia, no massa llunyà, que es fa realitat aquella màxima que diu que el poble governarà.

Tu, com tants d’altres o com jo mateix, ho celebraràs. Que aixi sigui.

Segurament deus ser Sant Miquel, perquè els Dimonis banyuts normalment almenys per sort la majoria, sistemàticament van tocant el collons al poder, amb raó o sense. Així son els diables.