La teiera

Aquests dies s’ha presentat, formalment, la recuperació del ball dels dotze mesos de Reus, una dansa en què un seguit de balladors –dotze, exactament–, amb indumentàries que representen els diferents mesos de l’any, evoluciona al voltant d’un personatge que vol figurar el temps.
No tinc pas cap idea en quin moment ni on es va ballar aquesta dansa. L’única referència al ball dels dotze mesos de Reus, la dóna Joan Amades. Si hom contrasta les anotacions d’aquest folklorista amb altres fonts documentals, observa que Amades –sobretot en el seu Costumari Català– tenia una perillosa tendència a catalogar com a folklore popular –d’antigor poc o gens definida i d’àmbit geogràfic més o menys concret– qualsevol mena de representació, romanço o pràctica local que aplegava. En aquest cas, però, el conegut estudiós de la cultura popular es cura en salut i explica, literalment, que «no sembla que es tracti d’una representació rància, car té les traces d’ésser vuitcentista. Els cronistes i escriptors reusencs no n’han parlat, i sembla que si fos d’arrel vella se n’haurien ocupat, encara que val a dir, tanmateix, que ben poca cosa s’ha dit del profús i extens teatre de plaça reusenc» (Costumari Català, vol. I, p. 345). És a dir, té força clar que és relativament recent, del segle XIX, fet que no és d’estranyar perquè la popularització de la celebració del pas de l’any és prou tardana, pròpia de la societat industrial.
Després d’haver llegit força a Amades, sóc dels que considero que darrere de les seves afirmacions –molts cops incorrectes en el temps o equivocades en la geografia– sol sempre haver-hi un rerefons. Per tant, no diré que alguna vegada no es va ballar a Reus una dansa que volia representar el pas del temps. Potser en el marc d’una celebració de cap d’any de les moltes societats que hi havia a la ciutat. Potser com a part d’una festa escolar. No ho sé i, ara per ara, no n’he trobat cap altre referència.
En tot cas, des del present, i components històrics a banda, tota recreació festiva necessita tenir una funció social i un context en què desenvolupar-se. Servir per dinamitzar el món associatiu i fomentar la participació, com s’ha remarcat des de l’IMAC, n’és un. Quant al context, s’haurà d’anar definint i consolidant amb el pas dels anys. Tot un repte.

Aquest dibuix ideal del ball és l’única representació gràfica coneguda de la dansa (Font: Costumari Català)

Aquesta entrada va ser publicada el 19/Desembre/2008 a les 18:02 i esta arxivada a cultura popular. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.