Vestits de diable més que centenaris
Pot sorprendre i semblar fins i tot agosarada la datació que fa l’exposició «Ara toca festa» dels vestits de ball de diables que es mostren en la vitrina dedicada a aquesta manifestació festiva, ben documentada a la ciutat des del darrer terç del segle XVIII.
En aquell moment, el ball era a càrrec del gremi de boters i representava la lluita del cel contra l’infern, amb parlaments i amb acompanyament de tabals. Amb la desaparició dels antics gremis, al segon terç del segle XIX, el ball de diables reusenc esdevé el que l’historiador Antoni de Bofarull qualifica, el 1880, com «una espècie de fochs artificials ambulants», és a dir, quan «molts particulars lloguen un vestit de ball de diable (així ho anomenan y no un vestit de diable, lo que prova son origen» –i continuo citant Bofarull– encapçalen professons i desfilades, participen al carnaval o a les festes de barri. Sobre la procedència d’aquests vestits, els anuncis que sovintegen a la premsa local, a la segona meitat del segle XIX, ens indiquen que foren les mateixes empreses pirotècniques –una indústria ben arrelada a la ciutat en el passat– les que propiciaren la presència del ball en moltes festes de Reus i dels pobles de la rodalia, oferint deixar en préstec el vestit a canvi de l’adquisició d’un cert nombre de carretilles. Molts d’aquests vestits van acabar a les cases de lloguer d’indumentària teatral, una altra activitat ben present a la ciutat que arribà fins a la dècada de 1970.
La ciutat ha conservat, doncs, una bona col·lecció de vestits antics de diable. Òbviament, la major part no porta cap indicació sobre qui el va fer o l’any en què fou elaborat. Amb algunes excepcions, com els confeccionats a mitjan segle XX per la sastreria Queralt. D’aquest mateix segle són els fets a la dècada de 1920 que hem pogut documentar per fotografies i testimonis orals.
De l’època en què alguns vestits eren propietat de les empreses pirotècniques en coneixem alguns que, per alguns rebuts conservats a l’Arxiu Municipal, podem datar cap el 1880 o 1890. Tots aquests vestits segueixen la mateixa pauta: una base de tela de sac resistent i una munió de de dibuixos, geomètrics o que fan referència a la iconografia de l’infern, de roba retallada i cosida al damunt. Som, si fa no fa, cent vint anys enrere i ens queden moltes peces per datar. Vestits amb un acurat treball de decoració, amb motius vegetals, ratlles i figures, cosides acuradament damunt la base, en una elaboració que sembla força més treballada que la dels vestits fets per encàrrec de les pirotècnies. Potser també són de la segona meitat del segle XIX, no ho sabem.
Destaquen, però, els fets amb un patró de pantalons amples i jaqueta molt cenyida que van decorats amb una tècnica de brodat, amb detalls de passamaneria, que fan sospitar raonablement que corresponguin a l’etapa gremial del ball. Aleshores ens podem situar en el primer terç del segle XIX, o abans…
Alguns d’aquests vestit foren emprats fins a la dècada de 1970. I la gran majoria han estat molt retocats, tant per compensar els efectes de les espurnes com per adaptar-los a la complexió dels seus portadors. L’aprofitament de peces de diferents vestits per confeccionar-ne un altre fou una pràctica ben comuna i algunes indumentàries conservades en l’actualitat -al museu se’n pot veure una mostra- són el testimoni fefaent d’una pràctica continuada, en la particular forma del ball al Baix Camp i al Priorat, del ball de diables a Reus i a altres poblacions properes com les Borges del Camp o Falset.
24/Juny/2009 a les 20:59
Enhorabona per haver conservat aquestes peces! Em pregunto, perquè la gran majoria dels vestits de diables de la zona del Baix Camp i Priorat utilitzen aquestes formes geomètriques per decorar els vestits?