Dependència
Escric aquest apunt breu després que l’Ajuntament d’Ascó ha presentat la seva candidatura a ubicar en el municipi el cementiri nuclear. Vull creure que es tracta d’una instal·lació que acollirà els residus d’alta radiactivitat de totes les centrals nuclears de l’Estat, perfectament segura, que suposarà un inversió multimilionària, per part de l’Estat, per a la seva construcció i que generarà durant dècades llocs de treball, que alhora suposaran unes importants despeses de manteniment a càrrec de l’Estat. Amb els molts diners que l’Estat invertirà en el municipi, hom crearà un parc d’empreses tecnològiques especialitzades d’àmbit estatal o multinacional.
No ha de passar res, però si en els propers vint, quaranta, seixanta anys… es produeix alguna situació excepcional, algun context de perill –intern o extern–, l’Estat mobilitzarà les seves forces de seguretat i el seu exèrcit per garantir que un magatzem com aquest no pugui esdevenir objectiu de terroristes i possibles enemics. Una seguretat que, de forma necessàriament preventiva, caldrà fer efectiva amb els recursos necessaris ja des del primer moment.
Un dia d’aquests votaré simbòlicament per la independència, però avui he vist com, per «responsabilitat» i «sentit d’Estat», els vots de set persones, escollides pel veïnat d’una sola població, obvien l’acord del Parlament de Catalunya, ens lliguen més a l’Estat i condicionen el futur del territori, i del país, per anys i panys.
(Postdata: La producció d’energia nuclear no només és perillosa, contaminant o genera residus de difícil gestió, també sustenta un model econòmic i social incompatible amb el dret dels pobles, i els Pobles, a decidir el seu futur col·lectivament i democràtica.)