Menjar-se la festa

La pastisseria Huguet de Reus ha fet enguany una rèplica de xocolata de l’àliga festiva de la ciutat com a figura de mona. L’any passat havien reproduït la mulassa. La peça, que ha obtingut la col·laboració de Manel Llauradó, pesa gairebé un quilo, té una altura de trenta-cinc centímetres i fa tant de goig que sap greu de consumir-la. Una iniciativa que mereix una felicitació, en la mesura que mostra com l’evolució en el guarniment dels tradicionals pastissos de Pasqua no ha d’acabar necessàriament en la producció industrial de reproduccions de personatges de sèries televisives o de futbolistes.

Aquest és l’últim exemple d’un marxandatge –en aquest cas, efímer, ja que ha d’acabar a la panxa– a l’entorn de la festa major reusenca que té la seva expressió en una munió d’objectes: figures a escala, llibretes, gots, plats, samarretes, mocadors, barrets, llapis o jocs… i bombons o figures de xocolata.

Més enllà del component comercial, aquests productes tenen una funció cultural gens menyspreable, en una societat que, per raó de la mobilitat de les persones i les formes de vida, ha perdut bona part dels mecanismes de coneixement del passat i de transmissió dels referents simbòlics que identifiquen les persones amb la seva població. Menjar en el plat del lleó, beure la llet en la tassa del bestiari, vestir la samarreta de la mulassa, aprendre a l’escola des de petits la cançó dels nanos –que no es canta quan ballen al carrer, però que tothom coneixia–, esdevenen així substituts d’una transmissió de vivències que potser no és possible. Instruments de creació d’un imaginari emocional que vincula les persones a una ciutat. Avui, la funció de la festa com a creadora de sentiment de pertinença a una comunitat és clau. I jugar des de petits amb els elements festius, o menjar-se’ls, és important.

Publicat a El Punt, 29/03/2010

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image