La festa al mig de la ciutat
El 24 de juny assenyala l’apropament de la Festa Major al seu àmbit geogràfic històric, entre la plaça del Mercadal i el tomb de ravals. Hi ha qui diu que per Sant Joan comença la Festa Major. És una percepció més formal que real. La festa ja fa dies que corre i ens ha deixat música, exposicions i presentació d’un llibre, castells al Mercadal, cercaviles, un Brumerot i, sobretot, cinc bones nits de Barraques.
Amb el pregó es pot dir que s’inicien formalment els dies grans de la festa. El pregó és un acte conscientment inútil que no serveix per anunciar una festa que ja és ben viva al carrer. Un parlament que esdevé homenatge a la persona o instiutució triada per a realitzar-lo i que sovint esdevé evocació sentimental d’experiències viscudes o repetició de tòpics a l’entorn de la festa. No acostumo, doncs, a entrar a l’Ajuntament a seguir el pregó. Prefereixo quedar-me a peu de plaça i escoltar les queixes d’aquells que encara creuen en l’horari del programa de festes. A la festa, la tradició mana que alguns actes comencin quan s’acaba l’anterior i els horaris oficials són poc més que una orientació, agradi o no.
La primera Tronada de la festa major d’enguany (Roser Palomar Fonts)
Sant Joan, la primera Tronada. El Mercadal és, un cop més, el centre de l’espai festiu. Fileres de canalla, amb els seus pares, esperen l’encesa de la manifestació més emblemàtica de la nostra festa. I comença a petar i no es fan enrerre. Viure la Tronada des de primera línia és una experiència que enganxa tant a reusencs de tota la vida com a aquells que saben que, un dia, van venir a una ciutat que conserva una de les més singulars formes de pirotècnia festiva del país.
Repartint bótes amb Masclet
Comença la cercavila del Masclet: els vitxets, les figures del bestiari –algú pot creure que aquesta joveneta mulassa, refeta el 1725, és propera a fer 300 anys?– i algunes danses escenifiquen la trangressió del formal seguici de l’anada a Completes o de la professó. Em sembla que no hem inventat res de nou, que les nombroses descripcions sobre les sortides dels balls i els músics, a la llum de les teires, en les nitsde festa. no corresponen sempre a ordenades desfilades de grups ben arrenglerats…
Molt bona feina de la colla del Masclet, una beguda que pot agradar o no, però que ja identifica la nostra celebració. La cercavila del Masclet ha sobreviscut a les exigències d’allò que és políticament correcte o legalment admisible per esdevenir un acte amb un potencial festiu notable, engrescador i ben participatiu. I en el vaixell insígnia del que hauria de ser la conquesta de l’espai festiu per part dels diferents grups del folklore local, més enllà de la participació en les desfilades rituals del 28 i 29 de juny. En aquest sentit, encara hi ha molta –molta!– feina a fer. I aquest divendres, 26, un reinventat ball parlat, el de Dames i Vells, farà explícita la seva aposta per construir festa més enllà del seguici formal. Bona sort als components de la Gata Borda.
La mulassa, més balladora que mai, al final de la cercavila
Tot això, ho pensava mentre menjava, per segon any, un plat de bou amb arròs –en família– a les Paixateries Velles. Però ho escric ben bé vint-i-quatre hores després mentre escolto remor d’espectacle al Mercadal. Ha estat un dia de feina, però la festa continua.