Energia, crisi i capitalisme

070310a.jpg

Ahir vam anar a Móra d’Ebre, on milers de persones ens hem aplegat per fer encara més evident el nostre rebuig a la ubicació d’un cementiri nuclear a Ascó.

Això del cementiri nuclear és mala peça al teler. Els residus d’alta activitat, generats pel funcionament de les centrals nuclears, produeixen radioactivitat durant milers d’anys. El seu transport és perillós. Concentrar-los en un únic indret és problemàtic, exigeix fortes mesures de seguretat i control, condiciona el futur d’un territori i d’un país.

No hi ha solució possible al problema sense el tancament de les centrals nuclears. I malgrat tot, caldrà ubicar els residus existents en algun indret. Potser l’opció menys dolenta sigui mantenir-los en el lloc on s’han produït.

Cal optar, doncs, per un altre model energètic basat en les energies renovables. Aquests dies, però, entitats, plataformes territorials i algun ajuntament afectat, han demanat la retirada del decret que delimita les zones de desenvolupament prioritari de nous parcs eòlics, una reivindicació que també era present a la manifestació de Móra d’Ebre.

Aparent contradicció. Podeu pensar –de fet, ja s’encarregaran de proclamar-ho els tertulians mediàtics i opinants de costum– que no es pot demanar alhora el tancament de les centrals nuclears i oposar-se a un decret que vol desenvolupar una energia renovable com la del vent.

«Aquests il·luminats volen tornar a l’edat mitjana o, potser, a la prehistòria», sentenciaran, potser substituint il·luminats per algun altre adjectiu menys benèvol. La gent vol viure en comunitat i necessita energia, afirmen. A la realitat, que s’han vist obligats a tornar al segle XIX –o potser més enrere–: són aquells que els mitjans de comunicació han titllat de pobres energètics, persones que s’han trobat amb un hivern força fred i que no cobren una pensió o un subsidi suficient per mantenir enceses les estufes elèctriques massa estona i poder pagar la factura. Persones grans que tenen els seus pisos urbans a temperatura més de carrer que de casa i no poden comptar ni amb llars de foc, ni amb estufes de clofolla com els nostres avantpassats.

Perquè, tot plegat, això de la comoditat i el benestar que generosament publiciten les indústries de l’energia està condicionat per una necessitat inexcusable de pagar la factura. I l’objectiu de les empreses no és aconseguir la benaurada felicitat dels consumidors, en un idíl·lic món verd, ple de flors i aerogeneradors, és incrementar el consum. És fer negoci.

El decret eòlic –dit per simplificar– no compta amb la participació de la ciutadania per prendre decisions. Com tampoc ho fa el que l’acord d’un sol ajuntament pugui passar pel damunt del posicionament d’ajuntaments i consells comarcals o del mateix Parlament de Catalunya. Concentrar els residus de totes les centrals nuclears en un únic magatzem –o cementiri– és una decisió que afecta directament a un territori molt més gran que un sol terme municipal.

El nou decret pot suposar la massificació de les zones on ja hi ha centrals eòliques funcionant i concentrar, un cop més, les instal·lacions industrials en unes comarques ja prou afectades per la seva aportació a la producció energètica.

Potser això beneficia les empreses privades, però té poca cosa a veure amb una planificació consensuada o amb un nou model energètic basat en l’acord amb el territori, l’estalvi energètic i l’eficiència.

A la fi, som víctimes d’un sistema que es pot endolcir amb campanyes mediàtiques en favor de la sostenibilitat i propostes domèstiques d’actuació. D’un govern que fa polítiques d’esquerres, diuen, per gestionar, sense acabar de qüestionar-lo, un model de societat insostenible. Per això continuaré en les mobilitzacions pel tancament de les centrals nuclears, contra els desequilibris i les agressions al territori, encara que sigui en nom de les energies renovables. Contra l’absència de democràcia participativa. En això, no em sento gens contradictori.

Una resposta a “Energia, crisi i capitalisme”

  1. Aleix diu:

    Salvador,
    Enhorabona per l’escrit. Me l’he emportat al meu blog.
    Salut!

    Aleix

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.