Una setmana intensa

Surto d’una setmana plena d’activitat i d’experiències positives, de les presentacions de llibres en els dies anteriors al 23 d’abril a la col·laboració en la realització de la consulta del passat diumenge 25.

sotabombes.jpg

El dimecres passat vam presentar Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus 1937-1939, un treball d’Ezequiel Gort i meu en la línia d’apropar-nos a la memòria de la Guerra Civil des de la perspectiva de la quotidianitat d’una població civil sotmesa als atacs constants de l’aviació franquista. Una línia de treball, allunyada de la història estrictament militar o de la simple relació de bombardeigs, danys i víctimes, que combina el buidat de la documentació local conservada –en aquest cas, prou interessant– amb els testimonis personals, orals o escrits. Una aproximació als dramàtics moments de la Guerra Civil a la qual també podem emmarcar la recerca efectuada, en equip, al Priorat –especialment als pobles de la serra de Montsant–, i que espero que, aviat, es tradueixi també en una publicació.

En el llibre que ens ocupa avui, es tracta d’un treball realitzat des de l’Arxiu Municipal de Reus que va servir de base per a diverses activitats amb motiu dels 70 anys dels fets. El llibre va tenir força sortida la diada de Sant Jordi i, com passa sempre, ja ha motivat l’aparició de nous testimonis, sempre benvinguts. Editat per l’Ajuntament de Reus, el llibre no es distribueix a les llibreries de fora de la ciutat. Si us interessa, el podeu demanar a la llibreria de la Montsant –llibgaudi@migdia.cat– perquè us el faci arribar contra reembossament.

23adraccl.jpg

«Descobreix el drac» ha estat la proposta, de nou reeixida, que va centrar bona part de l’activitat de Carrutxa aquest Sant Jordi. Prop d’un miler de participants –de xiquets i xiquetes dels primers cursos de Primària a la gent gran d’un centre de dia– van seguir les projeccions comentades a la sala del Castell i al Centre de Lectura, sobre el drac com a personatge central d’un imaginari col·lectiu que es veu reflectit a la tradició oral, als llibres, al cinema, però també a les representacions dels elements arquitectònics que trobem en façanes, balcons o portes. Una descoberta del llegendari popular, però també una crida a l’observació detallada d’un paisatge urbà ric en petits detalls, que va engrescar i grans –i no és un tòpic, l’activitat enganxa– a passejar pels carrers del nucli antic buscant dracs. A les Peixateries, la parada de Carrutxa, el drac convidat –de Santa Fe del Penedès– fotografiat desenes de vegades voltat de canalla i una exposició sobre el bestiari fantàstic que la canalla, que havia participat en les sessions en horari escolar, explicava als grans. També fou un èxit l’edició del retallable amb els personatges de la llegenda de Sant Jordi. Després d’una diada com aquesta, és prou evident que la força d’una entitat es pot mesurar tant en la quantitat de socis o col·laboradors, que sempre és important, com en la capacitat de mobilitzar esforços i convocar voluntats per un projecte col·lectiu. Cal no oblidar, a més de la col·laboració de l’IMAC, la del Centre de Lectura i la del Ball de Diables de Reus. En aquest sentit, considero que la valoració d’aquest 23 d’abril ha de ser ben satisfactòria.

L’endemà, dissabte, cap a Calaceit, on Gràfiques del Matarranya celebrava els seus 25 anys. Un acte amb una forta càrrega emotiva, per l’amistat que m’uneix al Ricard Solana i pel convenciment de la importància que té la impremta en la difusió de la cultura popular –d’això vaig parlar– i de les idees de transformació social. I no cal dir-ho, Gràfiques del Matarranya és, en un territori on la cultura oficial parla ben poc en la llengua del poble, una excel·lent mostra de bon treball, però també de compromís amb la comarca.

25a.jpg

La jornada de diumenge va fer evident la força i la capacitat de mobilització d’una societat civil que, sense grans recursos i amb la col·laboració voluntària de milers de persones, va convocar i organitzar de forma rigorosa la consulta sobre la independència de la nació catalana. La vaig viure a la taula amb ambient familiar –al barri de Sant Josep Obrer– i seguint des del Centre de Lectura els resultats que m’arribaven del Priorat. Caldrà seguir-ne parlant però, de moment, no m’allargo. Em quedo, això sí, amb la satisfacció d’aquest magnífic exercici de democràcia participativa.

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.