La revolta popular de fa cent anys

Ara fa fa cent anys de l’esclat de la revolta popular a Barcelona coneguda com la Setmana Tràgica. El detonant fou la protesta contra la mobilització de reservistes per a la guerra al Marroc. El sistema de reclutament de l’època era palesament injust ja que alguns podien quedar exempts de fer el servei militar mitjançant el pagament d’una quantitat de diners. A la pràctica, això comportava que mentre que els fills de classes benestants es podien estalviar ser cridats a files, els dels treballadors hi havien d’anar forçosament. A més, la mobilització dels reservistes, el 1909, comportà que fossin cridats molts treballadors que ja tenien família al seu càrrec. Els motius de la guerra –defensa dels interessos econòmics, unes mines propietat d’una societat controlada pel comte de Romanones i el marquès de Comillas– eren insultants per a les classes populars.

Després d’uns dies d’intensa agitació –l’embarcament de tropes havia començat el 12 de juliol– el 26 de juliol es va iniciar una vaga general a Barcelona que aviat esdevingué revolta contra l’Església, considerada per les classes populars com a còmplice dels poderosos, amb la crema d’edificis religiosos. Tot i que els fets van succeir principalment a Barcelona, motes altres viles i ciutats del país, com Reus, se’n feren ressó.

Josep Serra, a Memòries i siluetes, 1901-1930 explica que els «elements revolucionaris reusencs tractaren d’evitar el pas d’un tren militar integrat per forces que havien d’embarcar devers el port de Melilla. Va actuar la Guàrdia Civil i es dispararen trets en el carrer de Castelar, entre l’esmentada guàrdia i els vaguistes protestataris. I aquests, tot seguit, s’adreçaren turbulentament a Casa de la Ciutat, on la Corporació es trobava reunida. Sembla que, per tal d’esquivar el perill de les turbes, alguns regidors fugiren pel terrat, teulades enllà». Altres testimonis del moment ens parlen dels intents d’evitar els trasllats de tropes, com el d’Antoni Suqué «El estallido me cogió en Reus, donde la mujeres se echaron a dormir atravesadas en la línia férrea, a fin de que los trenes que conducían las tropas no pudieran salir para el puerto de embarque».

A Reus, doncs, la mobilització del 1909 fou de classe, d’homes i dones, solidària i clarament antimilitarista. El periòdic republicà Foment, el 25 de juliol, informava de l’ambient contrari a la guerra que es respirava a la ciutat:

«A les dotze d’ahir a la nit, se situà en la plassa de Prim un nombrós grupo que porrompí en crits de ¡Abaix la guerra! Intervingué la policia y guardia municipal, disolvent als manifestants sense conseqüències. A l’hora de tancar aquesta edició continuava molt animada dita plassa ahont se feyen tota mena de comentaris».

I avisava, poc després, del probable inici d’una vaga general. El dimecres 28 de juliol la ciutat era completament aturada. Grups d’obrers van intentar tallar la vies del tren a les due línies, prop del manicomi i del cementiri, produint-se enfrontaments a trets amb la guàrdia civil. L’endemà al matí hi va haver un nou intercanvi de trets. Aquell dijous es va produir l’assalt a l’Ajuntament «por no acceder la Alcaldia a la exigencia que fuese retirada la guarda civil de la vía pública», segons anota el llibre d’actes municipal. No cal dir que els avalots foren atribuïts per les autoritats a elements aliens i estranys. El consistori però, aprovà d’immediat ajuts per a les famílies dels reservistes. La tarda del 29 de juliol van continuar els enfrontaments entre obrers i la força pública, que portava uns vaguistes detinguts i que fou tirotejada des d’un balcó.

A Barcelona, la revolta, que durà fins a començaments d’agost, fou durament reprimida per l’exèrcit. Més endavant fou detingut com a instigador –a causa de la pressió de l’Església– Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i lliurepensador, fundador de l’Escola Moderna i referent de l’educació laica i racionalista . Després d’un procés ple d’irregularitats i una condemna que aixecà protestes a tota Europa, Ferrer i Guàrdia fou afusellat al castell de Montjuic el 13 d’octubre de 1909. Més tard, el reusenc Joan Montseny impulsà una campanya per a la revisió del procés a Ferrer.

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.